ACTUALITAT
Clàudia Mas, periodista
Entrevistem la Maria Truñó, comissionada d’Educació de Barcelona, que ens explica com han impulsat polítiques per ampliar els drets educatius i culturals amb activitats de tardes.
Què és l’educació a temps complet?
Des de l’Ajuntament de Barcelona, adherits a l’Aliança Educació 360, ens sentim i treballem per la ciutat educadora, que és el paradigma que hem impulsat aquí i arreu a través de la carta de ciutats educadores. Fa anys que sabem i ja és molt compartit que els aprenentatges van més enllà de l’escola i que l’educació no és només ensenyament. Sobretot, es tracta de reivindicar que tota la ciutat s’ha d’impregnar d’educació i tots els agents assumir la seva part de coresponsabilitat perquè hi hagi més i millors oportunitats educatives arreu, en tots els espais, i sempre, en tots els temps, i també que les oportunitats estiguin més ben repartides perquè l’educació sigui una veritable eina de transformació social.
Creus que el lideratge municipal per abordar solucions des d’una perspectiva d’ecosistema educatiu local ja és una realitat?
M’atreveixo a dir que encara no: és un horitzó, una fita, un camí que anem construint. L’educació més enllà del temps escolar, malgrat el seu alt valor educatiu i ser un terreny de desigualtats, encara té agents atomitzats i dispersos i està poc construïda com a ecosistema. Per això part del repte és construir-la o, més ben dit, co-construir-la amb l’impuls i lideratge públic dels ajuntaments. Seguim reivindicant més sobirania educativa dels municipis i aprofitant el marge d’acció que tenim, sobretot per connectar oportunitats dins dels nostres territoris i materialitzar la ciutat educadora des dels barris educadors. Això no vol dir que vulguem ni puguem fer-ho sols com a administració pública local. Els ajuntaments tenim i volem jugar un paper central, però sempre reivindicant que les altres administracions compleixin amb la seva part sobretot en termes de co-finançament, de reglaments i regulacions i per afavorir un marc compartit amb criteris i dades també per avaluar i seguir millorant. Per exemple, per fer anàlisis amb sistemes comparables de qui accedeix a quines activitats d’estiu o extraescolars i poder reorientar accions i acompanyar millor per garantir que reduïm obstacles i que les oportunitats arriben a qui menys en té.
Com es pot aconseguir una educació a temps complet en un territori com Barcelona on conviuen tantes diversitats?
D’entrada assumint la diversitat i la complexitat d’aquest àmbit educatiu i sent conscients que cal treballar situats a cada territori i, alhora, amb visió de política pública de ciutat. La vocació és ampliar el dret a l’educació, de la mà del dret al joc i al lleure, dels drets culturals, del dret a una vida digna… Això és el que hem impulsat i emmarcat amb l’Estratègia Cap a una política de tardes en barris educadors: extraescolars amb equitat per infants i adolescents de Barcelona. Es tracta de treballar com a ciutat, i no només com Ajuntament, perquè tots els infants i adolescents d’entre 6 i 16 anys tinguin, com a mínim, dues tardes educatives amb extraescolars diverses, assequibles, de qualitat i de proximitat.
Amb aquesta intenció i aquest marc i mirada llarga hem començat a generar condicions i hem reforçat la inversió per articular el temps educatiu de les tardes. Entre d’altres, ja hem ampliat programes de suport educatiu per més de 3.000 nois i noies, duplicat les beques extraescolars esportives que ja arriben a més de 15.000 infants i adolescents i estem treballant per obrir noves línies de beques artístiques, activitats encara massa allunyades dels nens i nenes més desafavorits. Una responsabilitat pública que tenim és que els qui més ho necessiten tinguin bona oferta a l’abast, la coneguin, s’hi engresquin, aprenguin i gaudeixin compartint amb altres.
A més de les beques, quines mesures es poden impulsar per reduir la bretxa d’oportunitats educatives fora l’escola?
És important anar avançant en construir una oferta pública d’extraescolars de barri que és un treball necessàriament de territori i de comunitat que vol visió compartida, col·laboració público-social i temps. Garantir que en tots els territoris hi hagi oferta i posar en marxa programes allà on cal per escurçar les desigualtats no només d’accés dels infants, sinó també d’oferta entre territoris.
Una altra clau a treballar són les figures connectores per fer l’acompanyament a nois i noies, i a les seves famílies, per facilitar que realment es puguin nodrir de bones experiències educatives més enllà de l’escola. És un treball més comunitari que fan professionals de perfils diversos, en especial, educadores socials municipals que, amb el Pla de Barris, hi ha a més de 40 escoles i instituts públics formant part de l’equip educatiu.
Quin tipus de projectes afavoreixen aquest procés?
Per un costat, hi hauria els projectes de suport i acompanyament educatiu que ja he comentat que hem consolidat i ampliat (Èxit, SpeakUp i Tangram), també hi ha el Menjallibres que neix arran dels impactes de la pandèmia i la necessitat de reforçar la comprensió lectora.
