ACTUALITAT
Clàudia Mas, periodista
Albert López ha estat regidor d’Educació i Serveis Socials de l’Ajuntament Celrà entre 2019 i 2023. També és mestre d’educació infantil i professor associat a la Universitat de Girona. Des de l’Ajuntament han reconvertit el Consell Escolar en Consell Educatiu Municipal que inclou les àrees de lleure, esports i igualtat. Un canvi que ha permès crear un espai de governança col·lectiu, entre els agents educatius del municipi per traçar accions i sinergies per cohesionar el sistema educatiu de Celrà.
Què és l’educació a temps complet?
És la mirada de l’educació que vol posar l’infant al centre del seu propi procés d’aprenentatge. L’infant s’està educant perquè forma part de la seva naturalesa i està aprenent a cada moment. Pensar que només aprèn quan hi ha un adult fent-ho de forma conscient és no entendre el caràcter dels mateixos infants ni que vol dir l’educació en si.
Com treballeu aquesta perspectiva educativa a Celrà?
El més important és que des de l’administració local entenguem la infància i la joventut com un valor del present. No com la societat futura que cal preparar, sinó com a ciutadania de ple dret aquí i ara. Poden aportar moltes coses a la societat, coses que són imprescindibles per democratitzar els carrers i avançar en benestar.
La primera línia que hem treballat és la comunitària perquè els inputs que trobin els infants al poble siguin els coherents. Per això vam crear el Consell Educatiu Municipal on vam incloure l’àmbit de lleure i també seguim treballant per incloure les entitats esportives així com les àrees municipals d’esports, igualtats, participació i joventut.
L’altra línia d’actuació han sigut les intervencions urbanístiques al carrer per poder retornar l’espai públic a la infància, és a dir, poder entregar als infants i a la joventut el seu dret a fer un ús autònom de l’espai públic.
A partir d’aquí vàrem crear la xarxa de camins compartits, que no és només aquests itineraris per anar l’escola. És tot un projecte que prioritza la circulació dels infants i joves a l’espai públic. I, per tant, no només té itineraris, sinó que té una xarxa de comerços amics i estableix diversos punts de trobada que articulen l’entramat urbanístic del poble. Tot cocreat a partir d’una comissió de treball amb representants de totes les AFA.
També, hem pacificat l’espai públic, amb diverses intervencions. Amb la comissió que integrem amb les AFA del poble, estem fent un mapa d’oferta de joc a l’espai públic i estem dissenyant diferents projectes per a quan s’hagi de remodelar cada un dels parcs. Per fer-ho amb criteris d’inclusió, d’heterogeneïtat d’edats, amb perspectiva de gènere i amb propostes de joc obert i creatiu per potenciar la interacció dels infants.
Com es va crear el Consell Educatiu Municipal?
Entenem el Consell Educatiu com un espai de governança col·lectiva en l’àmbit educatiu que prioritzem i vetllem perquè es desenvolupi, tot i que encara ens trobem en una fase molt embrionària. A l’inici del mandat, la gestió de les destrosses als centres educatius causades pel temporal Glòria ens va ajudar a construir els primers vincles entre i amb la comunitat educativa. I després va venir la pandèmia que ha plantejat enormes reptes en la gestió. Amb tot, hem avançat molt més lentament del que haguéssim volgut.
Com que no volíem obrir un nou espai de treball col·lectiu amb la sensació d’estar afegint càrrega i tasques i com que el Consell Escolar Municipal és prescrit (allà s’ha d’aprovar el calendari anual i s’han d’aprovar altres documents de curs), vam decidir dotar-lo de sentit i socialitzar-lo més enllà de l’àmbit formal.
Aquí va venir el canvi del Consell Escolar a Consell Educatiu Municipal i vàrem començar a convidar les entitats de lleure, algunes entitats culturals amb què havien col·laborat i vàrem començar a obrir a l’àrea d’Esports, l’àrea de Joventut, l’àrea d’Igualtat, l’àrea de Participació i Comunicació.
La jornada d’educació 360 al municipi va ser fundacional. És on vàrem traçar les línies de treball conjuntament amb la comunitat educativa i van sortir projectes compartits a treballar en xarxa.
Quins èxits heu aconseguit?
El que hem aconseguit aquesta legislatura és trobar un espai de trobada estable i estructurat, on conèixer-nos, reconèixer-nos, intercanviar i buscar solucions de forma col·lectiva als reptes compartits, el Consell Educatiu Municipal.
L’objectiu educatiu municipal (OEM) és la voluntat de generar un consens entre diferents agents educatius entorn a temes que prioritzem. A la vegada permet espais de trobada informals; per exemple entre la directora de l’escola de dansa amb la de l’institut. Cal provocar aquest diàleg i s’aconsegueix a partir del Consell Educatiu Municipal, que fa dos anys que està en marxa.
Quins han estat els principals reptes a afrontar?
Mantenir obertes les dues escoles bressol i potenciar el lleure, així com aportar formació de sexualitat i gènere davant una mentalitat adulta irresponsable per la gravetat del moment present i filla encara del tabú.
