Les Escoles de Temps Estès a Uruguai van sorgir en resposta a tres grans necessitats interrelacionades:
- L’equitat: combatre les desigualtats que existien entre aquells alumnes que, fora de l’horari
lectiu, desenvolupaven tota una sèrie d’activitats privades que complementaven el seu
aprenentatge i/o que pertanyen a famílies amb un major capital cultural que poden fer un
millor acompanyament a l’escolarització. I els infants que viuen en entorns socioeconòmics i
culturals desfavorits. - La integració: l’Escola de Temps Estès vol ser un format que atregui i retingui els segments
socials mitjos i mitjos alts, donant prestigi a l’educació pública i afavorint la integració d’alumat
de diferent classe social. - La conciliació de la vida personal i laboral de les famílies: si bé aquesta no apareix com a
fonament en els documents oficials, el cert és que així ho expressen les escoles que decideixen
donar el pas. Les escoles que no estan adherides a aquest programa acostumen a tenir horaris
de 4 hores que no inclouen el dinar. Això dificulta en gran mesura la conciliació de les famílies,
especialment d’aquelles on tots dos membres principals treballen, modalitat cada vegada més
estesa a Uruguay.
Responent a aquestes tres necessitats, l’Escola de Temps Estès neix com una proposta educativa que
asseguri aprenentatges significatius en totes les àrees de coneixement així com en l’àmbit de les
competències socials i culturals. Un dels elements que l’identifiquen és la integralitat de la seva
proposta: el format de Temps Estès no suposa només un canvi en el funcionament escolar, sinó que
exigeix modificacions més profundes orientades a l'extensió del temps pedagògic que permetin ampliar
l’oferta educativa de manera no fragmentada.
Les comunitats escolars que s’hi volen adherir han de plantejar, amb plena autonomia, un projecte
d’extensió pedagògica per a ampliar el temps educatiu amb oferta de llengües (anglès, portuguès,
italià), educació física, l'accés més ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artístiques.
El projecte ha de comptar amb l’acceptació de totes les famílies i del professorat del centre, i ha
d’acreditar la disponibilitat d’espai (utilitzat de manera flexible) sense necessitat d’obres majors.
Les Escoles de Temps Estès funcionen en un règim de 7 hores diàries, oferint a la totalitat dels seus
alumnes servei de dinar en el menjador del centre. S’imparteixen quatre hores lectives entre les 13 i les
17h. i tres hores curriculars de Temps Estès entre les 10 i les 13h.
Aquest temps addicional possibilita l’aparició de nous coneixements en un context més flexible, cosa
que permet potenciar les intel·ligències múltiples, personalitzar els itineraris i un major coneixement de
les capacitats de l’alumnat. La diversitat de l’equip docent que integra aquesta proposta educativa fa
especialment rellevant l’habilitació d’espais i d’estones de coordinació.
L’any 2003 apareix la primera escola de Temps Extès com a projecte experiemental, però és a partir de
l’any 2009 amb la publicació de les “Orientacions de Polítiques Educatives” del Consejo de Educación
Inicial y Primaria (CEIP), que es comença a difondre el model. Actualment són 46 les escoles adherides,
que representen el 4% del conjunt de centres educatius del país i atenen a uns 9.200 alumnes.