I per l’altre costat, per tal que les arts guanyin protagonisme per lluitar contra les desigualtats culturals que estan intrínsecament vinculades amb les educatives, el darrer projecte posat en marxa aquest curs és la Caixa d’Eines per a les tardes, perquè fins ara era només per horari lectiu a escoles i instituts de Pla de Barris en col·laboració amb entitats i altres equipaments públics del territori i que, per ara, arriba a 2.000 infants i adolescents.
Per què és important que es relacionin infants, adolescents i famílies de diferents perfils socials i culturals en el fora escola?
És tan rellevant dins com fora de l’aula i de l’escola. És crucial entendre que la lluita contra la segregació escolar hem d’aconseguir que es converteixi en una lluita contra la segregació educativa. Aquest és el model de ciutat en què treballem amb polítiques no només educatives, sinó també socials o urbanístiques: una Barcelona orgullosament diversa plena de vida comunitària amb barreja social i cultural. Això és fonamental no només per conviure i perquè tothom, començant per la infància, pugui participar plenament en la vida social i cultural, sinó també per reduir desigualtats que és un dels principals reptes que afrontem, juntament amb l’emergència climàtica. Per tal de fer realitat ciutats més justes, necessitem infàncies menys desiguals i, alhora, menys segregacions socials, territorials i educatives i més vincles i barreja social des de ben petits.
En el mateix sentit, també la transformació de l’espai públic per tal d’afavorir la vida comunitària amb mixtura social és un tema estratègic a Barcelona on els darrers anys hem posat en marxa un pla pioner, el pla del joc a l’espai públic, amb el propòsit de ser una ciutat jugable. A tots els barris hem pacificat i guanyat espai per la trobada i el joc espontani en més de 200 entorns escolars amb el programa Protegim les escoles. Amb el Transformem els patis perquè siguin més naturalitzats, coeducatius i comunitaris n’hem transformat prop de 60, la meitat com a refugis climàtics i ja obrim 1 de cada 4 patis de bressols, escoles i instituts públics de la ciutat més enllà del temps escolar. I també hem avançat molt a partir dels nous criteris per les àrees de joc, grans àrees de joc singulars i més accessibles perquè tothom hi pugui jugar i recuperar el gust de compartir joc i fer comunitat, petits i grans, a l’aire lliure.
Tot això no és un tema secundari en l’educació en sentit ampli perquè, tal com recorda el Comitè de Nacions Unides dels drets dels infants, tan important són les activitats organitzades, com crear espais i temps perquè els infants es dediquin a exercir el seu dret al joc, al temps lliure i a la creativitat espontanis.
Els ajuts per famílies i l’ampliació d’oferta d’activitats de tardes als barris menys afavorits redueix la segregació educativa?
És cert que es fa difícil que les activitats extraescolars organitzades per les pròpies escoles siguin menys segregades si existeixen condicions prèvies de desequilibri i segregació escolar i els infants es queden al seu centre. Per això, és especialment important articular aquesta oferta de barri, és a dir, no centrada en cada una de les escoles o instituts de manera aïllada, sinó centrada en el territori compartint oferta entre centres, equipaments, entitats. Com més mirada de barri tinguem més fàcil serà aconseguir espais de barreja. I, és clar, alhora, treballem per reduir les desigualtats entre territoris perquè cada ciutadà, cada infant tingui oportunitats arreu, visqui en el codi postal que visqui. Ara com ara, sabem bé que això no és així, però no és un tema barceloní, sinó que és un problema global: estem submergits en un model econòmic i social profundament injust que fa créixer les desigualtats i que encara és lluny de la igualtat d’oportunitats en la infància.
Qualsevol comarca o municipi de Catalunya pot aconseguir una Educació 360 i aplicar les mesures de l’agenda?
Sí, i tant! Sense cap mena de dubte. L’agenda que proposeu és molt completa i obre la porta a concretar accions amb lògiques diverses, des de la transformació de l’espai públic per una ciutat jugable, a la millora de l’equitat a les activitats extraescolars o d’estiu. És una bona manera perquè la ciutat educadora o l’educació 360º guanyi transversalitat en els ajuntaments. Arreu de Catalunya, cada municipi des de la seva realitat concreta, sempre trobarà marge de maniobra per remar en la direcció d’ampliar el dret a l’educació, i cal remar molt.
Per què cal apostar per aquesta xarxa educativa i anar més enllà dels centres educatius?
Partim de la convicció que l’educació és tan important que no pot dependre únicament de les famílies i de l’escola, i que cada vegada ens hi juguem més fora de les parets de les escoles. Com més visió, complicitats i coneixements compartits serà més fàcil prioritzar i avançar perquè tots els infants i adolescents tinguin el màxim d’entorns estimulants on aprendre amb els altres i d’altres maneres. Entorns on créixer participant com a protagonistes de la vida social, cultural i comunitària dels seus barris, pobles i ciutats.
Aquesta entrevista forma part d’un cicle de converses amb regidors i regidores d’Educació de diversos municipis de Catalunya. Podeu recuperar-les aquí: