El passat dijous 15 de juny, es va celebrar l’acte de cloenda de la Crida Currículums de ciutat, al Hub Social. La jornada comptava amb un triple objectiu. Primer, seguir reflexionant sobre els marcs de competències com a eina clau dels processos de desenvolupament dels ecosistemes educatius locals; en segon lloc, compartir les eines, les publicacions i els aprenentatges treballats durant les sessions de capacitació; i finalment, però no menys important, anunciar quins 3 territoris l’any vinent comptaran amb un acompanyament individual després d’haver fet la selecció d’entre els 10 plans de treball presentats pels participants. Els territoris seleccionats són:

Ajuntament del Palau d’Anglesola

El seu pla es proposa dissenyar activitats en clau competencial, partint de l’autodiagnosi i basant-se en un coneixement exhaustiu dels agents i les oportunitats de l’entorn.

Ajuntament de Viladecans

L’equip d’aquesta ciutat va presentar un pla emmarcat en una estratègia educativa en xarxa que es proposa compartir un marc de competències i un objectiu comú per acreditar agents i aprenentatge i formar les entitat.

Ajuntament d’Olot

Es va seleccionar el seu pla perquè, a més de proposar-se generar sentiment de pertinença compartint valors i criteris amb l’ecosistema, afegeixen una capa competencial a projectes i iniciatives que ja tenen recorregut al municipi.

Aquest ajuntament, a banda de l’acompanyament individual, és el municipi escollit per participar del viatge d’aprenentatge a Portugal que l’Aliança Educació 360 farà, en col·laboració amb el DIPLOCAT, el proper mes d’octubre per conèixer la política Escola a Tempo Inteiro.

La resta de territoris que no han estat seleccionats tindran també dues sessions col·lectives de contrast i seguiment durant el curs vinent.

Cal destacar que tots els plans de treball presentats proposen plantejaments rics i imaginatius, reflecteixen la diversitat dels territoris, incorporen els aprenentatges adquirits durant les sessions de capacitació i mostren els diversos recorreguts que poden arribar a tenir els currículums de ciutat.

Des de l’Aliança, volem felicitar i agrair a tots els equips participants no només la feina feta, sinó també la seva implicació durant el procés de la Crida.

Un programa per impulsar l’acció tutorial i la participació a activitats del municipi d’Avinyó.

El Passaport Edunauta és una oportunitat per reconèixer i posar en valor tot allò que s’aprèn fora de l’escola.

El programa de l’Aliança Educació 360, dirigit a fer accessibles i visibles els aprenentatges extraescolars dels infants d’entre 3 i 12 anys, és un recurs educatiu que ha permès activar noves vies de treball al municipi d’Avinyó, un poble de 2000 habitants a la comarca del Bages. En reflexionem amb la Núria Gamisans i Ricard López, dues de les persones que en lideren el desplegament al territori, sobre les potencialitats i els reptes de treball que volen entomar amb l’eina.

Quan es va llançar la Crida de Passaport Edunauta al 2020, l’únic centre educatiu del municipi, l’Institut Escola Barnola, va proposar a l’Ajuntament del municipi formar part de la iniciativa.

Des del centre educatiu, un agent compromès amb l’educació més enllà del temps lectiu “Creien que era una bona proposta per resoldre les desigualtats educatives perquè feia accessibles les activitats extraescolars a tots els infants del poble”. No només servia com una eina per potenciar l’accés dels infant, també era una oportunitat per connectar amb altres actors amb potencial educatiu:

“Som un poble petit i tothom va estar predisposat a organitzar activitats gratuïtes per als infants”, afirma Núria Gamisans, educadora social. I així és com van decidir el curs passat que tots els nens i nenes d’entre I5 i 6è tinguessin el Passaport.

Una primera edició per provar, aprendre i millorar amb la pràctica.

El curs 21/22, el primer any que van desplegar el programa, va anar força bé. Uns 150 alumnes anaven regularment a les activitats edunautes. Ho feien dividits en dos grans grups d’edat, amb l’avantatge que els infants d’Avinyó estan acostumats a aprendre amb alumnes més grans i petits, perquè al centre educatiu habitualment barreja els cursos.

Per a molts, especialment els més petits, va ser la millor manera de conèixer el ventall ampli d’activitats educatives que es poden fer més enllà de les parets de l’escola. En aquest sentit, el paper de la biblioteca municipal va ser especialment important. Una dada ho evidencia: de les 10 activitats edunautes que es van fer el mes de març del 2022 a Avinyó, 8 les va organitzar la biblioteca municipal.

Quan va acabar el curs i van fer balanç van arribar a una conclusió: el projecte havia anat bé, però volien fer canvis per millorar la qualitat del programa. Vam veure convenient ajustar el rang d’edat dels participants a infants de 2n a 5è d’Educació Primària i treballar a posteriori l’adequació de les activitats per garantir que els més petits poguessin ser conscients de l’aprenentatge i l’oferta no fos massa “infantil” i que els apropés a una oferta per a joves, explica Gamisans.

“Ara totes les activitats les poden fer tots els infants, perquè ja es dissenyen pensant per abarcar tot aquest rang d’edat”, reivindica Ricard López, director de l’Institut Escola, que ressalta que en un poble petit com Avinyó aquest és un factor important per no sobrecarregar les entitats.

L’escola com a baula i agent clau per acompanyar a infants i famílies

Però per donar un salt endavant en la participació dels infants, també ha estat clau transformar el rol de l’escola. “L’escola pot entregar el Passaport i prou o pot incloure’l en el dia a dia del centre i estimular la participació dels alumnes”, resumeix el director. Això és el que han fet: “L’escola ja no és només una intermediària que donava el Passaport als alumnes i que s’espavilin, com passava el curs passat, sinó que ara dinamitzem les activitats, en parlem regularment i compartim la informació trimestralment amb les famílies”, explica López.

Des de l’Ajuntament valoren la sensibilització del claustre: “Sense l’Institut Escola no podríem tirar endavant el Passaport a Avinyó”, sentencia Gamisans.

Dins del centre s’han activat actuacions destacades per afavorir aquesta participació al Passaport: els alumnes han conegut el projecte amb presentacions diverses, s’han impartit capacitacions i espais de treball amb el professorat per a treballar amb l’eina i s’han fet xerrades per a les famílies per conscienciar sobre la importància de participar en extraescolars de qualitat. “Sovint ens passa que hi ha nens molt motivats i que als pares i mares els costa més portar-los. L’objectiu és que vinguin amb la família, però a vegades no ho aconseguim”, admet Gamisans, que per això posa de relleu la feina diària del centre obert del poble, que acompanya els infants a les activitats i fa una funció molt destacada d’amplificador del missatge.

Seguir teixint xarxa per a enriquir la proposta d’activitats

Més enllà de mobilitzar més les famílies, a Avinyó es plantegen un altre repte: aconseguir la implicació de més entitats. “Ens falta arribar millor a elles, perquè sempre participen les mateixes”, lamenta Gamisans. El primer any van detectar mancances d’activitats esportives i ho han resolt, ara falta convèncer altres organitzacions perquè se sumin al projecte i vetllin per unes extraescolars diverses i de qualitat a Avinyó. I així seguir garantint que el Passaport és la via d’entrada perfecta a l’infinit món de les activitats fora de l’escola.

Laura Segarra Sánchez, mestra i investigadora en desigualtats educatives

Durant el mes de maig deu territoris han compartit un procés únic d’acompanyament, intercanvi de coneixement, capacitació i mentoria amb la voluntat de fer créixer i optimitzar les propostes de cada territori en el desenvolupament de marcs de competències compartits. L’objectiu de les sessions que es van dur a terme els passats dies 5, 11 i 18 de maig va ser inspirar, orientar i acompanyar en el repte de dissenyar un pla de treball que permetés desplegar un Currículum de ciutat, un marc de competències compartit que ens permet articular millor el nostre ecosistema educatiu i oferir més i millor oportunitats a tots els infants i joves.

En aquesta ocasió, hi van participar una varietat representativa de diferents territoris amb característiques ben diverses com ho són la seva distribució geogràfica, la seva mida, l’entorn o l’estat d’articulació del seu ecosistema educatiu. Els equips que hi van participar també representaven diferents entitats, com ara Ajuntaments, un Consells Comarcal, un Institut Municipal d’Educació o una fundació educativa.

En aquestes sessions ens plantejàvem: Com desenvolupar un Currículum de ciutat per convertir el nostre territori en un gran espai d’aprenentatge? Com reconèixer i acreditar formalment els aprenentatges adquirits fora de l’escola? Com consensuar amb els agents educatius els estàndards de qualitat? Com avaluar i mesurar l’experiència d’aprenentatge? Com construir una xarxa d’agents i un catàleg ric d’activitats?

Per respondre aquests interrogants, el procés d’aprenentatge va constar de 3 sessions de capacitació en què es va comptar amb diferents eines, dinàmiques i experiències tant internacionals com locals per activar els coneixements dels diferents participants i amb la Mar Cano i l’Oriol Ripoll, experts en disseny i dinamització de laboratoris.

Tres sessions amb persones expertes i experiències destacades

Els objectius de la primera sessió van crear un clima de confiança i vinculació entre els participants, conèixer i familiaritzar-se amb el marc de competències, repensar la significativitat del Marc de Competències i dissenyar els primers reptes relacionats amb la creació del Currículum de Ciutat.

Per fer-ho vam comptar amb les intervencions internacionals de Claire Cardwell i Dani Adams, dues referents en l’àmbit educatiu fora escola a l’Ajuntament de Doncaster, Regne Unit. Ens van presentar el procés que segueixen per reconèixer i acreditar les competències desenvolupades en les diferents activitats que s’ofereixen fora escola. L’objectiu que persegueixen és el d’unir l’ecosistema educatiu i empresarial i construir així, estratègies per assegurar que s’està oferint una formació diversa adreçada a les necessitats reals del territori.

Tot seguit, es van realitzar diferents dinàmiques per reflexionar sobre quin sentit podria tenir el Marc de Competències 360 per cadascun dels territoris a través de l’eina de Marc de Competències d’aprenentatge per a un currículum de ciutat, l’eina d’autodiagnosi Consolidem els ecosistemes educatius 360 i la foto del mateix ecosistema. La sessió va concloure amb la definició dels primers reptes relacionats amb la construcció del currículum de ciutat.

La segona sessió de capacitació tenia com a objectius indagar i reflexionar sobre els marcs de competències locals com a eina que garanteix la qualitat i equitat, reflexionar sobre quines polítiques concretes i oportunitats d’aplicació permetria activar el currículum de ciutat i traçar horitzons per ampliar l’aprenentatge i el recorregut educatiu de tots els joves i els infants.

La sessió va començar analitzant l’eina de suport i autoavaluació Com millorar la qualitat de les activitats educatives del fora escola. En aquest espai ens vam preguntar: Què és la qualitat? Per què ens és útil? Quin impacte té? Què passaria si els criteris de qualitat donessin uns resultats ineficaços? Aquestes espai ens va permetre reflexionar sobre el Marc de Comptències, que haviem estat treballant a la jornada anterior, en el qual un dels seus objectius era garantir la qualitat de les activitats educatives. A continuació, per activar els coneixements sobre oportunitats d’aplicació del currículum es van realitzar diferents Cafès d’aprenentatge tant locals com globals. Aquesta dinàmica perseguia l’objectiu de conèixer les realitats dels diferents territoris i reflexionar sobre els reptes locals. Finalment, va tenir lloc el Festival d’Aprenentatges, un espai dividit en tres sessions en les quals es va realitzar:

• Una entrevista a Moisés Esteban-Guitart i Edgar Iglesias Vidal, experts en la personalització de base comunitària.
• Un moment per a una història narrada per David Roco, director de l’Escola Prat de la Riba de Reus, sobre l’experiència local de la prescripció de les activitats de fora escola des dels centres educatius.
• L’experiència internacional de la mà de, Tyler Samstag, director d’innovació pedagògica de la Allegheny Intermediate Unit. En aquest espai vam conèixer els Remake Learning Days, uns festivals d’aprenentatge internacionals que promouen pràctiques d’aprenentatge atractives, rellevants i equitatives.

La darrera sessió, la tercera, perseguia com a objectius descobrir quines oportunitats d’aplicació oferia el marc de competències i com les estaven desenvolupant alguns territoris. Per descobrir-ho es van realitzar 3 tallers que van ser la continuació del Festival d’aprenentatges de la 2n sessió.

• En el primer, vam debatre sobre què eren les microcredencials i com les podríem aplicar. També es van presentar diferents pràctiques inspiradores que actualment estaven treballant amb microcredencials com Cities of learning o European Badge Alliance.
• En el segon taller la Sonya Christensen, directora de participació i inclusió de la Children’s University, ens va presentar el cercador que han creat relacionat amb un marc de competències propi lligat amb les microcredencials.
• Es va realitzar un taller conjunt en format de taula rodona, dinamitzat per la Marta Requeno, cap de projecte del Passaport Edunauta, i 4 participants de la crida de diferents territoris. L’objectiu era el de presentar diferents característiques de la implementació del Passaport Edunauta, un model propi de passaport d’aprenentatge de l’Aliança Educació 360, que ja estan implementant 29 territoris.

Finalment, la sessió va concloure amb l’elaboració del predisseny del pla de treball que guiarà el procés de construcció dels marcs dels currículums competencials de cada territori.

Aprenentatges per a tota la comunitat 360

A mode de resum, aquestes sessions ens van permetre en primer lloc, conèixer el marc de competències i establir l’ecosistema educatiu com bases del procés. En segon lloc, reflexionar en com el marc de competències es relaciona amb la qualitat educativa. A continuació vam veure totes les oportunitats d’aplicació com ara els festivals d’aprenentatge, el passaport Edunauta, les microcredencials, la personalització de base comunitària, la prescripció des dels centres, els cercadors… Finalment, amb tot aquest bagatge vam situar aquest aprenentatges en el nostre territori, reflexionant sobre l’estat actual, quin repte tenim i com podem fer servir un marc de competències compartit per abordar-lo.

Per tal que qualsevol municipi o organització que ho vulgui pugui començar a articular el seu ecosistema al voltant d’un marc de competències compartit, tots els recursos i publicacions que es van utilitzar en les diferents sessions de capacitació ja estan disponibles a la pàgina web.

L’Aliança Educació 360 segueix generant i oferint nous recursos perquè tots els agents compromesos puguin avançar en la garantia del dret a una educació que va més enllà de l’escola. Durant les sessions de la crida Currículums de ciutat, s’ha utilitzat tres publicacions que ja estan disponibles en obert a la nostra pàgina web.
Són documents útils, aplicables, eines per a l’acció. Consulteu-los i llegiu-los, però sobretot utilitzeu-los i compartiu-los!

Marc de competències d’aprenentatge per a un currículum de ciutat: descobreixo, connecto i creixo!

