El passat 20 de setembre va tenir lloc la presentació del Premi Tribuna Atenea 2023, coorganitzat amb la Federació d’Ateneus de Catalunya, centrat enguany en el rol clau dels ateneus dins l’educació a temps complet. Partint del consens que l’educació no es limita a l’àmbit escolar i formal, els ateneus juguen un paper fonamental en la formació i desenvolupament integral d’infants, joves i adults.

L’acte va comptar amb la benvinguda de Carlos Pablos, membre de la Junta de la Federació d’Ateneus i responsable de premis i beques, qui va elogiar la contribució del treball guanyador de Marc Alcalà i Rams.

A continuació, una tertúlia moderada per Emma Quadrada va reunir experts en associacionisme i educació, que van destacar el valor educatiu dels ateneus i van posar sobre la taula alguns dels reptes actuals que tenen les associacions per abordar les necessitats i desafiaments educatius actuals. 

A la taula rodona hi van participar: 

• Marc Alcalà Rams, guanyador del Premi Tribuna Atenea 2023. Antropòleg i sociòleg.
• Enric Aragonès Jové, director de l’Aliança Educació 360
• Salvador Casals, Membre del CoNCA i ex-president de la Federació d’Ateneus de Catalunya
• Mercè Gisbert, Catedràtica de Tecnologia Educativa de la URV, vicepresidenta de l’Agrupació Musical Senienca i va ser membre del plenari del CoNCA. 

Podeu accedir al treball complet de Marc Alcalà, titulat “Ateneisme i Educació360: Oportunitats i Reptes Locals d’una Nova Aliança Global”, a través d’aquest enllaç. 

A continuació, compartim algunes de les idees més destacades de la tertúlia:

__________________

En relació amb el rol educatiu dels ateneus, Salvador Casals afirmava que “els canvis s’han donat de forma reactiva per donar resposta a diferents situacions”. En l’actualitat, l’enfocament hauria de ser diferent i cal que els ateneus adoptin una acció proactiva per afrontar el repte de l’equitat. En un context en el qual la societat canvia a gran velocitat, “un dels elements que està evolucionant molt ràpidament és el compromís. I amb les noves generacions el concepte de pertinença, de vinculació i de compromís ha canviat radicalment respecte a allò que fins ara havien viscut els ateneus al llarg de la seva història”. 

Aprofundint sobre la contribució dels ateneus en una educació a temps complet, Salvador Casals afirmava que “per mi hi ha un tema que és cabdal en el que estem tractant avui i que és nuclear en els ateneus que és la professionalització. […] si des de l’ateneu s’ha d’intentar resoldre problemes d’equitat, connexió i xarxa, generar projectes 360, és molt difícil que un ateneu que no estigui professionalitzat ho pugui fer”. Els reptes que es troba el professorat continuen en les activitats fora de l’horari lectiu, “per tant, segurament l’ateneu que vol fer activitats dins d’aquests programes d’educació 360 necessita tenir un equip de professionals, un equip de formadors que estiguin preparats per poder fer-ho”. 

Salvador Casals i Romagosa, membre del CONCA i expresident de la Federació d’Ateneus

__________________

Sobre els canvis en els ateneus com a agents educatius, Mercè Gisbert recordava que “en l’associacionisme cultural la mirada educativa ja tenia una visió 360, que amb el temps s’ha anat perdent. L’educació formal té poca habilitat per tenir en compte la diversitat de les persones. Els ateneus poden contrarestar aquesta visió” oferint experiències educatives integradores.  

En alguns entorns, com Terres de l’Ebre, l’associacionisme cultural articula la comunitat i genera un sentiment de pertinença molt fort. Tot i que “cada vegada és més complicat, hi ha un canvi molt gran en negatiu, en aquest sentit. Hem de treballar molt més perquè la gent se senti inclosa i el projecte pugui continuar”. En aquest sentit, generar experiències positives és molt important, però també molt costós: “necessites estar en la cresta de l’onada tota l’estona. La gent és molt més exigent, exigeix més i dona menys a canvi, et tracta com si realment fossis una empresa, no et tracta com un ateneu o com una associació. Llavors, això són coses que fa uns anys no s’havien de treballar i que ara sí que has de treballar per aconseguir aquesta massa crítica suficient perquè l’associació continuï estirant. […] tornem al tema afectiu, el tema d’allò que et frapa internament i, en aquest cas, és la història de vinculació al llarg del temps”. 

Mercè Gisbert també subratllava que ateneus son els “nodes d’una xarxa present a tota Catalunya. Hem de fer veure a l’administració que la xarxa existeix i que el que ha de fer és unir-se a la xarxa i respectar els nodes que hi ha. Si no es fa, estem perdent un potencial que ja existeix…ateneus i associacions culturals estan a tot arreu i es poden construir coses arreu” per continuar enfortint els vincles comunitaris. 

Mercè Gisbert, Catedràtica de Tecnologia Educativa de la URV, vicepresidenta de l’Agrupació Musical Senienca i va ser membre del plenari del ConCA

__________________

Marc Alcalà, afirmava que en un moment de canvis com l’actual, és crucial “repensar què són i ofereixen els ateneus als seus socis i sòcies“. 

Sobre el compromís i la lleialtat intergeneracional, l’autor de la recerca destacava que és un element fonamental per a la sostenibilitat dels ateneus, “gràcies a aquests tallers, i això connecta amb el voluntariat, gent que ha fet teatre, per exemple, com a nen a l’ateneu ha acabat sent professor de teatre a l’ateneu”. En aquest sentit, subratllava el valor afegit en relació amb la comunitat i la participació que tenen els ateneus a diferència d’altres tipus d’organitzacions: “els ateneus generen connexions. Són centres neuràlgics dels seus territoris i això no ho tenen altres entitats o empreses. Quan vas a actes com aquest veus que la gent dels ateneus està connectada. […] fan coses junts” i té un sentiment de pertinença a aquesta comunitat. 

Sobre la connexió i el treball amb la comunitat, Marc Alcalà considerava que “l’ateneu ha de ser proactiu, explicar què pot oferir, amb quin valor afegit: aquests valors, aquesta continuïtat, etc. Però cal aquesta proactivitat. I a l’hora de col·laborar, […] primer identificar quins són els agents educatius en un territori, conèixer la seva oferta i començar a establir converses”. 

Marc Alcalà i Rams, sociòleg i antropòleg, guanyador del Premi Tribuna Atenea 2023

__________________

El pròxim 14 de novembre, no pots faltar a la Jornada Anual 2024 sota el títol “Educació 360: una aposta socioeducativa“.

Enguany, la jornada se centrarà a oferir una mirada socioeducativa a l’educació a temps complet, posant en relleu les necessitats dels col·lectius més vulnerables i la importància d’una acció conjunta i coordinada entre els diversos agents educatius i socials.

Com a novetat, la Jornada inclourà la Fira 360 de projectes socioeducatius. Aquesta fira presentarà una selecció de projectes innovadors, triats d’entre més d’un centenar, a partir d’una convocatòria oberta.

INSCRIU-T’HI

PROGRAMA

14 de novembre de 2024

Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra

Carrer de Ramon Trias Fargas, 25, 27, 08005 Barcelona

9:00 h. Acreditacions. 

9:30 h. Desconferències paral·leles. 

La desconferència és un format d’espai de debat, reflexió i decisió en el qual tots els participants prenen un paper actiu en la discussió. No hi ha ponència ni presentació central, sinó que una persona dinamitzadora planteja preguntes que s’han escollit prèviament entre tots els participants. 

Les preguntes que es plantejaran a cada desconferència seran votades pels assistents de la Jornada, en el moment de la inscripció. 

11:00 h. Esmorzar. 

11:30 h.  Benvinguda, balanç i reptes.

Enric Aragonès Jové, director de l’Aliança Educació 360.

12:00 h. Conclusions de les Desconferències. 

Maria Marcos, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. 

12:30 h. Conversa marc: Límits o oportunitats: l’educació i els serveis socials afrontant les desigualtats

14:00 h. Dinar.  

15:00 h. Fira 360. 

Exposició de projectes socioeducatius liderats per centres educatius, ens locals i entitats. Els projectes han estat seleccionats a partir d’una convocatòria oberta. 

Podràs conèixer els projectes i conversar amb persones referents de cadascun d’ells.  

15:45 h.  Actuació musical. 

Marching Band de l’Escola Municipal de Música – Centre de les Arts (EMMCA) de l’Hospitalet de Llobregat (Tàndem amb l’escola Ernest Lluch de l’Hospitalet de Ll.). 

16:00 h. Tallers paral·lels. 

• Taller Competències: Com treballo les competències transversals en les activitats educatives?

• Taller Connexió: Com connectar els aprenentatges de les activitats fora escola amb els de l’aula?

• Taller Ecosistemes: Com enfortir l’ecosistema educatiu local per afavorir les oportunitats educatives?

• Taller Comunicació: Com comunicar per arribar i involucrar als qui menys participen en activitats més enllà de l’escola?

17.30 h. Tancament. 

18.00 h. Brindis i actuació musical. 

Combo de Jazz Manouche de l’Escola Municipal de Música – Centre de les Arts (EMMCA) de l’Hospitalet de Llobregat.

INSCRIU-T’HI

Jordi Plana, Gerent de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials 

El curs ha començat fa poc sense grans escarafalls. És una bona mostra que moltes coses funcionen bé. Però això no ens ha de fer oblidar que sempre hi ha un revers: persisteixen les desigualtats, els problemes de cohesió social i, en termes específicament educatius, la segregació i l’abandonament escolar prematur. Potser hem millorat, poden dir alguns, i és cert que les dades ho corroboren, però és igual de cert que portem molt temps lluitant contra els problemes del sistema educatiu, i no ens en sortim. 

Des d’Educació 360 vam dir que l’escola ni podia ni volia fer-ho sola, que calia treballar amb ella, que calia entrellaçar-la amb el conjunt de nodes de l’ecosistema educatiu local. Vam dir que calia connectar els temps, espais i actors educatius d’un territori perquè la relació entre ells expandia la seva capacitat d’actuar. I hem vist que ha estat així. Però també veiem que cal seguir enfortint l’ecosistema i que per resoldre algunes vulnerabilitats educatives, sobretot les que afecten als infants de famílies amb un baix nivell socioeconòmic, hem d’anar més enllà del sistema educatiu. 

L’escola garanteix el dret a l’educació, però per si sola no pot assegurar l’èxit educatiu de tots els alumnes, especialment dels més vulnerables. Sabem que aquests infants participen menys en activitats extraescolars, són més absentistes i tenen taxes d’abandonament escolar prematur més altes. I sabem que aquestes condicions perpetuen un cercle de pobresa i exclusió social que resulta difícil de trencar. Tanmateix, hem de ser capaços de fer-ho i de garantir el dret a l’èxit educatiu, tant dins com fora de l’escola.

“Les escoles necessiten treballar conjuntament amb la resta de serveis, però sobretot amb els serveis socials.”

Tots els sectors del sistema de benestar es mobilitzen per millorar les oportunitats de les persones. Però massa sovint es troben atrapats en dinàmiques internes que els deixen poc marge per articular respostes integrals a problemes complexos com és la pobresa infantil i la seva relació amb l’abandonament educatiu. Cap d’ells se’n surt per si sol per resoldre les desigualtats existents. Espanya és un dels països amb la taxa més alta de pobresa infantil de la Unió Europea: un 32,5% dels nens, nenes i adolescents vivien sota el llindar de pobresa l’any 2023. I amb una de les taxes més altes d’abandonament escolar prematur. En aquest context, sembla obvi que per assegurar l’èxit educatiu, les escoles necessiten quelcom més que estar connectades, necessiten treballar conjuntament amb la resta de serveis, però sobretot amb els serveis socials. Si volem una societat lliure de desigualtats socials i educatives, hem de treballat plegats ja que no hi ha inclusió si el fracàs o l’abandonament escolar prematur persisteixin.

La construcció del repte socioeducatiu

L’educació i els serveis socials han estat tradicionalment mons separats, tot i que els dos comparteixen objectius, desigualtats, necessitats i persones. Els dos dediquen molts esforços a la coordinació, però així i tot, no se n’acaben de sortir. Les desigualtats continuen i les necessitats es perpetuen. La qüestió torna a ser: podem donar una nova resposta als problemes de sempre?; per abordar la complexitat actual, podem buscar nous enfocaments i actuacions que depassin els límits sectorials?; podem alterar els fonaments institucionals per permetre una millor integració de les polítiques educatives i socials?

“Podem donar una nova resposta als problemes de sempre? Podem permetre una millor integració de les polítiques educatives i socials?”

Avui, més que mai, tenim l’oportunitat de replantejar la resposta que hem de donar a les necessitats socials i educatives. És hora de garantir plenament els drets, així com de replantejar el paper de l’Administració davant de tots aquests canvis. 

Cal fer un esforç per identificar els nous reptes i per determinar des d’on donar-hi resposta i com fer-ho. En primer lloc, assumint que la necessitat no és social i educativa, sinó socioeducativa. És a dir, que requereix d’una aproximació en la que les desigualtats s’entrecreuen. I en segon, assumint que les necessitats no pertanyen als sistemes sinó que són pròpies de les persones. Tant el sector educatiu com el social han d’estar compromesos en la garantia dels drets socioeducatius i amb la voluntat de reorientar-se per aconseguir-ho. 

Una mirada interseccional pot ajudar a interrogar-nos i a repensar els principis sobre els que definim la política, els instruments que utilitzem per valorar i fer diagnosis i les pràctiques d’intervenció. Tot, amb la finalitat de garantir els drets socioeducatius i assegurar una inclusió social i educativa. La necessitat de canvi és inexorable i, en aquest camí, els serveis socials en són un aliat indispensable.

Treballar per la garantia del drets socioeducatius

“Per garantir els drets socioeducatius cal recuperar la importància de la quotidianitat, de les relacions comunitàries i el valor de l’espai públic.”

Desenvolupar polítiques de garantia de drets en obliga a aplicar tres grans principis: la universalitat, l’equitat i la identitat comunitària. Els drets s’han de garantir per a tothom, buscant els mecanismes i els recursos que necessita cada persona i tenint en compte que formar part i sentir-se part és un dels millors indicadors de benestar i inclusió. Qualsevol política que vulgui garantir drets ha de desenvolupar una estratègia de vinculació basada en la comunitat que apliqui una lògica Interdepartamental, interseccional i transversal, ja que no podem posar fronteres institucionals al territori. Per garantir els drets socioeducatius cal recuperar la importància de la quotidianitat, de les relacions comunitàries i el valor de l’espai públic.