En primer lloc, de les escoles bressol se’n parla molt poc i és una etapa fonamental que ajuda moltíssim a disminuir la segregació a l’etapa de la primària. Si aconsegueixen absorbir una mostra de població simètrica a la mostra total del poble, garantim que els infants que passen a segon cicle d’educació infantil ho faran ja amb uns nivells més alts d’alfabetització social, d’idioma, d’hàbits de funcionament en grup d’adquisició del que és el rol d’un mestre, de què vol dir ser escola. Si tot això ja ho han fet, aquests nens comencen P3 amb unes prèvies que si no les tenen, és una feina que sovint costa molt d’abordar. A Celrà hem mantingut dues escoles bressol municipals amb unes ràtios molt baixes i, per tant, amb una atenció personalitzada de molta qualitat.
En segon lloc, el suport que hem pogut donar al lleure. Després de la fase pandèmica era imprescindible recuperar tant l’espai públic com l’espai educatiu. Hem cregut en la importància d’aquest ús de l’espai públic. La pandèmia ha generat aïllament i falta de vida social. I hem creat una oferta en lleure vinculada al territori que cobria la franja d’edat que les entitats del poble no podien cobrir.
També m’agradaria destacar que un repte ha sigut posar damunt la taula la perspectiva de gènere i la mirada sobre el tema de la sexualitat, la convivència i les relacions. Al final parlar de respecte ha sigut un tema cabdal i molt important ara com ara, ha estat el primer pas per abordara ara el tema de la convivència, és l’evolució que està fent a Celrà l’OEM.
Com fomenteu el diàleg obert amb tota la comunitat educativa?
Crec que l’empatia i l’escolta són fonamentals per créixer junts com a comunitat. Jo estic obert i amb moltes ganes de rebre totes les propostes que ens arribin per continuar millorant.
L’empatia és ser capaç de poder veure, respirar, bategar des de l’altre i, per tant, si tu no coneixes a l’altre, no hi pot haver empatia. En aquest sentit, la proximitat de Celrà, un municipi de 5.503 habitants, és un punt que ens juga molt a favor.
A més, la tècnica d’educació està molt implicada amb la seva feina i s’ha convertit en un referent també per a la comunitat educativa. Això ens facilita conèixer la realitat de cadascú i, per tant, amb el coneixement d’aquesta realitat podem empatitzar-hi.
És per aquest mateix motiu que hem transformat el Consell Escolar en un Consell Educatiu. Per això, hem minimitzat les reunions i les intentem fer més eficients possibles. Per això, l’objectiu educatiu municipal no el fem d’un tema que pensem que és molt divertit o que està de moda i ens donarà molts vots. El fem sobre allò que som capaços de consensuar, que a tots ens preocupa, perquè volem que sigui útil i volem que aquelles hores de feina acabin rendibilitzant-se.
Doncs, amb l’empatia i l’escolta hem creat una comunicació quotidiana i constant, a través de correus o telèfons mòbils. Des de l’Ajuntament tenim molt clar que nosaltres, la nostra autoritat pública, és conseqüència de la nostra capacitat de fer de servei públic, de ser útils també en les petites coses del dia a dia.
Per altra banda, tota la feina l’hem fet molt lenta i no hem fet tot el que podríem perquè l’hem volgut fer participada i comunitària. Per això, quan una altra persona assumeixi la regidoria d’Educació veurà que la feina que hem fet va donant fruits. Hi ha un compromís perquè en el Consell Educatiu també convidem a totes les regidores de l’oposició.
Estem parlant d’educació, d’infància, de joventut, de cohesió social, de segregació i d’igualtat. Estem parlant de la societat, del futur. Però també estem parlant de la democratització d’aquesta infància, d’aquesta joventut en el present. Em sembla que aquest debat va molt més enllà de la política.
Per què cal apostar per enfortir l’ecosistema educatiu, més enllà dels centres educatius?
Per defensar els drets dels infants reconeguts a les Nacions Unides. No es poden defensar aquests drets si els adults que els acompanyen no van alhora. Cal que els adults potenciem les vint-i-quatre hores d’existència dels infants perquè siguin positives en el seu desenvolupament.
En segon lloc, vull citar a Loris Malaguzzi i Francesco Tonucci, a qui tinc com a referents i que, en bona manera, m’han ajudat a entendre aquesta imatge de l’infant com un ciutadà del present, com un valor del present. Tonucci explicava que en aquells espais urbans on la infància té més presència, disminueix la delinqüència, augmenta la cohesió social i la justícia social. Els infants, al final no són l’objectiu que nosaltres hem de salvar, és que són la solució a molts dels nostres problemes. Si deixéssim que el món adult es contaminés del món dels infants i es posés al servei de les seves necessitats, molts dels mals de cap del món adult els tindríem resolts en un període de temps molt breu. Obrir el poble a la cultura dels infants és dotar-lo de les virtuts de la infància sempre que es faci sense manipulacions ni moralismes.
—
Aquesta entrevista forma part d’un cicle de converses amb regidors i regidores d’Educació de diversos municipis de Catalunya. Consulteu les altres entrevistes: