Divendres 19 d’abril, el Teatre Casino la Unió de Vidreres acollirà la VI Jornada de municipis comarques gironines – Treballem els reptes de l’educació 360. 

La Jornada que anualment organitza la xarxa territorial d’Educació 360 a comarques gironines centrada en els municipis torna amb un matí de reflexió i treball col·lectiu. Se celebrarà divendres 19 d’abril al Teatre Casino la Unió de Vidreres. 

Enguany, la Jornada ha estat coorganitzada per un grup motor format per tècniques municipals de diferents municipis gironins, per tal d’assegurar que els reptes i les necessitats dels consistoris estiguessin presents.

Al llarg del matí compartirem l’estat actual de la comarca amb relació a l’Educació a temps complet (municipis adherits, municipis amb Passaport Edunauta, Plans Estratègics Municipals,…), i treballarem, de forma participativa, entorn els reptes de l’educació a temps complet dels municipis: la coordinació entre agents, l’accés equitatiu a les activitats i les oportunitats educatives que van més enllà de l’escola.

Ens centrarem, doncs, en qüestions concretes i pràctiques per tal que ens puguin ajudar a resoldre reptes del dia a dia detectats i proposats per diferents territoris gironins.

La jornada està pensada per acollir a tots els municipis, tant els que ja estan adherits, com aquells que encara no ho estan, però que treballen amb la mirada 360.

Pots consultar el programa complet i fer la inscripció aquí. 

Serà un espai amable i acollidor, a on compartirem aprenentatges i experiències!

Us hi esperem!

Inscripcions obertes!

V Jornada anual d’Educació 360 a terres de Lleida

Jornada per compartir experiències d’iniciatives que treballen col·lectivament per donar resposta a reptes socioeducatius concrets, reflexionar sobre els passos a seguir i celebrar els cinc anys del naixement de la xarxa d’educació 360 a la província de Lleida.

Dijous 25 d’abril de 2024
Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) de la Universitat de Lleida
Campus de Cappont
Avinguda de l’Estudi General, 4 25001 Lleida

PROGRAMA

INSCRIPCIONS

Jornada de reflexió i treball per proposar respostes conjuntes als reptes de l’Educació 360 dels nostres municipis.

Divendres 19 d’abril de 2024
Teatre Casino la Unió
Carrer Pau Casals, 10
17411 Vidreres

PROGRAMA

10:00 h – 10:15 h Benvinguda i presentació
Anna Soler Solans, 4a tinenta d’alcalde i regidora de l’Àrea d’ensenyament i cultura de l’Ajuntament Vidreres.
Margarita Solé Ferrer, regidora i 2a tinenta d’alcalde de l’Àrea de benestar social, sanitat, habitatge i integració de l’Ajuntament de Vidreres.
Arantza del Valle i Esther Salvachúa, coordinadores de la Xarxa Territorial d’Educació 360 a les comarques gironines.

10:15 h – 10:45 h L’estat dels municipis 360 als municipis gironins
Contextualització de l’educació a temps complet.
Marta Domènech, coordinadora de l’Aliança Educació 360.

Els municipis de Comarques Gironines amb relació a l’Educació 360.
Arantza del Valle, Albert Quintana i Esther Salvachúa, coordinadors de la Xarxa Territorial d’Educació 360 a les comarques gironines.

10:45 h – 11:15 h Pausa esmorzar

11:15 h – 13:00 h Dinàmica de treball: Tenim reptes!… Ens hi posem?
Espai de treball conjunt per generar respostes i propostes creatives, reals i efectives als reptes que tenim identificats com a Xarxa.
Serà una experiència col·lectiva i participativa a on tothom tindrà veu amb la finalitat de trobar respostes pràctiques als reptes que tenim com a municipis entorn la coordinació entre agents, l’accés equitatiu a les activitats i oportunitats educatives que van més enllà de l’escola.

13:00 h – 13:25 h Presentació de propostes recollides a la dinàmica de treball.

13:25 h – 13:30 h Agraïments i cloenda de la jornada
Arantza del Valle i Esther Salvachúa, coordinadores de la Xarxa Territorial d’Educació 360 a les comarques gironines
Jaume Torroella, director de programes de l’Ajuntament de Vidreres

Autoria: Susana Simon i Elvira Sauceda, educadores del Centre obert del Morell.

Més d’una trentena de professionals i agents educatius d’arreu del territori es van trobar per treballar plegades i continuar reforçant els ecosistemes educatius locals.

Va ser un matí d’aprenentatge, creixement i intercanvi de visions, opinions i experiències ben profitós per a totes i que sembla que assentarà les bases d’aquesta Xarxa Territorial.

Van estar presents a la jornada agents educatius de diverses índoles: escoles públiques compromeses i que formen part del grup motor, representants de diferents ajuntaments i també projectes cooperatius del territori. Com podeu veure, gran varietat i diversitat d’àmbits que fan de l’Educació 360 un espai òptim d’oportunitats d’aprenentatge per a tothom.

Dins de la jornada vam poder participar d’un Laboratori d’Ecosistemes Educatius moderat per la Mar Cano, col·laboradora de l’Aliança, que va fer de la jornada de treball quelcom més dinàmic i enriquidor.

A través d’aquestes dinàmiques vam poder definir una mica les nostres expectatives, oportunitats i motivacions i poder definir els objectius, beneficis i necessitats.

Tot això que sembla molt fàcil d’enumerar va ser una tasca complexa i un espai temps dedicat i compartit on el debat, l’intercanvi d’opinions i la introspecció van intentar donar els millors resultats.

Per anar tancant el matí i a tall de conclusió de la jornada, vam haver de definir un objectiu consensuat i genèric que fos la base per emmarcar el camí que queda per recórrer a la Xarxa Territorial del Camp de Tarragona. I bé, és un orgull per nosaltres poder compartir-lo i abanderar-nos d’ell:

Fer de la Xarxa d’Educació 360 al Camp de Tarragona un referent socioeducatiu del territori i pel territori, que s’estructuri de manera plural i diversa per assolir objectius comuns.

Després de treballar un seguit de dinàmiques, entre totes s’arriba a un punt comú de necessitats, suggeriments, obstacles i coses que ens entusiasmen.

Principalment, el que ens motiva és conèixer diferents agents del territori que comparteixin la creença en el lleure socioeducatiu i fomentin oportunitats equitatives reals per a tots els infants, amb la finalitat de poder compartir un suport mutu, millorar el lleure dels infants i poder reconèixer les competències educatives.

Per altra banda, sorgeix la preocupació de la manca de temps, energia i recursos per poder ampliar l’impacte i arribar a tothom i assolir una complicitat política real.

Finalment, s’acorden diferents propostes d’accions per poder dur a terme i millorar la situació de la Xarxa actual. Aquestes són fer difusió i que cada agent vagi creant la seva pròpia constel·lació d’aliances, compartir les experiències pròpies a altres agents perquè vulguin adherir-se, crear una aplicació on trobar el catàleg d’activitats i serveis que s’ofereixen fora escola, establir una organització i estructura de la Xarxa i crear unes futures jornades d’experts i expertes dividides entre sectors i finalitzant amb la posada en comú en un espai col·lectiu.

Esperem continuar treballant en aquesta línia i poder anar creixent cada vegada més per tal de donar una resposta socioeducativa equitativa i de qualitat a infants i joves d’arreu del territori.

Com sempre, agrair la tasca del Grup Motor per organitzar i projectar aquesta jornada per tota la resta de companyes i agents educatius i també la complicitat i sempre predisposició de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona i el seu conseller Bernardo Álvarez.

Equip redactor de la Caixa d’eines per impulsar l’Educació 360 als entorns rurals:

• Eduard Trepat Deltell, coordinador tècnic de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)
• Assumpta Duran Oller, Secretariat d’Escola Rural de Catalunya
• Raül Manzano Tovar, Serveis Educatius del Segrià
• Miquel Payaró Pagès, Secretariat d’Escola Rural de Catalunya
• Toni Comajoan Colomé, coordinador del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya i director de la ZER Moianès Llevant.
• Montse Batiste Cuberta, coordinadora del Servei Educatiu de la Conca de Barberà.

Durant molt de temps, el camp educatiu ha posat el punt de mira gairebé exclusivament en l’educació a l’escola. L’etapa escolar és sens dubte un període imprescindible i que ha d’estar present en qualsevol plantejament d’una Educació 360, educació a temps complet, tant per la importància que té l’educació bàsica universal com, concretament en l’entorn rural, pel paper que té l’escola als pobles com a agent educatiu, i en moltes ocasions com a dinamitzador social i cultural. Tanmateix, la nostra pretensió és anar un pas més enllà. A partir del coneixement del món rural i sota la consciència de la seva profunda diversitat, cal aprofundir en l’aprenentatge al llarg de la vida, traçant itineraris formatius i vitals per a totes les persones. Hem de ser conscients que la majoria d’infants als 12 anys continuen els seus estudis en altres municipis, per això, l’Educació a temps complet al món rural també ha de contemplar el seu procés educatiu, com ho ha de fer amb qui està a la universitat, qui està treballant o qui ha entrat en període de jubilació.

Aquesta dimensió longitudinal de l’aprenentatge l’hem de creuar amb una dimensió transversal, és a dir, l’aprenentatge a l’ample de la vida. Ens referim a aquelles oportunitats d’aprenentatge que tenim més enllà del sistema educatiu reglat. I, en aquest àmbit, pren molt sentit aprofundir en realitats i actors específics més enllà de l’escola que tenen rellevància i potencialitat al món rural per generar espais i temps educatius. Els pobles solen disposar d’un privilegiat patrimoni natural, social i cultural tant material com immaterial sobre el què es pot generar consciència educativa i aprenentatges explícits. Així mateix, les xarxes comunitàries als pobles molt sovint generen espais de suport, de cura, d’entitats col·lectives que tenen una gran potencialitat educativa per al conjunt de la comunitat. Aquest teixit ha de ser un dels punts de referència en el projecte educatiu de poble.

Un dels temes més importants identificats a l’Agenda Rural de Catalunya és, sens dubte, la relació actual entre la ruralitat i la urbanitat. La diferència entre rural i urbà no són els límits estadístics que hi puguem posar sinó, més aviat, la diversitat de realitats i els desequilibris vinculats a qüestions com la presència i l’accés als serveis essencials (educació, sanitat, electricitat, aigua potable, etc.), la presència i accés als serveis mínims (comerços, serveis financers, caixers automàtics, serveis a les persones, oci, etc.), o els nivells de connectivitat (internet d’alta velocitat, cobertura mòbil i transport públic). No tots aquests serveis estan garantits arreu de Catalunya, on, per exemple, hi ha més de 200 municipis sense escola per falta d’alumnat i, una cinquantena més, amb menys de 20 alumnes matriculats, en perill de poder continuar la seva activitat.

Aquesta situació genera l’escenari perfecte perquè les activitats socials, econòmiques, culturals i educatives no siguin dinàmiques i que conjuntament amb la realitat demogràfica de les zones rurals, envelliment elevat i poca joventut, esdevinguin la principal causa del despoblament a Catalunya. Tot i aquestes mancances, les zones rurals acullen la producció d’aliments i d’energia, la major part del patrimoni natural del país, aspectes que són clau per al desenvolupament de Catalunya en conjunt. En aquests territoris, la proximitat social i l’alt grau d’associacionisme, de cooperació i de vincles comunitaris que esdevé als territoris rurals fruit de la seva realitat socioeconòmica, dibuixen l’escenari perfecte per desenvolupar-hi projectes que involucrin i vertebrin tota la comunitat, com una educació a temps complet.

Alhora, en el diàleg rural – urbà, sovint hi ha creences bucòliques des de la mirada urbana. Per això, hem de clarificar que, a més de tenir cura, valorar i potenciar les xarxes comunitàries que hi ha o es poden crear als pobles cal, també, concretar accions i activitats que parteixin de les necessitats i de la realitat de cada municipi. Com s’ha fet en el camp escolar amb les Zones Escolars Rurals i amb l’atenció diferencial en la dotació de plantilla docent, l’educació més enllà del temps escolar necessita estructures construïdes des de les comunitats que garanteixin els drets educatius i les oportunitats d’aprenentatge per a tothom.

Amb l’objectiu de començar a construir aquestes estructures des de les comunitats rurals, s’acaba de publicar Per una educació 360 als territoris rurals. Caixa d’eines per impulsar l’Educació 360 als entorns rurals. El document recull una proposta de criteris a tenir en compte per treballar l’educació a temps complet, així com principis i tota una proposta de metodologies i dinàmiques. Es tracta d’un primer pas perquè els territoris rurals catalans segueixin avançant cap a una educació 360 que garanteixi la connexió, l’equitat i la qualitat.

El 17 de febrer, prop de setanta agents educatius que treballen en entorns rurals es van trobar al Castell de Verdú, a la comarca de l’Urgell. Aquest edifici emblemàtic declarat bé cultural d’interès nacional va ser testimoni d’una jornada emocionant dedicada a millorar l’educació en els territoris rurals.

La Jornada d’Educació 360 a territoris rurals va servir per presentar la publicació Per una Educació 360 als territoris rurals. Caixa d’eines per impulsar l’Educació 360 als entorns rurals, que reflexiona sobre la importància de la mirada de l’Educació 360 en els entorns rurals, proposa criteris a tenir en compte per desenvolupar estratègies i aporta una bateria de metodologies i dinàmiques per treballar col·lectivament sobre el concepte d’Educació 360 i identificar i vertebrar els ecosistemes educatius rurals. Es tracta d’una eina dirigida a persones, administracions, entitats o centres educatius compromesos amb la construcció d’ecosistemes educatius als territoris rurals. La publicació ha estat fruit d’un procés de treball en el qual han col·laborat agents molt diversos vinculats a l’educació en contextos rurals.

DESCARREGA AQUÍ LA NOVA PUBLICACIÓ.

La Jornada va donar el tret de sortida amb la benvinguda de la periodista Emma Quadrada, que va conduir tot l’acte amb claredat i molta sensibilitat. L’alcaldessa de Verdú, la Sra. Georgina Procter va obrir els parlaments institucionals, seguida del vicepresident d’ARCA, el Sr. Sebastià Mata. Per acabar, el Sr. Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida va fer una reflexió profunda sobre la necessitat de país d’abordar les necessitats educatives dels territoris rurals i va assenyalar l’entorn rural de Lleida com el context ideal per posar en pràctica el concepte de l’educació 360. El president va afirmar que a Lleida “sabem què significa integrar l’experiència d’aprendre a temps complet en el dia a dia”, perquè “els nens i nenes dels nostres pobles mantenen un lligam molt especial amb el seu entorn, tant el paisatgístic com el social”.

La presentació de la publicació va ser un moment clau de la jornada, amb Enric Aragonès, director de l’Aliança Educació 360, i Eduard Trepat, coordinador tècnic d’ARCA, compartint els motius pels quals les dues entitats van decidir començar a treballar i aprofundir en les necessitats i les oportunitats educatives dels entorns rurals de Catalunya. L’Aliança Educació 360 que des de la seva creació el 2018 treballa per reduir les desigualtats educatives, no podia deixar de tenir en compte una de les grans desigualtats que hi ha a nivell de país: el desequilibri territorial. Per la seva banda, ARCA, com a xarxa regional de desenvolupament rural de Catalunya no podia tampoc deixar de banda les necessitats i les oportunitats educatives que es donen als territoris rurals, com a part d’una estratègia de desenvolupament global dels entorns rurals.

Un dels moments més interessants de la Jornada va ser la presentació d’experiències. Quatre agents diferents, una cooperativa, un centre educatiu, un ajuntament i una escola d’arts, de diferents llocs del territori, amb diferents realitats i àmbits d’incidència, però amb una cosa en comú, totes quatre experiències mostren com es pot treballar i incidir en entorns rurals des de la perspectiva de l’Educació 360.

L’Escola Jaume Miret de Soses va ser una de les quatre experiències, un centre educatiu que ha desenvolupat un projecte educatiu amb la participació de famílies, entitats i l’entorn local. Com va explicar la directora del centre, Mercè Roca, aquest projecte busca millorar l’educació a través de la col·laboració i la implicació de tots els agents de la comunitat educativa. Es basa en tres eixos principals: la formació integral de l’alumnat, la participació activa de la comunitat educativa i la integració de l’escola en l’entorn social i cultural de la localitat. Aquest enfocament proporciona una educació més completa i enriquidora per als estudiants, a la vegada que promou la cohesió i el compromís amb la comunitat. L’Escola Jaume Miret va guanyar el premi de la crida Centres Educatius 360 l’any 2019.

Des d’una altra mirada i àmbit d’actuació, l’Òscar Pla va compartir la història de Terram. La cooperativa Terram va néixer de la mà de joves de La Sénia que després d’estudiar fora van tornar al seu poble. Van decidir que per millorar el seu entorn i poder-se guanyar la vida, havien de posar en marxa el seu propi projecte. Des del seu naixement, Terram ha anat ampliant les seves línies de treball que van des de la divulgació de pràctiques agrícoles ecològiques amb tallers per a infants i per a adults, a la promoció de la cohesió social o el suport a l’ocupació en el sector agrícola promovent la inserció de col·lectius de risc d’exclusió o amb dificultats d’ocupació.

Un altre agent, en aquest cas cultural, que ha esdevingut un referent a la comarca del Lluçanès és l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL). La Rosa Rodríguez va compartir amb tots els assistents de la Jornada com un projecte d’educació artística i musical descentralitzat, que adapta l’oferta a les necessitats dels diferents municipis de la comarca pot, no només canviar la vida dels infants i joves que participen, sinó la de les seves famílies i del conjunt de la ciutadania de cada municipi. La Rosa apuntava, per exemple, com el fet que les famílies no hagin de desplaçar-se per portar els seus fills i filles a classes de música promou, no només una millor conciliació, sinó també la revitalització del comerç local, en tant que aquestes famílies compren i consumeixen més als seus propis municipis.

La darrera experiència que es va presentar va ser el projecte de dinamització comunitària, educativa i cultural de l’Ajuntament de Viladamat. La Berta Baltanàs va ser la responsable d’explicar el projecte, però més important encara, ella és la persona que dinamitza tots els espais del poble, des del servei d’acollida per a infants, fins a les activitats amb gent gran o la dinamització juvenil. Un exemple de com la dimensió d’un municipi petit com Viladamat, amb 470 habitants, pot desenvolupar un projecte comunitari integral i intergeneracional que generi cohesió i benestar al conjunt de la ciutadania.

Després d’una pausa per al cafè admirant les vistes de la comarca des del Castell de Verdú, els participants van tornar a la sala per participar en un taller dinamitzat per la coordinadora de l’Aliança Educació 360, Marta Domènech. La dinàmica del taller va tenir per objectiu identificar quines són les oportunitats i les necessitats existents als territoris rurals vinculades als 4 criteris descrits a la publicació presentada a l’inici de la Jornada, necessaris per aterrar la perspectiva de l’Educació 360 al món rural:

1. Millorar la qualitat de vida de les persones a través de l’educació, tot promovent i garantint l’equitat i la igualtat d’oportunitats, i evitant la segregació
2. Identificar, reflexionar i donar sentit educatiu a les propostes que ofereixen l’entorn i la comunitat per construir un projecte col·lectiu que les reculli, ampliï i millori.
3. Promoure la participació de tota la comunitat en la construcció del projecte educatiu, posant èmfasi en el fet que tothom pot aportar i respectant els diferents ritmes i graus d’implicació.
4. Donar valor al paper essencial de l’escola, l’ajuntament, les entitats i les associacions del territori obrint els centres i espais educatius al poble per afavorir la connexió dels aprenentatges que es produeixen dins i fora de l’escola.

La Jornada va finalitzar amb una priorització de quins són els temes en els quals cal continuar treballant per aconseguir ecosistemes educatius en entorns rurals estructurats i potents i per garantir les oportunitats educatives de tota la ciutadania dels pobles i comarques que constitueixen les diferents realitats rurals de Catalunya.

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) ha anunciat el seu compromís en defensar i promoure una política d’educació a temps complet per a Catalunya, amb un enfocament articulat des del món local. Per fer-ho possible, l’FMC s’adhereix a l’Aliança Educació 360.

Per garantir una educació a temps complet per a tots els infants, adolescents i joves, és necessari treballar des d’una perspectiva d’ecosistema educatiu local i, per articular tots els actors que han d’estar implicats, els ajuntaments són un actor imprescindible. Per això, la suma d’esforços entre la Federació i l’Aliança Educació 360 permetrà avançar cap a una política de país d’educació a temps complet, tal com ha expressat el govern de la Generalitat, garantint que s’articuli a través dels municipis.

La participació en activitats extraescolars i d’estiu a Catalunya està molt generalitzada, però s’hi amaguen grans desigualtats depenent de la situació socioeconòmica de les famílies. 140.000 infants i joves catalans no participen de cap activitat extraescolar durant el curs i 336.000 no accedeixen a cap activitat de lleure durant els mesos d’estiu. Com ha apuntat el president de l’FMC i alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, a la roda de premsa per presentar l’adhesió, “cal un pacte de país” per garantir l’equitat en les oportunitats educatives, “els municipis a vegades no som conscients que ja estem fent polítiques d’educació a temps complet”, ha afegit.

Catalunya compta amb un ric bagatge de polítiques locals i ajuntaments amb una llarga trajectòria a l’hora de reconèixer, garantir i connectar oportunitats educatives i articular ecosistemes educatius locals. Tanmateix, aquestes iniciatives són desiguals a nivell territorial i no disposen d’un marc compartit ni un finançament estable. L’Aliança Educació 360 va fer arribar al govern de la Generalitat una proposta per bastir una política de país, de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el món local, per avançar cap a una educació a temps complet, començant per assegurar oportunitats educatives extraescolars i d’estiu per a tots els infants i adolescents. La proposta de l’Aliança insta a què aquesta política de país sigui interdepartamental -amb la participació de diverses conselleries-, interadministrativa -en col·laboració amb els ens locals-, i amb finançament estable”.

La col·laboració entre l’FMC i l’Aliança ja s’ha iniciat, començant amb una formació per a tècnics municipals que es durà a terme el pròxim 18 i 20 de març sota el títol Polítiques i programes locals amb mirada d’Educació 360.

A la roda de premsa ha participat el president de l’FMC i alcalde d’Esparreguera, Eduard Riva, el director de l’Aliança Educació 360, Enric Aragonès, la vicepresidenta i presidenta de l’àrea d’educació de l’FMC, Alba Pijoan i l’alcalde de Martorell i vicepresident de l’FMC, Xavier Fonollosa. Martorell és un exemple d’una aposta pionera de política de garantia d’extraescolars públiques, gratuïtes i universals per a tots els infants i joves del municipi. Com ha apuntat Xavier Fonollosa, “una societat moderna, pròspera, cohesionada i democràtica només ho serà si inverteix en educació”.

Per a més informació podeu consultar:

• Cap a una educació a temps complet a Catalunya. Bases d’una política per garantir l’educació extraescolar i d’estiu
• La cara i la creu de la participació extraescolar. Baròmetre 360: Enquesta de participació en les activitats extraescolars d’infants i adolescents de 6 a 15 anys (Catalunya, 2022)
• Garantim el dret a gaudir d’activitats d’estiu? Enquesta de participació d’infants i adolescents a les activitats d’estiu a Catalunya, 2022

A la publicació Educació 360: més enllà del temps lectiu vam oferir una aproximació a les dades de participació a les activitats educatives que van més enllà de l’educació reglada i obligatòria. En aquella revisió feta el 2021, es va observar que la informació disponible es trobava fragmentada, amb fonts que només permetien extreure alguns indicadors comparables entre si. Per això, es recomanava avançar cap a nous sistemes d’indicadors amb una mirada més sistèmica de l’educació.

En conseqüència, l’Aliança Educació 360 ens vam proposar conèixer de primera mà la situació de la participació extraescolar i de les activitats d'estiu en el territori català. D’aquesta manera disposem a Catalunya per primera vegada d’una enquesta completa per mesurar la participació extraescolar i d’activitats d’estiu dels infants i adolescents durant l’etapa d’escolarització obligatòria dels 6 als 15 anys.

L’Enquesta de participació extraescolar d’infants i adolescents de 6 a 15 anys a Catalunya 2022 de l’Aliança Educació 360 es presenta com una eina oberta per a avançar en el coneixement i, sobretot, en la presa de decisions de responsables polítics en matèria d’educació fora escola. Per això, els resultats estan a disposició de totes les institucions i grups de recerca que ho vulguin per poder continuar aprofundint en aquestes dades i investigant en termes educatius.

Les activitats extraescolars i d’estiu, dos àmbits de desigualtats educatives:

Malgrat ser una pràctica majoritària, amb un 83% de participació mitjana a les activitats extraescolars i un 60% a les d’estiu, aquestes activitats no estan garantides per a tothom. Tant en un cas com en l’altre, els resultats indiquen una desigualtat innegable entre les famílies de diferent nivell socioeconòmic.

La privació material, el lloc de naixement i els estudis de les mares són factors condicionants de la baixa o nul·la participació extraescolar. Com més baix és el nivell socioeconòmic de les famílies, de menys intensitat, continuïtat i varietat és la pràctica de activitats dels infants i adolescents.

Així, les extraescolars estan molt esteses entre els 6 i 15 anys. Però l’esmentada xifra del 83% de participació amaga una enorme desigualtat entre nivells socioeconòmics, una bretxa de 26 punts percentuals: mentre el 92% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt participen a activitats extraescolars, només ho fan el 66% del nivell baix.

A més de les dades de participació per edat, gènere, classe social i lloc de residència,l’enquesta recull els motius de participació i no participació, les propostes de millora de les extraescolar i la valoració de les activitats que en fan les famílies. Cal destacar que el preu és el principal motiu de no participació a les activitats extraescolars (un 77% dels casos) entre les famílies amb un nivell socioeconòmic baix, ja que cobrir les activitats extraescolars (sense comptar les d’estiu) implica un cost mitjà de 560€ anuals per fill.

Consulta els resultats de les activitats extraescolars

En el cas d’estiu, els infants de famílies d’alt nivell socioeconòmic, que són les famílies amb més recursos per triar com volen que els seus fills i filles passin els estius, hi participen d’una manera molt majoritària (amb un percentatge de participació del 72% davant del 41% en els de nivell baix). El preu de les activitats d’estiu és també el principal motiu de no participació argumentat per les famílies de baix nivell socioeconòmic.

A més, tot i l’augment dels darrers deu anys de l’oferta d’estiu i dels ajuts a famílies i entitats de participació en activitats d'estiu fins a un 60%, aquesta xifra encara està lluny del 83% de participació en les activitats extraescolars durant el curs.

Consulta els resultats de les activitats d’estiu

Així, les dades ens assenyalen que reduir aquesta bretxa amb ajuts econòmics personalitzant i ampliant els programes extraescolars i d’estiu ha de ser una de les prioritats de la política educativa del país. Aquesta és una valoració transversal i compartida també per les famílies, el 88% de les quals creu que s’hauria d’ampliar l’oferta d’activitats gratuïtes durant l’estiu, i el 81% de les quals considera que s’haurien d’augmentar els ajuts econòmics a les famílies amb dificultats.

Les barreres no són només econòmiques, sinó també culturals, geogràfiques i burocràtiques, motiu pel qual les polítiques d’ajuts econòmics i de gratuïtat s’han de repensar, ampliar i reforçar amb estratègies d’acompanyament, treball comunitari i proximitat per a abordar la desigualtat que mostren les dades.

Dades en obert i nota metodològica

Facilitem les dades en obert perquè qualsevol grup de recerca o professional interessat pugui utilitzar-les. La informació sobre l’estat de la qüestió és la base fonamental per al disseny de polítiques públiques que, en l’àmbit educatiu en aquest cas, assegurin l’equitat i la qualitat necessàries per a una cobertura majoritària.

Les dades fan referència a la pràctica extraescolar i d’activitats d’estiu durant el curs 2021-2022, ja que van ser recollides entre el mes de maig i el de juny de 2022.

Per participació extraescolar, en aquesta recerca, s’entén la pràctica, durant un mínim de 45 minuts setmanals, d’una activitat organitzada de tipus esportiu, d’idiomes, artística, d’educació en el lleure, tecnològica, de reforç escolar o de suport socioeducatiu.

L’enquesta, que es va realitzar a una mostra total de 1.023 pares i mares d’infants i adolescents en edat d’escolarització obligatòria (entre 6 i 15 anys) representatius en l’àmbit de Catalunya, aborda les següents variables: edat, sexe i curs del fill/a; distribució territorial i índex socioeconòmic (segons la metodologia de l’Enquesta General de Mitjans, que combina professió i nivell d’estudis). El qüestionari va estar disponible tant en català com en castellà.

El treball de camp ha estat realitzat per l’empresa Empirica Influentials & Research i s’ha fet de forma autoadministrada amb sistema CAWI (Computer Aided Web Interviewing). Les persones enquestades formen part de panels mostrals, és a dir són seleccionades per les seves característiques sociodemogràfiques i formen part d’un grup mostral que rep
invitacions a omplir enquestes a canvi d’incentius.

Oferim com a documents descarregables:

• Qüestionari amb les preguntes que es van passar a les famílies.
• Base de dades en format csv modificada assegurant l’anonimat dels enquestats.
• Llibre de codis amb la informació sobre el significat de cada columna i cada valor.
• Guia de modificacions amb una relació de les variables eliminades de la matriu original i altres canvis fets per preservar l’anonimat de les persones enquestades.

DESCARREGA LES DADES

El pròxim 1 de febrer, la Xarxa Territorial d’Educació 360 a comarques gironines organitza l’acte “Per una política de país que garanteixi una educació a temps complet”.

La sessió té per objectiu apropar el relat i els reptes que ens vam plantejar a la passada Jornada Anual Educació 360 a les comunitats educatives del territori.

Durant l’acte es debatrà sobre la proposta política de país de l’Aliança Educació 360 i es recolliran per avançar en la materialització de projectes d’educació a temps complet en els pobles, barris i ciutats de les comarques gironines.

Us esperem dijous dia 1 de febrer a partir de 2/4 de 6 de la tarda a l’Escola Àgora de Girona!

Núria Larroya Gordo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

És important saber d’on venim per tal de veure la trajectòria feta, els aprenentatges compartits. En el cas de l’educació a temps complet portem gairebé una dècada fent camí.