Un camí per fer

Les polítiques socials i educatives han de baixar al territori per tal que puguin ser adaptades a les condicions de l’entorn. Ja fa molts anys que els ajuntaments s’han fet càrrec de la complexitat. Per fer-ho, han aplicat mecanismes de governança que han ha permès una interacció entre sectors, però també entre públics objectius. El lideratge dels plans educatius d’entorn des de serveis socials pot ser un exemple de com una posició de consens és capaç de generar un entorn de cooperació que posa per davant la finalitat del projecte i no les articulacions institucionals. Un altre, pot ser l’impuls de l’acció comunitària com un marc d’actuació referent des d’on desenvolupar una política transversal, de treball compartit, entre actors de diferents sectors. 

A hores d’ara, és cabdal reconèixer i donar forma a l’ecosistema i a la seva governança. Començant per les escoles i els centres de serveis socials, i arribant a les entitats i projectes que hi treballen. Tots els recursos socials i educatius d’un territori treballen per la lluita contra les desigualtats i la millora de les oportunitats socials i educatives. Però si mirem el territori com un ecosistema, ens adonem que en molts territoris hi ha pocs o cap dispositiu combinat entre serveis socials i educació. I aquí, tenim un problema important. 

Podem diferenciar les desigualtats, les necessitats, les activitats, les prescripcions o els actors polítics i tècnics en àmbits diferents de significació. La classificació és útil per entendre el què fem, com ens organitzem i ens relacionem. Però no podem segregar les actuacions. Només podem aconseguir que les necessitats trobin les respostes adequades, si som capaços d’integrar-nos. És a dir, si considerem l’existència d’un únic ecosistema en el que hi formem part actors amb diferents formes, lògiques i cultures, però que compartim una mateixa finalitat. I, si som capaços d’anar més enllà de la coordinació per desenvolupar sistemes de govern compartit. 

Tenim al davant el repte de formalitzar una governança que integri diferents polítiques i cultures professionals, diferents objectius, eines o programes i que busqui les escales òptimes per a cada política o actuació. La millor mobilització dels recursos públics i privats sempre parteix d’una bona governança territorial. Aquella que posa a les persones al centre de les polítiques i que per desenvolupar-se té en compte el conjunt d’actors del territori. Aquí hem de ser capaços de fer créixer una nova governança socioeducativa que defineixi l’espai i la rellevància de cada un dels actors i la seva manera de relacionar-se en l’ecosistema. 

En conclusió

Sabem que hi ha poca permeabilitat entre els sistemes. Això fa difícil començar, però no impossible, si estem d’acord que desenvolupar un treball conjunt és la millor estratègia per garantir al mateix temps els drets socials i l’èxit educatiu. Ens cal apostar per traspassar els límits entre els serveis socials i els educatius buscant els punts d’ancoratge on coincideixen no només les diferents polítiques, sinó també les diferents tècniques. Ens cal seure i parlar-ne, fer-nos moltes preguntes i arriscar-nos a treballar conjuntament i a trobar l’espai d’intersecció i el llenguatge compartit per abordar, amb una mirada 360, un canvi de paradigma per poder pensar junts els problemes i les solucions. 

Parlem d’un canvi que permeti crear un llenguatge comú entre els serveis socials i l’educació, i que faci de l’acompanyament vital un pal de paller per a la garantia dels drets socials i educatius. L’objectiu és garantir els drets socioeducatius d’infants, adolescents i joves i del que es tracta és de trobar els mecanismes per fer-ho possible: saber i decidir què poden resoldre els serveis socials i els educatius per ells mateixos, què poden compartir i què cal que resolguin conjuntament .

“Cal evolucionar cap a una nova política de base comunitària, sigui social i educativa alhora, que promogui la garantia de drets des de la proximitat.”

Es tracta, en definitiva, d’evolucionar cap a una nova política de base comunitària, social i educativa alhora, que promogui la garantia de drets des de la proximitat. Una política lligada al territori, però que alhora sigui una política de país, que estableixi els criteris i els marcs de treball, que asseguri els objectius, les finalitats, el finançament, i estableixi la diversificació d’actuacions. Una política que distingeixi bé entre els valors i les finalitats, que són de país, i els objectius operatius, que són de territori i que tenen a la persona al centre.

Així, parlem d’establir una governança 360 que tingui una visió comunitària, que reconegui l’ecosistema i promogui la participació del conjunt dels actors locals, centrant els esforços en els infants, els adolescents i els joves, en les accions socioeducatives i en l’acompanyament a les famílies per a garantir l’èxit educatiu i la inclusió social, que són dues cares de la mateixa realitat. 

• L’inici de les activitats extraescolars segueix marcat per les desigualtats: 140.000 infants no participen en cap tipus d’activitat extraescolar en tots el curs.
  • La participació en activitats extraescolars mostra un biaix de classe: mentre el 92% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt participen a activitats extraescolars, només ho fan el 66% del nivell baix
  • El preu (567€ anuals per fill, de mitjana) és el principal motiu de no participació en les activitats extraescolars entre les famílies amb un nivell socioeconòmic baix, però s’hi afegeixen barreres informatives, culturals, geogràfiques o burocràtiques.
• Existeix una visió positiva generalitzada entre les famílies sobre els beneficis que aporten les activitats extraescolars, però les famílies amb menys recursos han de triar en funció del preu, la ubicació i l’horari.
• Es donen les condicions perquè aquesta legislatura s’universalitzin les activitats extraescolars i d’estiu: diversos pactes assolits la legislatura anterior i una majoria d’escons i partits al Parlament de Catalunya que portaven aquestes propostes al programa electoral.
• Cada vegada més municipis a Catalunya lideren polítiques per avançar en equitat més enllà de l’escola (oferta gratuïta, ajuts econòmics, informació, orientació, etc.) però Catalunya no compta amb una política dirigida a universalitzar l’accés a activitats extraescolars i d’estiu. 

Unes setmanes després d’haver començat el curs escolar, els infants i adolescents comencen també la participació en activitats extraescolars. El 83%, 5 de cada 6, hi assisteixen una mitjana de 5 hores a la setmana, però això significa que 140.000 infants no participen en cap tipus d’activitat extraescolar. 

En aquest context, l’Aliança Educació 360, una iniciativa amb més de 360 adhesions que treballa per una educació a temps complet, posa de manifest que aquesta legislatura es donen les condicions per universalitzar-ne l’accés. 

Durant la legislatura passada moltes veus es van fer sentir reclamant aquest pas endavant per l’equitat educativa. El Parlament de Catalunya, en el ple monogràfic d’educació, va instar el govern a assegurar l’accés universal a aquestes activitats. També ho va fer el grup d’experts de millora educativa creat arran del sotrac de les proves PISA i forma part de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2024-2030. Així mateix, la Federació de Municipis de Catalunya es va fer seva aquesta proposta demanant que la política es dissenyés i implementés en col·laboració estreta amb el món local. 

Més recentment en les darreres eleccions, diversos partits que conformen una majoria parlamentària àmplia (107 escons de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP) van incloure als seus programes electorals mesures en aquest sentit. El pacte signat entre PSC i Comuns preveu impulsar activitats de lleure gratuïtes de manera gradual, començant pels centres d’alta complexitat. És hora de convertir aquest consens bastit i els compromisos assolits en una política amb un marc reglamentari clar i un finançament estable i estructural.

Municipis líders que treballen per l’equitat educativa més enllà de l’escola

Les activitats extraescolars enriqueixen l’educació d’infants i adolescents i impacten positivament en les seves trajectòries, però la manca d’equitat en l’accés fa que esdevinguin un factor d’eixamplament de desigualtats educatives. Les barreres a la participació tenen a veure amb factors econòmics, burocràtics i logístics, però també de manca d’informació i orientació. Per aquest motiu, són necessàries mesures combinades que passen per ajudes econòmiques (beques, gratuïtat, tarifació…), la garantia d’una oferta suficient i equilibrada, canals de comunicació unificats i estratègies d’acompanyament i orientació.

Fins ara, han estat els municipis qui han liderat la implementació de polítiques amb la finalitat d’assegurar un accés equitatiu a les activitats extraescolars, combinant les possibles mesures sempre en funció de la pròpia iniciativa i els propis recursos tècnics i econòmics.

L’Ajuntament de Martorell, per exemple, ofereix una “carta bàsica de serveis extraescolars”, universal i gratuïta, per a tot l’alumnat de 3 a 16 anys. El programa es va iniciar el curs 2021/22 a l’etapa d’educació primària, però arran del seu èxit s’ha estès fins a 4t d’ESO. Els resultats mostren una major participació en activitats esportives i artisticoculturals que la mitjana de Catalunya, així com una millora en els resultats acadèmics. Altres ajuntaments també han optat per l’organització d’extraescolars gratuïtes, com el de Cambrils,que ha desplegat un pla pilot en dues escoles de diferents zones d’escolarització per permetre l’accés de la major part del territori, o el de Girona, que desplega el programa Entarda’t. Tardes de lleure.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona desplega des del 2022 la política de tardes en barris educadors, que combina un sistema d’ajuts econòmics, l’ampliació de l’oferta d’activitats extraescolars en els barris amb més mancances (a través del programa Extra, extra vinculat al pla de barris) i el reforç de la funció connectora i dinamitzadora als centres educatius de la ciutat.

També per reforçar una acció informativa que habitualment passa només per canals informals, l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos organitza anualment una Fira de les extraescolars, on es presenten i es fan tastets de les diverses activitats.

Per decidir sobre les mesures més adequades, els ajuntaments necessiten informació sobre la situació i les desigualtats al seu municipi. Per això, diversos ajuntaments, com el de Cervera o el de Martorell, han utilitzat una enquesta per fer una detecció prèvia de les fórmules de participació i les desigualtats existents i orientar així les seves polítiques.

Part d’aquests programes es vinculen als Plans Educatius d’Entorn o altres línies que permeten finançar una part de les accions, però els programes existents per combatre aquestes desigualtats han estat inestables en el temps i amb un abast territorial limitat. Catalunya no compta amb una política dirigida a universalitzar l’accés a activitats extraescolars i d’estiu. 

Les dades de participació en les activitats extraescolars mostren un biaix de classe

Rere les xifres s’hi amaguen enormes desigualtats socioeconòmiques: mentre el 92% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt participen en activitats extraescolars, només ho fan el 66% del nivell baix. A més, sabem que aquestes famílies no només participen menys, sinó que ho fan durant menys hores, al llarg de menys anys i amb un ventall menys divers d’opcions.

Aquest esquema es reprodueix en tots els tipus d’activitats (esportives, d’idiomes, artístiques…), excepte en el cas del reforç escolar i els espais socioeducatius. Per tant, no només es troben amb fenòmens d’exclusió, sinó també de segregació pel que fa al tipus d’activitats.

El preu (estimat en una mitjana de 567€ anuals per fill) és el principal motiu de no participació en les activitats extraescolars (un 77% dels casos) entre les famílies amb un nivell socioeconòmic baix. Però les barreres no són només econòmiques, sinó també informatives, culturals, geogràfiques o burocràtiques. És important destacar la informació sobre les activitats sol venir de les mateixes entitats o d’altres famílies i amics, però circula majoritàriament fora dels canals més formals i universals com l’escola o l’ajuntament.

Així doncs, les polítiques d’ajuts econòmics i de gratuïtat s’han de repensar, ampliar i reforçar amb estratègies d’acompanyament, treball comunitari i proximitat.

Totes aquestes són dades de l’Enquesta de participació extraescolar de Catalunya 2022 (de l’Aliança Educació 360). Així mateix, altres fonts com l’Enquesta de Salut de Catalunya ja han apuntat en diverses ocasions que la privació material, un inferior nivell d’estudis de la mare i l’origen familiar migratori es relacionen amb una menor participació en aquestes activitats.

Tothom valora el gaudi, l’aprenentatge i la socialització, però alguns no poden triar

La mateixa enquesta ens indica que existeix una visió positiva generalitzada entre les famílies sobre els beneficis que aporten unes activitats educatives que van més enllà del temps lectiu. Molt especialment, valoren l’oportunitat de relacionar-se amb altres infants i joves i l’adquisició d’habitatges per a la vida. També és majoritària l’acceptació del fet que les extraescolars ajuden els infants a estar més contents i motivats, redueixen el perill de caure en conductes de risc, milloren l’interès per l’escola i augmenten la relació amb el barri.

Així, les possibilitats de gaudi, socialització i aprenentatge són molt tingudes en comptes per les famílies, de manera transversal, a l’hora de triar quines activitats extraescolars fer.

Tanmateix, hi ha altres factors que han de tenir en compte, especialment, les famílies amb menys recursos: el preu, la ubicació i l’horari de les extraescolars.

Has pensat alguna vegada en crear un currículum compartit amb tots els agents educatius per connectar tots els aprenentatges del teu territori? Des de les extraescolars d’una AFA al casal de joves, des de l’escola de música a l’espai de migdia, des del casal d’estiu a la biblioteca… arreu els infants i joves desenvolupen de manera transversal competències per a la vida, per entendre i transformar el món, relacionar-se amb els altres i perseguir els propis objectius. Es desenvolupen talents i, alhora, es troben i creen noves maneres de viure junts.

Si t’agradaria que el teu barri, poble o ciutat esdevingui un espai educatiu comú i interconnectat, aquest acte és per a tu.

Divendres 18 d’octubre presentem una nova publicació: Eines per a un Currículum de Ciutat 360. Competències transversals per connectar i millorar les oportunitats educatives, un recurs imprescindible per a administracions locals, centres educatius i entitats que ofereixen activitats educatives. 

L’acte serà molt més que una simple presentació: serà una oportunitat per reflexionar, aprendre i posar en pràctica recursos i eines que poden transformar les oportunitats educatives al vostre territori.

La presentació recollirà els aprenentatges acumulats des del llançament de la Crida de Currículums de ciutat iniciada el febrer de 2023, deixant espai per a la reflexió dels territoris participants i a la posada en pràctica d’alguna de les eines i recursos resultants. 