Amb la crida Currículums de ciutat ens proposem dotar tot l’ecosistema educatiu d’una intencionalitat compartida i un llenguatge comú. Unes competències compartides ens conviden a analitzar i repensar les activitats, transformar-les, reconèixer i personalitzar els aprenentatge i avançar en clau d’equitat. Per compartir competències, però, necessitem primer identificar-les. Per això us proposem el marc de competències 360, un cercle d’aprenentatge integrat per nou competències transversals, agrupades en tres dimensions, que determinen com descobrim el món, com connectem amb d’altres i com creixem com a persones. Qualsevol activitat educativa es pot orientar cap al desenvolupament d’aquestes competències, des de l’escola de música a l’espai de migdia, del casal d’estiu a la biblioteca… ACCEDEIX A LA PUBLICACIÓ

Com millorar la qualitat de les activitats educatives del fora escola? Eina de suport i autoavaluació per a entitats, empreses, clubs, centres educatius i ajuntaments

Us presentem una nova edició d’aquesta guia dedicada a la qualitat de l’oferta d’activitats educatives, que és la base necessària per ampliar les oportunitats d’educació a temps complet. En aquesta publicació, hi trobareu una definició de la qualitat amb mirada 360, però sobretot una eina útil i aplicable per a l’acció i la millora. És un document d’interès tant per als participants i les seves famílies, com per als organitzadors de les activitats i les administracions públiques. A partir de cinc dimensions dividides en vint-i-cinc criteris, aquesta guia us permetrà integrar la perspectiva de qualitat en la planificació i avaluació d’activitats, a partir de l’autoavaluació i la detecció dels punts de millora. ACCEDEIX A LA PUBLICACIÓ

Consolidem els ecosistemes educatius 360: més col·laboració per a una major equitat

Un ecosistema educatiu local fort, articulat, complet i actiu és la base indispensable per avançar en la garantia del dret a una educació a temps complet. Aquesta guia us permetrà detectar fortaleses i febleses de l’ecosistema, validar el que s’està fent i trobar idees per consolidar-ho i, en definitiva, implementar polítiques que garanteixin que tots els infants i joves poden accedir i participar en diversos entorns d’aprenentatge comunitari. Els ecosistemes educatius 360 es defineixen per l’orientació a l’equitat, la comunitat com a entorn d’aprenentatge i la personalització i connexió dels itineraris. I, en aquests ecosistemes, els ens locals han d’actuar com facilitadors de l’eficàcia i l’eficiència. Teniu a la vostra disposició una guia de treball amb 10 processos i 60 indicadors per fer un procés de reflexió-acció amb tota la comunitat d’agents educatius. ACCEDEIX A LA PUBLICACIÓ

Clàudia Mas, periodista.

Francesc Arolas és regidor d’Educació de l’Ajuntament de Granollers i tercer tinent d’alcalde.

Què és l’educació a temps complet?

És l’entrellaçat entre l’educació reglada i l’extraescolar, trencant les barreres entre l’horari lectiu i no lectiu; reglat i no reglat. És entendre que l’educació forma part de tot allò que fem.

Per què és important que l’administració local estigui implicada en l’educació fora escola?
Els ens locals som qui més hem confiat en el fora escola. Estem treballant per incidir en aquesta direcció. Els ajuntaments podem aportar recursos perquè coneixem les necessitats dels municipis. Però alhora, considero que les administracions a escala nacional han de destinar més hores i més recursos a les activitats extraescolars.

Quin projecte impulseu a Granollers d’educació fora aula?

Tenim el projecte Adolescències 360. És una proposta educativa municipal de caràcter preventiu i compensatori fora del temps escolar a través de propostes culturals, esportives, formatives i participatives. Dins d’aquest marc hi destaquem el programa Etcètera. S’ofereixen activitats i tallers destinats a joves d’entre dotze i setze anys, en horari de tarda i a diversos equipaments de la ciutat. El preu de les activitats és gairebé simbòlic.

Quins són els reptes que hi heu hagut d’afrontar?

Principalment la implicació dels centres educatius. Els tutors són una figura clau per identificar l’alumnat amb interessos o necessitats als que podem donar resposta amb l’Etcètera. Necessitem que en siguin prescriptors, tant amb els adolescents com amb les seves famílies i per tant, una carpeta que cal treballar més és la tasca conjunta amb els centres.

Un altre repte és la vinculació amb equipaments municipals i entitats de la ciutat. Aquest és un dels objectius també del programa, perquè els joves els coneguin i en puguin formar part. Per exemple, hem fet algun curs conjunt amb els Xics de Granollers amb la voluntat d’acostar els joves a la colla castellera. Continuarem treballant-hi perquè és un valor afegit tant pels nois i noies com per la xarxa ciutadana.

Com es pot garantir l’accés de tothom a les oportunitats educatives?

La informació és la clau per obrir la porta a l’accessibilitat. Per tant, sempre intentem difondre el projecte mitjançant les tutories als instituts. També facilitem el procés d’inscripció, que sovint pot ser enfarfegós, a través dels dinamitzadors juvenils. Igualment, hi ha una part que necessitem reforçar. Per exemple, que els tutors puguin prescriure i parlar amb les famílies, amb nosaltres, amb els adolescents… Aquesta és la fórmula per aconseguir una proposta més personalitzada.

Un altre tret que garanteix l’accessibilitat és el cost de les activitats. Per semestre o per curs, els preus poden oscil·lar d’entre trenta i cinquanta euros. En qualsevol cas, des de serveis socials també aporten ajudes per l’alumnat que ho necessiti, i en alguns casos les activitats són totalment gratuïtes.

Les famílies vulnerables participen del programa?

És un dels pilars d’aquest programa, però no volem fer activitats o crear projectes que vagin destinats únicament per aquest perfil. Seria reproduir situacions que creiem que no s’han de produir. Són segregadores i no garanteixen una barreja social i d’origen, per tant, no és el nostre únic públic d’interès dins del programa, però un dels objectius és que hi participin i ja ho estan fent.

Què és el Consell Pedagògic i per què és crucial reunir diferents agents de la ciutat?

El Consell Pedagògic coordina tècnics municipals, responsables de l’empresa que proposa els talleristes i educadors. Aquestes reunions són de vital importància, ja que es faciliten eines als professionals perquè aflorin la part més educativa i educadora més enllà del coneixement que puguin aportar. És a dir, a més d’impartir tallers de robòtica, dansa urbana o teatre volem que s’ensenyin valors educatius i d’acompanyament.

Per què cal apostar per l’ecosistema educatiu més enllà dels centres educatius?

És necessària una educació transversal, trencar les barreres físiques i temporals perquè els aprenentatges es barregin. Alhora és necessari oferir una igualtat d’oportunitats en l’accés d’activitats fora escola. Tot i que per aconseguir-ho cal picar molta pedra i destinar molts més recursos dels que s’estan destinant actualment a l’educació fora escola.

—
Aquesta entrevista forma part d’un cicle de converses amb regidors i regidores d’Educació de diversos municipis de Catalunya. Consulteu les altres entrevistes:

• Soledad Rosende (Martorell)
• Núria Marco (Amposta)
• Maria Truñó (Barcelona)
• Albert López (Celrà)

Clàudia Mas, periodista

Albert López ha estat regidor d’Educació i Serveis Socials de l’Ajuntament Celrà entre 2019 i 2023. També és mestre d’educació infantil i professor associat a la Universitat de Girona. Des de l’Ajuntament han reconvertit el Consell Escolar en Consell Educatiu Municipal que inclou les àrees de lleure, esports i igualtat. Un canvi que ha permès crear un espai de governança col·lectiu, entre els agents educatius del municipi per traçar accions i sinergies per cohesionar el sistema educatiu de Celrà.

Què és l’educació a temps complet?

És la mirada de l’educació que vol posar l’infant al centre del seu propi procés d’aprenentatge. L’infant s’està educant perquè forma part de la seva naturalesa i està aprenent a cada moment. Pensar que només aprèn quan hi ha un adult fent-ho de forma conscient és no entendre el caràcter dels mateixos infants ni que vol dir l’educació en si.

Com treballeu aquesta perspectiva educativa a Celrà?

El més important és que des de l’administració local entenguem la infància i la joventut com un valor del present. No com la societat futura que cal preparar, sinó com a ciutadania de ple dret aquí i ara. Poden aportar moltes coses a la societat, coses que són imprescindibles per democratitzar els carrers i avançar en benestar.

La primera línia que hem treballat és la comunitària perquè els inputs que trobin els infants al poble siguin els coherents. Per això vam crear el Consell Educatiu Municipal on vam incloure l’àmbit de lleure i també seguim treballant per incloure les entitats esportives així com les àrees municipals d’esports, igualtats, participació i joventut.

L’altra línia d’actuació han sigut les intervencions urbanístiques al carrer per poder retornar l’espai públic a la infància, és a dir, poder entregar als infants i a la joventut el seu dret a fer un ús autònom de l’espai públic.

A partir d’aquí vàrem crear la xarxa de camins compartits, que no és només aquests itineraris per anar l’escola. És tot un projecte que prioritza la circulació dels infants i joves a l’espai públic. I, per tant, no només té itineraris, sinó que té una xarxa de comerços amics i estableix diversos punts de trobada que articulen l’entramat urbanístic del poble. Tot cocreat a partir d’una comissió de treball amb representants de totes les AFA.

També, hem pacificat l’espai públic, amb diverses intervencions. Amb la comissió que integrem amb les AFA del poble, estem fent un mapa d’oferta de joc a l’espai públic i estem dissenyant diferents projectes per a quan s’hagi de remodelar cada un dels parcs. Per fer-ho amb criteris d’inclusió, d’heterogeneïtat d’edats, amb perspectiva de gènere i amb propostes de joc obert i creatiu per potenciar la interacció dels infants.

Com es va crear el Consell Educatiu Municipal?

Entenem el Consell Educatiu com un espai de governança col·lectiva en l’àmbit educatiu que prioritzem i vetllem perquè es desenvolupi, tot i que encara ens trobem en una fase molt embrionària. A l’inici del mandat, la gestió de les destrosses als centres educatius causades pel temporal Glòria ens va ajudar a construir els primers vincles entre i amb la comunitat educativa. I després va venir la pandèmia que ha plantejat enormes reptes en la gestió. Amb tot, hem avançat molt més lentament del que haguéssim volgut.

Com que no volíem obrir un nou espai de treball col·lectiu amb la sensació d’estar afegint càrrega i tasques i com que el Consell Escolar Municipal és prescrit (allà s’ha d’aprovar el calendari anual i s’han d’aprovar altres documents de curs), vam decidir dotar-lo de sentit i socialitzar-lo més enllà de l’àmbit formal.

Aquí va venir el canvi del Consell Escolar a Consell Educatiu Municipal i vàrem començar a convidar les entitats de lleure, algunes entitats culturals amb què havien col·laborat i vàrem començar a obrir a l’àrea d’Esports, l’àrea de Joventut, l’àrea d’Igualtat, l’àrea de Participació i Comunicació.

La jornada d’educació 360 al municipi va ser fundacional. És on vàrem traçar les línies de treball conjuntament amb la comunitat educativa i van sortir projectes compartits a treballar en xarxa.

Quins èxits heu aconseguit?

El que hem aconseguit aquesta legislatura és trobar un espai de trobada estable i estructurat, on conèixer-nos, reconèixer-nos, intercanviar i buscar solucions de forma col·lectiva als reptes compartits, el Consell Educatiu Municipal.

L’objectiu educatiu municipal (OEM) és la voluntat de generar un consens entre diferents agents educatius entorn a temes que prioritzem. A la vegada permet espais de trobada informals; per exemple entre la directora de l’escola de dansa amb la de l’institut. Cal provocar aquest diàleg i s’aconsegueix a partir del Consell Educatiu Municipal, que fa dos anys que està en marxa.

Quins han estat els principals reptes a afrontar?

Mantenir obertes les dues escoles bressol i potenciar el lleure, així com aportar formació de sexualitat i gènere davant una mentalitat adulta irresponsable per la gravetat del moment present i filla encara del tabú.

En primer lloc, de les escoles bressol se’n parla molt poc i és una etapa fonamental que ajuda moltíssim a disminuir la segregació a l’etapa de la primària. Si aconsegueixen absorbir una mostra de població simètrica a la mostra total del poble, garantim que els infants que passen a segon cicle d’educació infantil ho faran ja amb uns nivells més alts d’alfabetització social, d’idioma, d’hàbits de funcionament en grup d’adquisició del que és el rol d’un mestre, de què vol dir ser escola. Si tot això ja ho han fet, aquests nens comencen P3 amb unes prèvies que si no les tenen, és una feina que sovint costa molt d’abordar. A Celrà hem mantingut dues escoles bressol municipals amb unes ràtios molt baixes i, per tant, amb una atenció personalitzada de molta qualitat.

En segon lloc, el suport que hem pogut donar al lleure. Després de la fase pandèmica era imprescindible recuperar tant l’espai públic com l’espai educatiu. Hem cregut en la importància d’aquest ús de l’espai públic. La pandèmia ha generat aïllament i falta de vida social. I hem creat una oferta en lleure vinculada al territori que cobria la franja d’edat que les entitats del poble no podien cobrir.

També m’agradaria destacar que un repte ha sigut posar damunt la taula la perspectiva de gènere i la mirada sobre el tema de la sexualitat, la convivència i les relacions. Al final parlar de respecte ha sigut un tema cabdal i molt important ara com ara, ha estat el primer pas per abordara ara el tema de la convivència, és l’evolució que està fent a Celrà l’OEM.

Com fomenteu el diàleg obert amb tota la comunitat educativa?

Crec que l’empatia i l’escolta són fonamentals per créixer junts com a comunitat. Jo estic obert i amb moltes ganes de rebre totes les propostes que ens arribin per continuar millorant.

L’empatia és ser capaç de poder veure, respirar, bategar des de l’altre i, per tant, si tu no coneixes a l’altre, no hi pot haver empatia. En aquest sentit, la proximitat de Celrà, un municipi de 5.503 habitants, és un punt que ens juga molt a favor.
A més, la tècnica d’educació està molt implicada amb la seva feina i s’ha convertit en un referent també per a la comunitat educativa. Això ens facilita conèixer la realitat de cadascú i, per tant, amb el coneixement d’aquesta realitat podem empatitzar-hi.

És per aquest mateix motiu que hem transformat el Consell Escolar en un Consell Educatiu. Per això, hem minimitzat les reunions i les intentem fer més eficients possibles. Per això, l’objectiu educatiu municipal no el fem d’un tema que pensem que és molt divertit o que està de moda i ens donarà molts vots. El fem sobre allò que som capaços de consensuar, que a tots ens preocupa, perquè volem que sigui útil i volem que aquelles hores de feina acabin rendibilitzant-se.

Doncs, amb l’empatia i l’escolta hem creat una comunicació quotidiana i constant, a través de correus o telèfons mòbils. Des de l’Ajuntament tenim molt clar que nosaltres, la nostra autoritat pública, és conseqüència de la nostra capacitat de fer de servei públic, de ser útils també en les petites coses del dia a dia.

Per altra banda, tota la feina l’hem fet molt lenta i no hem fet tot el que podríem perquè l’hem volgut fer participada i comunitària. Per això, quan una altra persona assumeixi la regidoria d’Educació veurà que la feina que hem fet va donant fruits. Hi ha un compromís perquè en el Consell Educatiu també convidem a totes les regidores de l’oposició.

Estem parlant d’educació, d’infància, de joventut, de cohesió social, de segregació i d’igualtat. Estem parlant de la societat, del futur. Però també estem parlant de la democratització d’aquesta infància, d’aquesta joventut en el present. Em sembla que aquest debat va molt més enllà de la política.

Per què cal apostar per enfortir l’ecosistema educatiu, més enllà dels centres educatius?

Per defensar els drets dels infants reconeguts a les Nacions Unides. No es poden defensar aquests drets si els adults que els acompanyen no van alhora. Cal que els adults potenciem les vint-i-quatre hores d’existència dels infants perquè siguin positives en el seu desenvolupament.