Aquesta trajectòria es va iniciar amb l’informe sobre la jornada escolar contínua feta per la Dra. Elena Sintes al març del 2013. La publicació va ser el punt de partida de la idea i necessitat de garantir temps educatius per a tothom. El març del 2015 es presenta Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida.

Treballar en una educació compartida amb altres agents, entitats i institucions del territori és un dels trets característics del tarannà dels moviments de renovació pedagògica. L’educació és un dret fonamental i l’educació comunitària facilita aquest dret.

A l’abril del 2016, s’inicien a Granollers les jornades de treball d’Educació a Temps Complet. La Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, s’alien per reactivar un canvi educatiu global vers l’equitat i la igualtat d’oportunitats reestructurant el temps educatius.

La primera concreció del model d’educació a temps complet des de la visió de diferents agents a partir dels seminaris realitzats per la comissió d’educació a temps complet de la FMRPC arriba el març del 2017. El model d’Educació a temps complet es veu com una contribució necessària al canvi de paradigma educatiu.

S’inicia el 2018 amb el naixement de l’Aliança d’Educació 360 per a acompanyar, generar model i proposar una nova mirada a l’educació que camini d’una manera holística des d’una perspectiva d’equitat.

Aquesta trajectòria va ser clau per arribar a obtenir una mirada educativa on la importància del treball en equip, els objectius compartits, la interrelació i reconeixement entre els diferents agents i el colideratge són peces fonamentals per crear ecosistemes d’aprenentatge on cal tota la comunitat. L’educació va més enllà de l’escola.

Actualment aquest procés no està en mans dels impulsors sinó que està estès per tot el territori de Catalunya (des dels territoris rurals fins les grans metròpolis) connectant el dins i fora escola. L’educació en clau comunitària. Tot això gràcies a xarxes i serveis de centres educatius, mestres, moviments del lleure, xarxes d’infància i del tercer sector, entitats esportives, institucions artístiques i culturals, grups i centres de recerca, entitats diverses, ajuntaments, consells comarcals, consorcis, diputacions… S’ha obert la mirada de l’ecosistema educatiu.

Com a coneixedores dels centres educatius veiem el paper fonamental que tenen els centres com a un dels principals nuclis a l’hora de construir una educació a temps complet i oferir més i millors oportunitats educatives. I així es va fer palès a la presentació de la presentació de la guia ‘D’illes a nodes. Repensem els centres educatius, en clau 360’.

La part pedagògica de la proposta de l’educació a temps complet radica en la personalització de l’aprenentatge. En el llibre “Aprenentatge amb sentit i valor personal” d’en C. Coll, M. Esteban i E. Iglesias es desenvolupa aquesta revisió profunda de l’educació escolar. I en això ens ha ajudat les eines com el mesograma per saber com construir i posar en valor un sistema de relacions amb la comunitat o l’ecologia personal de l’aprenentatge (l’EPA), per saber com identificar els entorns d’aprenentatge rellevants per l’alumnat.

Sabem d’on venim, però cap a on han d’anar els centres per tal que contribueixin a l’execució real de l’educació a temps complet? Els centres dins dels seus projectes educatius fan incidència vinculant l’entorn i el teixit comunitari. Veuen la necessitat de coordinació entre l’equip lectiu i no lectiu del centre i la potencialitat d’entendre els equipaments escolars com un equipament més de la comunitat i alhora poder aprofitar les oportunitats educatives que pot oferir l’entorn als centres educatius. Però no pot partir de la bona voluntat del centre. S’han d’establir directius clares.

Per tal que tot això es materialitzi i perduri cal que l’administració pública assumeixi la seva part de responsabilitat i el seu rol. Això implica facilitar els aspectes legals i organitzatius que li pertoquin i ajudar en la planificació de recursos i la seva reorganització; preveure figures estables a cada centre responsables de la connexió amb l’entorn i de l’orientació i la connexió d’itineraris educatius dins i fora del temps lectiu; adequar l’organització dels espais, el transport i el menjador a les necessitats d’una educació a temps complet; i aprovar partides pressupostàries necessàries, no només respecte les iniciatives del territori, sinó que també les potenciï.

Som molts els agents educatius que tot i tenir diverses mirades l’enfocament és compartit, contribueixen a una educació equitativa al llarg i ample de la vida.

Hem escrit sobre el passat i el present, pretenem que aquest futur immediat les polítiques públiques facin de catalitzadors de l’educació a temps complet.

Les escoles tenen un paper de baula dins del programa en l’acompanyament als infants per la descoberta d’aprenentatges més enllà de l’escola a partir de fórmules diverses.

El Passaport Edunauta és un programa d’educació 360 que ofereix als infants del territori seguir aprenent en múltiples moments i espais. Els nens i nenes reben un Passaport que els permet accedir a activitats diverses que es troben dins un catàleg construït col·lectivament entre les entitats del territori. Dins d’aquest aquest ecosistema local d’agents amb potencial educatiu i eines de treball hi ha una figura que té un paper destacat i que fa de connector per potenciar aquests aprenentatges: les escoles.

Les escoles són una peça puntal per al programa especialment per la seva proximitat als infants, la possibilitat d’acompanyar-los en aquesta descoberta. El Passaport Edunauta esdevé un recurs modular i adaptable a les necessitats del professorat que pot emprar els diversos recursos i estratègies de treball, aquí en van algunes idees:

El rol universalitzador per garantir l’entrega a tots els infants del territori

Un dels moments més rellevants del programa és l’entrega del passaport als nens i nenes. Aquest és el tret de sortida del programa per a iniciar-se en la descoberta de noves activitats. L’escola és un lloc idoni per a esdevenir aquest punt de partida i central del Passaport Edunauta als territoris. El seu paper és clau per a garantir que tots els infants reben aquest document i que pugui arribar a casa. Un cop feta aquesta entrega els docents poden anar ampliant el treball i que el programa esdevingui un recurs complementari per a treballar amb els infants.

Informar sobre les activitats i contribuir a la motivació dels nens i nenes

A principis de mes, a les aules dels territoris on s’impulsa Passaport Edunauta, els infants esperen amb ganes veure i descobrir el catàleg d’activitats per conèixer quines activitats poden realitzar als equipaments i entitats del seu territori. En el foment d’aquest interès hi contribueixen indubtablement aquesta estona que dediquen els professors i professores a comentar i veure les activitats que es proposen. Aquesta descoberta conjunta resulta efectiva per a engrescar de forma gradual als infants. Aquestes propostes permeten enfortir el paper dels infants dins el grup classe a través de propostes entretingudes on donen un paper als infants per a explicar quines activitats han fet, quines activitats recomanen als altres o fins i tot generar espais de participació conjunta entre ells.

Treballar a l’aula amb continguts del Passaport Edunauta les competències transversals

El Passaport Edunauta també ofereix al professorat un conjunt de materials diversos amb una proposta d’activitats àmplia per a dinamitzar l’acció tutorial. Aquestes propostes van des de materials per a conèixer el programa i les competències transversals que s’expliquen a través dels 9 super poders a materials més aprofundits amb activitats concretes. A la vegada el relat del programa i la seva gammificació permet construir propostes educatives relacionades dins de l’aula.

Una oportunitat per a construir espais de treball intercentres educatius

El programa és també una oportunitat per a treballar conjuntament amb el professorat dels diversos centres educatius d’un mateix territori. Molts territoris aposten per aprofitar espais de trobada o generar-ne de nous per a treballar entre els docents. Aquestes són una bona oportunitat per a conèixer l’eina, generar noves idees de treball, aprendre dels altres i generar noves sinèrgies amb resultats positius en la construcció de vincle.

El repte acompanyar el treball en família i agents socioeducatius

Els resultats del programa apunten a que el professorat que fa un ús del recurs per a treballar amb les famílies fan una valoració positiva de l’eina. Aquesta és una eina útil per acompanyar el seguiment amb les famílies, la recomanació d’activitats concretes per a l’infants.

Un dels reptes és poder seguir construint un treball per a coordinar el treball amb agents socioeducatius per a poder reforçar un acompanyament més global especialment als infants que presenten una major situació de vulnerabilitat.

Les escoles són un dels motors del programa del Passaport Edunauta per a començar a treballar l’equitat i l’accés i les possibilitats que ofereix l’eina permet fer un treball adaptable i gradual a les necessitats.

Els centres educatius són una peça fonamental de l’engranatge que conforma el llarg i ample de la vida dels infants i adolescents, especialment d’aquells que conviuen amb situacions familiars complexes o que veuen les seves opcions d’aprenentatge limitades al temps lectiu de l’escola. Aquest paper central de l’escola és encara més rellevant quan s’aposta per l’enfortiment de les connexions entre el centre educatiu, el territori i tots els agents que hi són presents. Quan l’escola esdevé un node entre el que passa dins de l’horari lectiu i fora i el que passa dins de l’escola i al territori, es generen més oportunitats educatives i, per tant, una millora de l’equitat i la qualitat educativa.

Són cada vegada més els centres que aposten per la connexió dels temps, espais, aprenentatges i agents educatius com a estratègia per garantir una educació transversal, de qualitat, equitativa i sense exclusions. L’Escola Saavedra de Tarragona, l’Escola Mediterrània de Barcelona i la ZER al Moianès Llevant són tres exemples de centres educatius 360 que treballen en aquesta lògica i van presentar la seva experiència a la Jornada Anual d’Educació 360, el passat mes de novembre.

Escola Saavedra de Tarragona: nous agents educatius per promoure l’equitat

L’Escola Saavedra, situada al centre de la ciutat de Tarragona i amb una llarga història, havia esdevingut els darrers anys un centre amb baixa demanda per part de les famílies, amb un alt percentatge d’alumnat d’origen estranger i amb un nivell de complexitat elevat. Davant aquesta situació, el centre va fer una aposta per vincular el centre i el projecte pedagògic, però sobretot el seu alumnat i les seves famílies, amb l’entorn i amb la vida comunitària del territori. Sabent que moltes famílies del seu centre eren desconeixedores de les activitats que es feien dins i fora de l’escola, el centre ha reforçat la difusió per garantir que la informació arribi a tothom i, a més, ofereix acompanyament a les famílies que ho necessiten per escollir i facilitar l’accés i la participació en l’oferta.

El projecte de centre està molt centrat en la comunitat i el territori, de manera que es vincula l’escola amb el conjunt de la ciutat, per exemple, participant activament a les festes del barri de Maria Cristina, on està ubicat el centre. D’aquesta manera, l’escola esdevé un pont entre la comunitat educativa del centre i la xarxa de recursos del territori. No només ofereix activitats pròpies a l’alumnat arrelades al territori, sinó que acompanya a les famílies perquè també accedeixin a d’altres que es duguin a terme en el conjunt de la ciutat.

Tota aquesta estratègia ha permès, per una banda, vincular comunitàriament a infants i famílies de l’escola, però sobretot augmentar la confiança de les famílies en l’escola, a través de l’acompanyament personalitzat i la valoració concreta de cada cas per donar una resposta de qualitat a la mesura de les necessitats de cada família i infant.

ZER Moianès Llevant: escola rural, escola 360

Una altra experiència d’aposta per la comunitat i el territori la trobem a la ZER Moianès Llevant. En aquest cas, la dispersió territorial, la baixa densitat demogràfica i el caràcter rural de la comarca del Moianès són els trets singulars que conformen el context a partir del qual la ZER (zona escolar rural), que inclou l’escola de Collsuspina, de l’Estany i de Sant Quirze de Safaja, desenvolupa el seu projecte.

La ZER aposta per connectar l’entorn i la comunitat a través de l’escola, donat que l’aïllament és un factor important que afecta els infants i les famílies d’aquesta zona. Gràcies a una proposta basada en el treball per projectes vinculats al territori, s’ha aconseguit generar un sentiment d’arrelament dels infants i famílies amb l’entorn i aportant valor afegit al seu aprenentatge.

Des de fa diversos cursos, el projecte de la ZER està estretament relacionat amb l’aposta per les STEAM (Science, Technology, Engineering, Arts & Mathematics). S’han modulat els àmbits de matemàtiques, medi i competències digitals per treballar-les a través de projectes que donen resposta a reptes concrets del territori que tenen sentit per als infants, com pot ser, la lluita contra els focs forestals. Així, l’escola actua com a motor comunitari fins i tot més enllà dels propis alumnes i les seves famílies.

Gràcies a aquesta manera de treballar (per projectes, amb vincle amb el territori, i amb una estratègia STEAM transversal) s’ha donat un considerable augment de la qualitat dels aprenentatges i del rendiment escolar. S’utilitza l’avaluació constant com a motor de canvi i millora contínua, així com el fet de canviar sovint de metodologies per oferir activitats renovades i innovadores que siguin d’interès dels infants i les famílies.

Escola Mediterrània de Barcelona: l’orquestra de l’escola al barri

La tercera experiència d’aposta per la comunitat per garantir l’equitat la trobem a l’Escola Mediterrània de Barcelona. L’escola col·labora amb l’entitat Xamfrà, especialitzada en l’ús de la música, el teatre i la dansa com a eines de participació i inclusió social, per desenvolupar un programa d’educació musical durant el temps de migdia i després de l’horari lectiu. A través de la pràctica d’un instrument, es dona l’oportunitat de formar part d’una orquestra a tot l’alumnat de 4t, 5è i 6è de primària. Amb aquest programa es treballen els valors de cooperació, companyerisme i cura dels altres i del material. S’aprofita, doncs, la pràctica artística com a mecanisme per l’impuls de l’equitat i desenvolupament col·lectiu i individual dels infants.

L’orquestra va prendre vida a l’Escola Mediterrània, i fa dos anys que va més enllà i inclou per exemple alumnes de secundària, convertint-se així en un projecte compartit de barri. A més, l’activitat ja no és només escolar, perquè els veïns i les veïnes del barri de la Barceloneta poden participar en algunes de les activitats musicals i concerts que es duen a terme, col·laborant amb altres agents del territori com l’ajuntament i els diferents equipaments de la zona. Des del centre també es dona orientació per aquells participants que tenen interès a continuar l’activitat més enllà de l’àmbit escolar, de manera que es garanteix l’acompanyament en el possible desenvolupament de trajectòries educatives personalitzades.

Així doncs, es tracta d’un projecte que garanteix l’equitat, perquè es dirigeix a tot l’alumnat, la qualitat perquè la trajectòria consolidada de l’entitat que la realitza i per la coordinació que realitzen amb la mestra de música de l’escola, i l’arrelament al territori, perquè l’orquestra ha esdevingut un agent musical més del barri i de la ciutat.

Tant l’Escola Mediterrània, la ZER Moianès Llevant com l’Escola Saavedra aposten per una educació 360 a través de la vinculació amb la comunitat i el territori. Tanmateix, cadascuna ha desenvolupat el seu projecte a partir de les necessitats i els reptes específics dels seus contextos. No hi ha una fórmula màgica per esdevenir un centre educatiu 360, cada realitat requereix aproximacions diferents per aconseguir més equitat, més connexió i més qualitat.

Potenciem els ecosistemes educatius rurals per garantir una educació a temps complet.

Inscripcions obertes!