INSCRIU-TE!

Els assistents rebran un exemplar de la nova publicació EINES PER A UN CURRÍCULUM DE CIUTAT 360. Competències transversals per connectar i millorar les oportunitats educatives i podran fer ús del nou recurs Competències connectades: reflexió i millora d’activitats educatives.  

18 d’octubre de 2024
09:30 h – 14:00 h
Hub Social (C/ Girona, 34, interior. 08010 Barcelona)

PROGRAMA

09:15 h – Acreditacions.

09:30 h – Com treballo les competències transversals? Sessió pràctica. 

11:00 h – Benvinguda i presentació de la publicació EINES PER A UN CURRÍCULUM DE CIUTAT 360. Competències transversals per connectar i millorar les oportunitats educatives. 

• Marta Domènech, coordinadora de l’Aliança Educació 360..

11:30 h – Pausa – cafè. 

12:00 h – Conversa entre territoris: Experiències pràctiques en el disseny d’un Currículum de ciutat. 

• Ruth Cebador, tècnica d’Educació de l’Ajuntament de Viladecans.
• Montse Riera, tècnica d’Educació de l’Ajuntament d’Olot.
• Francesc Balcells, alcalde d’El Palau d’Anglesola..
• Modera: Eduxarxa

13:15 h – Dinàmica: Dissenyar una estratègia de Currículum de ciutat. Per on començo?

• Pep Marès, Adhoc Cultura.

13:45 h – Tancament. 

• Enric Aragonès, director de l’Aliança Educació 360.

CONTINGUTS RELACIONATS: 

• Presentació Crida Currículum de Ciutat.
• Crida Curríulums de ciutat. Testimonis dels territoris participants.
• Acte de presentació de resultats de la Crida de Currículums de ciutat. 

Dijous passat 18 de juliol es va celebrar en col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) un esmorzar temàtic per reflexionar i debatre sobre el paper que els ajuntaments tenen en una educació a temps complet. 

És un consens àmpliament compartit que l’educació va més enllà de l’escola. Tanmateix, encara queda molt camí per garantir el dret a l’educació d’infants i joves més enllà de l’horari lectiu, connectant temps, espais, aprenentatges i agents educatius. Així, per a poder afrontar aquest repte es necessita una aliança amb tota la comunitat educativa per al desplegament de polítiques fora escola, una aliança on l’ajuntament ha de tenir un paper articulador i líder. 

L’acte va comptar amb la benvinguda de la secretària adjunta de la FMC, Carolina Telechea, i del director de l’Aliança Educació 360, Enric Aragonès. La ponència central va ser a càrrec de Roger Barres, politòleg especialitzat en polítiques municipals, a la qual va seguir una taula rodona moderada per la periodista Laia Vicens, amb les experiències municipals d’Olot, el Palau d’Anglesola i Viladecans. 

Resumim amb cites algunes de les idees destacades. 

Consulta el vídeo sencer de l’acte

 

 

 

“Els ajuntaments i ens locals tenim eines de governança capaces de generar polítiques públiques garants d’oportunitats d’educació  a temps complet”. Carolina Telechea, secretària adjunta de la FMC. 

 

 

 

 

“Si bé coneixem les condicions que determinen l’accés i aprofitament de propostes, hem de ser ambiciosos i fer un pas més enllà recordant l’impacte positiu que les activitats educatives fora escola tenen en les trajectòries acadèmiques, professionals, socials i cíviques de les persones”.  L’Enric Aragonès, director de l’Aliança d’Educació 360.

 

 

 

 

 

“És necessari liderar, coordinar i acompanyar l’ecosistema educatiu local garantint l’equitat i activant tots els recursos disponibles, també els equipaments i l’espai públic”. Roger Barres, politòleg especialitzat en governança territorial i polítiques locals.

 

 

 

 

 

 

“L’alcalde cada vegada que obre la boca parla d’educació. Això demostra que és una creença transversal a tots els departaments municipals, tothom posa el seu granet de sorra. La nostra aposta per l’Educació 360 té quinze anys de trajectòria, tot i que és un procés i hem avançat molt, els reptes no acaben mai i s’ha de seguir avançant”. Gisela Navarro Fuster, 3a tinenta d’alcalde, presidenta de l’Àmbit Presidència i Ciutat 2030 i tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Alcaldia, Educació i Xarxa d’Èxit Educatiu de l’Ajuntament de Viladecans.

 

 

 

 

“A Olot hem fet una aposta per treballar la connexió i la creació d’un ecosistema d’educació 360, incorporant la cultura com a part primordial en la creació de comunitat. Es va decidir integrar les àrees de cultura i  educació i ara estem treballant en un Pla d’Educació i Cultura en el qual la mirada de l’educació a temps complet ha estat sempre present.” Josep Quintana i Caralt, 2n tinent d’alcalde i regidor de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot.

 

 

 

 

“Al municipi ja passaven coses, va ser primordial apropar-se des de la humilitat a veure què s’estava fent i poder fomentar com a ajuntament des d’un treball d’obertura i xarxa amb tots els agents locals”. Marta Roca Farnell, assessora i coordinadora del projecte Educació 360 de l’Ajuntament del Palau d’Anglesola.

 

 

 

 

 

Enric Aragonès Jové, Director de l’Aliança Educació 360

El director de l’Aliança Educació 360 fa balanç del curs, destacant l’aposta per garantir l’equitat en activitats extraescolars i d’estiu i els consensos i compromisos forjats. De cara al futur, es plantegen noves preguntes sobre com integrar les necessitats socials i educatives. La propera Jornada Anual abordarà aquesta aposta socioeducativa per assegurar oportunitats educatives per a tots els infants i joves.

 

 

Un gran consens: hem de garantir equitat en les activitats extraescolars i d’estiu

El curs que ara tanquem va començar amb la publicació d’un titular: 140.000 infants i adolescents sense activitats extraescolars. Darrera d’aquesta xifra, un ventall de realitats i de barreres: una enorme desigualtat entre nivells socioeconòmics, biaixos de genère en la tria d’activitats, manca d’activitats adaptades que totes les necessitats educatives, desequilibris territorials en l’oferta, una informació que transita sobretot per canals informals i una elecció condicionada pel preu, la ubicació i l’horari sobretot en les classes més baixes. Aquestes xifres coincidien amb les conclusions publicades uns mesos abans pel que fa a la participació en activitats d’estiu. Ras i curt, els fills i filles de famílies amb menys recursos no només participen menys en activitats extraescolars, sinó que ho fan durant menys hores, al llarg de menys anys i en un ventall menys divers d’activitats.

Davant d’això, aquest ha estat l’any en què s’ha col·locat amb força al debat públic la necessitat d’una política de país, de col·laboració entre la Generalitat i el món local, per garantir la participació en activitats extraescolars i d’estiu a tots els infants i adolescents. La Jornada Anual del 2023 va servir per presentar les bases per a aquesta política, que immediatament vam exposar a les diverses conselleries que hi haurien d’estar implicades i als grups del Parlament de Catalunya.

“S’ha col·locat amb força al debat públic la necessitat de garantir la participació en activitats extraescolars i d’estiu a tots els infants i adolescents.”

No ens passa per alt que la publicació dels darrers resultats a les proves PISA va sacsejar amb força el debat públic sobre l’estat de l’educació a casa nostra. No només va caure la puntuació del nostre sistema sinó que, el que segurament és encara més preocupant, van eixamplar-se les desigualtats entre alumnes. Els diversos grups parlamentaris, el grup impulsor de millores educatives i el mateix govern van estar d’acord que la garantia d’oportunitats educatives va més enllà de l’escola i que és imprescindible garantir condicions d’equitat també en les activitats extraescolars i d’estiu.

El món local, que porta anys impulsant polítiques municipals en aquest sentit, treballant en xarxa amb escoles, instituts i entitats, reclama també una major implicació de la Generalitat per poder-ho seguir fent amb major abast, recursos estables i marcs compartits. Però no només reclama, sinó que s’ofereix i es compromet cada dia per fer avançar Catalunya cap a una educació a temps complet. 

La convocatòria electoral avançada ha aturat, de moment, les possibilitats d’impulsar noves polítiques com les que estem plantejant, però els consensos construïts i els compromisos de tots els agents romanen ben vius. El curs vinent haurà de ser el moment per fer aquest pas endavant.

Nous agents compromesos, noves eines per al territori

Així mateix, aquest curs la comunitat diversa i àmplia que és l’Aliança Educació 360 s’ha mantingut ben activa i ha seguit creixent.

El Passaport Edunauta és una eina que segueix reconeixent aprenentatges i ampliant oportunitats a cada vegada més racons del país. Els darrers mesos nous equips impulsors s’han estat preparant per desplegar el programa i l’any que ve serà present ja a 36 territoris. Milers d’infants, cada vegada més, disposaran d’un catàleg d’activitats ric i planificat i un passaport on segellar la seva participació i reflexionar sobre el que aprenen.

Alhora, deu territoris han estat desplegant aquest curs la seva estratègia per avançar cap a un Currículum de ciutat. Ecosistemes educatius locals que volen compartir un marc de competències transversals en totes les oportunitats educatives, perquè infants i joves aprenguin com entendre i transformar el món, com relacionar-se amb els altres i com perseguir objectius en cada racó del poble o la ciutat. Gràcies al rol pioner d’aquests equips, podrem presentar el proper octubre una nova publicació amb eines pràctiques per a tots els municipis que vulguin oferir més temps d’aprenentatge, més valuós i amb més equitat per millorar les trajectòries educatives dels seus infants i joves.

L’Aliança Educació 360 i, de fet, el concepte mateix d’una educació a temps complet són un fenomen d’articulació local, d’agents compromesos arreu del país. Per això, les xarxes territorials de l’Aliança al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, les Comarques Gironines i les Terres de Lleida han seguit oferint espais de trobada, treball i debat amb jornades i activitats diverses. A més, enguany hem presentat el resultats de mesos de feina del grup de treball d’Educació 360 als territoris rurals, amb una nova publicació perquè els municipis rurals, que són l’enorme majoria a Catalunya, tinguin eines pràctiques per construir ecosistemes educatius locals amb perspectiva 360.

Fem una aposta socioeducativa

Si l’Aliança avança amb nous actors implicats i nous recursos útils, també ho fa fent-se noves preguntes, plantejant-se sota noves perspectives de què parlem quan parlem d’una Educació 360.

L’accés a activitats com les extraescolars o el lleure educatiu a l’estiu en condicions d’equitat és imprescindible per assegurar el dret a l’educació. Però una educació completa, connectada i ampliada requereix més que això. No va només d’assegurar la participació en determinades activitats, sinó de garantir que aquestes esdevenen oportunitats educatives que contribueixen a trajectòries vitals reeixides i la vinculació comunitària.

En un context de creixent desigualtats i segregació social, es requereix la integració de les necessitats socials amb les educatives. L’èxit educatiu, en el seu sentit més ampli, és necessari per esdevenir ciutadans autònoms i apoderats. Alhora, quan les condicions mínimes no estan garantides és limiten notablement les possibilitats d’aprenentatge i realització.

“No va només de la participació en activitats, sinó de fer-ne oportunitats educatives per a trajectòries vitals reeixides i vinculació comunitària.”

Precisament en aquest sentit ens vam preguntar a la darrera jornada d’Estiu Enriquit quin ha de ser el rol del serveis socials en la garantia d’un estiu d’oportunitats educatives i com un ecosistema pot avançar cap a la prescripció social per a la promoció de la infància.

Se’ns obren noves preguntes per al nou curs i, també, per a la propera Jornada Anual 2024: una aposta socioeducativa, el proper 14 de novembre. És el mateix la vulnerabilitat social que l’educativa? Compartim termes i conceptes des dels sistemes educatiu i social? Quants agents diferents intervenen sobre infants i famílies? Quin paper hi juguen les figures socials dins els centres educatius? Podem garantir la continuïtat en les intervencions i una resposta integral? És possible abordar les necessitats específiques de cadascú i trencar alhora una lògica segregadora de la vulnerabilitat? 

L’única manera de trobar-hi respostes és construir-les col·lectivament. Com sempre, la diversitat i el potencial dels agents i professionals que s’agrupen al voltant de l’Aliança Educació 360 ens assegura debats intensos i rics. Posem-nos-hi.

 

El pròxim 14 de novembre, no pots faltar a la Jornada Anual 2024 sota el títol “Educació 360: una aposta socioeducativa“.

Enguany, la jornada se centrarà a oferir una mirada socioeducativa a l’educació a temps complet, posant en relleu les necessitats dels col·lectius més vulnerables i la importància d’una acció conjunta i coordinada entre els diversos agents educatius i socials. 

Reserva’t la data! Aquest esdeveniment serà una oportunitat única per debatre i compartir idees que ens ajudin a construir una educació més equitativa i inclusiva per a tothom.

• JORNADA ANUAL 2024
• Educació 360: una aposta socioeducativa
• 14 de novembre
• Campus de la Ciutadella, Universitat Pompeu Fabra

A més, com a novetat, la Jornada inclourà una fira 360 de projectes socioeducatius. Aquesta fira presentarà una selecció de projectes innovadors, triats a partir d’una convocatòria oberta. Si tens un projecte que vols donar a conèixer, no dubtis a presentar-lo!

Programa i inscripcions pròximament. Estigues atent a les nostres xarxes i a la web per no perdre’t cap detall. 

T’esperem el 14 de novembre al Campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra per una jornada plena d’inspiració i aprenentatge!

Presenta el teu projecte!

Recupera els continguts de la Jornada Anual de l’any passat

Antonia Sierralta i Moisès Esteban-Guitart

Institut de Recerca Educativa (Universitat de Girona)

 

En Pere espera il·lusionat cada principi de mes que pengin el catàleg d’activitats al suro de la seva classe. Aquest “pòster” de colors vius el convida a conèixer les activitats que ofereix el seu municipi cada mes. Oferiran una nova temàtica que no ha provat encara? Quan participa en una activitat a un equipament li posen un segell al seu passaport que acredita que ha participat i escriu allò que més li agradat, sorprès i pot compartir-ho. El Passaport Edunauta és el programa i eina que permet registrar aquests aprenentatges i oferir aquestes oportunitats educatives a tots els infants a través d’una proposta enriquida d’activitats. La personalització de l’aprenentatge és una perspectiva rellevant a tenir en compte doncs ens permet facilitar la participació dels aprenents, així com reconèixer les diferents oportunitats i experiències d’aprenentatge que es produeixen tant dins com fora les aules. 