En segon lloc, vull citar a Loris Malaguzzi i Francesco Tonucci, a qui tinc com a referents i que, en bona manera, m’han ajudat a entendre aquesta imatge de l’infant com un ciutadà del present, com un valor del present. Tonucci explicava que en aquells espais urbans on la infància té més presència, disminueix la delinqüència, augmenta la cohesió social i la justícia social. Els infants, al final no són l’objectiu que nosaltres hem de salvar, és que són la solució a molts dels nostres problemes. Si deixéssim que el món adult es contaminés del món dels infants i es posés al servei de les seves necessitats, molts dels mals de cap del món adult els tindríem resolts en un període de temps molt breu. Obrir el poble a la cultura dels infants és dotar-lo de les virtuts de la infància sempre que es faci sense manipulacions ni moralismes.

—
Aquesta entrevista forma part d’un cicle de converses amb regidors i regidores d’Educació de diversos municipis de Catalunya. Consulteu les altres entrevistes:

• Soledad Rosende (Martorell)
• Núria Marco (Amposta)
• Maria Truñó (Barcelona)
• Francesc Arolas (Granollers)

Laura Segarra, mestra i investigadora en desigualtats educatives

La violència sobre els infants ha augmentat, no només en freqüència sinó també en duració, gravetat i complexitat. L’assetjament escolar, el ciberassetjament, l’abús, el grooming, el maltractament o el tracte negligent són mostres de la violència que pateixen els infants i que tenen greus conseqüències sobre el desenvolupament personal, la socialització i el procés educatiu d’infants i adolescents.

En aquest context, l’estat espanyol va decidir aprovar la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència (8/2021, de 4 de juny, LOPIVI). Aquesta té per objecte “garantir els drets fonamentals dels nens, nenes i adolescents a la seva integritat física, psíquica, psicològica i moral davant de qualsevol forma de violència en tots els àmbits de la seva vida”.

En qui recau la protecció en l’àmbit educatiu?

D’entre les diferents mesures que proposa la nova llei, l’article 35 dicta que “tots els centres educatius on cursin estudis persones menors d’edat, independentment de la seva titularitat, hauran de tenir un coordinador o coordinadora de benestar i protecció de l’alumnat, que actuarà sota la supervisió de la persona que ostenti la direcció o titularitat del centre“.

I disposa aquestes funcions de la figura del/de la Coordinador/a de Benestar i Protecció

• Garantir la coordinació al centre educatiu per aconseguir establir una col·laboració efectiva amb els altres àmbits, respectant els marcs competencials assignats a cadascun. És important saber que no és l‘encarregat de coordinar els altres àmbits, sinó que es coordina amb ells.
• Promoure mesures que assegurin el màxim benestar per als nens, nenes i adolescents, així com la cultura del bon tracte a aquests.
• Col·laborar activament i de manera integral amb la resta d’institucions encarregades de la protecció de la infància.
• Promoure, en aquelles situacions que suposin un risc per a la seguretat de les persones menors d’edat, la comunicació immediata per part del centre educatiu a les forces i els cossos de seguretat de l’Estat.
• Coordinar, d’acord amb els protocols que aprovin les administracions educatives, els casos que requereixin intervenció per part dels serveis socials competents.
• Identificar-se davant dels alumnes, davant del personal del centre educatiu i, en general, davant la comunitat educativa, com a referent principal per a les comunicacions relacionades amb possibles casos de violència al mateix centre o al seu entorn.

I en l’àmbit extraescolar?

La LOPIVI preveu la figura de Delegat/ada de Protecció i Benestar, aquesta és l’encarregada de garantir el compliment de la llei i la protecció i el benestar dels infants en l’educació no formal. I la defineix com la figura a qui les persones menors d’edat puguin acudir per expressar les seves inquietuds i qui s’encarregarà de la difusió i el compliment dels protocols establerts, així com iniciar les comunicacions pertinents en els casos en què s’hagi detectat una situació de violència sobre la infància i l’adolescència.

El centre educatiu haurà d’assegurar-se contractar unes activitats extraescolars que comptin amb sistemes de salvaguarda infantil i establir contacte amb el delegat de protecció per poder col·laborar quan es necessiti.

Cal destacar, però, l’escassa definició de funcions que l’articulat de la llei li confereix en comparació amb les responsabilitats que es defineixen per al Coordinador o Coordinadora de Benestar i Protecció per a centres educatius. Aquesta manca de concreció en la definició de les funcions d’aquesta figura i sobre qui hauria d’assumir aquest rol suposa una dificultat per al desenvolupament amb èxit.

Ambdues figures haurien d’estar implementades al llarg del curs 22-23 a tot el territori espanyol, però la manca de concreció en el detall de les funcions i, en general, la manca d’inversió en recursos humans i en formació específica, en dificulten el seu desenvolupament normatiu i l’exercici correcte.

Enfocament integral de la protecció i benestar

Aquest nou marc normatiu reconeix la importància fonamental d’adoptar un enfocament holístic en la prevenció de la violència contra la infància, basat en la generació d’entorns protectors i en la coordinació de xarxes de professionals pertanyents a diversos àmbits: sanitari, educatiu, policial, jurídic , serveis socials, esportiu, entre d’altres.

Apel·la, així, a la participació de diferents administracions, el concurs de les quals és imprescindible per assolir el seu objectiu. És per això que no només és responsabilitat del personal docent, sinó que també es convoca a professionals de diferents àmbits, entre d’altres: el sanitari, l’educatiu, el policial, el jurídic, el de serveis socials i l’esportiu.

La UNESCO anomena Whole School Approach a l’enfocament integral que permet “abordar les necessitats dels alumnes, el personal i la comunitat en general, no només dins del pla d’estudis, sinó a tota l’escola i l’entorn d’aprenentatge. Implica una acció col·lectiva i col·laborativa en i per una comunitat escolar per millorar l’aprenentatge, el comportament i el benestar dels estudiants, i les condicions que els sustenten” (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura [UNESCO], 2016).

En el context actual de crisi i d’augment de les violències execrides sobre infants, l’educació ha de tenir un protagonisme especial en la tasca preventiva de la violència, en la seva detecció precoç i en la generació d’entorns protectors tant en l’àmbit escolar com en el fora escola. La LOPIVI és un instrument més que efansitza la idea d’educació a temps complet i que proposa que mirem els infants d’una manera més integral: no es tracta només de mirar allò que passa al nostre centre o activitat, sinó allò que passa a la vida dels infants i joves que passen pels nostres centres o activitats.

Agraïm la col·laboració de:

Oscar Belmonte Castell, director de sensibilització i polítiques d’infància del comitè Espanyol d’UNICEF

Per saber-ne més:

Guia de l’UNICEF sobre la proposta de Coordinador/a de Benestar i Protecció de la infància

Curs d’especialització en educació en drets UNED/UNICEF

El passat mes de març, l’Aliança Educació 360 i el Diplocat, amb la col·laboració de la Delegació del Govern al Regne Unit i Irlanda, vam poder visitar i conèixer de primera mà experiències educatives del fora escola que impulsen ajuntaments i organitzacions no lucratives del país britànic. Aquestes trobades han estat una oportunitat per a tècnics d’educació del món local, molts d’ells vinculats al programa del Passaport Edunauta, i altres professionals del sector educatiu i social per aprofundir i reflexionar, a través de visites i converses amb els responsables de projectes, sobre el desplegament i repensar les actuacions en l’àmbit de l’educació en el fora escola al nostre territori. Què en destaquem d’aquestes converses i reflexions?

Davant una crisi complexa i una falta de política de país, respostes resilients del territori local i organitzacions socials

Sense dubte, el Regne Unit presenta un context diferent al nostre amb moltes diferències culturals i organitzatives però en podem extreure idees i reflexions sobre la seva trajectòria en aquest àmbit. El país presenta actualment, una realitat complexa amb desigualtats creixents en molts àmbits, especialment l’educatiu. L’educació s’enfronta a reptes difícils a diversos nivells, on l’educació més enllà de l’escola no queda al marge d’aquesta complexitat.

Des del govern britànic no existeix una aposta ferma per a fer efectiu l’accés a l’educació més enllà de l’escola per mitjà d’una política garantista amb una perspectiva àmplia i decidia. Existeixen petites actuacions en format de pilotatges de poca envergadura i poc connectades que no faciliten la construcció d’una política integral.

La promoció de l’accés a l’educació més enllà de l’escola s’impulsa de forma majoritària a través de respostes resilients del territori com Ajuntaments i entitats socials. Aquests s’han fet seva la necessitat de treballar per a oferir oportunitats educatives que ajudin a millorar trajectòries educatives dels infants del territori i ho fan a través d’estratègies i programes diversos adaptats a les necessitats del seu entorn.

La necessitat desplegar l’educació a temps complet a través d’estratègies de municipi amb una perspectiva àmplia i de llarg recorregut

L’accés a l’educació a temps complet ha de ser una realitat al territori on tots els actors han de treballar per a fer-la efectiva i que aquesta esdevingui un projecte de ciutat. El cas del municipi de Doncaster, amb la seva estratègia de millora de competències de la població especialment aquella en major situació de desavantatge social, és una experiència interessant en aquest sentit.

Aquesta estratègia de ciutat és la resposta a un context de crisi en molts nivells que necessitava una resposta coral de múltiples agents on la millora i accés a l’educació és un pilar fonamental però on cal involucrar més àrees de la ciutat en aquest treball. El que fa valuosa aquesta estratègia és que aposta per una intervenció consensuada i amb un desplegament a llarg termini que implica a tots els agents, sent un projecte comú de ciutat. A més a més, aquest procés educatiu i d’adquisició de competències s’entén com un procés que abarca tot el procés vital: des de les etapes primerenques fins a l’edat adulta i en tots els espais formals i no formals.

El desplegament de l’estratègia es fa amb un lideratge fort que impulsa un treball coordinat i participat entre els agents, fent-se de forma gradual i per fases, per tal d’assegurar el compliment.

El paper de lideratge dels actors del territori: les escoles com un “hub educatiu comunitari” per potenciar l’accés a activitats en el fora escola

El lideratge al territori és clau per a promoure l’accés a les propostes activitats més enllà de l’escola. Hi ha ajuntaments i counties (consells comarcals) que estan assumint aquest lideratge i impulsant actuacions diverses. En aquest lideratge, també s’han posicionat algunes escoles amb una perspectiva comunitària com un agent de proximitat a la realitat dels infants.

El Regne Unit va apostar fa uns anys per impulsar les extended schools, escoles no només amb un paper educatiu sinó com un espais per a facilitar un acompanyament integral i holístic als infants i les seves famílies, que els connectès amb la comunitat. Si bé aquest model d’escola ja no l’impulsa el govern, alguns centres, hereus d’aquestes pràctiques, segueixen potenciant aquest treball, especialment a entorns amb una major situació de vulnerabilitat.

Alguns d’aquests centres, han adoptat aquest rol de lideratge a través del programa de la Children’s University per impulsar l’ampliació d’oportunitats educatives més enllà de l’escola i afavorir l’èxit educatiu de tots els infants. El cas de la Queen’s Park Primary School n’és un clar exemple al barri de Westminster a Londres, on s’ha convertit en un “espai segur i d’educació ampliada per als infants”. No només això, també té un rol actiu en l’impuls d’iniciatives educatives comunitàries amb un paper actiu teixint una xarxa amplia al barri, potenciant i construint noves activitats educatives que siguin oportunitats efectives per als infants i joves de l’entorn. Sense deixar de banda el treball amb el claustre de professorat per a motivar a que tinguin un paper actiu en la prescripció i acompanyament de proximitat i qualitat als infants. Aquest experiència evoca el cas de l’escola Prat de la Riba de Reus on es va apostar per aquest rol més comunitari convertint l’escola en un ecosistema educatiu per a donar resposta a les desigualtats educatives.

Ampliar i enxarxar amb més agents diversos de la comunitat per potenciar més i millors oportunitats educatives

La cerca de nous agents del territori amb potencial educatiu és una de les principals fites de totes les experiències amb les que s’ha conversat. Totes elles destaquen que tots els agents han de tenir un paper en la promoció d’oportunitats educatives, ja sigui des de l’oferta d’activitats a la recomanació i prescripció. Aquesta mirada ampliada ha permès incrementar la xarxa i sensibilitzar un major nombre d’agents que a priori no hagués participat de forma activa i sumar-se a una comunitat educadora.

Aquesta suma de nous agents es fa a través de la construcció d’un relat comunicatiu sòlid, centrat en l’impacte i la necessitat de vincular més actors al propòsit. Aquest es combina amb una cerca activa, la generació del vincle i sensibilització, on la proximitat és clau en aquest treball. Un altre aspecte clau és garantir un alineament amb la visió i la finalitat per potenciar l’accés d’activitats en el fora escola i és a través de la capacitació en diverses dimensions: com es dissenyen i es pensen les activitats que es proposen, com es comuniquen i es construeixen vincles en l’acompanyament dels infants. Aquest és un element de gran valor per a potenciar activitats amb valor educatiu i fidelitzar els agents que proporcionen oportunitats d’aprenentatge.

Pel que fa a les entitats, sumar-se a projectes com a aquests té un gran valor per a donar visibilitat a les activitats que porten a terme sent a la vegada una oportunitat per a bolcar totes les propostes del territori en un mateix espai, millorar el coneixement d’allò que s’ofereix al territori i potenciar la participació dels infants i famílies.

Impulsar els marcs de competències com una estratègia “paraigües” per a impulsar activitats de qualitat i amb potencial educatiu en el fora escola

Els marcs de competències són un eix vertebrador de les experiències visitades. Totes elles en destaquen la seva necessitats per a generar un llenguatge comú on tots els agents es sentin identificats, que ajudi a alinear i dissenyar activitats i el desplegament de les estratègies de treball. Aquesta visió, per alinear i connectar agents, es compartida a la Crida de Curriculums de ciutat.

En aquest treball amb marcs de competències és especialment interessant el treball que ha portat a terme Skills Builder Partnership per aterrar i construir què volen dir cada competències i com treballar-les a diversos nivells, especialment en el marc de les activitats més enllà de l’escola i en altres contextos diversos.

Seguir impulsant l’equitat en l’accés a activitats en el fora escola un exercici en revisió constant i de treball sobre diverses estratègies per a fer-ho efectiu

Garantir l’equitat en l’accés a activitats en el fora escola segueix sent un repte sobre el que hi posen esforços les diverses experiències visitades. Un dels principals focus és fer incidència al govern, especialment a nivell estatal, per a fer polítiques efectives que garanteixin un accés i que sobretot treballin per trencar les barreres econòmiques. Aquest treball d’incidència el lidera especialment la Fair Education Alliance que encapçala amb altres charities aquest treball de denuncia i presentació d’evidències relatives a les desigualtats i limitacions que aquesta manca d’accés implica.

Les actuacions que s’impulsen per a generar mesures econòmiques per a afavorir l’accés són poc articulades i depenen en gran mesura d’accions de captació i cerca de recursos privats, així com del treball de cada municipi i centre educatiu per ubicar recursos i garantir la gratuïtat de les propostes, dificultant la seva sostenibilitat en el temps.

Pel que fa a l’acompanyament més directe a infants i famílies, la comunicació torna a tenir un paper significatiu especialment dirigida a empoderar-les i elevar les seves expectatives en relació al seu accés a activitats en el fora escola i la necessitat per a impulsar trajectòries vitals.