17 de febrer de 2024
10:00 h a 13:30 h
Castell de Verdú – Plaça Bisbe Comelles, 11A
Verdú (Lleida)

PROGRAMA

09:30 h. Acreditacions.

10:00 h. Benvinguda.

10:15 h. Presentació “Per una Educació 360 als territoris rurals. Caixa d’eines per impulsar l’Educació 360 als entorns rurals”

• Enric Aragonès Jové, director de l’Aliança Educació 360
• Eduard Trepat, coordinador tècnic de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)

11:00 h.Presentació d’experiències d’Educació 360 en entorns rurals i debat posterior.

• Escola Jaume Miret (Soses). Mercè Roca, directora.
• Cooperativa Terram (La Sénia). Òscar Pla, soci fundador.
• Escola de Música i Arts del Lluçanès. Rosa Rodríguez, directora.
• Ajuntament de Viladamat. Berta Baltanàs, dinamitzadora
• Modera: Emma Quadrada, periodista

12:00 h. Pausa-cafè.

12:20 h. Taller “Prioritzem. Cap on ha d’anar l’Educació 360 en territoris rurals?”

13:15 h. Conclusions i tancament de la jornada.

Inscripcions obertes!

Dins del marc de la Jornada Anual d’Educació 360 d’aquest any 2023, hem tingut el plaer de comptar com a Aliança amb l’experiència uruguaiana d’escoles a temps complet de la mà de Lilián Strada, inspectora i coordinadora d’escoles a temps complet del govern de l’Uruguai. Lilián, que és també i −sobretot− mestra, ens va acompanyar el dia 9 de novembre en un seminari en el qual, partint de la seva proposta, vam poder trobar connexions, pensar i debatre el model d’educació a temps complet que volem per a Catalunya.

Proposta uruguaià:

La proposta d’educació a temps complet desenvolupada a l’Uruguai, dissenya un model notablement articulat al voltant de l’escola, en el qual és la institució escolar l’agent principal garant de l’educació a temps complet. L’any 1989 es comença a desenvolupar un model d’escoles a temps complet com a projecte pilot. El disseny del model, en el qual es va proposar ampliar l’horari, va comptar amb la mirada de mestres, acadèmics, professionals de l’àmbit de la salut, polítics, etc. que van posar el focus en un objectiu compensatori (educatiu i cobertura de necessitats bàsiques com l’alimentació). D’aquesta manera, Uruguai posa en marxa les primeres Escoles a Temps Complet (ETC) els anys noranta i aprova la primera regulació el 1998 sota el nom de “Proposta pedagògica de temps complet”. Aquesta regulació queda regulada en l’Acta 90, que permet que totes les Escoles a Temps Complet s’emparin sota un marc normatiu més enllà de les idees.

A partir del 2009, a les Escoles a Temps Complet se suma un model similar, anomenat Escola de Temps Estès, ETE (Escuela de Tiempo Extendido), dirigida a les classes mitjanes, en què es detectava una fuga a escoles privades amb major cobertura d’horaris i serveis. Per evitar aquesta fuga i els seus efectes segregadors, es va impulsar una opció d’escola pública amb horari estès no associada a la compensació, sinó a la innovació educativa.

El model es compon de 312 escoles d’entre ETC (242) I ETE (70) repartides per tot el país. Les escoles públiques en temps ampliat —a temps complet (ETC) i estès (ETE)— són gratuïtes al 100 % en tot el seu horari: tant el temps curricular, com el dinar i els tallers són gratuïts. L’Uruguai compta amb uns 300.000 infants en educació primària, dels quals 90.000 assisteixen a escoles de temps estesos (entre els dos tipus). En l’actualitat i a través del “Pla de desenvolupament educatiu 2020-2024” l’objectiu del ministeri d’Educació és passar del 20% d’alumnes que gaudeixen d’aquesta modalitat al 38-40%.

Les ETC i les ETE abasten l’educació pública primària dels 3 als 11 anys. Ambdós models imparteixen entre 7 i 8 hores diàries d’activitat educativa que inclouen: 4 h curriculars, dinar i activitats en format taller. Totes les activitats són d’obligada assistència i gratuïtes per a les famílies. Els eixos que componen l’activitat són: temporalitat, espacialitat i modularitat. Al seu torn, els temps es divideixen en temps comuns, en els quals cada mestre està amb la seva classe treballant els continguts i competències del currículum; i temps complementaris. És en aquests últims on es duen a terme experiències d’activitats compartides.

«L’objectiu uruguaià busca estendre els temps buscant així la construcció identitària des d’una clau d’equitat», explicava Strada. Per a això, els principis de la base pedagògica es van construir a l’Uruguai al voltant de cinc idees principals. En primer lloc, es va proposar el desenvolupament d’una nova proposta de temps, per al que va ser necessari ampliar l’horari de quatre a set hores i mitja. A més, es van plantejar noves àrees d’aprenentatge no contemplades en el currículum, com l’educació artística, l’educació física o els idiomes. Per a això, una altra de les potes principals sobre la qual es consolida aquest canvi pedagògic, té a veure amb la implementació de noves metodologies en formes de taller. La última de les idees principals té a veure amb l’adequació de les infraestructures i espais escolars que creïn un lloc educatiu cohesionat i segur.

L’experta uruguaiana va posar l’accent en com el pas del temps ha obligat a modificar algunes de les bases plantejades fa 25 anys. Els reptes que plantegen els nous temps —i que bé poden llegir-se en el context català— demanden canvis en el currículum integral buscant un enfocament competencial, exigeixen modificacions de les condicions laborals del cos docent, i lluita contra la pèrdua de població escolar causada per diversos motius (fugida a l’escola privada, baixa natalitat, país amb poca immigració, etc.).

Debats i reflexions sobre el cas català

La presentació del model uruguaià d’educació a temps complet va donar peu a pensar i debatre sobre les possibles connexions, i també les diferències, amb el context català. Amb una representació àmplia i diversa dels agents educatius que formen part de l’Aliança d’Educació 360, es va plantejar el debat al voltant de tres potes: governança, equitat i qualitat.

Reflexions sobre la governança
Compaginar un temps de matí i de tarda pot tenir el risc de generar dos funcionaments paral·lels incomunicats. Per evitar això, és fonamental treballar la coherència del conjunt del projecte. D’aquesta manera, cal preguntar-se: qui assumeix el rol principal de lideratge?

A l’Uruguai, aquesta coherència es garanteix a partir de les Sales de Coordinació, que obliguen tot l’equip educador (docents i talleristes) a reunir-se 2’5 hores a la setmana per planificar i coordinar la seva tasca pedagògica. És un model en el qual tot passa per la institució escolar, que és garant i organitzadora de l’educació a temps complet. No obstant això, traslladant-nos al context català, ens trobem amb molts més agents participants en la proposta d’educació a temps complet, el que comporta un circuit d’informació molt més informal. Així, plantegem: necessita la nostra proposta estratègies de co-lideratge?

El debat sobre el qual cal reflexionar en aquest punt té a veure amb la centralitat, o no, de l’escola en el model de política i gestió que es planteja per a l’educació a temps complet a Catalunya. Ha de passar tot per i a l’escola? Més enllà del teixit social i associatiu existent en el context català, fa falta posar sobre la taula el paper dels ajuntaments i la seva capacitat d’aglutinar als diferents agents proveïdors d’educació fora escola. A més, les competències locals poden orientar polítiques públiques que assegurin l’equitat, l’accés i la no precarietat en molts dels llocs de treball relatius al tercer sector i al lleure (sector cada dia més privatitzat i precaritzat).

Com a conclusió a aquest apartat i sense oblidar l’entorn (eixos urbà-rural, barris i escoles segregades-barris no segregats) o els eixos de desigualtat de nens i famílies (gènere, edat, barrera cultural, idioma, religió, necessitats especials, etc.), sorgeix la proposta comuna de generar normatives prou flexibles perquè cada municipi pugui assegurar una educació a temps complet de qualitat i equitat en coherència amb la pròpia realitat social.

Reflexions sobre l’equitat
La transformació de les escoles a l’Uruguai es va focalitzar en aquelles que es trobaven en els quintils 1 i 2 de renda, les zones més empobrides. De les Escoles a Temps Complet, el 85% es troben en aquests quintils. Com a factor agregat, la conciliació de la vida personal i laboral de les famílies és una altra de les raons per les quals hi ha escoles que es decideixen a fer el pas. Les escoles que no estan adherides a aquest programa acostumen a tenir horaris de 4 hores que no inclouen el dinar. Això dificulta en gran mesura la conciliació de les famílies, especialment d’aquelles on tots dos membres principals treballen.

En el context català, ens trobem de nou amb la diversificació d’agents implicats, però amb exemples tangibles de mesures que afavoreixen la conciliació des d’un punt d’equitat, com les beques menjador o els serveis d’acollida de demà i de tarda, en el qual l’escola amb el suport d’institucions locals, és el garant principal.

No obstant això, en clau equitativa cal preguntar-se: N’hi ha prou amb assegurar l’equitat en clau econòmica (preus, beques, tarifació social)? El capital cultural i el capital social són conceptes fonamentals a tenir en compte a l’hora de dissenyar un model d’educació a temps complet en clau d’equitat. Tornant a al·ludir a la pregunta sobre la funció de l’escola, s’afegeix a aquesta reflexió la necessitat (dins i fora de la institució escolar) d’altres perfils professionals que prenguin part en aquesta conjunció complexa entre els agents, la necessitat dels nens i famílies, i la realitat social. D’aquesta manera:

• Facilitaria una figura d’un perfil professional més social el canal de comunicació sobre les activitats fora escola als alumnes i famílies més vulnerables?
• Qui ha de proporcionar i assegurar l’existència i formació d’aquesta figura? Dependrà de l’escola (orientadors), de les entitats socials (treballadors i educadors socials), o pot generar-se una oficina municipal amb professionals que atenguin el conjunt?

Reflexions sobre la qualitat
L’estructura de suport de les ETC i les ETE preveu la capacitació dels docents que s’incorporen i programes de formació continuada, a més de les sales docents setmanals, que són espais de debat pedagògic i de reflexió obligatoris. El personal tallerista té les mateixes condicions laborals i estatus professional i està plenament integrat en el claustre docent. Aquesta integració interdisciplinar és reconeguda com una de les transformacions de major impacte en la cultura educativa d’Uruguai.

A Catalunya, com s’ha esmentat en els apartats anteriors, els perfils atenen contextos més diversos dependents de proveïdors diferents, la qual cosa dona lloc a condicions laborals precàries i, a vegades, de qualificació insuficient. És per això que cal posar sobre la taula la formació del professorat d’una banda, i la conjugació d’aquesta amb la formació de la resta d’educadors (monitors de lleure, entrenadors esportius, professors de música i idiomes, etc.). En aquest sentit, plantegem: hi ha una línia de treball comú? Existeixen criteris de qualitat compartits que impliquin una pedagogia inclusiva i de qualitat?

També des d’aquesta perspectiva aglutinadora, des de Catalunya ens preguntem: què passa a partir dels dotze anys? Quin paper compleix l’escola i el professorat en la secundària? Com interacciona aquesta casuística amb les activitats i proveïdors del fora escola? Aquest debat, així com molts altres, ens deixen línies obertes de reflexió prospectiva que hem d’abordar des del compromís comú comptant amb tots els agents educatius.

Referents internacional per construir un model a Catalunya
Les experiències internacionals serveix per inspirar-nos i, sobretot, per interpel·lar-nos: hi ha països que ho estan fent, és viable i és possible. Cap d’aquests models no es pot copiar a un context diferent, però en canvi ens serveix per construir-ne un de propi. L’Aliança Educació 360 ha estudiat els models d’educació a temps complet d’Uruguai, Portugal, Alemanya i França per poder-ne extreure aprenentatges i preguntes per al nostre context. La síntesi i comparació d’aquests quadre models es recull en la publicació Polítiques d’educació a temps complet: referents internacionals per construir un model a Catalunya.

Quan parlem d’una educació a temps complet, estem entenent l’educació com un ampli ventall d’oportunitats d’aprenentatge, de desenvolupament de competències personals i de relacions que es produeix dins i fora de la institució escolar i dins i fora del temps lectiu obligatori. Això, però, és una evidència. El fet és que l’educació a temps complet no es tracta només d’una concepció l’educació, sinó sobretot d’actuar per garantir aquest dret.

Múltiples estudis ens mostren que aquelles oportunitats que van més enllà de l’escola (com les activitats extraescolars o el lleure educatiu d’estiu) contribueixen a la salut, la motivació, el desenvolupament de competències o la vinculació comunitària. I sabem, a més, que aquests impactes són especialment significatius en aquells que tenen una situació de partida més desafavorida. L’àmbit fora escola és un espai d’oportunitats.

Però sabem també que la participació en aquestes activitats està altament condicionada pel nivell socioeconòmic de les famílies, la classe, reforçant les desigualtats educatives i socials d’infants i adolescents. Els de famílies amb menys recursos no només participen menys en aquestes activitats, sinó que ho fan durant menys hores, al llarg de menys anys (i, per tant, amb menys recorregut en aquests aprenentatges) i amb un ventall menys ampli d’activitats. L’àmbit fora escola és un espai de desigualtats: parlem d’exclusió, però també de segregació.

I, per tant, si l’educació i les desigualtats educatives es dones dins i fora de l’escola, les polítiques s’han d’ocupar del que passa dins i fora de l’escola. Són múltiples i valuoses les iniciatives locals d’ajuntaments, d’entitats i d’escoles que han posat fil a l’agulla per compensar aquestes desigualtats. En canvi, no s’ha desenvolupat encara una política generalitzada, garantista, per universalitzar l’accés a l’educació extraescolar i d’estiu. D’aquesta manera, a les desigualtats socials s’hi suma, per tant, un desequilibri territorial.

És el moment de fer un pas endavant: viabilitat i limitacions

Fa temps que diem que cal passar de les iniciatives a la política i creiem que estem en condicions de fer un pas endavant en aquest sentit. Aquí i ara conflueixen quatre grans factors que han de fer viable una política de país, i sobre els quals s’ha de recolzar), però també limitacions que aquesta política s’ha d’enfocar a superar.

Comptem amb un marc legal que reconeix el dret a l’educació en el lleure, més enllà de l’escola, i que estableix l’obligació de les administracions de garantir-lo. Ho recullen la Llei d’Educació i la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència i ens ho ha recordat el Síndic de Greuges. En canvi, no tenim un desplegament reglamentari d’aquesta legislació que ho faci possible i expliqui com s’ha de garantir.

Tanmateix, existeix una notable trajectòria de polítiques per fomentar l’educació en el lleure o fora escola. Han estat sobretot polítiques locals, però també algunes liderades pel Departament d’Educació, que han suposat contribucions significatives, però s’han basat en programes inestables en el temps o dispars a nivell territorial.

Mentrestant, les dades ens mostren que les famílies reconeixen el valor d’una educació en el lleure i que majoritàriament demanen polítiques que hi garanteixin l’accés. El Parlament de Catalunya recollia també aquesta demanda i el juny passat, per àmplia majoria, va instar el govern a fer un pla d’actuació per garantir l’accés universal a les extraescolars. Precisament perquè aquestes mateixes famílies es troben amb barreres (econòmiques, informatives, logístiques, culturals i geogràfiques) per a la participació, l’accés i l’aprofitament de les oportunitats.