 

La personalització de l’aprenentatge com a via per a fomentar la implicació educativa

Les experiències d’aprenentatge no són exclusives, ni es poden reduir, al context escolar. En aquest sentit, la personalització de l’aprenentatge, en tant que conjunt d’estratègies, recursos i actuacions encaminades a fomentar aprenentatges amb sentit i valor personal, suggereix tenir en compte la capacitat de decisió i reflexió de l’aprenent, així com la necessitat de connectar les seves experiències d’aprenentatge més enllà d’on aquestes s’hagin suscitat. 

En aquest sentit, hi ha tres elements clau implicats en les pràctiques pedagògiques que busquen la personalització dels aprenentatges. 

• En primer lloc, es té en compte els interessos, motivacions i necessitats dels aprenents. Això no significa que els interessos personals siguin l’element final de l’acte educatiu. Significa que a partir d’ells podem crear interessos nous, doncs de fet els interessos es co-construeixen. 
• En segon lloc, es reconeix i fomenta la capacitat dels aprenents en prendre decisions al voltant dels diferents processos d’ensenyança-aprenentatge. Això no significa que l’aprenent sigui el melic del món. Significa que s’assumeix la seva responsabilitat i capacitat de decisió amb l’ajuda i mediació pedagògica proporcional i necessària. 
• En tercer lloc, l’aprenentatge vivencial no vol dir que amb l’experiència, l’acció (“aprendre fent”), sigui suficient. Requereix reflexió, vinculació d’experiències d’aprenentatge més enllà dels contextos on aquestes s’hagin donat. Ser conscient de què he aprés, com ho he aprés, què puc fer per aprendre més i millor. 

 

El Passaport Edunauta, una eina per a personalitzar el “viatge” de cada infant

El Passaport Edunauta és una eina que emula un document de viatge i que cada nen i nena se’l pot fer seu singularitzant-lo. És en aquest on es recullen totes les activitats que fan, permeten el seu reconeixement i la seva visibilització. El programa contribueix a teixir un ecosistema local d’aprenentatge vinculant espais, moments educatius i agents socials, educatius i comunitaris. Tanmateix es parteix de la premissa segons la qual les experiències d’aprenentatge no són exclusives, ni es poden reduir, al context escolar i, per tant, es requereix connectar l’anomenat “temps no lectiu” amb les competències i aprenentatges escolars.   

El passaport s’inicia amb un element de personalització clau, la pregunta al voltant de “qui sóc?”, aquesta pregunta ens permet identificar els interessos i elements més importants i significatius per a l’aprenent. Un “dibuix identitari”, on es representen les activitats, aficions, persones, objectes, situacions i espais més importants per a l’aprenent, pot permetre, en aquesta línia, identificar els interessos i identitats en construcció per conèixer més i millor l’alumnat. 

Per altra banda, més que “validar” la participació en una determinada activitat, equipament o servei, la pregunta que es formula és “Què he après?” Això és fonamental, doncs es tracta d’una pregunta epistèmica, és a dir, una pregunta que genera coneixement. La reflexió participa de l’aprenentatge d’una manera fonamental. Aquesta pregunta, per altra banda, la podem portar en el context escolar per facilitar connexions d’aprenentatges fets en diferents situacions, en diferents contextos, portant aquestes experiències de la biblioteca a l’aula, de l’aula al museu, del museu a casa, de casa a Internet, etc. Aquesta és una idea important del passaport, que defineix de fet l’aprenentatge. L’aprenentatge és un procés, una “dynamis”, un moviment, un viatge.  

 

Com reforçar aquesta personalització? El rol dels agents prescriptors acompanyant i reconeixent

L’escola pot esdevenir un espai que vagi més enllà de l’entrega de passaports i comunicar les activitats que tenen lloc. El professorat té un recurs i una informació que pot aprofitar per personalitzar l’aprenentatge a través de: 

• Generar activitats d’alfabetització, lectoescriptura, a partir d’elements del dibuix identitari (una redacció a partir d’un d’aquests elements singulars en cada cas específic). 
• Pot convertir el “desig a fer realitat”, pregunta del Passaport, en un projecte de recerca acadèmic. 
• Pot també partir d’aprenentatges realitzats en el “fora” escola (respostes a la pregunta “què he après?”) per ancorar-los, ampliar-los, vincular-los amb allò fet “dins”. 
• Pot incorporar el mateix Passaport Edunauta en un Pla Personalitzat d’Aprenentatge on a més apareguin objectius d’aprenentatge, co-firmats per l’aprenent, el tutor/a, la família, amb un recorregut per assolir-los. 

En definitiva, el Passaport Edunauta no serveix només per identificar i posar en valor tot allò que s’aprèn fora de l’escola, que també, sinó que pot acompanyar, com experiències pioneres estan demostrant, el procés d’orientació i acompanyament escolar, així com el propi desenvolupament curricular i competencial (comprensió lectora, matemàtiques, llengua). A més, permet fer-ho en clau comunitària, així com sota lògiques de personalització encaminades a fomentar aprenentatges amb un major sentit i impacte, tant personal com social. 

A les 4:45 d’un dissabte, dins la Filmoteca de Catalunya, està a punt de començar una projecció dirigida a infants. Per la porta de l’edifici, entra un nen que observa l’espai i es dirigeix a la taquilla. A les seves mans porta un Passaport i li pregunta si és aquí on fan la pel·lícula de dibuixos. Explica a la persona de taquilla que a l’escola els han donat el Passaport Edunauta, una eina amb la que poder participar a activitats, al catàleg d’aquest mes els hi proposaven visitar aquest equipament entre altres activitats culturals, esportives del barri. Li entreguen l’entrada i li segellen el passaport per acreditar que ha participat. 

El nen que viu al barri del Raval és la primera vegada que va a la Filmoteca. Aquella tarda no serà l’únic, fins a 10 nens i nenes del barri gaudiran d’aquesta activitat en grup d’amics, amb els seus pares o sols. El Passaport Edunauta ha contribuït a trencar una barrera d’accés a un equipament del barri, de ben segur aquests infants hi tornaran a repetir. 

 

Un equipament amb vocació de transformació

 

Des de fa dotze anys, la seu de la Filmoteca de Catalunya és al cor del Raval, un dels barris amb més diversitat i també més vulnerabilitat de Barcelona. I des del principi van tenir ben clara que la seva missió era molt més que ser una sala de projeccions pública: “La nostra obligació és obrir-nos al barri, és un dels pilars de la feina que fem des de l’equip d’educació”, sintetitza Júlia Betrian, que treballa als serveis educatius de la Filmoteca. Segons explica, la Filmoteca i el Raval i la seva complexitat han de tenir una relació recíproca. I això vol dir tenir un impacte positiu per al barri, que en els últims anys ha patit “un procés creixent de gentrificació i expulsió de veïns”, i alhora ser permeable a l’entorn. “No només hem de ser un espai útil, agradable i transformador per a la gent del Raval, sinó que hem de deixar que la gent del barri ens transformi a nosaltres i pugui trobar aquí un espai de participació”, rebla. Una de les eines que han trobat per enfortir aquest lligam amb les famílies de la zona, i especialment els infants, és el Passaport Edunauta. “El passaport ens ajuda a fer més accessible la Filmoteca al fora escola i que els mateixos infants siguin prescriptors del que fem”, assegura. 

La Filmoteca ha començat a participar al Passaport fa uns mesos, després de la proposta que els van fer arribar l’equip impulsor del programa, amb les escoles properes al capdavant del seu desplegament, com l’escola Aldana. “Per formar part del Passaport has de tenir una oferta d’activitats gratuïtes i nosaltres fa temps que tenim les sessions infantils els caps de setmana, justament per apropar-nos a aquest públic del Raval”, diu Betrian. El “match” estava pràcticament assegurat. 

 

La participació dins la comunitat: dels projectes comunitaris al vincle amb l’escola

 

La Filmoteca participa des de fa anys en diverses taules i espais comunitaris del barri, i també tenen lligams amb totes les escoles del voltant perquè l’alumnat hi vagi i conegui l’equipament en algun moment en sortides organitzades des de l’escola. “Però sempre hi havia el repte del cap de setmana”, admet Betrian. En aquest sentit, el Passaport ha suposat un impuls a les sessions infantils per fer-les “encara més accessibles”.

Aquestes sessions infantils -dues cada cap de setmana- s’emmarquen en el projecte FilmoXica, que també té un carnet associat gratuït, i que pretén fidelitzar el públic més jove al cinema. Així, s’organitzen cicles de cinema de tots els temps, de cultures i països diversos i relacionats amb moments i tradicions del calendari. “Intentem reflectir històries que poden ser properes als veïns del barri, fixant-nos en els seus interessos i basant-nos en criteris artístics, i no tant comercials”, afirma Betrian. Combinen tot tipus de projeccions: des de clàssics per veure en família, a versions originals subtitulades al català, pel·lícules doblades o també versions originals en català. Per exemple, en només un cap de setmana es poden veure gratis l’adaptació cinematogràfica de la novel·la “El zoo d’en Pitus” i “Little fugitive”, una deliciosa pel·lícula en blanc i negre del 1953 sobre un nen que s’escapa de casa i deambula per Nova York subtitulada en català. 

De fet, l’ús de la llengua a les pel·lícules és un tema de reflexió a la Filmoteca, que navega buscant “l’equilibri” entre oferir contingut en català i no haver de renunciar a grans pel·lícules per no tenir-les en aquesta llengua. Diuen que l’element lingüístic no és una barrera per a infants i joves, però en canvi sí que han notat més frustració entre els adults que no saben llegir en català. Ara un dels reptes que tenen en ment és “incloure més els infants a l’hora de programar” les pel·lícules i tenir més en compte els seus interessos. “Una manera d’incentivar que vinguin és programar pel·lícules en la seva llengua materna”, apunta Betrian. 

De cara al futur, també treballen per incloure més i millor el professorat del barri. “Ens agradaria que tots els mestres i professors vinguessin i coneguessin millor la Filmoteca. La coneixen perquè hi venen amb l’escola o l’institut, però mai hem fet una formació en grup per explicar-los tot el que fem”, assenyala la responsable educativa de l’equipament. 

L’equipament també treballa per enfortir el lligam amb el teixit social i cultural del barri no és altra cosa que el que ha anat fent la Filmoteca des que es va establir al Raval, on participen de molts projectes comunitaris. Com la iniciativa “Apadrina el teu equipament”, en què diversos equipaments culturals del barri entren en el dia a dia d’escoles i instituts per impulsar-hi propostes formatives integrades al currículum acadèmic. O el projecte “Vivim el Barri”, en què joves del Raval participen d’un taller de reflexió i creació de curtmetratges fets per ells. “Després de molta reflexió sobre com arribar als joves, vam valorar que hi ha un públic no universitari que no consumia cinema i vam pensar que el que podia funcionar era fer cinema”, recorda Betrian. Ara omplen les places a cada convocatòria. “La gent del barri ens ha acollit amb els braços oberts, i aquí aixeques una pedra i surten mil projectes. Es parla del Raval amb molt d’estigma, però nosaltres ens hi hem trobat moltes més coses bones que dolentes”, sentencien des de la Filmoteca. 

El Passaport n’és una de boníssima que aterra ara en un barri divers i multicultural, amb dificultats socials i educatives, per convertir-se en una eina més a l’abast de tots els infants i multiplicar les seves oportunitats educatives.

L’Aliança Educació 360 obre una convocatòria per a projectes innovadors que ampliïn les oportunitats educatives per a infants i joves fora de l’horari lectiu. Sota el lema “Educació 360: Una Aposta Socioeducativa”, aquesta sisena edició de la Jornada Anual busca mostrar i connectar projectes que promoguin una educació inclusiva i equitativa, abordant les desigualtats educatives. Es volen fomentar projectes que aportin una mirada socioeducativa, integrant diferents agents i espais per crear un ecosistema educatiu més ric i divers.

• Descarrega’t les bases
• Omple el formulari

Conceptes clau de la convocatòria 

• Educació a temps complet
• Socioeducatiu
• Equitat
• Qualitat
• Connexió
• Inclusió
• Infància
• Joventut

Requisits de participació

Els projectes han de tenir com a objectiu garantir o ampliar les oportunitats educatives per a infants i joves fora de l’horari lectiu o durant els mesos d’estiu, aplicant una perspectiva socioeducativa. Es valoraran especialment la innovació, la sostenibilitat, l’impacte i la capacitat connectora dels projectes.

La convocatòria consta de tres categories de participació:

1. Projectes impulsats per ens locals: inclou projectes d’ajuntaments, consells comarcals i altres entitats governamentals locals.
2. Projectes impulsats per centres educatius: inclou iniciatives d’escoles, instituts i centres de formació professional.
3. Projectes impulsats per entitats o organitzacions sense ànim de lucre: inclou projectes d’associacions, fundacions i altres organitzacions sense ànim de lucre que treballen en l’àmbit educatiu, social, cultural o esportiu.

Formulari i dates límit

La rebuda de projectes estarà oberta fins al 22 de setembre de 2024 a les 23:59 h. Els projectes s’han de presentar emplenant aquest formulari en línia abans d’aquesta data.

Els projectes seleccionats es presentaran durant la Jornada Anual d’Educació 360 que se celebrarà el 14 de novembre de 2024 al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.

Aquesta convocatòria representa una oportunitat única per a les entitats educatives, socials i culturals de tot el territori per presentar els seus projectes innovadors i formar part d’un moviment que busca avançar cap a l’educació a temps complet. La Jornada Anual d’Educació 360 és un esdeveniment destacat que ofereix una plataforma per compartir experiències, conèixer altres iniciatives i establir connexions que enriqueixin el teixit educatiu del país.

No deixeu escapar aquesta oportunitat de donar a conèixer el vostre projecte i contribuir a una educació més equitativa, inclusiva i connectada. Presenta el teu projecte abans del 22 de setembre i forma part del canvi cap a una Educació 360!

Un grup de primària marxa d’excursió al Zoo de Barcelona i tots els alumnes porten a la mà el seu passaport, que després segelleran i on hi apuntaran què han après més enllà de les parets de l’escola. 