Aquestes iniciatives han trobat un espai de treball i confiança amb aquestes per a impulsar la seva participació i vincle amb l’entorn.

Aquest Learning Walk al Regne Unit ha permès fer una aproximació a una realitat que culturalment no és propera però que ha permès generar un espai de reflexió als territoris sobre les seves lliçons apreses i trajectòria d’aquestes experiències que pot tenir un valor significatiu en el treball per a fer efectiu el dret a una educació ampliada.

Clàudia Mas, periodista

Entrevistem la Maria Truñó, comissionada d’Educació de Barcelona, que ens explica com han impulsat polítiques per ampliar els drets educatius i culturals amb activitats de tardes.

Què és l’educació a temps complet?

Des de l’Ajuntament de Barcelona, adherits a l’Aliança Educació 360, ens sentim i treballem per la ciutat educadora, que és el paradigma que hem impulsat aquí i arreu a través de la carta de ciutats educadores. Fa anys que sabem i ja és molt compartit que els aprenentatges van més enllà de l’escola i que l’educació no és només ensenyament. Sobretot, es tracta de reivindicar que tota la ciutat s’ha d’impregnar d’educació i tots els agents assumir la seva part de coresponsabilitat perquè hi hagi més i millors oportunitats educatives arreu, en tots els espais, i sempre, en tots els temps, i també que les oportunitats estiguin més ben repartides perquè l’educació sigui una veritable eina de transformació social.

Creus que el lideratge municipal per abordar solucions des d’una perspectiva d’ecosistema educatiu local ja és una realitat?

M’atreveixo a dir que encara no: és un horitzó, una fita, un camí que anem construint. L’educació més enllà del temps escolar, malgrat el seu alt valor educatiu i ser un terreny de desigualtats, encara té agents atomitzats i dispersos i està poc construïda com a ecosistema. Per això part del repte és construir-la o, més ben dit, co-construir-la amb l’impuls i lideratge públic dels ajuntaments. Seguim reivindicant més sobirania educativa dels municipis i aprofitant el marge d’acció que tenim, sobretot per connectar oportunitats dins dels nostres territoris i materialitzar la ciutat educadora des dels barris educadors. Això no vol dir que vulguem ni puguem fer-ho sols com a administració pública local. Els ajuntaments tenim i volem jugar un paper central, però sempre reivindicant que les altres administracions compleixin amb la seva part sobretot en termes de co-finançament, de reglaments i regulacions i per afavorir un marc compartit amb criteris i dades també per avaluar i seguir millorant. Per exemple, per fer anàlisis amb sistemes comparables de qui accedeix a quines activitats d’estiu o extraescolars i poder reorientar accions i acompanyar millor per garantir que reduïm obstacles i que les oportunitats arriben a qui menys en té.

Com es pot aconseguir una educació a temps complet en un territori com Barcelona on conviuen tantes diversitats?

D’entrada assumint la diversitat i la complexitat d’aquest àmbit educatiu i sent conscients que cal treballar situats a cada territori i, alhora, amb visió de política pública de ciutat. La vocació és ampliar el dret a l’educació, de la mà del dret al joc i al lleure, dels drets culturals, del dret a una vida digna… Això és el que hem impulsat i emmarcat amb l’Estratègia Cap a una política de tardes en barris educadors: extraescolars amb equitat per infants i adolescents de Barcelona. Es tracta de treballar com a ciutat, i no només com Ajuntament, perquè tots els infants i adolescents d’entre 6 i 16 anys tinguin, com a mínim, dues tardes educatives amb extraescolars diverses, assequibles, de qualitat i de proximitat.

Amb aquesta intenció i aquest marc i mirada llarga hem començat a generar condicions i hem reforçat la inversió per articular el temps educatiu de les tardes. Entre d’altres, ja hem ampliat programes de suport educatiu per més de 3.000 nois i noies, duplicat les beques extraescolars esportives que ja arriben a més de 15.000 infants i adolescents i estem treballant per obrir noves línies de beques artístiques, activitats encara massa allunyades dels nens i nenes més desafavorits. Una responsabilitat pública que tenim és que els qui més ho necessiten tinguin bona oferta a l’abast, la coneguin, s’hi engresquin, aprenguin i gaudeixin compartint amb altres.

A més de les beques, quines mesures es poden impulsar per reduir la bretxa d’oportunitats educatives fora l’escola?

És important anar avançant en construir una oferta pública d’extraescolars de barri que és un treball necessàriament de territori i de comunitat que vol visió compartida, col·laboració público-social i temps. Garantir que en tots els territoris hi hagi oferta i posar en marxa programes allà on cal per escurçar les desigualtats no només d’accés dels infants, sinó també d’oferta entre territoris.

Una altra clau a treballar són les figures connectores per fer l’acompanyament a nois i noies, i a les seves famílies, per facilitar que realment es puguin nodrir de bones experiències educatives més enllà de l’escola. És un treball més comunitari que fan professionals de perfils diversos, en especial, educadores socials municipals que, amb el Pla de Barris, hi ha a més de 40 escoles i instituts públics formant part de l’equip educatiu.

Quin tipus de projectes afavoreixen aquest procés?

Per un costat, hi hauria els projectes de suport i acompanyament educatiu que ja he comentat que hem consolidat i ampliat (Èxit, SpeakUp i Tangram), també hi ha el Menjallibres que neix arran dels impactes de la pandèmia i la necessitat de reforçar la comprensió lectora.

I per l’altre costat, per tal que les arts guanyin protagonisme per lluitar contra les desigualtats culturals que estan intrínsecament vinculades amb les educatives, el darrer projecte posat en marxa aquest curs és la Caixa d’Eines per a les tardes, perquè fins ara era només per horari lectiu a escoles i instituts de Pla de Barris en col·laboració amb entitats i altres equipaments públics del territori i que, per ara, arriba a 2.000 infants i adolescents.

Per què és important que es relacionin infants, adolescents i famílies de diferents perfils socials i culturals en el fora escola?

És tan rellevant dins com fora de l’aula i de l’escola. És crucial entendre que la lluita contra la segregació escolar hem d’aconseguir que es converteixi en una lluita contra la segregació educativa. Aquest és el model de ciutat en què treballem amb polítiques no només educatives, sinó també socials o urbanístiques: una Barcelona orgullosament diversa plena de vida comunitària amb barreja social i cultural. Això és fonamental no només per conviure i perquè tothom, començant per la infància, pugui participar plenament en la vida social i cultural, sinó també per reduir desigualtats que és un dels principals reptes que afrontem, juntament amb l’emergència climàtica. Per tal de fer realitat ciutats més justes, necessitem infàncies menys desiguals i, alhora, menys segregacions socials, territorials i educatives i més vincles i barreja social des de ben petits.

En el mateix sentit, també la transformació de l’espai públic per tal d’afavorir la vida comunitària amb mixtura social és un tema estratègic a Barcelona on els darrers anys hem posat en marxa un pla pioner, el pla del joc a l’espai públic, amb el propòsit de ser una ciutat jugable. A tots els barris hem pacificat i guanyat espai per la trobada i el joc espontani en més de 200 entorns escolars amb el programa Protegim les escoles. Amb el Transformem els patis perquè siguin més naturalitzats, coeducatius i comunitaris n’hem transformat prop de 60, la meitat com a refugis climàtics i ja obrim 1 de cada 4 patis de bressols, escoles i instituts públics de la ciutat més enllà del temps escolar. I també hem avançat molt a partir dels nous criteris per les àrees de joc, grans àrees de joc singulars i més accessibles perquè tothom hi pugui jugar i recuperar el gust de compartir joc i fer comunitat, petits i grans, a l’aire lliure.

Tot això no és un tema secundari en l’educació en sentit ampli perquè, tal com recorda el Comitè de Nacions Unides dels drets dels infants, tan important són les activitats organitzades, com crear espais i temps perquè els infants es dediquin a exercir el seu dret al joc, al temps lliure i a la creativitat espontanis.

Els ajuts per famílies i l’ampliació d’oferta d’activitats de tardes als barris menys afavorits redueix la segregació educativa?

És cert que es fa difícil que les activitats extraescolars organitzades per les pròpies escoles siguin menys segregades si existeixen condicions prèvies de desequilibri i segregació escolar i els infants es queden al seu centre. Per això, és especialment important articular aquesta oferta de barri, és a dir, no centrada en cada una de les escoles o instituts de manera aïllada, sinó centrada en el territori compartint oferta entre centres, equipaments, entitats. Com més mirada de barri tinguem més fàcil serà aconseguir espais de barreja. I, és clar, alhora, treballem per reduir les desigualtats entre territoris perquè cada ciutadà, cada infant tingui oportunitats arreu, visqui en el codi postal que visqui. Ara com ara, sabem bé que això no és així, però no és un tema barceloní, sinó que és un problema global: estem submergits en un model econòmic i social profundament injust que fa créixer les desigualtats i que encara és lluny de la igualtat d’oportunitats en la infància.

Qualsevol comarca o municipi de Catalunya pot aconseguir una Educació 360 i aplicar les mesures de l’agenda?

Sí, i tant! Sense cap mena de dubte. L’agenda que proposeu és molt completa i obre la porta a concretar accions amb lògiques diverses, des de la transformació de l’espai públic per una ciutat jugable, a la millora de l’equitat a les activitats extraescolars o d’estiu. És una bona manera perquè la ciutat educadora o l’educació 360º guanyi transversalitat en els ajuntaments. Arreu de Catalunya, cada municipi des de la seva realitat concreta, sempre trobarà marge de maniobra per remar en la direcció d’ampliar el dret a l’educació, i cal remar molt.

Per què cal apostar per aquesta xarxa educativa i anar més enllà dels centres educatius?

Partim de la convicció que l’educació és tan important que no pot dependre únicament de les famílies i de l’escola, i que cada vegada ens hi juguem més fora de les parets de les escoles. Com més visió, complicitats i coneixements compartits serà més fàcil prioritzar i avançar perquè tots els infants i adolescents tinguin el màxim d’entorns estimulants on aprendre amb els altres i d’altres maneres. Entorns on créixer participant com a protagonistes de la vida social, cultural i comunitària dels seus barris, pobles i ciutats.

Aquesta entrevista forma part d’un cicle de converses amb regidors i regidores d’Educació de diversos municipis de Catalunya. Podeu recuperar-les aquí:

• Soledad Rosende (Martorell)
• Núria Marco (Amposta)

L’agenda de política local Municipis 360, municipis d’oportunitats. 28 mesures per a una legislatura d’educació a temps complet (2023-2027) és un document adreçat als nous ajuntaments que es constituiran aquests propers mesos. L’agenda és una caixa d’eines perquè els ajuntaments triïn com poden i volen donar resposta als seus reptes prioritaris de l’educació a temps complet.

L’educació fora escola és un element central per a les agendes locals, d’especial interès per al nou mandat 2023-2027 que tindrà l’inici en les properes eleccions municipals. La desigual distribució de les activitats escolars (territorialment i socialment), així com l’exclusió sistemàtica dels grups en situació de major vulnerabilitat d’aquestes són elements que hauran de ser adreçats al llarg dels propers anys.

Els ens locals són els agents institucionals clau per aconseguir que les activitats extraescolars afavoreixin la cohesió, el benestar, l’equitat, el teixit social (cultural, esportiu, artístic) i l’acció comunitària. En paral·lel, però, les situacions de partida dels municipis per fer front a aquests reptes compartits són extremadament diverses. No tots els municipis tenen les mateixes problemàtiques educatives, prioritats polítiques, recursos econòmics, i capacitats tècniques. Igualment, a diferència dels ensenyaments pròpiament formals, l’educació 360 parteix d’una oferta ja existent al municipi de caràcter divers, proveïda per múltiples actors, i que depèn sobretot de la presència històrica de proveïdors (privats o del tercer sector) culturals, artístics, esportius i comunitaris.

Justament per això, l’agenda 360 es presenta com una caixa d’eines, flexible i adaptable, pensada per ser traduïda i interpretada en clau local per adaptar-se a aquesta casuística diversa. Així, l’agenda 360 ha de permetre que cada ens local esculli els instruments que més s’adeqüin a les seves problemàtiques, prioritats, recursos, capacitats o oferta territorial. Per tal de fer-ho, l’agenda vol facilitar la selecció de mesures, a través de la identificació d’aquelles palanques més rellevants que cal que activi un ajuntament per tal d’implementar cadascuna de les mesures: palanques de governança, lideratge o coordinació municipal; palanques de regulació i reglamentació; palanques de provisió de serveis; i palanques econòmiques o pressupostàries.

Tot i aquesta varietat de casuístiques municipals, hi ha elements que cal entomar en tots els processos. Primer, la governança educativa, és a dir, la necessitat de coordinar diversos actors (administracions, entitats proveïdores, teixit associatiu) i les famílies, especialment les tradicionalment més allunyades d’aquestes activitats, per raons tant econòmiques com simbòliques. Les experiències dels ajuntaments posa de manifest que la governança és un procés que cal planificar i executar activament, i que la relació amb les famílies no pot ser passiva, sinó proactiva i que ha de tenir en compte les especificitats econòmiques, simbòliques i lingüístiques d’aquestes, amb un paper clau de la mediació cultural.

En segon lloc, l’accessibilitat de les activitats: que implica una mirada econòmica (per exemple, activitats de baix cost o gratuïtes) i una de territorial (activitats properes al territori). Aquí, especialment en els municipis més grans, sorgeix la necessitat d’una mirada que vagi més enllà del context més proper (sovint, les escoles), i avançar cap a l’oferta de barri. Un altre element rellevant, que és sovint invisible, és la necessitat de cooperació entre municipis, sobretot els més petits, per tal de crear sinergies entre ells i avançar, doncs, cap a una oferta supramunicipal.

Tercer, i a diferència dels ensenyaments pròpiament formals, l’educació 360 parteix d’una oferta ja existent al municipi/territori, de caràcter divers, i proveïda per múltiples actors. Així doncs, la tasca de l’administració sovint no és tant la provisió o la creació d’aquestes activitats, sinó especialment la planificació, regulació, homologació i acreditació d’aquestes activitats. És a dir, estratègies d’incidència sobre aquesta oferta: ja sigui, des d’una perspectiva de menors recursos tècnics i financers, a partir del diàleg entre actors educatius o, en aquells casos amb major recursos, aspectes d’acreditació i homologació.

Finalment, l’estratègia d’implementació d’una agenda municipal d’educació 360 no passa per copiar mimèticament bones pràctiques, sinó sobretot inspirar-se en les diferents fases d’implementació d’aquesta (la governança, l’accessibilitat econòmica i territorial, la planificació i coordinació en l’entorn proper, o en l’acreditació i homologació d’activitats pre-existents), donant molta més flexibilitat als municipis a l’hora de construir una agenda pròpia i adaptada a la seva realitat local.

Així doncs, l’agenda 360 vol allunyar-se de la imposició vertical (que dificulta la corresponsabilitat), així com les mirades simplistes i les recomanacions mecàniques. Sovint (no sempre, però massa habitualment) les recerques, els reculls de bones pràctiques i d’evidències del què funciona en educació ofereixen respostes simples, solucions màgiques a problemes extremadament complexos. Es tracta de productes, a vegades, maniqueus, de menús tancats, de respostes predefinides que no sempre tenen en compte la complexitat en la que l’administració ha d’operar, en especial els ens locals (i, encara més, els dels municipis petits): les restriccions pressupostàries; les capacitats tècniques limitades del propi personal de l’administració; l’ordenament jurídic, rígid i burocràtic; o la diversitat, idiosincràsia de cada municipi, entre d’altres.