En darrer lloc, no podem oblidar que comptem amb una oferta rica i diversa: escoles de música, caus, clubs esportius, classes d’idiomes, esplais, casals d’estiu, aules de teatre, escoles de dansa, tallers… Un ventall molt variat en els aprenentatges que ofereix, en el seu format i en les organitzacions que se n’encarreguen. Tanmateix, aquesta àmplia diversitat no té un marc compartit bàsic que ens permeti assegurar-ne la qualitat, l’equitat i l’enfocament educatiu. De fet, no la coneixem prou aquesta oferta i les seves característiques. És un espai desarticulat i atomitzat que necessitem conèixer millor i també reconèixer i prestigiar.

Articular a cada municipi, garantir a tot el país

Partint d’aquestes fortaleses i buscant superar les limitacions assenyalades, ens proposem situar un primer horitzó de garantia: assegurar que a Catalunya qualsevol infant o adolescent (6-15 anys) té accés a una activitat extraescolar durant el curs i dues setmanes d’educació en el lleure a l’estiu.

És evident que una política de garantia d’activitats extraescolars i d’estiu no ho soluciona tot, però esdevé imprescindible per avançar cap a una educació a temps complet que no només asseguri l’accés i l’aprofitament a múltiples oportunitats, sinó que aprofiti el potencial de tots els agents, connecti el que passa a l’escola i l’institut amb el que passa fora i permeti traçar itineraris personalitzats, per tal que l’interès i el talent que es despertin en aquestes activitats pugui tenir continuïtat.

Els aprenentatges del recorregut fet fins ara per l’Aliança Educació 360 ens permeten establir les bases d’aquesta política, identificar els elements que han d’entrar en joc. El marc de cooperació interadministrativa que necessitem ha de comptar, d’una banda, amb la Generalitat de Catalunya i, de l’altra, amb les administracions locals.

A la banda de la Generalitat, proposem la creació d’una oficina o un espai interdepartamental per coordinar i assegurar la coherència d’aquesta política. El Departament d’Educació té sens dubte un paper clau, però hem de comptar també amb el Departament de Drets Socials, que ja està duent a terme actuacions que afavoreixen l’educació fora escola (serveis socials, acció cívica i comunitària, joventut…). I creiem indispensable també que les noves generacions de docents disposin de les eines i el coneixement per a exercir com a facilitadors d’oportunitats educatives més enllà de l’escola. Per això el Departament de Recerca i Universitats té molt a dir i molt a fer.

Aquesta oficina hauria d’establir uns requisits mínims del que guiarà aquesta política: qualificacions necessàries, ràtios, immersió lingüística, condicions laborals etc. A més, seria necessari un fons de finançament estable i estructural i establir marcs de col·laboració amb les administracions locals. El contracte programa, que assenyala la LEC, ofereix el compromís de totes dues parts per definir eixos i actuacions, amb una mirada temporal llarga, aconseguint l’equitat territorial i fent-ne seguiment i avaluant-les.

A l’altra banda d’aquesta equació, hi trobem les administracions locals (ajuntaments, consells comarcals, diputacions…) amb el rol de concretar i desplegar aquesta política a cada racó del país. Per tant, caldrà que hi siguin no només alguns municipis amb més iniciativa o més recursos, sinó la implicació de tots.

Les respostes concretes seran diferents a cada context i caldrà una combinació de diverses mesures. Per vèncer les barreres d’accés i participació, calen ajudes econòmiques (beques, tarifació social o gratuïtat), però també materials informatius, simplificació burocràtica, campanyes de sensibilització, personal de suport o oficines pròpies. I, fins i tot, en alguns casos pot ser necessari complementar l’oferta per assegurar que arriba a tots els barris i comarques i és diversa, equilibrada, inclusiva, equitativa i de qualitat.

A més d’això, aquesta administració que és la més propera a la ciutadania és l’única que pot dinamitzar i enfortir l’ecosistema educatiu local, comptant amb tothom i establint espais d’articulació i de governança.

Escoles i instituts en una educació a temps complet

No volem només garantir l’accés a les activitats, sinó entendre-les com a part fonamental de l’educació d’infants i adolescents. Els centres educatius tenen un paper clau perquè universalitzar no impliqui homogeneïtzar, a través de l’acció tutorial i l’orientació. Els projectes educatius dels centres, l’ús dels espais escolars (que han de tenir una funció social, segons la LEC), el servei de menjador, el transport escolar… han d’incorporar de manera explícita la perspectiva d’educació a temps complet.

Per contribuir-hi, proposem la creació figures responsables de l’educació a temps complet a cada centre, per detectar, orientar, prescriure i vincular. Es tracta d’una doble missió referida tant a l’activitat no lectiva que es doni al centre com a la connexió amb les oportunitats educatives del teixit comunitari. I una doble missió igualment perquè ens parla de l’alumnat però també de les famílies i les seves associacions. Aquesta figura que ha de ser remunerada, contemplada i estable dins l’equip del centre.
Aquest país ja compta amb escoles i instituts amb mirada d’educació a temps complet, centres educatius 360, l’experiència dels quals ens ha de servir per oferir models per a tots els altres.

Fem un pas endavant

Si aconseguim garantir activitats extraescolars i d’estiu a tots els infants i adolescents, hem d’esperar que això contribueixi a la millora de resultats educatius i la reducció de l’abandonament escolar prematur i l’absentisme. Assegurar oportunitats educatives ens portarà a tenir comunitats més fortes i cohesionades, amb les escoles treballant en xarxa, i un teixit social corresponsable del dret a l’educació.

La proposta que fem amb la publicació de Cap a una educació a temps complet a Catalunya: bases d’una política per garantir l’educació extraescolar i d’estiu no és un model tancat ni conté totes les respostes. És una aportació que assenyala debats a tenir i decisions a prendre. Però sí que volem que marqui un abans i un després i que fem un pas endavant.

Més de dues-centes persones ens vam trobar al Campus Barcelona de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) per compartir, aprendre, debatre i, sobretot, per proposar-nos construir una educació a temps complet a Catalunya.

La Jornada d’enguany ha estat marcada per uns elements que l’han feta especial. Per una banda, un important component internacional, gràcies en part, a haver estat organitzada en col·laboració amb DIPLOCAT. En segon lloc, ha estat la primera jornada plenament presencial des d’abans de l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 l’any 2020, ampliant si hi cap, les ganes de tornar a compartir espais físics de trobada i relació amb tots els socis i amics de l’Aliança. I, per acabar, aquesta jornada ha servit per fer un pas endavant en el camí per aconseguir una política de país que garanteixi les activitats extraescolars i d’estiu.

Amb tots aquests trets, la Jornada va començar amb una benvinguda càlida i inspiradora a càrrec d’Enric Aragonès Jové, director de l’Aliança Educació 360, i Laura Foraster, secretària general de DIPLOCAT. Aquest inici va marcar l’ambient per a les sessions següents, plenes de diàleg i reflexions sobre com avançar cap a una educació 360.

La primera sessió del matí titulada “La cara i la creu de la participació extraescolar a Catalunya” va permetre escalfar motors amb una conversa-marc de dues col·laboradores de l’Aliança. La Miryam Navarro, antropòloga i autora de l’informe “Co-dissenyem l’educació fora escola amb les famílies de contextos vulnerables”, i la Sarai Samper Sierra, sociòloga i analista de l’Enquesta de Participació Extraescolar a Catalunya 2022 van conversar sobre els motius que fan rellevants les activitats extraescolars, els riscos i les oportunitats que comporten i els models de governança a cada territori. El moderador, Eloi Mayordomo, politòleg i tècnic de polítiques d’infància de l’Àrea de Sostenibilitat, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, va tancar la conversa demanant a les participants algunes recomanacions o qüestions a tenir en compte per continuar avançant.

Després de l’esmorzar, la jornada va continuar amb una taula rodona internacional que va abordar com construir i implementar una política d’educació a temps complet. Amb la participació de Pedro Abrantes, Annekathrin Schmidt i Lilián Strada Negrín, es van compartir experiències i estratègies de Portugal, Alemanya i Uruguai en aquest àmbit, oferint una visió global i diversa. Aquesta mirada internacional que va moderar la Laia Pineda, directora de l’Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona, va permetre aprendre de models estructurals d’educació a temps complet que ja s’estan desenvolupant en aquests països. Tot i que cada realitat té les seves singularitats, la perspectiva internacional va aportar als assistents de la Jornada inspiració i també noves preguntes sobre l’actual model català i el futur possible.

El punt àlgid del matí va ser la sessió “Construïm una política d’educació a temps complet a Catalunya”, on Enric Aragonès va presentar una proposta que s’ha anat gestant des de la creació de l’Aliança Educació 360. Tenint en compte les desigualtats educatives que es reprodueixen i a vegades s’agreugen en el fora escola, però també, les desigualtats territorials que es donen entre les capacitats que els ajuntaments tenen per donar resposta a aquestes desigualtats, cal passar “de les iniciatives a la política” i “de les experiències al canvi sistèmic”. Per això, es va proposar una política de país que garanteixi, amb recursos estructurals, que qualsevol infant o adolescent a Catalunya tingui accés a una activitat extraescolar durant el curs i dues setmanes d’educació en el lleure a l’estiu. En tant que aquesta proposta és fruit del treball de tota l’Aliança i dels aprenentatges i experiències de tots els seus socis, van sumar-se per presentar-la diversos agents compromesos amb el dret a l’educació, que van expressar la necessitat de fer aquest pas: Núria Marco (Ajuntament d’Amposta), David Roco (Escola Prat de la Riba, Reus), Mònica Alcalà (Diputació de Girona), Laia Pineda (Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona), Soledad Rosende (Ajuntament de Martorell), Lídia González (Associació Educativa Ítaca, l’Hospitalet de Llobregat) i Núria Larroya (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya).

Amb un descans per dinar, la jornada va reprendre amb el panell d’experiències d’educació 360, que va oferir una visió més pràctica i tangible sobre com s’està treballant aquesta perspectiva des de diferents territoris i agents. En aquesta part, es van compartir casos d’èxit i estratègies innovadores, però també es van plantejar reptes i obstacles, posant de manifest la riquesa i diversitat d’aproximacions que enriqueixen l’educació a Catalunya. Les experiències es van organitzar en quatre blocs paral·lels: “Municipis 360” amb la participació del Vendrell, Montornès del Vallès i Girona; “Entitats per un lleure equitatiu” amb la participació del Lleida Handbol Club, la Fundació En Xarxa i Ociludic; “Centres educatius oberts a la comunitat” amb presentacions de l’Escola Saavedra de Tarragona, el ZER El Moianès Llevant i l’Escola Mediterrània de Barcelona amb Xamfrà; el darrer bloc de les experiències es va centrar a reflexionar i debatre amb territoris que estan implementant el Passaport Edunauta (Viladecans, Torelló, Barberà del Vallès, Palafrugell, el barri de Sant Andreu de Barcelona i el Palau d’Anglesola).

Després d’un matí ple de reflexions, debats i propostes, i una primera part de la tarda d’aterratge d’experiències, va arribar el torn de passar a la pràctica. El darrer bloc de la Jornada es va desenvolupar en format de laboratoris i, novament, quatre en paral·lel.

Reforçant la presència internacional que ha caracteritzat la jornada enguany, Skills Builder Partnership, entitat sense ànim de lucre d’Anglaterra referent en l’àmbit de les competències essencials va dinamitzar el Laboratori de competències, dedicat a identificar, compartir i millorar les competències que s’activen en les activitats fora escola. En paral·lel, s’estava realitzant el Laboratori d’equitat, per treballar la diversitat en les activitats educatives de temps lliure, el Laboratori d’Ecosistemes, per enfortir l’ecosistema educatiu local per afavorir les oportunitats educatives, i el Laboratori de Qualitat, per millorar la qualitat de les activitats educatives fora escola.

Va ser un dia sencer de molts continguts i molta feina, per això, calia un tancament que ens permetés a tots i totes baixar el ritme i celebrar-nos. Així, el final de la Jornada va tenir un aire festiu amb un espai d’intercanvi i cafè, amenitzat per la Colla Bastonera Les Romanes, un projecte educatiu de l’Institut La Romanica de Barberà del Vallès.

Una Jornada anual plena i intensa que ens mostra una aliança gran, diversa i activa d’ajuntaments, entitats, escoles i instituts, universitats, grups de recerca i professionals de l’educació convençuts del dret d’infants i adolescents a gaudir d’oportunitats d’aprenentatge més enllà del temps escolar.

Tots els assistents vam quedar emplaçats a continuar treballant per una educació 360 i a retrobar-nos l’any vinent.

• Aquest octubre han començat les activitats extraescolars i noves dades confirmem les greus desigualtats en la participació extraescolar. L’Aliança Educació 360 reclama polítiques més contundents i estables per combatre la desigualtat extraescolar, una de les febleses principals de l’educació a Catalunya.
• Les extraescolars estan molt esteses entre els 6 i 15 anys, amb una participació mitjana del 83%. Però aquesta xifra amaga una enorme desigualtat entre nivells socioeconòmics, una bretxa de 26 punts percentuals: mentre el 92% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt participen a activitats extraescolars, només ho fan el 66% del nivell baix.
• Reduir aquesta bretxa amb ajuts econòmics, acompanyament personalitzat i ampliació dels programes extraescolars ha de ser una de les prioritats de la política educativa del país.
• Infants i adolescents dediquen 5 hores setmanals a les activitats extraescolars durant el curs. Això es tradueix en 190 hores anuals d’aprenentatge en activitats de tipus esportiu, d’idiomes, artístic, tecnològic, de lleure, de reforç escolar o de suport socioeducatiu.
• El preu és el principal motiu de no participació a les activitats extraescolars (un 77% dels casos) entre les famílies amb un nivell socioeconòmic baix. Impliquen un cost mitjà de 560€ anuals per fill per cobrir les activitats extraescolars, a les quals cal afegir les d’estiu.
• En una classe de 25 infants, 4 no fan cap activitat extraescolar. En total, 140.000 infants i adolescents entre 6 i 15 anys en quedaran exclosos aquest curs.
• Les barreres no són només econòmiques, sinó també culturals, geogràfiques i burocràtiques. Les polítiques d’ajuts econòmics i de gratuïtat s’han de repensar, ampliar i reforçar amb estratègies d’acompanyament, treball comunitari i proximitat.

L’octubre és el mes d’inici de les activitats extraescolars arreu de Catalunya. La majoria de famílies s’han afanyat a inscriure els seus fills i filles a activitats esportives, artístiques, d’idiomes, de lleure de base comunitària o tecnològiques tant per necessitats de conciliació com perquè valoren els beneficis educatius que tenen.

La participació extraescolar és la pràctica continuada d’activitats educatives que es duen a terme fora de l’horari lectiu, durant les tardes i els caps de setmana, i que aporten un enriquiment a la trajectòria educativa. Agrupa activitats que es duen a termen en equipaments públics, entitats socials o privades o en els centres educatius, impulsades per múltiples agents educatius amb visions i mirades diverses i complementàries: AFA, escoles, ajuntaments, cooperatives, empreses, moviments de lleure educatiu…

La participació extraescolar és molt rellevant a la nostra societat ja que és una pràctica majoritària (83% de participació mitjana), però que no està garantida per a tothom, fet que eixampla la bretxa educativa entre nivells socioeconòmics i, en conseqüència, agreuja els dèficits educatius d’un segment social ja castigat per altres desigualtats.