Una nena d’origen filipí coneix els castellers del Poble-sec en una sortida escolar, es queda meravellada per l’experiència i convenç els seus pares perquè l’apuntin a fer castells. 

La Soraya, que fa 4t de primària, ensenya amb orgull el seu passaport, ple de dibuixos i textos explicant les activitats que ha descobert que fan al seu barri. “He conegut la ludoteca, la Filmoteca, el correfoc, els castellers i ul festival del joc”, relata mentre passa les pàgines del seu passaport. 

Tres imatges molt concretes evidencien la revolució que ha suposat el Passaport Edunauta per a l’Escola Aldana, al barri de Sant Antoni de Barcelona. Una escola de màxima complexitat que, tot i ser al barri de Sant Antoni, rep un 40% d’infants del barri del costat, el Raval. Aquesta casuística converteix l’Aldana en una escola multicultural i amb alumnat d’una gran diversitat d’orígens, llengües i religions; una escola necessàriament oberta i acollidora, amb famílies tan vulnerables econòmicament que moltes tenen dificultats per acompanyar acadèmicament els seus fills i filles. 

Per això és tan rellevant la seva participació al Passaport Edunauta i que hagin aconseguit un dels primers objectius que es plantejaven: mobilitzar famílies perquè facin activitats de lleure educatiu al barri i, així, promoure aprenentatges fora de l’escola i potenciar l’equitat social i educativa i la igualtat d’oportunitats.

Un projecte de centre per a vincular-se a l’entorn

Des de fa un any, al centre s’hi respira “l’essència Edunauta”: tots els nens de l’escola tenen el passaport, els mestres l’expliquen a les tutories i l’entreguen en mà a les famílies, es creen espais a l’aula per promoure la participació i fer-ne seguiment, han creat el seu propi segell per quan fan sortides fora de l’escola, a totes les parets hi ha un calendari d’activitats del mes i l’equip directiu és proactiu a l’hora de connectar amb entitats del barri i donar a conèixer el projecte. 

Els canvis, a poc a poc, es comencen a notar. “El Passaport Edunauta és una eina que ens permet arribar a una tipologia de famílies que no consumeixen el barri, i que ara ho facin fa molta cohesió social”, explica la directora de l’Escola Aldana, Maria Janer. 

Ella és una peça cabdal: va conèixer el projecte a través de l’experiència de l’Escola La Maquinista, al barri de Sant Andreu, i se’n va enamorar. “Vaig veure que era una idea molt potent i interessant i que a nosaltres també ens aniria bé pel barri”, diu. Per què? “Als centres de màxima complexitat hi van moltes famílies que són del barri i venen a l’escola però que mai participen de les activitats que s’hi fan, i teníem clar que si les vinculàvem a la vida comunitària del barri tindrien més contacte amb el català i hi hauria més cohesió social”, ressalta la directora. 

Però per implantar el Passaport Edunauta al barri calia una xarxa, per petita que fos: va trucar les portes de les altres escoles del barri i de l’institut, van explicar el projecte a la biblioteca i altres entitats per conformar un equip impulsor que liderés el seu dia a dia.

I mentrestant tot anava prenent forma, van anar preparant el terreny entre les famílies. Així va néixer la Xarxa Aldana. “Ens apuntàvem les activitats que es feien al barri i els mestres quedàvem el cap de setmana o a les tardes i acompanyàvem les famílies fins al lloc: vam anar a una manifestació del grup de dones, a la biblioteca, als castellers, al cinema que fan a les Cotxeres Borrell…”, recorda Janer. “Són famílies que no estan prou empoderades per anar a un lloc que no saben què és, que no coneixen qui hi haurà. 

Nosaltres, simplement, anàvem amb ells perquè així quan implantéssim el passaport i llegíssin que l’activitat és a les Cotxeres Borrell ja sabessin on anar”, diu la directora. 

Acompanyar per transformar

Acompanyar, simplement acompanyar. Un gest tan simple com transformador va començar a canviar la vida de l’Escola. I poc a poc, va començar a quallar entre les famílies la importància que “els aprenentatges no només són dins l’escola, sinó a tot arreu”.

Ara hi ha famílies que cada cap de setmana fan una activitat amb els fills i filles. Des de la direcció celebren que la taca d’oli s’escampi però són conscients que queden encara reptes per assolir. “Ens costa molt arribar als grans de l’escola, que són els que generalment estan sols a casa i passen moltes hores amb les pantalles, i també a segons quines famílies que no parlen l’idioma”, assenyala Janer. Per això, ara s’han proposat el repte d’arribar a elles, i una idea que tenen és incloure al calendari activitats que fan entitats i grups de dones del barri. “Potser podríem posar al Passaport les activitats dels centres on s’ajunten dones i famílies del barri perquè se sentin cridades a fer alguna cosa. Si comencen amb la seva comunitat, potser se senten empoderades a fer altres activitats”, rumia la directora. 

Des de l’Escola Aldana segueixen treballant per consolidar el Passaport al barri i oferir a les famílies vivències i aprenentatges dins però també fora de l’horari i l’entorn escolar. La Soraya sap que hi ha una web on pot consultar totes les activitats, però ella se n’assabenta a l’escola. “Ens ho diu la meva mestra i quan fan alguna cosa que m’agrada demano als pares que m’hi acompanyin. A mi el que més m’agrada és quan conec gent i coses que no sabia”, explica. L’últim que té anotat al seu Passaport és la visita al local d’assaig dels Castellers del Poble-sec. Hi ha un dibuix d’una torre humana i aquest text: “He vist nens que han pujat al cim dels castellers!”. 

Una eina senzilla com un llibret en blanc que, en realitat, és una gran oportunitat per avançar en equitat educativa i connectar el dins i el fora escola.

La VI Jornada de municipis comarques gironines “Treballem els reptes de l’educació 360” va iniciar amb una càlida benvinguda a càrrec de l’alcalde de Vidreres, Jordi Camps, i de la diputada delegada d’Educació i Joventut, Mònica Alcalà. En un gest que reflectia la importància del compromís municipal i institucional amb l’educació, l’alcalde Camps va expressar que des de Vidreres sempre s’ha treballat amb una visió d’educació 360, subratllant que és l’única manera possible de garantir oportunitats educatives per a tothom.

Per la seva part, la Diputada Alcalà va destacar el suport decidit de la Diputació als ajuntaments en la consecució dels reptes relacionats amb l’equitat educativa. Va reafirmar el compromís de la institució amb la promoció de polítiques educatives inclusives i amb el suport als municipis en el seu camí cap a la millora contínua de l’educació per a tothom.

Amb aquestes paraules, es va inaugurar una jornada dedicada a l’intercanvi de coneixements, la reflexió conjunta i la col·laboració activa entre els municipis, amb l’objectiu de superar els reptes educatius de les comarques gironines.

La coordinadora de l’Aliança Educació 360, Marta Domènech, va oferir una visió sobre l’estat actual de l’educació 360. En les seves reflexions, va assenyalar la necessitat urgent d’una política pública de país articulada a través dels municipis per garantir l’equitat en les activitats extraescolars i les activitats d’estiu. Domènech va subratllar que l’actual context presenta una oportunitat única per reconèixer l’educació fora de l’horari lectiu com un espai essencial on cal actuar de manera col·lectiva com a país.

Després d’aquesta mirada a nivell de país, Esther Salvachua, coordinadora de la xarxa d’educació 360 a comarques gironines, va prendre la paraula per fer un balanç dels 6 anys des de la creació de la xarxa, posant de manifest la gran feina feta i l’evolució de les adhesions d’agents gironins a l’Aliança que, actualment ja són quaranta-un municipis i quatre consells comarcals.-un.

Després de la seva intervenció i d’una pausa per al cafè, es van formar grups de treball per abordar els reptes plantejats: definir els elements de qualitat de les activitats enriquidores, repensar l’espai públic, incorporar la mirada Educació 360 a l’espai de migdia, i abordar la inclusió de persones nouvingudes a l’ecosistema educatiu. La dinàmica va ser dirigida per Eduard Carrera Fossas, de la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona. 

Finalment, es van posar en comú els resultats de cada grup de treball, i tots els participants van quedar emplaçats a continuar treballant en la direcció d’una educació més inclusiva i equitativa.

La Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) de la Universitat de Lleida, situada al Campus de Cappont, va ser l’escenari de la cinquena edició de la Jornada d’Educació 360 a terres de Lleida, celebrada el passat dijous 25 d’abril de 2024. L’esdeveniment va reunir a prop d’una cinquantena de professionals de l’àmbit educatiu i social, representants institucionals i membres de la comunitat interessats a compartir i reflexionar sobre iniciatives col·lectives per afrontar reptes socioeducatius. 

La jornada va iniciar-se a les 18:00 h amb una benvinguda institucional a càrrec del degà de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social, David Aguilar, que va agrair que la xarxa d’educació 360 escollís la FEPTS per a la celebració dels seus cinc anys de vida. Seguidament, va prendre la paraula la Sra. Sandra Aguilar, vicepresidenta de la Diputació de Lleida que va anunciar, en primer lloc, la recent adhesió de la Diputació a l’Aliança Educació 360 i va fer palès el compromís de l’ens local a treballar en el repte compartit de l’equitat en l’educació fora de l’horari lectiu. “El fet educatiu ha de ser comunitari”, va dir la vicepresidenta, i va encoratjar a tots els assistents a “trucar a totes les portes” per sumar forces, aliats i complicitats per avançar en l’Educació 360 a tota la demarcació. 

Després dels parlaments institucionals, es va donar per inaugurada la Jornada amb una intervenció del director de l’Aliança Educació 360, Enric Aragonès. “Cal seguir enfortint la xarxa per orientar els reptes, donar-nos eines i compartir els èxits”, va apuntar. 

Abans de donar pas a les experiències, membres del grup motor de la Xarxa, l’Òscar Costa de la Fundació Verge Blanca i Eva Betsebé de l’associació Down Lleida, van compartir amb els assistents un vídeo resum dels cinc anys. Un moment emotiu en el qual moltes persones d’entre el públic es van reconèixer i van recordar la feina feta. Els representants de la xarxa van destacar que aquests cinc anys havien estat un recorregut emocional que havia permès connectar molts agents i persones que mai havien estat connectades prèviament en la seva tasca per millorar l’educació a la comunitat.

La part central de la jornada va ser la presentació d’experiències d’Educació 360, seguida d’un debat constructiu, moderat per la Silvia Vilasaló, membre del grup motor de la Xarxa i vocal del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC) – Lleida. 

Durant aquesta sessió, Núria Camps, vicerectora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació de la Universitat de Lleida, va compartir el seu programa Universitat 360, destacant rutes d’aprenentatge, promogudes per personal docent del Grup de Recerca d’Anàlisi Social i Educativa (GRASE) de la UdL, dins el programa “Aules contra la pobresa”, i treballs de fi de grau centrats en les necessitats de la comunitat. Al llarg de les seves intervencions, la vicerectora va posar de manifest la importància de la funció social de la universitat i com quedava encara molt camí per recórrer.

Passant de la universitat a l’activisme i les escoles, representants de l’AFA de l’Escola Pràctiques I de Lleida, van compartir la seva experiència impulsant una oferta de grup singular, una mesura que permet el DECRET 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya. Aquesta mesura permet que famílies ordinàries (sense problemes de vulnerabilitat social o econòmica) puguin agrupar-se i fer una reserva de places conjunta per a escoles d’alta complexitat sense passar pel filtre de les llistes i el sorteig. Com van explicar les famílies com a vivència pròpia, la utilització d’aquest mecanisme té efectes desegregadors immediats, per l’augment de l’heterogeneïtat que han aportat les famílies impulsores, però també, per l’impacte que han tingut en la percepció de l’escola. “Aquest any ja hem notat un canvi molt important en el volum i el perfil de famílies que estan venint a les portes obertes”, va afirmar Dafne Madrid, una de les membres de l’AFA. La satisfacció per aquesta iniciativa va fer que les famílies no perdessin l’oportunitat d’agrari el suport que havien rebut per part del Departament d’Educació. 

La tercera experiència que es va compartir a la Jornada va ser la del municipi del Poal, de la mà de la seva alcaldessa, Estela Lleonart. Les seves intervencions van girar al voltant de la importància d’apostar per projectes educatius i d’ús d’espais públics intergeneracionals als pobles petits com el Poal, actualment amb 653 habitants.

L’Associació esportiva La Cristaleria va ser la darrera experiència de la Jornada. Un dels seus fundadors, Santi Ruiz de Loizaga, va explicar aquest projecte, un gimnàs social especialitzat en la boxa educativa sense contacte i l’acompanyament socioeducatiu mitjançant l’esport. També va aportar reflexions molt rellevants sobre la importància dels projectes comunitaris creats des de la base, però també sobre el repte de fer sostenibles aquestes iniciatives que molt sovint se sustenten en el voluntariat. 

Així doncs, les experiències compartides i els debats generats al voltant van permetre aterrar i visibilitzar diferents maneres de transformar els entorns i els ecosistemes socioeducatius a través de pràctiques col·lectives. Des de l’enfocament esportiu de La Cristaleria, passant per l’activisme de les famílies a l’Escola Pràctiques I, fins a l’impacte de les polítiques locals a l’Ajuntament del Poal i el compromís social de la universitat.

La jornada va acabar amb un brindis pels cinc anys de la xarxa i moltes noves idees per continuar treballant i aprofundint en aquests temes, reforçant el compromís de tots els participants en la millora de l’educació a la comunitat de Lleida.

INSCRIPCIONS

Jornada de reflexió i treball per proposar respostes conjuntes als reptes de l’Educació 360 dels nostres municipis.

Divendres 19 d’abril de 2024
Teatre Casino la Unió
Carrer Pau Casals, 10
17411 Vidreres

PROGRAMA

10:00 h – 10:15 h Benvinguda i presentació
Anna Soler Solans, 4a tinenta d’alcalde i regidora de l’Àrea d’ensenyament i cultura de l’Ajuntament Vidreres.
Margarita Solé Ferrer, regidora i 2a tinenta d’alcalde de l’Àrea de benestar social, sanitat, habitatge i integració de l’Ajuntament de Vidreres.
Arantza del Valle i Esther Salvachúa, coordinadores de la Xarxa Territorial d’Educació 360 a les comarques gironines.