Per això, l’agenda 360 no ofereix pas un recull de bones pràctiques a ser copiades mimèticament per als municipis. Al contrari, l’agenda proposa un model (més complex, sens dubte, però també més customitzable) que permet inspirar-se en les diferents fases d’implementació de les bones pràctiques locals identificades: la governança participativa, l’increment de l’accessibilitat econòmica i territorial, la planificació i coordinació en un entorn proper, o l’acreditació i homologació d’activitats pre-existents. Al fer-ho, l’agenda 360 dota als municipis de molta major autonomia a l’hora de construir una agenda adaptada a la realitat local.

En conclusió, l’agenda Municipis 360, municipis d’oportunitats ha de ser una eina útil per a la governança i la planificació, la provisió i el finançament, l’homologació i l’acreditació de les activitats extraescolars per a municipis diversos i necessitats diferents, però amb un repte compartit: incrementar l’equitat i l’accés a les activitats extraescolars.

El Palau d’Anglesola un poble situat a la comarca del Pla d’Urgell hi viuen, segons l’Idescat, 346 menors de 14 anys. Encara que pugui semblar difícil, el 100% d’aquests nens i nenes saben que al seu municipi s’hi impulsa el Passaport Edunauta, un programa que promou i reconeix els aprenentatges que s’assoleixen fora de l’escola. L’exemple d’aquest poble petit demostra que implementar amb èxit aquesta eina educativa en municipis de dimensions reduïdes no només és possible sinó que fins i tot pot ser més fàcil que en una ciutat. Com ho han fet possible?

El Passaport Edunauta un recurs per a desplegar l’educació 360

El municipi té un fort compromís amb l’educació a temps complet, ja fa quatre anys que l’Ajuntament es va adherir a l’Aliança Educació 360.

“Tinc la convicció que convertir un municipi en un territori educador és més factible en un poble que en una gran ciutat”, assegura Francesc Balcells, l’alcalde de El Palau d’Anglesola, que és mestre de professió. La seva trajectòria al sector educatiu i el compromís per a potenciar les experiències educatives més enllà de les parets de l’escola ha estat clau en aquest procés.

Per impulsar aquest treball, el poble compta amb la Comissió d’Educació 360. Aquest grup està format per veïns i veïnes amb sensibilitat per l’educació en totes les esferes com: els caps de l’agrupament escolta, mestres, pedagogues, responsables de la biblioteca municipal, membres de l’AFA entre altres. Totes elles treballen amb un objectiu comú: que Palau d’Anglesola sigui una vila educadora: conscients que l’escola és el pal de paller però que també s’educa i s’aprèn a les entitats, les festes populars i als parcs i jardins del poble.

“Fa més d’un any ens van plantejar la idea d’impulsar el programa del Passaport Edunauta al municipi. Vam veure que el programa oferia moltes oportunitats i que podia ser una eina molt potent per crear el poble educador que volíem”, afegeix Marta Roca, mestra i coordinadora de la comissió d’educació 360 del Palau d’Anglesola.

Un programa per cohesionar el treball del poble

El Passaport Edunauta ha estat una oportunitat per alinear i impulsar que les activitats que realitzen les entitats del territori i aquestes tinguin una “consciència d’aprenentatge”, es pensin i dissenyin amb una mirada educativa. Treballar per a sensibilitzar i aplicar aquesta perspectiva és una de les tasques de la comissió d’Educació 360 per tal de construir un catàleg d’activitats edunautes ric i variat per a tots els infants del municipi.

Sense dubte aquest és un dels principals reptes: explicar i fer entendre el concepte d’educació 360 i vèncer les inèrcies de maneres de funcionar i organitzar-se que s’arrosseguen des de fa dècades. “La nostra feina és anar picant pedra: a les entitats els hi diem que no han de deixar de fer el que fan, sinó que s’han d’obrir més, i això a vegades costa perquè significa deixar de fer la seva rutina”, afirma Balcells.

Afortunadament el municipi compta amb una trentena d’entitats en actiu que ofereixen un ventall d’activitats ampli i amb qui treballar de forma progressiva. “Som un poble molt actiu”, afirma Roca, malgrat ser un poble petit, de 2.200 habitants,

Potenciar la participació dels infants i les seves famílies

Una de les potencialitats que en destaquen del Passaport Edunauta al municipi és la comunicació i mobilització dels nens i nenes per a que participin. En un poble petit com el Palau d’Anglesola la comunicació del projecte és més fàcil, s’arriba ràpidament a totes les cases i la comunicació propera que aporta el boca-orella empeny amb més facilitat la participació a les activitats. No només això, els possibles entrebancs relacionats amb el desplegament del programa i es solucionen amb més agilitat.

Un altre agent molt rellevant en la vida del Passaport Edunauta al municipi de El Palau d’Anglesola és el de l’Escola Arnau Berenguer, la única del poble i la seva AFA.

Aquestes “són clau per al programa” reivindica l’alcalde, i en concret, afegeix, el seu claustre de mestres amb el seu compromís en l’ús de l’eina: “L’èxit del Passaport Edunauta és que els tutors de l’escola, divendres a la tarda dediquin almenys un part del temps abans d’acabar la setmana a recordar les activitats que es poden fer aquell cap de setmana amb el Passaport”.

I els infants de El Palau d’Anglesola que van a escoles d’altres municipis? Aquests no en queden fora de la seva participació ja que arriben a aquests a través d’altres agents que fan de prescriptors. “És molt fàcil d’arribar-hi a través del agrupament escolta o de l’educadora social”, afirma Roca, i així és com tots els nens i nenes del poble saben què vol dir “ser edunauta”. Amb aquesta implicació “És així com aconseguim que siguin els infants qui estirin els pares a anar a les activitats perquè volen omplir el Passaport”, assegura.

El repte: continuar enfortint el programa i l’accés a l’educació en el fora escola

En els propers mesos els principals reptes de treball seran seguir estenent i aprofundint el programa. Especialment seguir implicant a la resta d’entitats del poble. “Aquest és el segon curs que fem el Passaport Edunauta i estem en procés que les organitzacions del poble se’l facin seu amb més intensitat”, afirma Balcells. La coordinadora de la comissió d’educació 360 també ho espera,- “ens agradaria molt que fossin les entitats les que ens truquessin a la porta per dir-nos que tenen una activitat que pot ser edunauta” i seguir fent créixer el catàleg. I el segon repte passa per vincular al projecte famílies reticents a la participació social i trencar barreres d’accés. “Poc a poc comencen a venir nens i nenes que no veiem mai a cap activitat. Només per això ja val la pena el que fem”, diu Roca.

Al municipi seguiran treballant per assolir aquests dos objectius. “Ens hem de creure que qualsevol transformació d’un municipi passa per l’educació”, afirma l’alcalde. I ara que venen eleccions, està convençut que passi el que passi el projecte del Passaport Edunauta es mantindrà. “Si al maig hi ha un canvi, els mestres i les famílies demanarien que el projecte es mantingués”, assegura. I aquest és, segurament, el veritable triomf de la iniciativa.

La Xarxa territorial d’Educació 360 del Camp de Tarragona ha celebrat una trobada amb l’objectiu d’impulsar-se arreu dels municipis. La jornada ‘Ecosistemes i Xarxes educatives per l’equitat’ ha comptat amb més de 80 professionals del món de l’educació, la pedagogia i els serveis socials. L’acte ha permès conèixer experiències del Camp de Tarragona en les quals s’ha buscat dialogar al voltant de les necessitats actuals, les oportunitats i els reptes de futur de l’educació més enllà de l’escola.

El Casal de les Dones de Reus ha acollit la primera trobada d’Ecosistemes i Xarxes Educatives per l’equitat de la Xarxa Territorial d’Educació 360 del Camp de Tarragona. Un pas que ha permès promoure i oferir eines a partir de les experiències de diversos projectes amb mirada 360 ja existents a la regió. Així mateix, s’ha apostat per identificar reptes i aportar solucions per combatre les desigualtats educatives que es donen dins i fora de l’escola. Tot plegat sota l’objectiu de construir al Camp de Tarragona una xarxa sòlida i diversa, formada per centres educatius, entitats, ajuntaments i altres agents als diferents pobles i ciutats del territori. El director de l’Aliança Educació 360, Enric Aragonès, ha subratllat que “cal passar d’aquestes iniciatives aïllades a un canvi sistemàtic per garantir les mateixes oportunitats educatives a tots els infants i joves”.

Alhora, davant la proximitat de les eleccions municipals, Aragonès també ha aprofitat per presentar l’agenda ‘Municipis 360, municipis d’oportunitats’. Un document que “vol ser un full de ruta per als ajuntaments, però també per a la comunitat educativa”, ha afegit. L’agenda de polítiques locals 360 recull 28 mesures extretes de municipis en els quals ja s’han posat en marxa i han estat tot un èxit. D’aquesta manera, ha fet una crida per tal que els pròxims líders dels governs municipals identifiquin les polítiques del fora escola com un àmbit important per als seus programes i projectes municipals.

Experiències al Camp de Tarragona

La jornada s’ha dividit en dues taules d’experiències. En primer lloc, sota el títol ‘Quan les experiències de l’entorn es transformen en oportunitats educatives’ ha servit per explicar quatre projectes. ‘Vincles’ és una proposta que, segons la cap de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Reus, Núria Bruno, “ha de permetre que els nens i nenes sentin els equipaments de la ciutat com un espai més de les seves vides”. També s’ha donat a conèixer TecnoArt, un projecte de l’escola Saavedra de Tarragona que fusiona la tecnologia i l’art i que porta fora de l’escola el treball fet a classe a la Fira TecnoArt. “Hem aconseguit despertar l’interès tecnològic als alumnes amb activitats integradores dins de l’aula que, després, es porten al carrer perquè tota la ciutat ho pugui conèixer”, explica Sergi Moncusí, director de l’escola Saavedra de Tarragona.

La directora de l’Associació Quilòmetre Zero, Marina Claverias, ha exposat el projecte Rossinyol de mentoria socioeducativa entre infants o adolescents i estudiants universitaris o de cicles formatius. “Necessitem establir més aliances amb els centres educatius i les institucions públiques”, ha subratllat. Pel que fa a estratègies educatives, l’Elena Piñol, sòcia de la Cooperativa Cuentropia, ha presentat el projecte ‘Educació a través dels contes’. Piñol ha fet valdre els educadors i ha remarcat que “els contes tracten molts valors que també ens serveixen per educar”.

La segona ronda d’experiències ‘Quan la comunitat es connecta per donar resposta a les necessitats educatives de tots els infants’ ha mostrat la tasca d’ajuntaments com el de Tarragona o el Vendrell. La tècnica de serveis educatius de l’Institut Municipal d’Educació del consistori tarragoní, Jordina Plaza, ha explicat que el projecte ‘Espai públic, espai de joc’ ha permès donar vida a espais com el Parc de la Ciutat amb activitats educatives, culturals i familiars. D’altra banda, també s’ha conegut el treball fet a l’escola Prat de la Riba de Reus, a través del seu director, David Roco. Un centre que ha creat fins a 33 línies d’acció en temps extraescolar per tal de mitigar les persistents desigualtats educatives basades en l’origen social. “Hem treballat de valent per tal que tots els infants de la nostra escola tinguin les mateixes oportunitats fora escola”, ha defensat.

Des de l’Ajuntament del Vendrell, la tècnica de la regidoria d’Educació, Anna Cardona, ha detallat el pla per a la inclusió en l’educació fora escola del municipi. “El nostre objectiu és possibilitar l’accés a tots els infants i joves amb diversitat funcional a les activitats extraescolars del municipi durant tot l’any, curs escolar i període de vacances”, ha afegit. I en aquest conjunt, el director tècnic de la Fundació En Xarxa, Jordi Navarro, ha exposat quina és la situació des dels Serveis d’Intervenció Educativa Inclusius (SIS) que tenen l’objectiu de promoure la inserció social a través de la millora de les capacitats i competències dels nens i adolescents. “Continuarem treballant per trencar estigmes i promoure la inclusió, però es necessita més suport econòmic per part de les administracions”, ha emfatitzat Navarro.

L’acte també ha comptat amb la coordinadora de la Xarxa d’Educació 360 del Camp de Tarragona, Raquel Barbier, qui ha convidat als assistents a unir-se a la plataforma i aprofitar la jornada per establir sinergies. L’acte l’ha clos la tècnica dels serveis educatius de l'Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona, Montserrat Alegre, i el regidor d’Educació de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens.

Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

José Antonio Ruiz, coordinador de la PINCat (Plataforma d’Infància de Catalunya) de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector ha elaborat un recull propostes per a les properes eleccions municipals on es destaca el desenvolupament d’una mirada d’Educació 360 als municipis com a element crucial per a fer més eficaç i col·laborativa la defensa dels drets dels infants.

Sota el nom, ‘Els reptes per a la defensa dels drets de la infància des dels municipis’, la PINCat presenta les prioritats a desenvolupar en clau d’infància durant la pròxima legislatura, estructurades en cinc eixos: garantir la participació dels infants i adolescents; lluitar contra la pobresa infantil; promoure l’educació inclusiva i la igualtat d’oportunitats; protegir els drets de la infància, i promoure i reforçar els agents que treballen pels drets de la infància.

Els partits polítics estan immersos en la cursa electoral. El clima ja és clarament de precampanya i, en molt poques setmanes, el debat polític prendrà molta més força amb motiu de les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. Serà el moment de comprovar si la infància, i la garantia dels seus drets, estan dins les prioritats dels i les alcaldables dels pobles i ciutats d’arreu de Catalunya i si realment és considerada com el que és, ciutadania de ple dret que ha d’estar al centre de les polítiques públiques, incloses les que s’impulsen des dels governs locals.

Almenys així hauria de ser-ho si tenim en compte la situació de vulnerabilitat en la qual es troben milers de nenes, nens i adolescents a casa nostra. A Catalunya, la taxa de pobresa i exclusió infantil és de gairebé el 33% 1 en contraposició de la mitjana europea que és del 24%. Catalunya i Espanya formen part, junt amb Romania i Bulgària, del deshonrós pòdium d’estar entre els territoris de la Unió Europea amb més pobresa infantil 2 . Una xifra impossible de suportar i pair en termes d’equitat i justícia social i que crida a actuar-hi amb la màxima celeritat i contundència.

El món local té molt a fer davant aquesta fractura social i és fonamental que també se’n responsabilitzi des de les seves competències. Els ajuntaments són l’administració més propera a les persones i tenen la capacitat de desenvolupar mesures i accions que poden revertir aquestes desigualtats des de diferents àmbits, entre els quals un de fonamental, l’educació.

La pobresa infantil i l’educació són vasos comunicants: com menys ingressos econòmics té la família, més es multiplica el risc d’abandonament escolar i més possibilitats té l’infant de perdre oportunitats laborals i de promoció personal quan sigui adult. Per aquesta raó, el paper de l’educació és cabdal per trencar amb aquest cercle viciós i la contribució dels governs locals és clau per sumar-hi esforços i abocar-hi recursos.