Una part essencial de la vida dels infants i adolescents
La participació a activitats extraescolars és una pràctica majoritària, quotidiana, necessària per al benestar i la conciliació familiar i, sobretot, que aporta als infants i adolescents noves competències, arrelament, cohesió, relació i acompanyament, un antídot davant la soledat, l’aïllament social, la manca de motivació i d’autonomia personal.

8 de cada 10 infants i adolescents dediquen una mitjana de cinc hores setmanals a les activitats extraescolars de tarda i cap de setmana durant el curs.
La participació extraescolar és una pràctica estable, continuada, integrada plenament a la vida dels infants i adolescents. No és una pràctica minoritària, ni un privilegi de les famílies adinerades, és una pràctica comuna.

L’activitat esportiva és l’extraescolar més practicada amb un 58% de participació, molt per sobre de la resta de tipus, i amb una dedicació mitjana de 3,8 hores. La meitat ho fan de forma federada.

La resta d’activitats tenen menys participació: el 33% fan idiomes, el 25% fan activitats artístiques, el 15% fan reforç educatiu, el 7% fan activitats de lleure a esplais i caus i el 5% fan activitats tecnològiques.

Un àmbit de desigualtats educatives

Les noves dades confirmen que l’educació extraescolar és també un àmbit reproductor de les desigualtats, les exclusions i les segregacions educatives i socials existents i que, per tant, la participació extraescolar està lluny encara de ser un dret garantit per a tots els infants i adolescents de Catalunya.

La participació extraescolar és encara una pràctica molt condicionada pel nivell socioeconòmic familiar i encara no és un dret garantit per a tothom. És molt majoritària entre els infants i adolescents de nivell socioeconòmic familiar alt (92%). En canvi, no ho és entre els de nivell baix (66%).

La privació material, el lloc de naixement i els estudis de les mares són factors condicionants de la baixa o nul·la participació extraescolar. Com més baix és el nivell socioeconòmic de les famílies, de menys intensitat, continuïtat i varietat és la pràctica extraescolar dels infants i adolescents. La bretxa extraescolar s’observa en tots els àmbits d’activitat, especialment en l’esportiu, els idiomes i l’artístic.

140.000 infants entre 6 i 15 anys no van participar a cap activitat extraescolar el curs 2021-2022. Hi ha poca activitat gratuïta i pocs ajuts econòmics i estan centrats en els àmbits del lleure de base comunitària i el reforç escolar i socioeducatiu. Per això, és necessari ampliar el concepte d’ajuts extraescolar i promoure la participació extraescolar en tots els àmbits d’activitat amb polítiques i mesures més variades, d’acompanyament, de proximitat i de construir comunitat.

El preu és el principal motiu de no participació a les activitats extraescolars (un 77% dels casos) entre les famílies amb un nivell socioeconòmic baix. Impliquen un cost mitjà de 560€ anuals per fill per cobrir les activitats extraescolars, a les quals cal afegir les d’estiu.

A més de l’exclusió per motius econòmics, hi ha altres eixos de desigualtat com el gènere o el lloc de residència. El biaix de gènere existent decanta la participació en activitats esportives cap als nois (68% nois, 47% noies) i en les artístiques cap a les noies (33% noies, 16% nois). La desigual distribució territorial de la participació extraescolar demana actuacions de reequilibri de les oportunitats educatives, en les poblacions amb menys oferta.

Percentatge de participació extraescolar segons el nivell socioeconòmic de les famílies. Catalunya, 2022.

Font: Enquesta de Participació Extraescolar, 2022. Aliança Educació 360.

Font: Enquesta de Participació Extraescolar, 2022. Aliança Educació 360.

Enquesta de participació extraescolar: noves dades per fomentar unes decisions ben informades

Per primera vegada, disposem a Catalunya d’un instrument monogràfic per mesurar la participació extraescolar dels infants i adolescents durant l’etapa d’escolarització obligatòria dels 6 als 15 anys.

L’Enquesta de participació extraescolar d’infants i adolescents de 6 a 15 anys a Catalunya 2022 de l’Aliança Educació 360 es presenta com una eina oberta per a avançar en el coneixement i, sobretot, en la presa de decisions de responsables polítics en matèria d’educació fora escola. Per això, els resultats estan a disposició de totes les institucions i grups de recerca que ho vulguin.

L’Aliança Educació 360 ha preguntat a una mostra representativa de mares i pares amb fills i filles d’entre 6 i 15 anys si aquests van participar en activitats extraescolars el curs 2021-2022, com va ser aquesta participació, quins motius tenien i què opinen d’algunes qüestions.

A més de les dades de participació per edat, gènere, classe social i lloc de residència, l’enquesta recull els motius de participació i no participació, les propostes de millora de les extraescolar i la valoració de les activitats que en fan les famílies.

L’informe també recull les mesures que cal adoptar per fer extensiva la participació extraescolar, amb tots els seus beneficis, als segments de població que actualment en queden privats o amb una participació menor.

Cap a una política d’educació a temps complet a Catalunya

L’enquesta assenyala tres motius perquè la promoció de la participació extraescolar en els entorns més empobrits esdevingui una prioritat de la política educativa del país: l’àmplia normalització de les extraescolars a la societat, l’alta valoració per part de les famílies i la persistència de les desigualtats des de fa anys.

Necessitem una actuació política global, de país, orientada a garantir la participació extraescolar de tothom. No podem deixar que els col·lectius més desavantatjats de la població no gaudeixin, o ho facin en menys mesura, d’una pràctica estesa i normalitzada com són les activitats extraescolars.

A Catalunya, hi ha múltiples iniciatives polítiques per afavorir la participació extraescolar i, especialment, els ajuntaments han implementat polítiques de garantia per fer un salt en la universalització de les activitats extraescolars. Però ni les iniciatives locals, ni l’esforç ingent de les entitats socials, ni les polítiques autonòmiques que treballen en aquest sentit són suficients per donar resposta a la necessitat que reflexen les dades de l’enquesta.

Les mesures necessàries tenen una naturalesa diversa. No només són necessàries ajudes econòmiques, pensant que les famílies ja les demanaran. Calen estratègies combinades que incloguin ampliació de l’oferta, orientació i acompanyament, vincle i pertinença per garantir el dret a l’educació més enllà de l’escola als col·lectius més desafavorits.

Cal dissenyar i implementar a Catalunya una política d’educació a temps complet que incorpori la importància de l’educació fora escola (tal com preveu la LEC) i, per tant, ofereixi els ajuts, les garanties i les palanques per assolir una participació extraescolar plena. El passat mes de juny, el Parlament de Catalunya va instar el govern a garantir l’accés universal a les activitats extraescolars, en el ple monogràfic d’educació.

La gran majoria de les famílies considera important l’actuació política per promoure la participació extraescolar, i que valoren a un nivell molt elevat la multiplicitat de beneficis que aporta la participació extraescolar als infants i adolescents.

Gairebé 9 de cada 10 famílies considera important augmentar recursos per adaptar activitats per infants amb dificultats per aprendre, augmentar els ajuts econòmics per a les famílies amb dificultats econòmiques i afavorir que totes les escoles ofereixin activitats variades, assequibles i de qualitat, almenys dues tardes a la setmana.

L’existència d’oferta d’activitats prou assequible, pròxima i conciliadora a tots els barris i comarques és una condició necessària per garantir que una participació extraescolar universal.

Reforçar el paper informador i orientador en extraescolars dels centres educatius i dels ajuntaments és crucial, ja que són les institucions més properes a les famílies i a la ciutadania, i ho facin d’una manera més universal i sense barreres.

LLEGIU L’INFORME COMPLET: La cara i la creu de la participació extraescolar

Àngels Torrelles, coordinadora de la Xarxa d’Educació 360 de les Terres de Lleida

Durant aquest mes d’octubre es duen a terme rutes d’aprenentatge amb perspectiva educativa 360 a la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS), de la Universitat de Lleida.
Aquestes accions impulsades des de la Xarxa Territorial d’Educació 360 de les Terres de Lleida s’organitzen i planifiquen conjuntament amb personal docent del Grup de Recerca i Anàlisi Socioeducativa i amb la participació de diversos agents educatius i socials de la ciutat (entitats, institucions i centres educatius).

És imprescindible incidir en la formació dels futurs professionals de l’educació, fomentant la reflexió i l’esperit crític sobre el repte de garantir el dret a una educació a temps complet de qualitat i prenent consciència de les desigualtats socials i educatives existents dins l’escola i més enllà.

Així, s’han proposat situacions d’aprenentatge que s’inclouen dins el pla docent de diverses assignatures i es vinculen al projecte d’Educació per a la Transformació Social, “Aules contra la Pobresa”, que desenvolupa la Unitat de Desenvolupament i Cooperació de la Universitat de Lleida. Concretament aquestes rutes d’aprenentatge es vinculen a les assignatures de Teoria, història i contextos educatius, Bases conceptuals i contextuals de l’educació social, Sociologia de l’educació i Societat, família i educació, amb els professors Olga Bernad, Núria Llevot, Mònica Macia i Sergi Gil.

A qui s’adreça?

Les rutes d’aprenentatge van adreçades a un total de 230 alumnes aproximadament, pertanyents a cinc grups de primer curs dels graus d’Educació Infantil i Primària i Educació Social i del màster universitari en Formació del Professorat de Secundària i Batxillerat, FP i Idiomes.

En què consisteixen?

S’ha dissenyat una ruta d’aprenentatge per a cada grup d’alumnat, la qual consta d’una primera sessió on es presenta l’Educació 360. També s’hi exposen un conjunt d’experiències variades d’entitats o institucions que ofereixen noves oportunitats educatives a infants, joves i famílies per donar resposta a les desigualtats existents des de diversos àmbits d’actuació.

En segon lloc, es realitza una sessió fora de l’aula universitària, anant a visitar in situ un centre educatiu per tal de conèixer els seus espais i el seu treball en xarxa amb altres agents, temps i espais educatius. Es tracta de centres educatius que actuen amb una mirada 360, com a nodes d’ecosistemes educatius.

Concretament, es visiten tres centres educatius de tres barris diferents de la ciutat: l’Escola Camps Elisis (a Cappont), l’Escola Minerva (a Balàfia) i l’Institut Escola Torre Queralt (al Secà de Sant Pere).

D’altra banda, en la mostra d’experiències educatives es comptarà amb la col·laboració de:

• Òscar Costa, gerent de la Fundació Verge Blanca de Lleida, entitat referent del lleure infantil i juvenil a Lleida, i d’Educació 360, el qual explicarà “Activijocs”, projecte socioeducatiu que pretén acostar l’aprenentatge, els hàbits d’estudi i un lleure de qualitat a infància i adolescents en situació de vulnerabilitat.
• Eva Betbesé, coordinadora pedagògica de Down Lleida, i Quim Vilamajó, jove de l’entitat, els quals explicaran el treball educatiu inclusiu que desenvolupen des de l’associació i projectes com el de vida independent.
• Fàtima Cos, tècnica en Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Lleida, i Núria Robert, tècnica de “La descomunal”, que explicaran els projectes dins la xarxa cultural i esportiva de la comunalitat urbana de Lleida.
• Carla Aritzeta i Carlota Rodríguez, educadores d’entorn de Serveis socials dels barris de Pardinyes, Balàfia, Clot i Secà de St. Pere de Lleida, que explicaran la intervenció educativa que realitzen en el seu dia a dia amb els infants i joves en espais d’educació no formal; així com la connexió en xarxa que realitzen amb altres agents, entitats, centres educatius… dins l’ecosistema educatiu del barri i la ciutat.
• Juan Manuel Solís, tècnic de Participació Comunitària de l’Ajuntament de Lleida, concretament dels barris de Mariola, Blocs Joan Carles i Turó de Gardeny), el qual explicarà projectes comunitaris que es desenvolupen en treball amb xarxa amb centres educatius i altres agents.

En definitiva, aquestes rutes d’aprenentatge marcades volen contribuir a crear una universitat, com la de Lleida, més 360, ampliant horitzons d’aprenentatge més enllà de les mateixes aules i partint de contextos, realitats i projectes reals i tangibles; els quals contribueixen a crear ecosistemes educatius consistents per una veritable perspectiva completa del dret a l’educació.

Jornada anual de l’Aliança Educació 360 – 8 de novembre de 2023 a INEFC Barcelona

Després d’un recorregut de 5 anys des de la primera jornada de presentació l’Aliança Educació 360, no només s’ha aconseguit posicionar el debat sobre el dret dels infants i adolescents a gaudir d’oportunitats d’aprenentatge més enllà del temps escolar, sinó que hem aconseguit elaborar, basant-nos en diferents polítiques internacionals, les bases per a una política d’Educació a Temps Complet per Catalunya, contrastada i defensada per diferents actors clau del territori.

Tenim el convenciment que per poder garantir que tots els infants i joves tinguin accés als aprenentatges que es donen més enllà del temps lectiu cal una política que incorpori aquesta educació fora escola com a part del sistema. Per aquesta raó, després de fer una prospectiva de polítiques d’Educació a Temps Complet d’altres països, un estudi comparatiu i un cicle de seminaris per explorar què es pot aprendre i quines d’aquestes polítiques es poden transferir, hem elaborat una proposta per orientar la construcció d’una política d’educació a temps complet pròpia de Catalunya. I volem compartir-la amb tots i totes vosaltres.

En aquesta 5a jornada, que tindrà lloc el proper 8 de novembre de 9:30 a 19h a les instal·lacions d’INEFC-Barcelona, i que fem amb la col·laboració de DIPLOCAT, a banda de conèixer i compartir diferents iniciatives 360, impulsades per diferents actors del territori català, ens proposem compartir les principals línies i orientacions que aporta el model i generar un debat amb diferents experts d’altres països que han incorporat l’Educació a Temps Complet a les seves polítiques.

Per això, convertirem la jornada en una plataforma per reclamar que les polítiques que fan possible l’equitat en el fora escola tinguin una traducció real tant en la dotació de recursos com en el disseny d’estratègies que ho facin possible. Us voleu sumar a la reclamació?

I, com sempre, la jornada també serà un espai on explorar noves eines, estratègies i recursos pràctics per a respondre a reptes vinculats amb l’equitat, qualitat i connexió per a fer avançar polítiques d’equitat. Hem preparat una taula amb 18 experiències d’educació 360 i quatre espais de laboratori per aprofundir i intercanviar sobre els principals reptes de l’educació a temps complet.

No us ho perdeu!

PROGRAMA:

Us oferim deu hores de continguts, reflexions, propostes, convidats internacionals i complicitats entre els actors que creiem que cal fer un pas més en la política d’educació a temps complet. Serà un dia de reflexió, reclamació i celebració de l’educació 360 com a bé comú i com a dret a garantir a tots els infants i adolescents.

La jornada està destinada tant a les institucions i organitzacions adherides a l’Aliança Educació 360, com a les que encara no ho esteu. Convoquem als responsables polítics de tots els nivells de l’administració (local, supralocal i autonòmica) i, especialment, a organitzadors d’activitats educatives fora escola: equipaments culturals, comunitaris o esportius, entitats, AFA, centres educatius, destinacions edunautes, equips impulsors i programadors d’activitats.