10:15 h – 10:45 h L’estat dels municipis 360 als municipis gironins
Contextualització de l’educació a temps complet.
Marta Domènech, coordinadora de l’Aliança Educació 360.

Els municipis de Comarques Gironines amb relació a l’Educació 360.
Arantza del Valle, Albert Quintana i Esther Salvachúa, coordinadors de la Xarxa Territorial d’Educació 360 a les comarques gironines.

10:45 h – 11:15 h Pausa esmorzar

11:15 h – 13:00 h Dinàmica de treball: Tenim reptes!… Ens hi posem?
Espai de treball conjunt per generar respostes i propostes creatives, reals i efectives als reptes que tenim identificats com a Xarxa.
Serà una experiència col·lectiva i participativa a on tothom tindrà veu amb la finalitat de trobar respostes pràctiques als reptes que tenim com a municipis entorn la coordinació entre agents, l’accés equitatiu a les activitats i oportunitats educatives que van més enllà de l’escola.

13:00 h – 13:25 h Presentació de propostes recollides a la dinàmica de treball.

13:25 h – 13:30 h Agraïments i cloenda de la jornada
Arantza del Valle i Esther Salvachúa, coordinadores de la Xarxa Territorial d’Educació 360 a les comarques gironines
Jaume Torroella, director de programes de l’Ajuntament de Vidreres

Autoria: Susana Simon i Elvira Sauceda, educadores del Centre obert del Morell.

Més d’una trentena de professionals i agents educatius d’arreu del territori es van trobar per treballar plegades i continuar reforçant els ecosistemes educatius locals.

Va ser un matí d’aprenentatge, creixement i intercanvi de visions, opinions i experiències ben profitós per a totes i que sembla que assentarà les bases d’aquesta Xarxa Territorial.

Van estar presents a la jornada agents educatius de diverses índoles: escoles públiques compromeses i que formen part del grup motor, representants de diferents ajuntaments i també projectes cooperatius del territori. Com podeu veure, gran varietat i diversitat d’àmbits que fan de l’Educació 360 un espai òptim d’oportunitats d’aprenentatge per a tothom.

Dins de la jornada vam poder participar d’un Laboratori d’Ecosistemes Educatius moderat per la Mar Cano, col·laboradora de l’Aliança, que va fer de la jornada de treball quelcom més dinàmic i enriquidor.

A través d’aquestes dinàmiques vam poder definir una mica les nostres expectatives, oportunitats i motivacions i poder definir els objectius, beneficis i necessitats.

Tot això que sembla molt fàcil d’enumerar va ser una tasca complexa i un espai temps dedicat i compartit on el debat, l’intercanvi d’opinions i la introspecció van intentar donar els millors resultats.

Per anar tancant el matí i a tall de conclusió de la jornada, vam haver de definir un objectiu consensuat i genèric que fos la base per emmarcar el camí que queda per recórrer a la Xarxa Territorial del Camp de Tarragona. I bé, és un orgull per nosaltres poder compartir-lo i abanderar-nos d’ell:

Fer de la Xarxa d’Educació 360 al Camp de Tarragona un referent socioeducatiu del territori i pel territori, que s’estructuri de manera plural i diversa per assolir objectius comuns.

Després de treballar un seguit de dinàmiques, entre totes s’arriba a un punt comú de necessitats, suggeriments, obstacles i coses que ens entusiasmen.

Principalment, el que ens motiva és conèixer diferents agents del territori que comparteixin la creença en el lleure socioeducatiu i fomentin oportunitats equitatives reals per a tots els infants, amb la finalitat de poder compartir un suport mutu, millorar el lleure dels infants i poder reconèixer les competències educatives.

Per altra banda, sorgeix la preocupació de la manca de temps, energia i recursos per poder ampliar l’impacte i arribar a tothom i assolir una complicitat política real.

Finalment, s’acorden diferents propostes d’accions per poder dur a terme i millorar la situació de la Xarxa actual. Aquestes són fer difusió i que cada agent vagi creant la seva pròpia constel·lació d’aliances, compartir les experiències pròpies a altres agents perquè vulguin adherir-se, crear una aplicació on trobar el catàleg d’activitats i serveis que s’ofereixen fora escola, establir una organització i estructura de la Xarxa i crear unes futures jornades d’experts i expertes dividides entre sectors i finalitzant amb la posada en comú en un espai col·lectiu.

Esperem continuar treballant en aquesta línia i poder anar creixent cada vegada més per tal de donar una resposta socioeducativa equitativa i de qualitat a infants i joves d’arreu del territori.

Com sempre, agrair la tasca del Grup Motor per organitzar i projectar aquesta jornada per tota la resta de companyes i agents educatius i també la complicitat i sempre predisposició de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona i el seu conseller Bernardo Álvarez.

Equip redactor de la Caixa d’eines per impulsar l’Educació 360 als entorns rurals:

• Eduard Trepat Deltell, coordinador tècnic de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)
• Assumpta Duran Oller, Secretariat d’Escola Rural de Catalunya
• Raül Manzano Tovar, Serveis Educatius del Segrià
• Miquel Payaró Pagès, Secretariat d’Escola Rural de Catalunya
• Toni Comajoan Colomé, coordinador del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya i director de la ZER Moianès Llevant.
• Montse Batiste Cuberta, coordinadora del Servei Educatiu de la Conca de Barberà.

Durant molt de temps, el camp educatiu ha posat el punt de mira gairebé exclusivament en l’educació a l’escola. L’etapa escolar és sens dubte un període imprescindible i que ha d’estar present en qualsevol plantejament d’una Educació 360, educació a temps complet, tant per la importància que té l’educació bàsica universal com, concretament en l’entorn rural, pel paper que té l’escola als pobles com a agent educatiu, i en moltes ocasions com a dinamitzador social i cultural. Tanmateix, la nostra pretensió és anar un pas més enllà. A partir del coneixement del món rural i sota la consciència de la seva profunda diversitat, cal aprofundir en l’aprenentatge al llarg de la vida, traçant itineraris formatius i vitals per a totes les persones. Hem de ser conscients que la majoria d’infants als 12 anys continuen els seus estudis en altres municipis, per això, l’Educació a temps complet al món rural també ha de contemplar el seu procés educatiu, com ho ha de fer amb qui està a la universitat, qui està treballant o qui ha entrat en període de jubilació.

Aquesta dimensió longitudinal de l’aprenentatge l’hem de creuar amb una dimensió transversal, és a dir, l’aprenentatge a l’ample de la vida. Ens referim a aquelles oportunitats d’aprenentatge que tenim més enllà del sistema educatiu reglat. I, en aquest àmbit, pren molt sentit aprofundir en realitats i actors específics més enllà de l’escola que tenen rellevància i potencialitat al món rural per generar espais i temps educatius. Els pobles solen disposar d’un privilegiat patrimoni natural, social i cultural tant material com immaterial sobre el què es pot generar consciència educativa i aprenentatges explícits. Així mateix, les xarxes comunitàries als pobles molt sovint generen espais de suport, de cura, d’entitats col·lectives que tenen una gran potencialitat educativa per al conjunt de la comunitat. Aquest teixit ha de ser un dels punts de referència en el projecte educatiu de poble.

Un dels temes més importants identificats a l’Agenda Rural de Catalunya és, sens dubte, la relació actual entre la ruralitat i la urbanitat. La diferència entre rural i urbà no són els límits estadístics que hi puguem posar sinó, més aviat, la diversitat de realitats i els desequilibris vinculats a qüestions com la presència i l’accés als serveis essencials (educació, sanitat, electricitat, aigua potable, etc.), la presència i accés als serveis mínims (comerços, serveis financers, caixers automàtics, serveis a les persones, oci, etc.), o els nivells de connectivitat (internet d’alta velocitat, cobertura mòbil i transport públic). No tots aquests serveis estan garantits arreu de Catalunya, on, per exemple, hi ha més de 200 municipis sense escola per falta d’alumnat i, una cinquantena més, amb menys de 20 alumnes matriculats, en perill de poder continuar la seva activitat.

Aquesta situació genera l’escenari perfecte perquè les activitats socials, econòmiques, culturals i educatives no siguin dinàmiques i que conjuntament amb la realitat demogràfica de les zones rurals, envelliment elevat i poca joventut, esdevinguin la principal causa del despoblament a Catalunya. Tot i aquestes mancances, les zones rurals acullen la producció d’aliments i d’energia, la major part del patrimoni natural del país, aspectes que són clau per al desenvolupament de Catalunya en conjunt. En aquests territoris, la proximitat social i l’alt grau d’associacionisme, de cooperació i de vincles comunitaris que esdevé als territoris rurals fruit de la seva realitat socioeconòmica, dibuixen l’escenari perfecte per desenvolupar-hi projectes que involucrin i vertebrin tota la comunitat, com una educació a temps complet.

Alhora, en el diàleg rural – urbà, sovint hi ha creences bucòliques des de la mirada urbana. Per això, hem de clarificar que, a més de tenir cura, valorar i potenciar les xarxes comunitàries que hi ha o es poden crear als pobles cal, també, concretar accions i activitats que parteixin de les necessitats i de la realitat de cada municipi. Com s’ha fet en el camp escolar amb les Zones Escolars Rurals i amb l’atenció diferencial en la dotació de plantilla docent, l’educació més enllà del temps escolar necessita estructures construïdes des de les comunitats que garanteixin els drets educatius i les oportunitats d’aprenentatge per a tothom.

Amb l’objectiu de començar a construir aquestes estructures des de les comunitats rurals, s’acaba de publicar Per una educació 360 als territoris rurals. Caixa d’eines per impulsar l’Educació 360 als entorns rurals. El document recull una proposta de criteris a tenir en compte per treballar l’educació a temps complet, així com principis i tota una proposta de metodologies i dinàmiques. Es tracta d’un primer pas perquè els territoris rurals catalans segueixin avançant cap a una educació 360 que garanteixi la connexió, l’equitat i la qualitat.

El 17 de febrer, prop de setanta agents educatius que treballen en entorns rurals es van trobar al Castell de Verdú, a la comarca de l’Urgell. Aquest edifici emblemàtic declarat bé cultural d’interès nacional va ser testimoni d’una jornada emocionant dedicada a millorar l’educació en els territoris rurals.

La Jornada d’Educació 360 a territoris rurals va servir per presentar la publicació Per una Educació 360 als territoris rurals. Caixa d’eines per impulsar l’Educació 360 als entorns rurals, que reflexiona sobre la importància de la mirada de l’Educació 360 en els entorns rurals, proposa criteris a tenir en compte per desenvolupar estratègies i aporta una bateria de metodologies i dinàmiques per treballar col·lectivament sobre el concepte d’Educació 360 i identificar i vertebrar els ecosistemes educatius rurals. Es tracta d’una eina dirigida a persones, administracions, entitats o centres educatius compromesos amb la construcció d’ecosistemes educatius als territoris rurals. La publicació ha estat fruit d’un procés de treball en el qual han col·laborat agents molt diversos vinculats a l’educació en contextos rurals.

DESCARREGA AQUÍ LA NOVA PUBLICACIÓ.

La Jornada va donar el tret de sortida amb la benvinguda de la periodista Emma Quadrada, que va conduir tot l’acte amb claredat i molta sensibilitat. L’alcaldessa de Verdú, la Sra. Georgina Procter va obrir els parlaments institucionals, seguida del vicepresident d’ARCA, el Sr. Sebastià Mata. Per acabar, el Sr. Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida va fer una reflexió profunda sobre la necessitat de país d’abordar les necessitats educatives dels territoris rurals i va assenyalar l’entorn rural de Lleida com el context ideal per posar en pràctica el concepte de l’educació 360. El president va afirmar que a Lleida “sabem què significa integrar l’experiència d’aprendre a temps complet en el dia a dia”, perquè “els nens i nenes dels nostres pobles mantenen un lligam molt especial amb el seu entorn, tant el paisatgístic com el social”.

La presentació de la publicació va ser un moment clau de la jornada, amb Enric Aragonès, director de l’Aliança Educació 360, i Eduard Trepat, coordinador tècnic d’ARCA, compartint els motius pels quals les dues entitats van decidir començar a treballar i aprofundir en les necessitats i les oportunitats educatives dels entorns rurals de Catalunya. L’Aliança Educació 360 que des de la seva creació el 2018 treballa per reduir les desigualtats educatives, no podia deixar de tenir en compte una de les grans desigualtats que hi ha a nivell de país: el desequilibri territorial. Per la seva banda, ARCA, com a xarxa regional de desenvolupament rural de Catalunya no podia tampoc deixar de banda les necessitats i les oportunitats educatives que es donen als territoris rurals, com a part d’una estratègia de desenvolupament global dels entorns rurals.

Un dels moments més interessants de la Jornada va ser la presentació d’experiències. Quatre agents diferents, una cooperativa, un centre educatiu, un ajuntament i una escola d’arts, de diferents llocs del territori, amb diferents realitats i àmbits d’incidència, però amb una cosa en comú, totes quatre experiències mostren com es pot treballar i incidir en entorns rurals des de la perspectiva de l’Educació 360.

L’Escola Jaume Miret de Soses va ser una de les quatre experiències, un centre educatiu que ha desenvolupat un projecte educatiu amb la participació de famílies, entitats i l’entorn local. Com va explicar la directora del centre, Mercè Roca, aquest projecte busca millorar l’educació a través de la col·laboració i la implicació de tots els agents de la comunitat educativa. Es basa en tres eixos principals: la formació integral de l’alumnat, la participació activa de la comunitat educativa i la integració de l’escola en l’entorn social i cultural de la localitat. Aquest enfocament proporciona una educació més completa i enriquidora per als estudiants, a la vegada que promou la cohesió i el compromís amb la comunitat. L’Escola Jaume Miret va guanyar el premi de la crida Centres Educatius 360 l’any 2019.

Des d’una altra mirada i àmbit d’actuació, l’Òscar Pla va compartir la història de Terram. La cooperativa Terram va néixer de la mà de joves de La Sénia que després d’estudiar fora van tornar al seu poble. Van decidir que per millorar el seu entorn i poder-se guanyar la vida, havien de posar en marxa el seu propi projecte. Des del seu naixement, Terram ha anat ampliant les seves línies de treball que van des de la divulgació de pràctiques agrícoles ecològiques amb tallers per a infants i per a adults, a la promoció de la cohesió social o el suport a l’ocupació en el sector agrícola promovent la inserció de col·lectius de risc d’exclusió o amb dificultats d’ocupació.