Els municipis han d’incorporar una mirada 360 en els seus projectes educatius per afavorir la igualtat d’oportunitats. L’aposta ha de ser per un model que sumi l’educació lectiva i la no lectiva durant tot l’any (al llarg del curs escolar i a l’estiu) i que es desenvolupi en col·laboració amb les entitats del territori, afavorint el diàleg entre els diferents agents socials i educatius. Així ho demanem les entitats socials en un document que recull les propostes electorals de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) per als comicis del 28-M 3 . Entre les diverses propostes, el tercer sector social planteja incrementar i millorar l’accés a les activitats de lleure educatiu per als infants i adolescents amb menys recursos mitjançant un sistema d’ajuts clar i de fàcil accés. És prioritari perquè les desigualtats educatives són més evidents fora de l’escola que dins i perquè cal reforçar aquesta mirada 360, transversal i integral, que té en compte totes les esferes i tots els agents implicats.

Es calcula que un 20% dels infants i adolescents dels barris amb rendes familiars baixes no participen en les activitats extraescolars ni en les entitats de lleure per motius econòmics o culturals, entre altres 4 . Posar fi a la vulneració d’un dret universal tan primordial és una responsabilitat compartida. Si s’ha demostrat que el lleure millora les competències educatives, acadèmiques i emocionals d’infants i adolescents 5 , com podem privar-los d’aquestes oportunitats tan valuoses i significatives per a les seves vides?

El Passaport Edunauta ha contribuït a cohesionar les àrees del consistori de Viladecans sota un objectiu comú: garantir les oportunitats educatives en el fora escola de tots els infants del municipi.

Quan l’Ajuntament de Viladecans va decidir sumar-se a la iniciativa del Passaport Edunauta, ara fa un any, ho va fer pensant en promoure les activitats educatives extraescolars que s’organitzaven al municipi, connectar-les entre si i reconèixer el valor educatiu dels aprenentatges que s’hi adquireixen. Però en el desplegament del programa, també han assolit una altra fita: connectar, més encara, les diverses àrees de l’Ajuntament per ampliar o connectar oportunitats educatives més enllà de l’escola.
El cas del territori de Viladecans és un bon exemple que explica com aquest programa, impulsat per l’Aliança per l’Educació 360, no només construeix un catàleg d’activitats ric i divers, també acaba empenyent cap a una millor coordinació de diferents regidories municipals. En reflexionem amb Ruth Cebador i Marc Alonso, tècnics de l’Àrea d’Educació.

Els resultats visibles: un catàleg únic d’activitats per als infants i famílies:

Amb un any de desplegament del Passaport Edunauta, Viladecans ha aconseguit alinear i treballar amb les àrees municipals d’educació, cultura, medi ambient, joventut i igualtat, medi ambient i esports, connectant-les amb la biblioteca, el teatre municipal Atrium, els casals de barri i els centres educatius, entre altres actors, per tenir una programació d’activitats extraescolars de qualitat unificada en un sol catàleg.
Aquesta gestió de la informació facilita la visualització de tota la oferta del municipi als infants i famílies, també és un recurs útil per al treball dels professionals.
En tot l’any passat es van organitzar 133 activitats, un èxit remarcable que tot indica que se superarà aquest any: de l’octubre fins al febrer d’aquest curs 22/23, s’han fet ja 80 activitats gratuïtes en 18 espais edunautes del municipi, implicant els 16 centres educatius de la ciutat per fer arribar a 2.001 infants de 3r, 4t i 5è d’Educació Primària el catàleg d’activitats que preparen des de l’Ajuntament.

Un treball municipal en clau 360 amb un gran valor per al desplegament:

Cal remarcar que res d’aquest treball ha estat forçat. A Viladecans fa temps que l’Ajuntament treballa de forma transversal i que té una mirada educativa 360, tenint cura les activitats extraescolars.
“El 100% dels projectes d’educació treballem amb altres àrees de l’Ajuntament o amb agents externs amb potencial educatiu. La nostra és una feina transversal i en xarxa constament”, asseguren Ruth Cebador i Marc Alonso, tècnics d’educació de l’Ajuntament.

Ambdós afirmen que implantar el Passaport Edunauta al municipi “no ha significat inventar-se res” i els “ha servit per vincular activitats que ja es feien”, asseguren. La feina inicial ha consistit en agrupar les activitats existents sota un mateix paraigües i aprofitar el relat que ofereix el programa. “El Passaport Edunauta ens ha servit per connectar i promocionar totes les activitats que ja es feien fora de l’horari lectiu sent un altaveu per arribar millor a la ciutadania ”, resumeix Alonso.

La organització i treball entre àrees amb el Passaport Edunauta

A nivell organitzatiu no han estat necessaris molts canvis interns, s’han valgut de l’experiència acumulada de treball municipal amb mirada 360 dels últims anys perquè l’aterratge del Passaport fos més senzill. De fet, una bona prova d’aquesta mirada transversal és que el programa no depèn només d’una única regidoria. El govern municipal s’organitza en grans àrees, una de les quals és la d’acció comunitària. És dins d’aquest gran grup de treball que s’inclouen els regidors de tots aquells temes que tenen a veure amb els serveis a la ciutadania: salut, educació, igualtat, serveis socials, esports.
La clau de l’èxit, asseguren ambdós tècnics, és que el lideratge és molt clar: “Hi ha una línia política i de direcció del servei molt clara i una aposta política molt important per impulsar el Passaport Edunauta”, afirmen.

Més enllà d’aquest lideratge i model organitzatiu, el paper dels tècnics municipals d’educació com a executors del programa és clau per a fer el seguiment i reforç amb els diversos agents participants i garantir que tot funciona, relata Cebador. Les principals tasques que en destaquen són:

La recerca de complicitats i espais de treball conjunt amb totes les àrees de l’Ajuntament. “Des de l’àrea d’educació coordinen i van picant a la porta de cada àrea municipal per saber quines coses fem a cada regidoria que puguin entrar al programa. Si totes les àrees responem, és relativament senzill que el projecte tingui èxit”, firma Vanessa Montijano, tècnica de medi natural. En el cas de l’àrea de Medi Ambient aquesta forma de treballar és molt natural, “ara el que hem fet és integrar les activitats que fèiem al Passaport Edunauta, perquè a més la majoria ja tenien un enfocament molt familiar”, assegura. Sumar-se al projecte, doncs, no ha suposat ni molt menys un daltabaix organitzatiu. Només hi veu avantatges: “Tenir el Passaport Edunauta al municipi és un reforç en la difusió de les nostres activitats, una finestra al públic”.

La construcció i adequació d’un catàleg d’activitats amb totes les àrees municipals i entitats del territori. Aquestes proporcionen activitats per al catàleg de la pàgina del Passaport Edunauta. El consistori, de forma mensual en fa ressò i totes les escoles reben el catàleg físicament el primer dia de cada mes. “La nostra feina és detectar oportunitats”
No només això, l’àrea d’educació també “vetlla per a que les activitats que s’organitzen treballin competències transversals i siguin diverses”, afegeix Cebador.
Aquesta feina agrupada “El Passaport Edunauta és un recurs que serveix per a reflexionar i modular l’oferta d’activitats més enllà de l’escola què volem oferir com a ciutat” evitant fer les coses per inèrcia, perquè ja funcionen o perquè fa anys que es fan”, afirma la tècnica. Aquesta informació els ha permès veure que “van sortir moltes activitats culturals i de medi ambient, i de tecnològiques i esportives en vam tenir menys. Aquest anàlisi permet realitzar actuacions per a modular la oferta i garantir una oferta d’activitats reptadora.

Perquè aquesta bona acceptació del programa es consolidi, els reptes ara passen per implicar més famílies del municipi en la participació de les activitats. Cal seguir potenciant el paper de les àrees de l’Ajuntament, especialment d’aquelles que no participen de forma “directe” del Passaport Edunauta perquè no proporcionen activitats però sí que tenen un paper destacat, fent prescriptors i recomanadors als infants i famílies. Sense deixar de banda el potencial del professorat per a la seva capacitat de detectar millor les necessitats dels infants.

Mentrestant, Viladecans s’aprofita dels beneficis d’haver implantat el Passaport: s’han cohesionat tant les àrees de l’Ajuntament que ha sorgit un projecte nou, el F’estiu Jove, una proposta d’activitats d’estiu per a joves que va néixer entre tres departaments a partir del Passaport Edunauta. Un pas endavant més per seguir ampliant i reforçant la igualtat d’oportunitats educatives al municipi.

Els dies 21, 23 i 30 de març se celebraran tres jornades organitzades per les diferents xarxes territorials d’Educació 360 amb l’objectiu de reflexionar sobre quines polítiques educatives s’estan desplegant en el fora escola, quins ingredients tenen els projectes escolars que connecten amb l’entorn i quines pràctiques significatives estan duent a terme les entitats que treballen amb infants i joves més enllà de l’horari lectiu. Totes institucions que les impulsen comparteixen un mateix repte: reduir les desigualtats educatives en l’àmbit del fora escola dels seus pobles, ciutats i comarques.

En el marc de tots els actes l’Enric Aragonès Jové, director de l’Aliança Educació 360, presentarà l’agenda de mesures Municipis 360, municipis d’oportunitats

La xarxa de Terres de Lleida celebrarà el seu acte el dia 21 de març a la tarda al Palau d’Anglesola amb el programa següent:

19:00h – 19:10h Benvinguda i presentació
19.10h – 19.20h Les principals línies estratègiques de l’agenda “Municipis 360, municipis d’oportunitats”
19:20h – 20:20h Taula d’experiències educatives en clau 360

• Estratègies per promoure un poble educador des de la política local,
• Oportunitats educatives fora escola a Guissona
• Passaport Edunauta al Pallars Jussà
• Projecte “Keep Kalm”, cooperativa de lleure Quàlia

20:20h – 20:30h Tancament

INSCRIU-T’HI

En el cas de les Comarques Gironines, l’acte, coorganitzat amb la Diputació de Girona, se celebrarà el dia 23 de març a les 10h a la Casa de Cultura de Girona La Diputació, com a ens impulsor dels plans estratègics 360 en els municipis, farà balanç de les diferents actuacions municipals en aquest àmbit i representants d’alguns ajuntaments gironins explicaran quins han estat els assoliments i quines les següents passes.

10:00h – 11:00h

• Benvinguda i presentació
• Consolidant l’Educació360 a les comarques gironines
• Presentació de l’Agenda de polítiques municipals d’Educació 360
• Una aposta de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Girona

11:00h – 11:30h Pausa café
11:30h – 12:45h

• Què ha aportat l’Educació 360 als municipis?
• Breu presentació de la línia de subvencions per al foment de programes educatius en l’àmbit de les comarques gironines

12:45h – 13h Conclusions i tancament

INSCRIU-T’HI enviant un correu a groca@ddgi.cat

La xarxa del Camp de Tarragona s’estrenarà amb una trobada al Casal de les Dones de Reus el divendres 30 de març on representants de 8 projectes impulsats per actors i municipis diversos debatran sobre com transformar l’entorn en oportunitats d’aprenentatge i com la comunitat educativa es connecta per donar resposta a les necessitats educatives d’infants i joves, sense deixar-ne cap enrere.

10:00h – 10:10h Benvinguda
10:10h – 10:25h L’impuls de l’Educació 360 al Camp de Tarragona
10:25h – 11:20h Quan les experiències de l’entorn es transformen en oportunitats educatives.

• Projecte Vincles, Ajuntament de Reus
• Projecte Tecno Art, Escola Saavedra de Tarragona
• Mentoria socioeducativa, directora de l’Associació Quilòmetre zero
• Educació a través dels contes, Cooperativa Cuentropia

11.20 – 11.45h Pausa cafè
11.45 – 12.45h Quan la comunitat es connecta per donar resposta a les necessitats educatives de tots els infants.

Taula d’experiències conduïda per Anna Fortuny, periodista

• Espai públic, espai de joc, Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona
• Programa “La inclusió en l’educació fora escola”, Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament del Vendrell
• Serveis d’Intervenció Educativa inclusius, Fundació En Xarxa
• Escola i ecosistema educatiu: un canvi de mirada, Escola Prat de la Riba de Reus

12.45 – 13h Cloenda

INSCRIU-T’HI

Clàudia Mas, periodista.

Núria Marco és la regidora d’Educació i segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Amposta, consellera comarcal i vicepresidenta segona al Consell Comarcal del Montsià.

Què és per a tu l’educació a temps complet?

És assumir unes responsabilitats educatives per anar més lluny de les aules, així com millorar i valorar aquests espais o activitats. L’alumnat quan surt de les aules viu unes experiències que els aporten aprenentatge. Qualsevol agent de la ciutat o àrea municipal que té relació amb infants, adolescents i joves està educant i és de vital importància que ens en responsabilitzem.

La rellevància del lideratge municipal per abordar solucions des d’una perspectiva d’ecosistema educatiu local és una realitat.

El lideratge municipal és la fórmula perquè tots els actors s’impliquin i accedeixi a la informació, que sovint manca. Una de les tasques de l’Ajuntament és ser el punt d’unió entre els centres i la ciutadania. I així donar més oportunitats.

Amposta és una de les ciutats pilots dels passaports d’aprenentatge. De fet, s’ha posat en marxa el Passaport Edunauta. En què consisteix?

Es tracta d’una metodologia basada en un enfocament educatiu local per fomentar la participació en activitats extracurriculars obertes, dins i fora de l’escola, de tots els infants, independentment del seu origen social, per tal d’ampliar la igualtat d’oportunitats educatives. Es tradueix en un llibret que tenen els xiquets i xiquetes, des de tercer de primària fins a sisè de primària, on col·loquen un segell cada vegada que assisteixen en una activitat fora dels centres. Els fa reflexionar. Se’ls fa preguntes respecte a l’aprenentatge de l’activitat, que poden respondre de forma escrita o il·lustrativa. D’aquesta forma s’adonen que anar a un museu o una cursa solidària també és una via d’aprenentatge.

Quins són els avantatges d’aplicar una mesura d’aquest tipus?

En primer lloc, donar a conèixer totes les oportunitats educatives que passen fora de l’escola, tant a infants com a famílies. Cada mes recollim totes les activitats educatives adreçades a aquestes edats i les fem arribar als centres que ho traslladen a les famílies. Informem més i, per tant, les famílies tenen més coneixement de què passa fora l’aula.

I, en segon lloc, és l’accessibilitat a les famílies vulnerables. Totes les activitats proposades són de caràcter gratuït, o bé, no superen a l’euro. El preu no és inconvenient. Hi ha la possibilitat que famílies no disposin del temps per fer un acompanyament a activitats com els museus o rutes per l’entorn natural, però entre els infants de l’aula creen una xarxa i s’animen mútuament a anar-hi plegats. Hem observat com famílies que abans no participaven en certes activitats, ara es comencen a interessar.

Quins són els reptes que heu hagut d’afrontar?

Aconseguir arribar totes les famílies i adaptar l’activitat perquè s’adeqüi als interessos dels infants que participin del passaport. D’altra banda, un altre repte és l’acompanyament familiar, així com assolir, en la mesura del que sigui possible, la implicació de més famílies en les activitats proposades.

A la taula rodona ‘Municipis 360, municipis d’oportunitats’ deies que és imprescindible conèixer la població i les seves necessitats.

La via d’informació per conèixer les seves necessitats és tot un repte. Ara com ara, els infants no hi han participat, però preveiem que el curs vinent es posi en marxa el Consell d’Infància i Adolescència. Serà un lloc de participació d’infants i adolescents on ells expressaran els seus interessos i propostes..