Us animem a assistir a la jornada que serà presencial a les àmplies instal·lacions d’INEFC Barcelona. També retransmetrem en directe la part matinal mitjançant el nostre compte de Youtube. Cal inscripció prèvia.

INSCRIU-T’HI

HORARI:

9:00 h. Obertura de portes i acreditacions

9:30 h. Benvinguda

Enric Aragonès Jové, director de l’Aliança Educació 360.

Laura Foraster i Lloret, secretària general de DIPLOCAT

10:00 h. Conversa-marc: La cara i la creu de la participació extraescolar a Catalunya

Miryam Navarro, antropòloga i autora de l’informe Co-dissenyem l’educació fara escola amb les famílies de contextos vulnerables.

Sarai Samper Sierra, sociòloga i analista de l’Enquesta de Participació Extraescolar a Catalunya 2022.

Moderador: Eloi Mayordomo, politòleg i tècnic de polítiques d’infància del Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida de l’Àrea de Sostenibilitat, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona.

11:00 h. Esmorzar

11.30 h. Taula rodona internacional: Com construir i implementar una política d’educació a temps complet?

Pedro Abrantes, investigador de l’ISCTE (Institut Universitari de Lisboa) i assessor del govern que va impulsar l’Escola a Tempo Inteiro a Portugal.

Annekathrin Schmidt, responsable dels programes d’educació a temps complet de la DKJS (Fundació per a la infància i la joventut alemanyes). Directora de la regió Berlín, Brandenburg i Mecklenburg-Pomerània Occidental.

Lilyan Strada Negrín, inspectora i coordinadora d’escoles a temps complet del govern d’Uruguai.

Moderadora: Laia Pineda Rüegg, directora de l’Institut d’Infància i Adolescència de Barcelona.

13:00 h. Construïm una política d’educació a temps complet a Catalunya

Enric Aragonès Jové, director de l’Aliança Educació 360.
Intervencions de socis i amics de l’Aliança Educació 360.

14:00 h. Dinar

15:00 h. Panell d’experiències d’educació 360

16:30h. Laboratoris d’intercanvi i reflexió. Tallers simultanis dinamitzats per construir i compartir solucions als reptes principals de l’Educació 360.

Espai pensat per treballar i reflexionar sobre com les experiències locals dels i les participants despleguen un dels quatre pilars més rellevants de l’educació a temps complet: equitat, qualitat, ecosistemes i competències.

Als quatre tallers, us lliurarem materials de treball.
Cal inscripció prèvia perquè l’aforament és limitat. S’adjudicaran les places per ordre d’inscripció.

18:30h. Cafè Networking i Actuació de la Colla bastonera Les Romanes, de Barberà del Vallès.

COM ARRIBAR-HI:

La jornada tindrà lloc a les instal·lacions d’INEFC-Barcelona (Av. de l’Estadi, 12-22)

En transport públic des de la plaça Espanya:

• bus 150 (passa cada 10-15 minuts i triga 5 minuts)

INSCRIU-T’HI

Garantir que tots els infants i joves tinguin igualtat d’oportunitats a una educació completa, connectada i de qualitat és una responsabilitat necessàriament compartida. El treball col·laboratiu de tots els agents amb responsabilitat educativa d’un territori (un municipi, un barri, una comarca) defineix un ecosistema educatiu. La interrelació dels agents és la base per a la connexió dels aprenentatges, dels espais i dels temps educatius, permet aprofitar tot el potencial i multiplicar les possibilitats d’educar i d’aprendre.

El treball en ecosistema és imprescindible per aconseguir una major equitat educativa, no només per compensar desigualtats en els resultats escolars, sinó per garantir l’accés a recursos culturals i a la participació comunitària.

En definitiva, uns ecosistemes educatius robustos són imprescindibles per una Educació 360. Els ecosistemes educatius 360 es caracteritzen per tres elements fonamentals: l’orientació a l’equitat, la comunitat com a entorn d’aprenentatge i la personalització i connexió dels itineraris educatius.

L’experiència de l’Aliança Educació 360 i dels centenars d’agents que en formen part ens ha permès identificar quins són els elements clau per construir ecosistemes amb aquestes característiques, de quines palanques podem servir-nos per anar més enllà i avançar en l’horitzó que dibuixem: tota una comunitat ocupant-se d’oferir oportunitats educatives de qualitat per a tothom.

És amb aquest coneixement acumulat que s’ha elaborat la guia Consolidem els ecosistemes educatius 360: més col·laboració per a més equitat, una eina d’autodiagnosi útil per a qualsevol ciutat, barri, comarca o poble. Aquesta guia ens ofereix l’oportunitat de detectar febleses i fortaleses de l’ecosistema educatiu, a validar els progressos que s’han fet fins ara i a trobar noves idees per consolidar-ho. En definitiva, ens ajuda a implementar polítiques que garanteixin que tots els nostres infants i joves puguin accedir i participar en una varietat d’entorns d’aprenentatge comunitari.

És evident que l’administració local té un rol singular que aporta legitimitat, abast i recursos dins aquest ecosistema. Pot i ha de generar les condicions i el clima necessaris per treballar col·laborativament i comptar amb tothom. Aquesta guia pot ajudar als ajuntaments a establir aquestes connexions i aprofitar-les al màxim. Però, d’altra banda, l’autodiagnosi es pot elaborar, precisament, de manera col·laborativa. Els espais compartits amb què ja compten moltes comunitats educatives (grups motors, consells, comissions i taules) són l’espai ideal per compartir visió, analitzar el punt de partida i traçar les properes línies. Reflexionar, diagnosticar i prendre decisions.

Comença un nou curs. Preguntar-se d’on partim i quin hauria de ser el repte enguany amb el nostre ecosistema educatiu és indispensable. Si l’escola, el cau, l’aula de teatre, el museu, l’ajuntament, la biblioteca, l’AFA, l’associació de joves i el club esportiu ho fem en comú, compartirem la visió i el repte i remarem en la mateixa direcció.

Us animem a fer servir aquesta guia, compartir-la i aprofitar-la.

DESCARREGA’T LA GUIA

En Marc cursa 3r de primària al municipi de Viladecans i és un dels 14.000 infants d’arreu de Catalunya que enguany ha rebut el Passaport Edunauta en aquesta edició. El programa serveix per a que una trentena de municipis construeixin un oferta d’activitats atractives i de qualitat per a tots els infants del territori, una oportunitat per a seguir aprenent i descobrint el territori a través d’activitats diverses on els infants registren allò que han après i les competències que han treballat i explorat.

El Marc, juntament amb la seva família, ha fet desenes d’activitats i aprenentatges al llarg d’aquest curs, arribant a omplir dos passaports! Com ha estat aquesta experiència?

L’inici de l’experiència

L’entrega del Passaport als infants és un moment especial que dóna el tret de sortida del programa. A Viladecans, “va venir un astronauta al col·le a explicar-nos el Passaport Edunauta” recorda el Marc. Aquests tipus de figures són clau per saber com emprar-ho i animar la participació dels infants.

Ell ho va tenir clar, “vaig voler provar-ho i li vaig dir a la meva mare que hi anéssim” a fer alguna de les activitats que hi havia al catàleg, explica el nen.

La familia s’hi va engrescar i van participar a la primera activitat, un taller de natura al Parc de Torre Roja, que els va encantar. “Ens van explicar moltes coses, vam poder agafar un ocell, ens van explicar que els marquen per saber on viatgen”, recorda la Cati, la seva mare.

El viatge amb el Passaport Edunauta acabava de començar: “Ens va agradar tant que vam buscar una altra activitat, i una altra, i una altra, i una altra…”.

Una oportunitat per a conèixer l’entorn i l’aprenentatge en família

Ara, gairebé cada cap de setmana, tenen alguna activitat del Passaport per fer en família. “Els diumenges que no hi anem és com que ens falta alguna cosa”, bromeja la Cati.
De fet, poder-hi anar amb els pares i la seva germana petita és un dels aspectes del Passaport que més li agrada al Marc. També conèixer gent nova i descobrir nous aprenentatges, com fer mel a la Casa de les Abelles, o “investigar peixos i equinoderms” a la nova Jugatecambiental del Remolar.

La Cati assegura que, encara que el públic principal siguin els nens de 3r a 5è de primària, els pares i mares també aprenen moltíssim. “Les activitats edunautes m’han ajudat a conscienciar-me més sobre el medi ambient”, posa d’exemple. I també els han empès a ser molt més participatius a la vida social i educativa del municipi: “Mai fins ara ens havíem involucrat tant en tot el que passa a Viladecans”. Una altra manera de fer ciutat.

En aquest sentit, la Cati reivindica el paper clau que tenen les famílies en l’educació extraescolar dels infants i, en la participació al programa de Passaport Edunauta. “L’escola els hi explica i els anima perquè hi vagin, però si els pares i mares no tenim intenció de portar-los, és impossible que tiri endavant”, admet. Cal treballar per a engrescar a les famílies i animar-les a participar.

Una eina per recollir i reflexionar sobre el que aprenem

A casa seva, el Marc està tan motivat que fins i tot apunta al seu passaport activitats més enllà del catàleg d’activitats però on també troba aprenentatges.

Ell fa bàsquet, piscina, anglès i piano com activitats extraescolars, a part inclou altres plans quan considera que ha après alguna cosa, li ha agradat o s’ho ha passat molt bé: excursions amb la família, anar al Camp Nou per primera vegada i, fins i tot, jugar a casa el seu amic Ayan. “He menjat menjar paquistaní i m’ha agradat molt”, va apuntar aquell dia al seu passaport.

Tenir el Passaport Edunauta, no només es tracta de fer plans i sortides, sinó després cal xerrar-ne una estona amb la família. “Li pregunto: “Marc, què has après avui?” i aleshores ho resumim en dues frases i ho apuntem al passaport”, relata la Cati. Per al Marc, que hi hagi un segell oficial o no és el de menys. El que de debò és transcendent és la feina reflexiva que fan sobre les activitats fora de l’escola.

El Marc lamenta té clar que no fer servir el passaport és “perdre’s moltes coses”, apunta. Ell, un nen inquiet a qui li encanta investigar i mostra interès per gairebé tot, diu que vol ser “arquitecte o profe de mates”. També li agrada l’espai. Potser per això la propera activitat que apuntarà al seu passaport serà la del Planetari, a la Biblioteca de Viladecans. Segur que no serà l’última.

Voleu ampliar les oportunitats educatives al vostre territori i construir una xarxa d’espais d’aprenentatge connectades? Al programa de Passaport Edunauta busquem nous territoris que vulguin sumar-se al programa i desplegar-ho al seu territori. Teniu tota la informació a aquest enllaç.

La comunitat de Passaport Edunauta creix, busquem sumar nous territoris per seguir potenciant aprenentatges per a tots els infants, t’hi sumes?

Busquem 20 ajuntaments, consells comarcals o organitzacions que vulguin impulsar polítiques i actuacions que afavoreixin l’accés a activitats en el fora escola a través del programa Passaport Edunauta. Us oferim capacitació i acompanyament per a desplegar la metodologia al vostre territori per a potenciar l’equitat en l’accés, la construcció d’una oferta d’activitats de qualitat i compartida i l’oportunitat de fomentar la connexió entre agents del territori.

Voleu sumar-vos a Passaport Edunauta? Les inscripcions estan obertes fins el 6 d’octubre, ja podeu consultar les bases de la crida.

Enric Aragonès Jové, Director de l’Aliança Educació 360

Acabem un curs d’una alta intensitat per l’Aliança Educació 360. Tot el que aquesta xarxa ha arribat a tirar endavant els darreres mesos és la prova de dues veritats com un temple. La primera, la maduresa i la solidesa d’aquesta aliança nombrosa i diversa. No només hem assolit la simbòlica xifra de ser més de 360 organitzacions membres, sinó que cada setmana es donen mostres que aquesta és una comunitat activa i compromesa. Ajuntaments d’arreu del país i de totes les mides (és impossible esmentar-los tots en aquesta breu editorial!) que han desplegat aquesta passada legislatura polítiques avançades: oferta gratuïta i universal, beques i ajudes, informació i acompanyament a les famílies, espais de governança participada, suport a les entitats educatives, etc. També entitats de contextos variadíssims que han donat resposta a les desigualtats amb programes d’esports, d’arts, d’estiu… oferint noves oportunitats i noves trajectòries. I centres educatius que s’han implicat entenent una tasca educativa que va més enllà de l’escolarització obligatòria i que actuen com a veritables nodes d’un ecosistema educatiu. Sense oblidar les universitats, com la de Lleida i la Girona, que incorporen cada més la perspectiva d’una educació completa en la seva formació i el seu lideratge institucional. Les xarxes territorials de l’Aliança han tingut sens dubte un paper clau a l’hora d’involucrar un ventall tan ampli d’agents.

La segona, la presència en cada vegada més espais, fòrums i sectors d’una perspectiva completa del dret a l’educació que té en compte allò que passa dins i fora de l’escola, que connecta els aprenentatges, que compta i articula tot l’ecosistema educatiu i, sobretot, que assenyala i combat les desigualtats. No em puc estar d’esmentar les ressonàncies que segueix tenint el 1r Fòrum de les Arts a l’Educació del CoNCA, la centralitat de l’educació en la programació de Martorell Ciutat Europea de l’Esport o la importància de l’educació fora escola en la defensa dels drets de la infància que fa PINCat.

Un estiu per fer balanç

Us convido a fer un passeig per la notable activitat que l’Aliança ha tingut aquest curs, des de l’estiu passat. És vertiginós.

Aquest curs hem posat una atenció especial a les polítiques locals, en ocasió de les eleccions municipals, amb la presentació de l’agenda de mesures Municipis 360, municipis d’oportunitats. Una caixa d’eines adaptable i amb molt de recorregut: no són receptes per copiar, sinó un model per inspirar-se i implementar a partir de la governança participativa i la planificació d’acord amb el propi context. El poble, el barri, la ciutat i la comarca són els espais on s’articula l’Educació 360, on podem connectar i comprometre tot un ecosistema amb el repte comú de garantir el dret a l’educació. Diversos regidors i regidores han compartit la seva experiència en un cicle d’entrevistes i una conversa a cinc en la presentació de l’agenda. Podríem dir aquest és un àmbit amb molt camp per recórrer en la política municipal i ens quedaríem curts: és només amb polítiques que garanteixin una educació completa i de qualitat per a tothom que podrem tenir municipis cohesionats basats en l’equitat i la justícia social. Aquesta ha de ser la legislatura de les oportunitats educatives.

I precisament per explorar i oferir nous camins per articular els ecosistemes educatius locals amb una intencionalitat educativa compartida i un llenguatge comú, enguany hem posat sobre la taula la proposta de compartit marcs de competències a nivell local: els Currículums de ciutat. La crida i el procés de formació realitzat amb 10 territoris de l’Aliança ens ha permès acumular i compartir aprenentatges sobre aquesta oportunitat de connectar i potenciar les experiències educatives. Tenim noves eines disponibles i tenim, sobretot, el convenciment que això no acaba aquí. El curs vinent acompanyarem de prop la implementació d’aquests marcs de competències en alguns dels municipis i, a més, seguirem oferint espais on formar i acompanyar molts altres ajuntaments. Al cap i a la fi, la premisa és senzilla: si l’escola, el casal d’estiu, la biblioteca, l’aula de teatre, les entitats que organitzen activitats extraescolars i el museu local s’han posat d’acord sobre quines competències necessiten infants i joves per a la vida, podran parlar el mateix llenguatge i remar en una mateixa direcció. Podrem, en definitiva, oferir trajectòries educatives, personals i comunitàries per a una ciutadania plena.