Un altre agent, en aquest cas cultural, que ha esdevingut un referent a la comarca del Lluçanès és l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL). La Rosa Rodríguez va compartir amb tots els assistents de la Jornada com un projecte d’educació artística i musical descentralitzat, que adapta l’oferta a les necessitats dels diferents municipis de la comarca pot, no només canviar la vida dels infants i joves que participen, sinó la de les seves famílies i del conjunt de la ciutadania de cada municipi. La Rosa apuntava, per exemple, com el fet que les famílies no hagin de desplaçar-se per portar els seus fills i filles a classes de música promou, no només una millor conciliació, sinó també la revitalització del comerç local, en tant que aquestes famílies compren i consumeixen més als seus propis municipis.

La darrera experiència que es va presentar va ser el projecte de dinamització comunitària, educativa i cultural de l’Ajuntament de Viladamat. La Berta Baltanàs va ser la responsable d’explicar el projecte, però més important encara, ella és la persona que dinamitza tots els espais del poble, des del servei d’acollida per a infants, fins a les activitats amb gent gran o la dinamització juvenil. Un exemple de com la dimensió d’un municipi petit com Viladamat, amb 470 habitants, pot desenvolupar un projecte comunitari integral i intergeneracional que generi cohesió i benestar al conjunt de la ciutadania.

Després d’una pausa per al cafè admirant les vistes de la comarca des del Castell de Verdú, els participants van tornar a la sala per participar en un taller dinamitzat per la coordinadora de l’Aliança Educació 360, Marta Domènech. La dinàmica del taller va tenir per objectiu identificar quines són les oportunitats i les necessitats existents als territoris rurals vinculades als 4 criteris descrits a la publicació presentada a l’inici de la Jornada, necessaris per aterrar la perspectiva de l’Educació 360 al món rural:

1. Millorar la qualitat de vida de les persones a través de l’educació, tot promovent i garantint l’equitat i la igualtat d’oportunitats, i evitant la segregació
2. Identificar, reflexionar i donar sentit educatiu a les propostes que ofereixen l’entorn i la comunitat per construir un projecte col·lectiu que les reculli, ampliï i millori.
3. Promoure la participació de tota la comunitat en la construcció del projecte educatiu, posant èmfasi en el fet que tothom pot aportar i respectant els diferents ritmes i graus d’implicació.
4. Donar valor al paper essencial de l’escola, l’ajuntament, les entitats i les associacions del territori obrint els centres i espais educatius al poble per afavorir la connexió dels aprenentatges que es produeixen dins i fora de l’escola.

La Jornada va finalitzar amb una priorització de quins són els temes en els quals cal continuar treballant per aconseguir ecosistemes educatius en entorns rurals estructurats i potents i per garantir les oportunitats educatives de tota la ciutadania dels pobles i comarques que constitueixen les diferents realitats rurals de Catalunya.

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha anunciat el seu compromís en defensar i promoure una política d’educació a temps complet per a Catalunya, amb un enfocament articulat des del món local. Per fer-ho possible, l’FMC s’adhereix a l’Aliança Educació 360.

Per garantir una educació a temps complet per a tots els infants, adolescents i joves, és necessari treballar des d’una perspectiva d’ecosistema educatiu local i, per articular tots els actors que han d’estar implicats, els ajuntaments són un actor imprescindible. Per això, la suma d’esforços entre la Federació i l’Aliança Educació 360 permetrà avançar cap a una política de país d’educació a temps complet, tal com ha expressat el govern de la Generalitat, garantint que s’articuli a través dels municipis.

La participació en activitats extraescolars i d’estiu a Catalunya està molt generalitzada, però s’hi amaguen grans desigualtats depenent de la situació socioeconòmica de les famílies. 140.000 infants i joves catalans no participen de cap activitat extraescolar durant el curs i 336.000 no accedeixen a cap activitat de lleure durant els mesos d’estiu. Com ha apuntat el president de l’FMC i alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, a la roda de premsa per presentar l’adhesió, “cal un pacte de país” per garantir l’equitat en les oportunitats educatives, “els municipis a vegades no som conscients que ja estem fent polítiques d’educació a temps complet”, ha afegit.

Catalunya compta amb un ric bagatge de polítiques locals i ajuntaments amb una llarga trajectòria a l’hora de reconèixer, garantir i connectar oportunitats educatives i articular ecosistemes educatius locals. Tanmateix, aquestes iniciatives són desiguals a nivell territorial i no disposen d’un marc compartit ni un finançament estable. L’Aliança Educació 360 va fer arribar al govern de la Generalitat una proposta per bastir una política de país, de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el món local, per avançar cap a una educació a temps complet, començant per assegurar oportunitats educatives extraescolars i d’estiu per a tots els infants i adolescents. La proposta de l’Aliança insta a què aquesta política de país sigui interdepartamental -amb la participació de diverses conselleries-, interadministrativa -en col·laboració amb els ens locals-, i amb finançament estable”.

La col·laboració entre l’FMC i l’Aliança ja s’ha iniciat, començant amb una formació per a tècnics municipals que es durà a terme el pròxim 18 i 20 de març sota el títol Polítiques i programes locals amb mirada d’Educació 360.

A la roda de premsa ha participat el president de l’FMC i alcalde d’Esparreguera, Eduard Riva, el director de l’Aliança Educació 360, Enric Aragonès, la vicepresidenta i presidenta de l’àrea d’educació de l’FMC, Alba Pijoan i l’alcalde de Martorell i vicepresident de l’FMC, Xavier Fonollosa. Martorell és un exemple d’una aposta pionera de política de garantia d’extraescolars públiques, gratuïtes i universals per a tots els infants i joves del municipi. Com ha apuntat Xavier Fonollosa, “una societat moderna, pròspera, cohesionada i democràtica només ho serà si inverteix en educació”.

Per a més informació podeu consultar:

• Cap a una educació a temps complet a Catalunya. Bases d’una política per garantir l’educació extraescolar i d’estiu
• La cara i la creu de la participació extraescolar. Baròmetre 360: Enquesta de participació en les activitats extraescolars d’infants i adolescents de 6 a 15 anys (Catalunya, 2022)
• Garantim el dret a gaudir d’activitats d’estiu? Enquesta de participació d’infants i adolescents a les activitats d’estiu a Catalunya, 2022

A la publicació Educació 360: més enllà del temps lectiu vam oferir una aproximació a les dades de participació a les activitats educatives que van més enllà de l’educació reglada i obligatòria. En aquella revisió feta el 2021, es va observar que la informació disponible es trobava fragmentada, amb fonts que només permetien extreure alguns indicadors comparables entre si. Per això, es recomanava avançar cap a nous sistemes d’indicadors amb una mirada més sistèmica de l’educació.

En conseqüència, l’Aliança Educació 360 ens vam proposar conèixer de primera mà la situació de la participació extraescolar i de les activitats d'estiu en el territori català. D’aquesta manera disposem a Catalunya per primera vegada d’una enquesta completa per mesurar la participació extraescolar i d’activitats d’estiu dels infants i adolescents durant l’etapa d’escolarització obligatòria dels 6 als 15 anys.

L’Enquesta de participació extraescolar d’infants i adolescents de 6 a 15 anys a Catalunya 2022 de l’Aliança Educació 360 es presenta com una eina oberta per a avançar en el coneixement i, sobretot, en la presa de decisions de responsables polítics en matèria d’educació fora escola. Per això, els resultats estan a disposició de totes les institucions i grups de recerca que ho vulguin per poder continuar aprofundint en aquestes dades i investigant en termes educatius.

Les activitats extraescolars i d’estiu, dos àmbits de desigualtats educatives:

Malgrat ser una pràctica majoritària, amb un 83% de participació mitjana a les activitats extraescolars i un 60% a les d’estiu, aquestes activitats no estan garantides per a tothom. Tant en un cas com en l’altre, els resultats indiquen una desigualtat innegable entre les famílies de diferent nivell socioeconòmic.

La privació material, el lloc de naixement i els estudis de les mares són factors condicionants de la baixa o nul·la participació extraescolar. Com més baix és el nivell socioeconòmic de les famílies, de menys intensitat, continuïtat i varietat és la pràctica de activitats dels infants i adolescents.

Així, les extraescolars estan molt esteses entre els 6 i 15 anys. Però l’esmentada xifra del 83% de participació amaga una enorme desigualtat entre nivells socioeconòmics, una bretxa de 26 punts percentuals: mentre el 92% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt participen a activitats extraescolars, només ho fan el 66% del nivell baix.

A més de les dades de participació per edat, gènere, classe social i lloc de residència,l’enquesta recull els motius de participació i no participació, les propostes de millora de les extraescolar i la valoració de les activitats que en fan les famílies. Cal destacar que el preu és el principal motiu de no participació a les activitats extraescolars (un 77% dels casos) entre les famílies amb un nivell socioeconòmic baix, ja que cobrir les activitats extraescolars (sense comptar les d’estiu) implica un cost mitjà de 560€ anuals per fill.

Consulta els resultats de les activitats extraescolars

En el cas d’estiu, els infants de famílies d’alt nivell socioeconòmic, que són les famílies amb més recursos per triar com volen que els seus fills i filles passin els estius, hi participen d’una manera molt majoritària (amb un percentatge de participació del 72% davant del 41% en els de nivell baix). El preu de les activitats d’estiu és també el principal motiu de no participació argumentat per les famílies de baix nivell socioeconòmic.

A més, tot i l’augment dels darrers deu anys de l’oferta d’estiu i dels ajuts a famílies i entitats de participació en activitats d'estiu fins a un 60%, aquesta xifra encara està lluny del 83% de participació en les activitats extraescolars durant el curs.

Consulta els resultats de les activitats d’estiu

Així, les dades ens assenyalen que reduir aquesta bretxa amb ajuts econòmics personalitzant i ampliant els programes extraescolars i d’estiu ha de ser una de les prioritats de la política educativa del país. Aquesta és una valoració transversal i compartida també per les famílies, el 88% de les quals creu que s’hauria d’ampliar l’oferta d’activitats gratuïtes durant l’estiu, i el 81% de les quals considera que s’haurien d’augmentar els ajuts econòmics a les famílies amb dificultats.

Les barreres no són només econòmiques, sinó també culturals, geogràfiques i burocràtiques, motiu pel qual les polítiques d’ajuts econòmics i de gratuïtat s’han de repensar, ampliar i reforçar amb estratègies d’acompanyament, treball comunitari i proximitat per a abordar la desigualtat que mostren les dades.

Dades en obert i nota metodològica

Facilitem les dades en obert perquè qualsevol grup de recerca o professional interessat pugui utilitzar-les. La informació sobre l’estat de la qüestió és la base fonamental per al disseny de polítiques públiques que, en l’àmbit educatiu en aquest cas, assegurin l’equitat i la qualitat necessàries per a una cobertura majoritària.

Les dades fan referència a la pràctica extraescolar i d’activitats d’estiu durant el curs 2021-2022, ja que van ser recollides entre el mes de maig i el de juny de 2022.

Per participació extraescolar, en aquesta recerca, s’entén la pràctica, durant un mínim de 45 minuts setmanals, d’una activitat organitzada de tipus esportiu, d’idiomes, artística, d’educació en el lleure, tecnològica, de reforç escolar o de suport socioeducatiu.

L’enquesta, que es va realitzar a una mostra total de 1.023 pares i mares d’infants i adolescents en edat d’escolarització obligatòria (entre 6 i 15 anys) representatius en l’àmbit de Catalunya, aborda les següents variables: edat, sexe i curs del fill/a; distribució territorial i índex socioeconòmic (segons la metodologia de l’Enquesta General de Mitjans, que combina professió i nivell d’estudis). El qüestionari va estar disponible tant en català com en castellà.

El treball de camp ha estat realitzat per l’empresa Empirica Influentials & Research i s’ha fet de forma autoadministrada amb sistema CAWI (Computer Aided Web Interviewing). Les persones enquestades formen part de panels mostrals, és a dir són seleccionades per les seves característiques sociodemogràfiques i formen part d’un grup mostral que rep
invitacions a omplir enquestes a canvi d’incentius.

Oferim com a documents descarregables:

• Qüestionari amb les preguntes que es van passar a les famílies.
• Base de dades en format csv modificada assegurant l’anonimat dels enquestats.
• Llibre de codis amb la informació sobre el significat de cada columna i cada valor.
• Guia de modificacions amb una relació de les variables eliminades de la matriu original i altres canvis fets per preservar l’anonimat de les persones enquestades.

DESCARREGA LES DADES

El pròxim 1 de febrer, la Xarxa Territorial d’Educació 360 a comarques gironines organitza l’acte “Per una política de país que garanteixi una educació a temps complet”.

La sessió té per objectiu apropar el relat i els reptes que ens vam plantejar a la passada Jornada Anual Educació 360 a les comunitats educatives del territori.

Durant l’acte es debatrà sobre la proposta política de país de l’Aliança Educació 360 i es recolliran per avançar en la materialització de projectes d’educació a temps complet en els pobles, barris i ciutats de les comarques gironines.

Us esperem dijous dia 1 de febrer a partir de 2/4 de 6 de la tarda a l’Escola Àgora de Girona!

Núria Larroya Gordo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

És important saber d’on venim per tal de veure la trajectòria feta, els aprenentatges compartits. En el cas de l’educació a temps complet portem gairebé una dècada fent camí.

Aquesta trajectòria es va iniciar amb l’informe sobre la jornada escolar contínua feta per la Dra. Elena Sintes al març del 2013. La publicació va ser el punt de partida de la idea i necessitat de garantir temps educatius per a tothom. El març del 2015 es presenta Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida.

Treballar en una educació compartida amb altres agents, entitats i institucions del territori és un dels trets característics del tarannà dels moviments de renovació pedagògica. L’educació és un dret fonamental i l’educació comunitària facilita aquest dret.

A l’abril del 2016, s’inicien a Granollers les jornades de treball d’Educació a Temps Complet. La Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, s’alien per reactivar un canvi educatiu global vers l’equitat i la igualtat d’oportunitats reestructurant el temps educatius.