A la taula rodona també afegies que per aconseguir la qualitat en l’oferta educativa permanent cal teixir confiances. Entre qui?

Més que confiances, relacions. No hi ha desconfiança entre diferents agents educatius, com els centres, entitats esportives, culturals, administració, famílies. El problema és que no hi ha un coneixement de què s’està fent i d’intercanvi d’informació entre uns i els altres. Teixir aquesta complicitat d’ajuda mútua és essencial perquè l’educació fora de l’escola també sigui de qualitat.

L’educació no pertany només a la regidoria d’educació. Si no que també és joventut, serveis socials, turisme, mercat, cultura… El 90% de les àrees tenen una influència educativa.

Evidentment, la regidora d’educació és la que té més influència. Però moltes altres àrees també tenen aquesta potestat. El passaport edunauta així ho deixa plasmat i m’agrada posar en relleu que moltes regidories no havien explorat. El mercat municipal és un exemple molt clar. Allí es poden explicar tant històries de la ciutat així com la importància de l’alimentació de proximitat. Un cop despertes aquesta sensibilitat les opcions són múltiples. Fas que els xiquets i xiquetes s’adonin que anar a veure una exposició també és educació. És important entendre que quan surtin de les aules poden continuar aprenent i haurien de poder continuar aprenent amb les mateixes condicions de qualitat i d’igualtat.

Aquesta entrevista forma part d’un cicle de converses amb regidors i regidores d’Educació de diversos municipis de Catalunya. Podeu recuperar-les aquí:

• Soledad Rosende (Martorell)
• Maria Truñó (Barcelona)

El passat 20 de gener van tenir lloc les cinquenes Jornades de Municipis Educació 360 de les comarques gironines. Això significa que existeix una bona trajectòria de treball conjunt i col·laboratiu dels municipis gironins, iniciada l’any 2019 amb el suport de la Diputació de Girona. En l’espai d’aquestes jornades es plantegen les orientacions a seguir col·lectivament i s’aborden els reptes compartits que van sorgint arrel de la implementació dels projectes amb mirada Educació 360.

La metodologia i el contingut han estat pactats entre tècniques municipals i la xarxa territorial de comarques gironines. L’objectiu era crear un espai de treball per aprofundir en els reptes comuns del territori gironí extrets dels plans estratègics municipals educació 360. En concret han estat tres els reptes escollits: la coordinació entre els agents del territori, els joves i les activitats fora escola i el foment de l’equitat més enllà de la gratuïtat.

La Xarxa territorial Educació 360 de les comarques gironines compta en el moment de realitzar la Jornada amb l’adhesió de 34 municipis i 4 consells comarcals. Tant les principals capitals de comarca, Girona, Olot, Ripoll, Figueres i Blanes, com municipis prou significatius com Palafrugell, Salt, Lloret, Llagostera, Cassà de la Selva i d’altres que no per més petits menys rellevants com Celrà, Begur, Bordils o Vilablareix, així com els consells comarcals del Baix Empordà, la Selva, la Garrotxa i el Ripollès, s’han sumat a la xarxa. Dels 34 municipis adherits 19 ja compten amb seu Pla Estratègic Educació 360 i 3 consells comarcals.

El municipi de Vilablareix, proper a Girona, va acollir la Jornada reafirmant la seva voluntat i compromís en desenvolupar els projectes educatius des de la perspectiva 360, tal com ens va indicar la seva alcaldessa en la benvinguda a la Jornada. També va ser l’ocasió per donar la benvinguda al nou director de l’Aliança 360 que va fer la presentació de les principals línies de treball d’enguany. I la coordinació de la Xarxa Territorial de les Comarques Gironines va fer el balanç de les principals actuacions al territori i la presentació de futures propostes conjuntes.

Tot plegat es va fer d’una forma molt àgil per de poder donar amplitud i profunditat de les tres taules de treball, el principal objectiu de la Jornada. N’avancem un recull de les principals aspectes tractats.

TAULA 1 : COORDINACIÓ ENTRE AGENTS DEL TERRITORI

Aquesta taula, dinamitzada per Roser Solà de La Malla d’Idees, tenia per objectiu reflexionar sobre el com i el perquè de les taules de coordinació que tenen el repte de comptar amb tots els agents del territori: esportius, artístics, acadèmies idiomes o reforç, monitoratge dels menjadors escolars, etc.

En aquest espai es va reflexionar sobre la rellevància de connectar la xarxa a partir d’accions tangibles, conèixer i reconèixer els agents educatius i valorar la tasca que fan.

Amb relació a les taules on hi participen entitats, es va destacar que calia treballar amb flexibilitat, establir diferents nivells de participació i tenir una finalitat clara (quelcom tangible, que tothom s'emporti alguna cosa: exemple dels currículms de ciutat) i tenir present que cal fer sempre retorn.

També es va posar de relleu la importància de millorar la coordinació i comunicació entre diferents nivells de l'administració i dins de la mateixa administració (entre equips tècnics de diferents àrees)

Altres idees que van sorgir és que el treball col·laboratiu és un procés i que, com a tal, necessita un temps per assumir una nova manera de fer; és un canvi que no es pot fer només amb dues sessions. En aquest sentit pot ajudar el fet d’utilitzar elements que generin un sentiment de pertinença, com pot ser la creació d'un logo (identificació).

TAULA 2: JOVES I ACTIVITATS EXTRAESCOLARS.

La segona taula, tenia per objectiu reflexionar sobre com vincular a les persones joves del municipi a les activitats fora escola a través d’estratègies com ara: diversificar l’oferta, fer activitats compartides entre diferents centres de secundària, crear espais de participació i programació conjunta tècniques-joves,…

En aquesta taula, dinamitzada per Laura Mencía de l’Aliança Educació 360, es va parlar de la importància de re-humanitzar les institucions públiques en la seva feina d’educar i acompanyar el jovent.

En un context de transformació de les formes de participació juvenil, es va valorar que l’acompanyament personalitzat és molt necessari per generar vincles educatius i transformadors. Una estratègia molt més útil que no pas una oferta d’activitats no connectada amb les necessitats o interessos reals de les persones joves i que acaba generant un “consum” d’activitats, sense vincles comunitaris.

També es va concloure que és important no culpabilitzar a la jove de la manca de participació, sinó més aviat que els equips de professionals i serveis públics s’han de qüestionar com treballen l’empoderament i l’escolta vers la persona jove.

I finalment, es va debatre sobre com adaptar els objectius educatius a cada perfil o col·lectiu per a què donin resposta a les seves necessitats i circumstàncies vitals reals.

TAULA 3 : FOMENTAR L’EQUITAT MÉS ENLLÀ DE LA GRATUÏTAT

En aquesta taula, dinamitzada per la Núria Duñó de l’Aliança Educació 360, els eixos de discussió es van situar en com millorar l’accés i participació de tota la ciutadania a les activitats, com incloure la diversitat i fer les activitats fora escola atractives i accessibles per a tothom.

En aquest espai es va destacar la importància de la qualitat dels continguts, la millora dels canals de difusió i la incorporar en l'acció tutorial en la prescripció de les activitats extraescolars.

Una de les idees a destacar és que la gratuïtat no és garantia suficient per assegurar la participació, sinó que per assolir l’equitat i trencar les bretxes de desigualtat cal l’acompanyament dels infants, joves i famílies a les propostes educatives. En aquest sentit també és imprescindible fer un bon disseny de l’oferta, que sigui ampli i que contempli tots els sectors i àmbits, i que sigui de qualitat, evitant que l’activitat fora escola es converteixi en educació de segona categoria.

També es va posar molt el focus en desenvolupar mecanismes per tal d’evitar la segregació, tendint a l’heterogenïtat i la universalització i la importància de la vinculació a la xarxa comunitària.

Es va concloure que l’equitat s’assoleix a través del treball transversal de totes les àrees de l’administració i ha l’objectiu prioritari de país.

Valoració final

La valoració de la jornada és molt positiva, se li ha donat un gir al format més tradicional i s’ha adaptat a les demandes i necessitats dels municipis de les comarques gironines que ja tenen un llarg recorregut i una forta implicació amb l’Aliança 360.

No només s’han definit conceptes com equitat, coordinació entre agents o participació des del nivell més tècnic i teòric si no que s’ha fet un pas més enllà i s’han compartit estratègies per superar les dificultats que es troben en el dia a dia per implementar accions socioeducatives sota la perspectiva 360. Aquests espais han estat un encert i la participació i posada en comú entre les assistents molt enriquidora.

Finalment apuntar que el reconeixement dels agents de la xarxa és bàsic per continuar creixent de forma conjunta i afrontant els reptes municipals, elaborant accions i enfortint una governança 360 de la pròpia xarxa territorial.

Esther Salvachúa i Albert Quintana, coordinadors de la Xarxa Territorial d’Educació 360 a les comarques gironines

Clàudia Mas, periodista

Soledad Rosende és regidora d’Educació i Salut de l’Ajuntament de Martorell. El govern municipal ha apostat per implementar la Carta Bàsica d’Activitats Extraescolars de caràcter esportiu i cultural i totalment gratuïta per a tot l’alumnat de P3 fins a 6è

Què és l’educació a temps complet?

És la continuïtat que donem en l’educació als nostres alumnes. És quan els nens i nenes tenen un horari lectiu i no lectiu. A Martorell, per exemple, tenim educació en cultura i esport. És una educació que es manté de forma mantinguda i continuada en el temps.

Martorell ha estat una de les poblacions pioneres a Catalunya en aplicar l’Educació 360. Com actua en clau de polítiques educatives?

Martorell és Educació 360. Una educació gratuïta, accessible i equitativa. Aquesta és l’estratègia i la línia política que nosaltres estem desenvolupant a totes les escoles. Des de l’Ajuntament hem convertit en servei públic les activitats de tarda, impulsant la Carta Bàsica d’Activitats Extraescolars, de caràcter gratuït i universal.

Tot un repte.

I tant! (riu). El primer que vam fer és una anàlisi de la població del nostre municipi. La detecció de necessitats era una prioritat. A partir d’aquí, fa tres cursos, vam impulsar un projecte pilot i vam començar a desplegar-lo, el que s’ha acabat convertint amb la carta bàsica d’activitats. Va ser una prova que es volia convertir amb una cartera d’oportunitats i activitats pels nens i nenes. La rebuda va ser molt bona. Va ser un procés molt llarg, però creiem que era una aposta de futur i així ha esdevingut la carta.

Més de 1.200 nens i nenes han participat de la carta de serveis d’activitats extraescolars. Com heu generat tant d’impacte?

És fruit d’un treball comú, a través d’una governança compartida. Tothom s’ha involucrat en el projecte i n’ha fet difusió: afes, escoles, famílies… La clau ha estat la participació i l’aposta de tothom. Gairebé la meitat han accedit a una activitat extraescolar per primer cop a la seva vida. Sempre diem que és un projecte de tots on tots hi hem de sumar. No hi ha màgia, però quan tothom hi treballa i col·labora s’aconsegueixen coses.

Quina és la via de comunicació perquè la carta bàsica arribi a totes les famílies?

Fer una bona campanya de difusió i, sobretot, treballar amb els centres educatius els continguts de la carta. Les escoles fan servir els seus canals de comunicació, la pàgina web i les xarxes socials, per a difondre aquesta l’oferta educativa la web centre, les xarxes socials. Des de l’Ajuntament també en fem difusió, i a més, enviem un correu físic i virtual a les famílies amb fills participants. També s’han posat 12 punts d’informació a diferents escoles durant període d’inscripció.

Hi ha la voluntat d’ampliar el ventall d’activitats de la carta educativa?

Sí, ja estem treballant-ho. La carta educativa que vam presentar a l’inici escolar està constantment en revisió. El projecte pilot ha anat creixent i no ho deixarà de fer. Ara, a més d’ampliar-la també volem arribar a adolescents i estem treballant per oferir activitats destinades a aquest perfil. S’està coent, però aquesta és la idea: ampliar la carta d’activitats i ampliar fins als instituts aquesta cartera de serveis 360 al nostre municipi.

Com hi heu integrat la demanda dels infants?

A través de les entitats educatives i de les escoles. Quan fas una carta d’activitats extraescolars i l’adreces a les famílies dels infants és molt important saber què és allò que volen els nens i nenes. Les activitats han d’anar molt en concordança amb les escoles.

Un dels reptes ha estat conèixer saber quines eren les vies de comunicació per a conèixer les necessitats dels infants. Principalment ho fem a través de les famílies, però també de la comunitat educativa, direccions i les afes que treballen conjuntament amb aquestes famílies. Paral·lelament, estem treballant un sistema d’avaluació del programa, on es podran fer suggeriments i plasmar aquestes necessitats.

Fa més d’un any i mig que el projecte està en marxa. Quin balanç en feu?

Fem un balanç intern molt positiu. Parlem d’un projecte inclusiu, universal i gratuït i que, per tant, els nens i nenes; i ben aviat els nois i noies, ho gaudeixen molt. Amb aquesta avaluació sabrem quins punts podem millorar. Però la rebuda ha estat molt bona i des de l’Ajuntament estem molt satisfets.

Per aconseguir una educació 360 a la taula rodona afirmaves que és necessari un canvi en la manera de pensar, entendre les ciutats i l’educació. I que al final es tracta
d’un canvi cultural.

Sí, parlava d’un canvi de paradigma. Fa uns anys no es contemplava una educació fora de l’aula, semblava que quan sorties de l’escola l’educació s’havia acabat. Aquest canvi de paradigma ens diu que l’educació va més enllà tant en temps com en forma i que projectes com els que tenim suma l’educació en horari no lectiu. Significa un canvi d’entendre l’aprenentatge.

Hem de fer una aposta perquè tot el que sigui educació i futur. L’aposta és suma a l’educació lectiva i hem de veure com i de quina forma ho fem. El repte és fer de l’educació
allò més atractiu per al jovent.

Aquesta entrevista forma part d’un cicle de converses amb regidors i regidores d’Educació de diversos municipis de Catalunya. Podeu recuperar-les aquí:

• Núria Marco (Amposta)
• Maria Truñó (Barcelona)

“Per promoure pràctiques resilients necessitem la participació de tots els agents i, per tant, també dels nens/es i joves”. Carme Montserrat, investigadora de la UdG.

Laura Segarra, mestra i investigadora en desigualtats educatives

ENTREVISTA

Carme Montserrat Boada, catedràtica de Psicologia Social a la Universitat de Girona és la directora del projecte “Infants, joves i comunitats resilients: identificació i anàlisi de pràctiques socials i educatives des d’una perspectiva multidimensional i interseccional per a fer front a la pandèmia” que, a partir de la identificació i anàlisi de les pràctiques resilients sorgides durant l’estat d’alarma, ha elaborat una guia d’avaluació que proporciona als diferents agents socioeducatius de la comunitat mesures d’avaluació i promoció de processos de resiliència comunitària en situacions d’adversitat.

Què entenem per pràctiques resilients?

Poden ser projectes, programes i iniciatives informals, tant socials com educatius, que ajuden a les persones a superar situacions d’adversitat. Durant la pandèmia, vam analitzar pràctiques d’acord amb a les cinc dimensions del constructe teòric de la resiliència comunitària: l’acompanyament i personalització; els recursos que la comunitat ha activitat; l’acció i l’organització col·lectiva; el capital social i la comunicació.