Al costat del paper clau dels ajuntaments, el paper d’escoles i instituts és indispensable en el repte que compartim. El Mesograma i les Ecologies Personals d’Aprenentatge són dues noves eines, creades pel Moisès Esteban-Guitart i l’Edgar Iglesias per encàrrec de la Federació de Moviment de Renovació Pedagògica de Catalunya, absolutament útils perquè els centres educatius puguin dinamitzar la seva relació amb l’entorn i incorporar la mirada d’educació a temps complet en l’acció tutorial que desenvolupen. Cada cop són més les escoles i els instituts que decideixen no entendre’s com un espai aïllat amb un calendari tancat, sinó dins un ecosistema que pren partit davant les desigualtats educatives que es donen dins i fora dels seus propis murs i horaris.

Ha estat també un curs de consolidació i creixement del Passaport Edunauta, un dispositiu per reconèixer i personalitzar tot allò que s’aprèn fora de l’escola i per connectar-ho amb el centre des de l’acció tutorial. El viatge d’aprenentatge al Regne Unit dels territoris edunautes ens ha permès conèixer de prop respostes resilients d’alguns municipis, estratègies que tenen una perspectiva àmplia i un llarg recorregut. Una comunitat edunauta que precisament és a punt de créixer: busquem 20 nous municipis que vulguin desplegar el Passaport Edunauta, que es vulguin preguntar per la quantitat d’aprenentatges invisibles que els infants fan en el seu dia a dia i que no es reconeixen, per qui participa i qui no i, sobretot, per com tots els agents es poden alinear i aliar per garantir oportunitats per a tothom.

I just ara que ha arribat l’estiu i s’han acabat les classes a escoles i instituts és el moment ideal per recordar que, tal com ens ha mostrat l’Enquesta de participació a les activitats d’estiu, les vacances escolars segueixen sent un espai de desigualtats educatives. Però aquesta enquesta ens ofereix també una nova dada que ens ha de mobilitzar més que mai: les famílies exigeixen més oferta gratuïta, una difusió més clara, ajudes econòmiques i places per a infants amb necessitats especials. Les administracions públiques no poden ignorar aquestes reclamacions majoritàries. La campanya d’Estiu Enriquit ha acumulat tota una maleta de recursos útils per a ajuntaments i entitats per construir un programa equitatiu, educatiu i connectat que garanteixi el dret de tots els infants i adolescents a aprendre i jugar durant l’estiu.

Una tardor per fer un salt

Si aquest curs ha estat intens, el que comença la propera tardor promet ser-ho encara més. Us podem anunciar que ben aviat presentarem els resultats de l’Enquesta de participació a les activitats extraescolars, que ajudaran a dimensionar el repte i ens oferiran informació útil per a seguir construint la solució.

Una solució que, el proper mes de novembre, farà un pas endavant important. Si aquest ha estat l’any de les polítiques municipals, el curs vinent serà el la política de país. Una jornada anual que recuperarà la plena presencialitat serà l’ocasió de presentar les bases per construir una política que garanteixi les activitats extraescolars i d’estiu i que ens permeti avançar cap a veritable educació a temps complet, una política que ha ser inevitablement transversal i de cooperació interadministrativa.

Aquests anys d’Aliança, hem pogut fer conèixer, impulsar i acompanyar polítiques i estratègies avançades i pioneres liderades per ajuntaments, amb la implicació d’entitats, organitzacions, centres educatius i comunitats educatives senceres. Programes de beques, passaports d’aprenentatge, oferta d’activitats gratuïta i diversa, campanyes d’informació i orientació… i moltes altres fórmules amb què arreu del país hem vist apostes decidides i agents compromesos. Però cap ajuntament no té vocació d’heroi, ningú no pot ni vol entomar aquest repte sol.

Aquest país necessita el marc, l’estabilitat i la implicació de totes les administracions, també la Generalitat de Catalunya, perquè l’educació fora escola passi de ser un espai de desigualtats a un espai d’oportunitats. Tenim l’experiència, els aprenentatges i les aliances per fer-ho. Som-hi.

Mireia Civís, professora de la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull)

Aquest article recull les idees principals del diàleg a tres bandes entre Enric Aragonès Jové (Director de l’Aliança Educació 360), Mireia Civís (professora de la FPCEE Blanquerna) i Michael Stevenson (assessor en Educació de l’OCDE) en la jornada de cloenda i presentació de resultats de la Crida Currículums de ciutat. Podeu recuperar tot el vídeo de l’acte aquí.

A nivell català, però també internacional, es constata com hi ha un increment progressiu d’iniciatives educatives de mirada àmplia i comunitària. A Catalunya tenim els Projectes Educatius de Ciutat, els Plans Educatius d’Entorn, les Xarxes Educatives Locals o des de fa 5 anys l’Aliança Educació 360, entre d’altres. A nivell internacional, experiències com l’Education for Human Flourishing de l’OCDE o les experiències que recull l’informe Exploring Local Learning Ecosystems In The Global South, impulsat per Global Education Leaders Partnership, Dream a Dream i The Learning Planet Institute també en són mostres. Experiències amb diferents característiques, algunes més institucionalitzades i altres de base més social, però amb uns denominadors comuns: es tracta d’iniciatives comunitàries i de visió educativa ampliada. En definitiva, es tracta d’experiències que entenen els reptes educatius com a reptes complexos i comunitaris que necessiten d’abordatges col·laboratius i no centrats en institucions úniques.

Aquesta eclosió de projectes, que en determinats moments pot fer l’efecte de cert desordre pel ball de denominacions, diversitat d’adhesions, encavalcaments o buits que pot generar, és també indicador i indicatiu de quelcom més rellevant: un canvi de marc mental. Cada cop és més compartit que els abordatges educatius han de tenir aquest format i per tant es plantegen des d’aquesta lògica en un acte de restabliment del sentit de l’educació com a desenvolupament humà integral. En acostem, doncs, cap al canvi de paradigma, el paradigma que ens fa entendre el sistema educatiu com un ECOsistema el qual cal articular i nodrir. Talment com en un ecosistema biològic on els organismes es relacionen entre ells i amb l’ambient per desenvolupar-se i evolucionar, en els ecosistemes educatius els diferents agents -educadors i educands- es relacionen entre ells i amb l’ambient per desenvolupar-se, educar i ser educats, ensenyar i aprendre. Així, perquè l’ecosistema maduri i sigui eficaç cal alimentar les relacions entre els diferents agents per garantir el propòsit educatiu compartit que s’estableixi, com poden ser els marcs comuns de competències.

Així, si volem promoure, impulsar i desenvolupar les competències necessàries per a reeixir acadèmicament, desenvolupar-se professionalment, prosperar personalment i sobretot participar plenament en la comunitat i societat de pertinença. cal un ecosistema fort i madur. Un ecosistema dens en relacions i oportunitats, intencionadament dissenyat perquè aquestes competències garanteixin la igualtat i equitat educativa d’infants, joves, adults o gent gran. Només des d’un ecosistema ben travat podrem garantir aquest marc comú de competències o currículum de ciutat o poble.

Aquest marc interpel·la un dels 3 vectors de l’educació. El primer vector fa referència a l’educació al llarg de la vida (Lifelong learning) perquè ens eduquem i aprenem al llarg de tot el recorregut vital, des dels 0-3 anys fins a la vellesa; el segon a l’educació a l’ample de la vida (Lifewide learning) perquè no hi ha un sol agent o un sol espai que eduqui, sinó que l’educació és el fruit de l’acció de tots aquests agents, siguin més formals o menys; i finalment tenim el tercer vector, el de l’educació profunda (Life deep learning) perquè a més volem garantir que aquesta educació sigui plena, amb sentit, crítica i transformadora. Doncs bé, els marcs comuns de competències s’ubiquen en aquest tercer vector atès que el conjunt de competències que promou l’ecosistema busca facilitar les eines que es necessiten per prosperar, algunes seran competències d’orientació més cognitiva, altres més interpersonals i altres més intrapersonals.

Un element crític per construir el marc comú de competències consisteix en compartir un llenguatge comú. Ben sovint, les diferents comprensions que puguem tenir sobre qüestions educatives genera desencontres. Així, és important compartir què entenem per estàndards, per competències per a la vida, per èxit educatiu o per personalització dels aprenentatges, per posar alguns exemples. Compartir un mateix horitzó de significats respecte els propòsits compartits que tenim a l’hora de bastir aquest marc comú de competències significa donar sentit al projecte. I alhora, el llenguatge comú esdevé generador de sentiment de pertinença. No obstant, no és una tasca fàcil. Cadascú parteix del seu context i background i per tant aquesta aproximació necessita d’un temps i un procés, i sense caure en debats infinits hem d’aconseguir anar essent específics respecte el que ens proposem, en un equilibri entre la reflexió i l’acció que hi correspon.

Altrament, el procés de confegir els currículums de ciutat no està exempt d’obstacles i en aquest sentit ésser-ne conscients és el primer pas perquè no es converteixin en barreres. D’una banda, tenim un sistema educatiu poc ecosistèmic i molt rígid, poc obert a l’entorn i als canvis de funcionament que trenquin les lògiques cartesianes dels horaris, dels nivells, dels grups classe o de les disciplines. Un sistema educatiu que a més viu condicionat i pressionat per unes mètriques i estàndards que s’han anat desenvolupant en els darrers 30 o 40 anys que condicionen una idea d’educació.

Si volem ecosistemes hem de canviar l’estructura i els estàndards de tal manera que polítics, decisors o ocupadors se sentin còmodes i convençuts que estan recolzant models d’èxit. Fer plantejaments ecosistèmics mantenint els estàndards actuals és molt complicat perquè les decisions es prenen en base a mètriques. Així, hem de reformular els estàndards de manera que responguin a un model ecosistèmic, i més enllà dels estàndards cognitius hi tinguin lloc els aptitudinals, actitudinals o competencials. Només així les mètriques ens seran favorables i convenceran que cal seguir per aquest camí, ja que funciona. Les mètriques poden limitar o promoure la capacitat d’innovar dels sistemes i hem de vetllar pel segon.

Així mateix, una mirada més enllà de l’escola també apunta a estructures poc flexibles que no permeten els espais, els temps o les funcions professionals dels agents educatius que facilitin la trobada per compartir un mateix projecte. El treball en xarxa, col·laboratiu o interprofesional entre els diferents agents educatius acaba essent una heroïcitat que es fa a base de voluntarisme i de militància, perquè les condicions no ho faciliten. Cal doncs que el model macro on s’insereixen aquestes estructures sigui ecosistèmic de manera que permeti, faciliti i promogui estructures i accions des d’aquesta lògica en els nivells meso i micro. En definitiva, tots els nivells i agents han d’adoptar l’estructura i treball en xarxa com a part de la seva naturalesa, dedicant el temps i espai perquè sigui possible.

D’altra banda, hi ha elements personals que també poden arribar interferir en el procés, i en aquest sentit esmentaríem els factors de tipus interpersonal com pot ser el desconeixement o la desconfiança en l’altre, a vegades també desavinences o personalismes. En tot cas, qüestions que tenen a veure amb les relacions, el que al capdavall alimenta els ecosistemes. Val la pena ser-ne conscients, i en aquest sentit, tot el que pugui contribuir a treballar la confiança entre els membres de l’ecosistema reduirà aquestes suspicàcies. Finalment, les persones necessitem conèixer-nos i reconèixer-nos per poder-nos fer confiança i col·laborar. Sense aquest a priori les relacions no esdevenen sòlides.

També en el vessant personal dels obstacles podem situar-hi els lideratges, i és que cal dir-ho, a vegades aquests són deficients. Al final, l’èxit dels ecosistemes educatius o dels projectes educatius depenen d’aquests lideratges, els quals han de ser distribuïts, relacionals, col·laboratius i un llarg etcètera, però sobretot han de ser. Un projecte d’aquestes característiques en mans d’un mal lideratge, un lideratge que no tingui clar on va, un lideratge que no escolti les veus que acull el projecte, acabarà essent un projecte que no perdurarà.

Alhora hi podem vincular l’element polític, perquè al cap i a la fi cal una aposta política per fer possible, sostenible i sostingut el model. Això vol dir prendre decisions basades en consensos amplis que en la mesura del possible estiguin per sobre de cicles electorals i arrelats al compromís amb l’equitat, l’aprofitament de les oportunitats i la qualitat educativa. Per exemple a Finlàndia tenen un plantejament a 30 anys vista, que deixa fora les interferències polítiques, o a Doncaster (Regne Unit) tenen un acord que combina el manteniment d’estàndards més “tradicionals” respecte matemàtiques i llengua, amb l’impuls a estàndards més competencials i orientats al desenvolupament personal.

Finalment, quines propostes faríem per al suport dels ecosistemes i els marcs comuns de competències, més enllà d’evitar el que s’ha assenyalat com a obstacle? Exposem 4 darreres idees:

En primer lloc cal articular una cultura de treball transversal de manera sistemàtica que tingui en compte tots els agents de l’ecosistema que proveeixen oportunitats educatives, des de l’administració i els polítics fins a les organitzacions de base del territori, passant per descomptat per les escoles. Hem de conèixer el mapa d’actors i comptar amb tots ells, tenint també clar quin rol té cadascun d’ells.

En segon lloc, hem de cercar aliances dins i fora el territori, establir partenariats per ajudar-nos i ser coherents amb el model ecosistèmic que defensem. Les aliances locals, nacionals i internacionals ens han de permetre conèixer experteses, pràctiques inspiradores, recerques basades en l’evidència, o obtenir consell i ajuda, per tal de fonamentar les iniciatives en què treballem i ajudar a madurar els ecosistemes.

En tercer lloc, l’avaluació ha de tenir un lloc prominent en aquests processos. Definitivament cal tenir indicadors que permetin valorar si estem assolint el que ens proposem i alhora ens permetin reorientar si cal. Avaluar per aprendre.

I en darrer lloc, hem de ser capaços de dissenyar marcs comuns de competències que beguin del millor del passat i alhora preparin per construir un futur millor. Hem d’equipar les generacions futures inspirats pel passat però sobretot compromesos amb el futur, de manera que puguin trobar el seu propòsit a la vida i alhora contribuir a fer-la millor per a tothom.

En definitiva, aquest ha estat un conjunt de reflexions fruit d’un diàleg a tres bandes que ens permet veure com a Catalunya estem fent bé les coses, però cal continuar, persistir i millorar. Aquest és el propòsit de l’Aliança 360 i la crida Currículums de ciutat que ha tingut lloc enguany i que ha compromès 10 territoris en l’elaboració del seu marc comú de competències i en el disseny del seu pla de treball per fer-lo efectiu. Un procés destinat a enfortir els ecosistemes educatius d’aquests territoris que no acaba aquí, sinó que obre nous recorreguts que haurem de seguir de ben a prop.