La primera concreció del model d’educació a temps complet des de la visió de diferents agents a partir dels seminaris realitzats per la comissió d’educació a temps complet de la FMRPC arriba el març del 2017. El model d’Educació a temps complet es veu com una contribució necessària al canvi de paradigma educatiu.

S’inicia el 2018 amb el naixement de l’Aliança d’Educació 360 per a acompanyar, generar model i proposar una nova mirada a l’educació que camini d’una manera holística des d’una perspectiva d’equitat.

Aquesta trajectòria va ser clau per arribar a obtenir una mirada educativa on la importància del treball en equip, els objectius compartits, la interrelació i reconeixement entre els diferents agents i el colideratge són peces fonamentals per crear ecosistemes d’aprenentatge on cal tota la comunitat. L’educació va més enllà de l’escola.

Actualment aquest procés no està en mans dels impulsors sinó que està estès per tot el territori de Catalunya (des dels territoris rurals fins les grans metròpolis) connectant el dins i fora escola. L’educació en clau comunitària. Tot això gràcies a xarxes i serveis de centres educatius, mestres, moviments del lleure, xarxes d’infància i del tercer sector, entitats esportives, institucions artístiques i culturals, grups i centres de recerca, entitats diverses, ajuntaments, consells comarcals, consorcis, diputacions… S’ha obert la mirada de l’ecosistema educatiu.

Com a coneixedores dels centres educatius veiem el paper fonamental que tenen els centres com a un dels principals nuclis a l’hora de construir una educació a temps complet i oferir més i millors oportunitats educatives. I així es va fer palès a la presentació de la presentació de la guia ‘D’illes a nodes. Repensem els centres educatius, en clau 360’.

La part pedagògica de la proposta de l’educació a temps complet radica en la personalització de l’aprenentatge. En el llibre “Aprenentatge amb sentit i valor personal” d’en C. Coll, M. Esteban i E. Iglesias es desenvolupa aquesta revisió profunda de l’educació escolar. I en això ens ha ajudat les eines com el mesograma per saber com construir i posar en valor un sistema de relacions amb la comunitat o l’ecologia personal de l’aprenentatge (l’EPA), per saber com identificar els entorns d’aprenentatge rellevants per l’alumnat.

Sabem d’on venim, però cap a on han d’anar els centres per tal que contribueixin a l’execució real de l’educació a temps complet? Els centres dins dels seus projectes educatius fan incidència vinculant l’entorn i el teixit comunitari. Veuen la necessitat de coordinació entre l’equip lectiu i no lectiu del centre i la potencialitat d’entendre els equipaments escolars com un equipament més de la comunitat i alhora poder aprofitar les oportunitats educatives que pot oferir l’entorn als centres educatius. Però no pot partir de la bona voluntat del centre. S’han d’establir directius clares.

Per tal que tot això es materialitzi i perduri cal que l’administració pública assumeixi la seva part de responsabilitat i el seu rol. Això implica facilitar els aspectes legals i organitzatius que li pertoquin i ajudar en la planificació de recursos i la seva reorganització; preveure figures estables a cada centre responsables de la connexió amb l’entorn i de l’orientació i la connexió d’itineraris educatius dins i fora del temps lectiu; adequar l’organització dels espais, el transport i el menjador a les necessitats d’una educació a temps complet; i aprovar partides pressupostàries necessàries, no només respecte les iniciatives del territori, sinó que també les potenciï.

Som molts els agents educatius que tot i tenir diverses mirades l’enfocament és compartit, contribueixen a una educació equitativa al llarg i ample de la vida.

Hem escrit sobre el passat i el present, pretenem que aquest futur immediat les polítiques públiques facin de catalitzadors de l’educació a temps complet.

Les escoles tenen un paper de baula dins del programa en l’acompanyament als infants per la descoberta d’aprenentatges més enllà de l’escola a partir de fórmules diverses.

El Passaport Edunauta és un programa d’educació 360 que ofereix als infants del territori seguir aprenent en múltiples moments i espais. Els nens i nenes reben un Passaport que els permet accedir a activitats diverses que es troben dins un catàleg construït col·lectivament entre les entitats del territori. Dins d’aquest aquest ecosistema local d’agents amb potencial educatiu i eines de treball hi ha una figura que té un paper destacat i que fa de connector per potenciar aquests aprenentatges: les escoles.

Les escoles són una peça puntal per al programa especialment per la seva proximitat als infants, la possibilitat d’acompanyar-los en aquesta descoberta. El Passaport Edunauta esdevé un recurs modular i adaptable a les necessitats del professorat que pot emprar els diversos recursos i estratègies de treball, aquí en van algunes idees:

El rol universalitzador per garantir l’entrega a tots els infants del territori

Un dels moments més rellevants del programa és l’entrega del passaport als nens i nenes. Aquest és el tret de sortida del programa per a iniciar-se en la descoberta de noves activitats. L’escola és un lloc idoni per a esdevenir aquest punt de partida i central del Passaport Edunauta als territoris. El seu paper és clau per a garantir que tots els infants reben aquest document i que pugui arribar a casa. Un cop feta aquesta entrega els docents poden anar ampliant el treball i que el programa esdevingui un recurs complementari per a treballar amb els infants.

Informar sobre les activitats i contribuir a la motivació dels nens i nenes

A principis de mes, a les aules dels territoris on s’impulsa Passaport Edunauta, els infants esperen amb ganes veure i descobrir el catàleg d’activitats per conèixer quines activitats poden realitzar als equipaments i entitats del seu territori. En el foment d’aquest interès hi contribueixen indubtablement aquesta estona que dediquen els professors i professores a comentar i veure les activitats que es proposen. Aquesta descoberta conjunta resulta efectiva per a engrescar de forma gradual als infants. Aquestes propostes permeten enfortir el paper dels infants dins el grup classe a través de propostes entretingudes on donen un paper als infants per a explicar quines activitats han fet, quines activitats recomanen als altres o fins i tot generar espais de participació conjunta entre ells.

Treballar a l’aula amb continguts del Passaport Edunauta les competències transversals

El Passaport Edunauta també ofereix al professorat un conjunt de materials diversos amb una proposta d’activitats àmplia per a dinamitzar l’acció tutorial. Aquestes propostes van des de materials per a conèixer el programa i les competències transversals que s’expliquen a través dels 9 super poders a materials més aprofundits amb activitats concretes. A la vegada el relat del programa i la seva gammificació permet construir propostes educatives relacionades dins de l’aula.

Una oportunitat per a construir espais de treball intercentres educatius

El programa és també una oportunitat per a treballar conjuntament amb el professorat dels diversos centres educatius d’un mateix territori. Molts territoris aposten per aprofitar espais de trobada o generar-ne de nous per a treballar entre els docents. Aquestes són una bona oportunitat per a conèixer l’eina, generar noves idees de treball, aprendre dels altres i generar noves sinèrgies amb resultats positius en la construcció de vincle.

El repte acompanyar el treball en família i agents socioeducatius

Els resultats del programa apunten a que el professorat que fa un ús del recurs per a treballar amb les famílies fan una valoració positiva de l’eina. Aquesta és una eina útil per acompanyar el seguiment amb les famílies, la recomanació d’activitats concretes per a l’infants.

Un dels reptes és poder seguir construint un treball per a coordinar el treball amb agents socioeducatius per a poder reforçar un acompanyament més global especialment als infants que presenten una major situació de vulnerabilitat.

Les escoles són un dels motors del programa del Passaport Edunauta per a començar a treballar l’equitat i l’accés i les possibilitats que ofereix l’eina permet fer un treball adaptable i gradual a les necessitats.

Els centres educatius són una peça fonamental de l’engranatge que conforma el llarg i ample de la vida dels infants i adolescents, especialment d’aquells que conviuen amb situacions familiars complexes o que veuen les seves opcions d’aprenentatge limitades al temps lectiu de l’escola. Aquest paper central de l’escola és encara més rellevant quan s’aposta per l’enfortiment de les connexions entre el centre educatiu, el territori i tots els agents que hi són presents. Quan l’escola esdevé un node entre el que passa dins de l’horari lectiu i fora i el que passa dins de l’escola i al territori, es generen més oportunitats educatives i, per tant, una millora de l’equitat i la qualitat educativa.

Són cada vegada més els centres que aposten per la connexió dels temps, espais, aprenentatges i agents educatius com a estratègia per garantir una educació transversal, de qualitat, equitativa i sense exclusions. L’Escola Saavedra de Tarragona, l’Escola Mediterrània de Barcelona i la ZER al Moianès Llevant són tres exemples de centres educatius 360 que treballen en aquesta lògica i van presentar la seva experiència a la Jornada Anual d’Educació 360, el passat mes de novembre.

Escola Saavedra de Tarragona: nous agents educatius per promoure l’equitat

L’Escola Saavedra, situada al centre de la ciutat de Tarragona i amb una llarga història, havia esdevingut els darrers anys un centre amb baixa demanda per part de les famílies, amb un alt percentatge d’alumnat d’origen estranger i amb un nivell de complexitat elevat. Davant aquesta situació, el centre va fer una aposta per vincular el centre i el projecte pedagògic, però sobretot el seu alumnat i les seves famílies, amb l’entorn i amb la vida comunitària del territori. Sabent que moltes famílies del seu centre eren desconeixedores de les activitats que es feien dins i fora de l’escola, el centre ha reforçat la difusió per garantir que la informació arribi a tothom i, a més, ofereix acompanyament a les famílies que ho necessiten per escollir i facilitar l’accés i la participació en l’oferta.

El projecte de centre està molt centrat en la comunitat i el territori, de manera que es vincula l’escola amb el conjunt de la ciutat, per exemple, participant activament a les festes del barri de Maria Cristina, on està ubicat el centre. D’aquesta manera, l’escola esdevé un pont entre la comunitat educativa del centre i la xarxa de recursos del territori. No només ofereix activitats pròpies a l’alumnat arrelades al territori, sinó que acompanya a les famílies perquè també accedeixin a d’altres que es duguin a terme en el conjunt de la ciutat.

Tota aquesta estratègia ha permès, per una banda, vincular comunitàriament a infants i famílies de l’escola, però sobretot augmentar la confiança de les famílies en l’escola, a través de l’acompanyament personalitzat i la valoració concreta de cada cas per donar una resposta de qualitat a la mesura de les necessitats de cada família i infant.

ZER Moianès Llevant: escola rural, escola 360

Una altra experiència d’aposta per la comunitat i el territori la trobem a la ZER Moianès Llevant. En aquest cas, la dispersió territorial, la baixa densitat demogràfica i el caràcter rural de la comarca del Moianès són els trets singulars que conformen el context a partir del qual la ZER (zona escolar rural), que inclou l’escola de Collsuspina, de l’Estany i de Sant Quirze de Safaja, desenvolupa el seu projecte.

La ZER aposta per connectar l’entorn i la comunitat a través de l’escola, donat que l’aïllament és un factor important que afecta els infants i les famílies d’aquesta zona. Gràcies a una proposta basada en el treball per projectes vinculats al territori, s’ha aconseguit generar un sentiment d’arrelament dels infants i famílies amb l’entorn i aportant valor afegit al seu aprenentatge.

Des de fa diversos cursos, el projecte de la ZER està estretament relacionat amb l’aposta per les STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts & Mathematics). S’han modulat els àmbits de matemàtiques, medi i competències digitals per treballar-les a través de projectes que donen resposta a reptes concrets del territori que tenen sentit per als infants, com pot ser, la lluita contra els focs forestals. Així, l’escola actua com a motor comunitari fins i tot més enllà dels propis alumnes i les seves famílies.

Gràcies a aquesta manera de treballar (per projectes, amb vincle amb el territori, i amb una estratègia STEAM transversal) s’ha donat un considerable augment de la qualitat dels aprenentatges i del rendiment escolar. S’utilitza l’avaluació constant com a motor de canvi i millora contínua, així com el fet de canviar sovint de metodologies per oferir activitats renovades i innovadores que siguin d’interès dels infants i les famílies.

Escola Mediterrània de Barcelona: l’orquestra de l’escola al barri

La tercera experiència d’aposta per la comunitat per garantir l’equitat la trobem a l’Escola Mediterrània de Barcelona. L’escola col·labora amb l’entitat Xamfrà, especialitzada en l’ús de la música, el teatre i la dansa com a eines de participació i inclusió social, per desenvolupar un programa d’educació musical durant el temps de migdia i després de l’horari lectiu. A través de la pràctica d’un instrument, es dona l’oportunitat de formar part d’una orquestra a tot l’alumnat de 4t, 5è i 6è de primària. Amb aquest programa es treballen els valors de cooperació, companyerisme i cura dels altres i del material. S’aprofita, doncs, la pràctica artística com a mecanisme per l’impuls de l’equitat i desenvolupament col·lectiu i individual dels infants.

L’orquestra va prendre vida a l’Escola Mediterrània, i fa dos anys que va més enllà i inclou per exemple alumnes de secundària, convertint-se així en un projecte compartit de barri. A més, l’activitat ja no és només escolar, perquè els veïns i les veïnes del barri de la Barceloneta poden participar en algunes de les activitats musicals i concerts que es duen a terme, col·laborant amb altres agents del territori com l’ajuntament i els diferents equipaments de la zona. Des del centre també es dona orientació per aquells participants que tenen interès a continuar l’activitat més enllà de l’àmbit escolar, de manera que es garanteix l’acompanyament en el possible desenvolupament de trajectòries educatives personalitzades.

Així doncs, es tracta d’un projecte que garanteix l’equitat, perquè es dirigeix a tot l’alumnat, la qualitat perquè la trajectòria consolidada de l’entitat que la realitza i per la coordinació que realitzen amb la mestra de música de l’escola, i l’arrelament al territori, perquè l’orquestra ha esdevingut un agent musical més del barri i de la ciutat.

Tant l’Escola Mediterrània, la ZER Moianès Llevant com l’Escola Saavedra aposten per una educació 360 a través de la vinculació amb la comunitat i el territori. Tanmateix, cadascuna ha desenvolupat el seu projecte a partir de les necessitats i els reptes específics dels seus contextos. No hi ha una fórmula màgica per esdevenir un centre educatiu 360, cada realitat requereix aproximacions diferents per aconseguir més equitat, més connexió i més qualitat.