A qui va dirigida la guia i com es pot aplicar?

La guia “Model d’anàlisi de les pràctiques resilients en el si de la comunitat” serveix per avaluar els projectes ja existents o en creació. Els indicadors de les cinc dimensions serveixen tant per saber què va bé en el projecte com què cal millorar per acostar-se a una comunitat més resilient. Per tant, el procés comença en observar quins indicadors complim i quins no i després treballar per poder-los obtenir. És una manera de reflexionar sobre si el que fem promou o no la resiliència davant de les adversitats, des d’un punt de vista comunitari.

Quins són els factors que afavoreixen l’èxit de les experiències resilients?

Aquelles pràctiques adaptades als interessos i les necessitats. El fet de comptar amb la participació de tothom, també dels més petits. El el fet d’afilar bé, amb la informació i la comunicació. La dimensió d’acció col·lectiva és una dimensió molt important. Per exemple hem vist que tots els serveis que estaven acostumats a treballar en xarxa, a la pandèmia ho van tenir molt millor perquè tenien la xarxa creada. I per tant, això és un actiu: saber qui hi ha allà a on estem intervenint i com podem treballar els diferents aspectes. Si haguéssim de crear la xarxa de nou en un moment d’adversitat, resulta més difícil que no si ja les teníem prèviament creades.

I quins factors limiten l’èxit de les pràctiques resilients?

Un dels més importants és no comptar amb la participació activa dels joves. I si ens centrem en l’acompanyament i la personalització, des del punt de vista de personalització, no adaptar-nos a les necessitats i els interessos dels nens i nenes. Però per adaptar-nos als seus interessos, els hem de fer agents actius, perquè sinó, ens podem equivocar i no saber quins són.

Quan un municipi impulsa pràctiques resilients, com pot fer-ho per arribar als col·lectius en situació de vulnerabilitat?

Un dels punts més febles que reflexa l’estudi és la manca de recursos (humans i econòmics) i de temps per arribar a col·lectius vulnerables que van quedar desconnectats de l’escola, el lleure o la sanitat. Per exemple, la regidora d’educació d’Olot ens explicava que a aquestes famílies, no els arribava la informació a través de les plataformes virtuals. Els agents havien de sortir i arribar físicament a les famílies. És a dir, en un moment donat la solució que servia per la majoria, no els permetia arribar a tothom. I per tant, hi ha famílies que, o vas allà i parles amb elles o es quedaran al marge. Per aquest tipus d’intervenció calen més mans i més temps.

De tota la informació recollida en el projecte, quines són les dades que més us han sorprès?

En els qüestionaris a infants, hi hem observat dades molt sorprenents. Primer, tota l’afectació emocional. Hem pogut veure com apareixia la paraula “salut mental” i això no ho havíem vist mai: tota la referència que fan contínuament a les emocions, als sentiments, a les pors que han tingut. I després també la gran importància que per ells ha tingut la família. Hi ha un reconeixement cap a la família: molts dels infants afirmaven que si no hi hagués hagut la pandèmia, no s’haurien adonat de la importància de la família per ells i elles. I, en canvi, també hi han expressat el poc acompanyament que han sentit per part de l’escola o, en el cas de secundària, va aparèixer però per donar deures i per estressar-los més.

S’hauria de repensar el paper que tenen els infants i joves en la participació i creació d’aquests serveis i pràctiques socioeducatives?

Completament. És una de les conclusions de la recerca. Un 48% d’infants diu que no es va tenir gens (o molt poc) en compte la seva opinió durant el confinament, a l’escola i a l’institut. És a dir, durant la pandèmia als nens se’ls va neutralitzar. Alguns d’ells deien “A mi em van dir si vols ajudar estigues quiet i no molestis”. És a dir, se’ls va neutralitzant en comptes de celebrar el potencial que tenen, que en tenen moltíssim. Això va tenir unes conseqüències nefastes pel seu benestar i per la seva salut emocional. També unes conseqüències nefastes per a la comunitat, perquè vam perdre un actiu, el dels infants i els joves.

Quines son les principals demandes que fan els infants i els joves als diferents serveis i entitats socioeducatives?

Tenir un suport instrumental està bé, l’informacional també, però sobretot necessiten suport emocional. Una altra cosa que deien els infants és que els mitjans de comunicació no espantin. Ells expliquen que estaven espantats d’obrir la televisió i veure com els mitjans de comunicació cada dia apuntaven les morts. Com ara també els espanta la guerra o el canvi climàtic. Necessiten agents que els hi expliquin, que els hi posin un contrapunt a tot això.

Quines són les tres mesures principals que caldria impulsar per promoure unes pràctiques resilients en el nostre territori?

La primera està relacionada amb la participació de tots els agents i, per tant, també dels nens i nenes o joves. Quan tu fas coses sense comptar amb la participació de tots, vas coix. La segona seria la creació de xarxes amb els actius de la comunitat i, per tant, entendre que l’escola sola no pot fer totes les coses. Com tampoc els serveis socials poden fer-ho sols. I la tercera, centrar-nos en l’àmbit de la comunicació de la informació, tenim aquí molt a fer. I per tant, assegurar-nos que podem arribar a tothom i no deixar ningú enrere. Aquestes serien les principals mesures per impulsar unes pràctiques resilients.

Jennyfer Nana Ramos, graduada social i jugadora de l’equip de Divisió d’Honor
Txema del Rosal Asensio, doctor en ciències de l’activitat física i l’esport

Aquesta temporada a l’handbol lleidatà hem fet un pas endavant en el treball en xarxa i en la recerca d’objectius comuns entre entitats i les seves potencialitats. D’aquests esforços de millora i de visió de futur ha nascut el Lleida Handbol Club, la unió dels clubs històrics de Ponent, ambdós amb més de 30 anys de bagatge competitiu a diferents categories nacionals i estatals: el Club Handbol Lleida Pardinyes i l’Associació Lleidatana d’Handbol. Dins d’aquesta integració d’estructures i programes esportius, també s’ha volgut progressar en l’impacte social que poden tenir les nostres activitats, unint el programa ”Esport amb valors” d’uns, i el projecte “Meraki” dels altres.

El gènere i l’origen familiar, principals bretxes d’accés

L’any 2018 des de l’Associació Lleidatana d’Handbol es va detectar una falta de noies que practiquessin el nostre esport entre la població lleidatana escolar. Les dades al respecte eren clares: l’enquesta d’ocupació del temps realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostrava que les noies dedicaven menys temps a les activitats de temps lliure que els nois, essent l’esport la que mostrava major diferència.

Aquesta realitat demanava buscar alguna estratègia que provoqués que les noies volguessin practicar més esport a l’escola, i en el cas que ens ocupa, que s’inclinessin per un esport d’equip molt físic i que té l’etiqueta de “masculí” com és l’handbol. Així doncs, el primer dels mites que s’havia d’aconseguir trencar estava lligat al gènere.

L’entrada de l’handbol a les escoles de Lleida no és senzilla, ja que altres esports com el futbol, el bàsquet o el voleibol, en la majoria de centres estan molt més arrelats entre la població femenina.

Aquesta circumstància obligava al club a buscar centres escolars amb poca activitat extraescolar esportiva que permetés integrar l’handbol entre les activitats que s’oferissin a les noies. A més, als centres on ja estava implantat, s’oferia des de l’altre club del territori, l’Handbol Lleida Pardinyes.

El següent dels entrebancs a superar era la segregació escolar, ja que la realitat de Lleida en aquells moments semblava assenyalar que era un dels deu municipis catalans amb més segregació escolar: gairebé un terç de les escoles d’infantil i primària estaven classificades com a centres d’alta complexitat. Això volia dir que eren els centres escolars amb més famílies nouvingudes i amb major vulnerabilitat econòmica i social.

La bona sintonia que tenia el Club amb l’Associació de veïns del barri de Balafia de Lleida va fer que el projecte s’iniciés en col·laboració amb l’Escola Balafia, amb un grup de nenes, moltes d’elles d’origen magrebí.

Gràcies a la confiança dipositada en el club des de la direcció del centre, es va iniciar amb moltes ganes i il·lusió, una activitat extraescolar on un grup de nenes que mai havien practicat cap esport, poguessin conèixer l’handbol i volguessin superar les barreres de la tradició, apoderar-se i decidir-se a practicar-lo.

Es van començar a organitzar activitats de captació, tant en horari lectiu com extraescolar, per tal que cada activitat proposada esdevingués cada vegada més un èxit de participació. L’interès de les nenes de l’escola per participar en les activitats d’handbol es va incrementar progressivament.

Els anys següents l’activitat es va expandir a altres centres del barri, principalment a les Escoles de Pinyana i Torre Queralt, on es van obrir les activitats extraescolars, principalment a les nenes de cicle superior de primària, finançades gràcies al Projecte amb oportunitat d’èxit educatiu a favor de l’alumnat (POEFA) i al Pla de millora educativa del Departament d’Educació de cadascun dels centres.

El projecte es va batejar com a MERAKI, adjectiu provinent del grec que s’utilitza per a descriure alguna cosa que es fa amb amor i creativitat, posant-hi l’ànima.

El seu veritable propòsit era el d’utilitzar l’esport com a eina integradora i transmissora de valors, per millorar la cohesió social, les relacions interculturals, que ajudés a prevenir determinats conflictes socials i millorés la participació de diversos col·lectius amb dificultats.

Partint de la idea, que escriu Álvaro Rodríguez (2008) a “El deporte en la construcción del espacio social”, l’esport compta amb símbols, mecanismes i un llenguatge d’associació́ autònom i distintiu, i les diverses formes de pràctica esportiva ocupen un paper important en la producció́ i reproducció de les relacions interpersonals, per això̀ és un element amb potencial diferenciador i alhora integrador.

L’etapa del COVID-19, va significar una parada important en el desenvolupament del projecte, i no va permetre continuar amb la bona projecció que fins aleshores s’havia donat. Tot i això passada la pandèmia, en la temporada 2020-2021, l’Associació Lleidatana d’Handbol comptava amb un grup d’aproximadament 30 noies participant com a equips tant en competició escolar en categoria aleví, com en l’àmbit federat en categoria infantil i cadet.

L’any 2022, amb la fusió de les estructures dels dos clubs de la ciutat de Lleida, el projecte Meraki vol continuar evolucionant i trencar molts dels tabús que hi ha respecte un esport com és l’handbol, considerat com una pràctica més apropiada per als nois que per a les noies, principalment pels seus requeriments de força i contacte físic, i també donar resposta a aspectes importants d’igualtat de gènere i integració social.

Beneficis individuals i socials de la pràctica esportiva

Des del club entenem que la pràctica de l’handbol, a més de una eina de beneficis físics i hàbits saludables, és una part de la solució a les problemàtiques esmentades anteriorment perquè ens aporta diverses qualitats i valors com poden ser:

• Estableix relacions socials positives.
• Introdueix en el món de la competició, l’esportivitat i la confiança en el col·lectiu.
• Aporta disciplina, constància i perseverança.
• Ajuda a gestionar les emocions en les victòries i els fracassos.
• S’aprèn a treballar en equip i dona sentit de pertinença.
• Millora la capacitat de prendre decisions.
• Lluita contra la vida sedentària i l’obesitat infantil.

El programa evoluciona cap a una doble vessant, per una part volem ser una eina apoderadora per a les nenes a les escoles, apropant el projecte Meraki a altres centres d’alta complexitat de la ciutat de Lleida; i a la vegada volem que ens ajudi a formular un programa de beques que permeti a les nenes fer el salt a l’esport federat, perquè puguin seguir aprenent i jugant dins els equips del club, amb condicions d’equitat, sense que el gènere o la situació sòcio-econòmica sigui un impediment definitiu, doncs tenim present que la pressió que pateixen les dones en societats avançades és molt més profunda en les dones provinents de societats, religions i cultures migrants, on el rol femení està, en gran manera, destinat a l’esfera privada i la cura de la família.

Actualment, hi ha un grup de 30 nenes de 4t i 5è de primària a l’Escola Balafia – Pinyana, que també estan en procés d’unificació, i 24 jugadores més, d’anys anteriors, que han pogut donar el pas als equips infantils (12-13 anys), cadets (14-15 anys) i fins i tot juvenil (16-17 anys) del nou Lleida Handbol Club.

Mecanismes d’equitat, augment de la participació i vies de finançament

Els nostres objectius i reptes principals com a club, passen per fomentar la màxima participació possible a totes les activitats que s’organitzen a les escoles; desenvolupar un pla que afavoreixi la continuïtat de la pràctica esportiva més enllà de la seva etapa escolar; impulsar la participació de totes les nenes independentment del seu origen, cultura, religió i habilitat motriu, considerant-ho, no com un obstacle, sinó com una fortalesa del programa, i tenir present que es necessari que perduri en el temps amb criteris possibilistes en tots els seus àmbits.

Estem a la recerca de mecanismes que ens ajudin a garantir l’accés i la participació a totes les nostres activitats, tant a les escoles de primària (i potser més endavant també als primers cursos de secundaria), com a les que organitzem estrictament a l’àmbit federat.

La primera barrera a trencar ha de ser el finançament de les diferents parts del programa, que a les escoles ha de ser a través de subvencions públiques o privades que permetin als centres poder desenvolupar-lo sense haver de fer un esforç extra. Aquest objectiu només pot passar per la col·laboració prioritàriament amb l’entramat municipal que dona suport d’alguna manera a les diferents necessitats educatives, socials i esportives.

Respecte a la segona part del programa, la d’integració de les noies a l’estructura federada del club, necessitem dissenyar i instaurar un bon sistema d’avaluació individual, que ens ajudi a un atorgament de beques igualitari i ben ponderat. Això serà possible amb la implicació dels serveis socials.

Per altra banda, és molt important trobar finançament des del sector de l’empresa privada, que inverteixi en dotar una bossa d’ajuts econòmics amb fons suficient per donar sortida al màxim d’infants amb ganes de practicar esport de manera estructurada i continuada.

És per aquesta raó que necessitem construir eines per a poder continuar amb el projecte, professionalitzant-lo i fent-lo créixer.

Hem de poder seguir oferint la pràctica del nostre esport a un cost mínim per a les jugadores i les seves famílies, tant a les escoles com, després als equips federats, però millorant la qualitat de tot el context de pràctica, millorant el material i les infraestructures utilitzades. Però sobretot necessitem facilitar que els recursos que s’avoquen, millorin les condicions laborals i formatives de totes les persones implicades en el projecte a través d’un treball en xarxa que ens permeti conjuntar agents públics i privats pel seu correcte desenvolupament i finançament.

De cara a aquest 2023 que comença, ja s’ha aconseguit anar creant aliances amb la Regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de La Paeria de Lleida per visualitzar el programa i ajudar-nos a trobar patrocinadors privats que vulguin col·laborar en cobrir les despeses, tant de les activitats als centres escolars, com el salt de les joves esportistes a la pràctica federada de l’handbol als diferents equips base de l’estructura del club.

Des del Lleida Handbol Club ens agrada pensar que un programa com el nostre ens ha d’ajudar a tenir un gran impacte social a nivell de pràctica esportiva, però a la vegada volem que sigui un punt de partida inspirador, perquè des de moltes altres entitats i institucions vegin en l’esport una veritable solució d’inclusió i d’equitat per una gran part dels infants de les nostres ciutats, on cada vegada les diferències socials son més determinants a l’hora d’aprofitar les oportunitats d’aprenentatge fora-escola.