Clàudia Mas, periodista.

Núria Marco és la regidora d’Educació i segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Amposta, consellera comarcal i vicepresidenta segona al Consell Comarcal del Montsià.

Què és per a tu l’educació a temps complet?

És assumir unes responsabilitats educatives per anar més lluny de les aules, així com millorar i valorar aquests espais o activitats. L’alumnat quan surt de les aules viu unes experiències que els aporten aprenentatge. Qualsevol agent de la ciutat o àrea municipal que té relació amb infants, adolescents i joves està educant i és de vital importància que ens en responsabilitzem.

La rellevància del lideratge municipal per abordar solucions des d’una perspectiva d’ecosistema educatiu local és una realitat.

El lideratge municipal és la fórmula perquè tots els actors s’impliquin i accedeixi a la informació, que sovint manca. Una de les tasques de l’Ajuntament és ser el punt d’unió entre els centres i la ciutadania. I així donar més oportunitats.

Amposta és una de les ciutats pilots dels passaports d’aprenentatge. De fet, s’ha posat en marxa el Passaport Edunauta. En què consisteix?

Es tracta d’una metodologia basada en un enfocament educatiu local per fomentar la participació en activitats extracurriculars obertes, dins i fora de l’escola, de tots els infants, independentment del seu origen social, per tal d’ampliar la igualtat d’oportunitats educatives. Es tradueix en un llibret que tenen els xiquets i xiquetes, des de tercer de primària fins a sisè de primària, on col·loquen un segell cada vegada que assisteixen en una activitat fora dels centres. Els fa reflexionar. Se’ls fa preguntes respecte a l’aprenentatge de l’activitat, que poden respondre de forma escrita o il·lustrativa. D’aquesta forma s’adonen que anar a un museu o una cursa solidària també és una via d’aprenentatge.

Quins són els avantatges d’aplicar una mesura d’aquest tipus?

En primer lloc, donar a conèixer totes les oportunitats educatives que passen fora de l’escola, tant a infants com a famílies. Cada mes recollim totes les activitats educatives adreçades a aquestes edats i les fem arribar als centres que ho traslladen a les famílies. Informem més i, per tant, les famílies tenen més coneixement de què passa fora l’aula.

I, en segon lloc, és l’accessibilitat a les famílies vulnerables. Totes les activitats proposades són de caràcter gratuït, o bé, no superen a l’euro. El preu no és inconvenient. Hi ha la possibilitat que famílies no disposin del temps per fer un acompanyament a activitats com els museus o rutes per l’entorn natural, però entre els infants de l’aula creen una xarxa i s’animen mútuament a anar-hi plegats. Hem observat com famílies que abans no participaven en certes activitats, ara es comencen a interessar.

Quins són els reptes que heu hagut d’afrontar?

Aconseguir arribar totes les famílies i adaptar l’activitat perquè s’adeqüi als interessos dels infants que participin del passaport. D’altra banda, un altre repte és l’acompanyament familiar, així com assolir, en la mesura del que sigui possible, la implicació de més famílies en les activitats proposades.

A la taula rodona ‘Municipis 360, municipis d’oportunitats’ deies que és imprescindible conèixer la població i les seves necessitats.

La via d’informació per conèixer les seves necessitats és tot un repte. Ara com ara, els infants no hi han participat, però preveiem que el curs vinent es posi en marxa el Consell d’Infància i Adolescència. Serà un lloc de participació d’infants i adolescents on ells expressaran els seus interessos i propostes..

A la taula rodona també afegies que per aconseguir la qualitat en l’oferta educativa permanent cal teixir confiances. Entre qui?

Més que confiances, relacions. No hi ha desconfiança entre diferents agents educatius, com els centres, entitats esportives, culturals, administració, famílies. El problema és que no hi ha un coneixement de què s’està fent i d’intercanvi d’informació entre uns i els altres. Teixir aquesta complicitat d’ajuda mútua és essencial perquè l’educació fora de l’escola també sigui de qualitat.

L’educació no pertany només a la regidoria d’educació. Si no que també és joventut, serveis socials, turisme, mercat, cultura… El 90% de les àrees tenen una influència educativa.

Evidentment, la regidora d’educació és la que té més influència. Però moltes altres àrees també tenen aquesta potestat. El passaport edunauta així ho deixa plasmat i m’agrada posar en relleu que moltes regidories no havien explorat. El mercat municipal és un exemple molt clar. Allí es poden explicar tant històries de la ciutat així com la importància de l’alimentació de proximitat. Un cop despertes aquesta sensibilitat les opcions són múltiples. Fas que els xiquets i xiquetes s’adonin que anar a veure una exposició també és educació. És important entendre que quan surtin de les aules poden continuar aprenent i haurien de poder continuar aprenent amb les mateixes condicions de qualitat i d’igualtat.

 

Aquesta entrevista forma part d’un cicle de converses amb regidors i regidores d’Educació de diversos municipis de Catalunya. Podeu recuperar-les aquí:

• Soledad Rosende (Martorell)
• Maria Truñó (Barcelona)