ACTUALITAT
Clàudia Mas, periodista.
Francesc Arolas és regidor d’Educació de l’Ajuntament de Granollers i tercer tinent d’alcalde.
Què és l’educació a temps complet?
És l’entrellaçat entre l’educació reglada i l’extraescolar, trencant les barreres entre l’horari lectiu i no lectiu; reglat i no reglat. És entendre que l’educació forma part de tot allò que fem.
Per què és important que l’administració local estigui implicada en l’educació fora escola?
Els ens locals som qui més hem confiat en el fora escola. Estem treballant per incidir en aquesta direcció. Els ajuntaments podem aportar recursos perquè coneixem les necessitats dels municipis. Però alhora, considero que les administracions a escala nacional han de destinar més hores i més recursos a les activitats extraescolars.
Quin projecte impulseu a Granollers d’educació fora aula?
Tenim el projecte Adolescències 360. És una proposta educativa municipal de caràcter preventiu i compensatori fora del temps escolar a través de propostes culturals, esportives, formatives i participatives. Dins d’aquest marc hi destaquem el programa Etcètera. S’ofereixen activitats i tallers destinats a joves d’entre dotze i setze anys, en horari de tarda i a diversos equipaments de la ciutat. El preu de les activitats és gairebé simbòlic.
Quins són els reptes que hi heu hagut d’afrontar?
Principalment la implicació dels centres educatius. Els tutors són una figura clau per identificar l’alumnat amb interessos o necessitats als que podem donar resposta amb l’Etcètera. Necessitem que en siguin prescriptors, tant amb els adolescents com amb les seves famílies i per tant, una carpeta que cal treballar més és la tasca conjunta amb els centres.
Un altre repte és la vinculació amb equipaments municipals i entitats de la ciutat. Aquest és un dels objectius també del programa, perquè els joves els coneguin i en puguin formar part. Per exemple, hem fet algun curs conjunt amb els Xics de Granollers amb la voluntat d’acostar els joves a la colla castellera. Continuarem treballant-hi perquè és un valor afegit tant pels nois i noies com per la xarxa ciutadana.
Com es pot garantir l’accés de tothom a les oportunitats educatives?
La informació és la clau per obrir la porta a l’accessibilitat. Per tant, sempre intentem difondre el projecte mitjançant les tutories als instituts. També facilitem el procés d’inscripció, que sovint pot ser enfarfegós, a través dels dinamitzadors juvenils. Igualment, hi ha una part que necessitem reforçar. Per exemple, que els tutors puguin prescriure i parlar amb les famílies, amb nosaltres, amb els adolescents… Aquesta és la fórmula per aconseguir una proposta més personalitzada.
Un altre tret que garanteix l’accessibilitat és el cost de les activitats. Per semestre o per curs, els preus poden oscil·lar d’entre trenta i cinquanta euros. En qualsevol cas, des de serveis socials també aporten ajudes per l’alumnat que ho necessiti, i en alguns casos les activitats són totalment gratuïtes.
Les famílies vulnerables participen del programa?
És un dels pilars d’aquest programa, però no volem fer activitats o crear projectes que vagin destinats únicament per aquest perfil. Seria reproduir situacions que creiem que no s’han de produir. Són segregadores i no garanteixen una barreja social i d’origen, per tant, no és el nostre únic públic d’interès dins del programa, però un dels objectius és que hi participin i ja ho estan fent.
Què és el Consell Pedagògic i per què és crucial reunir diferents agents de la ciutat?
El Consell Pedagògic coordina tècnics municipals, responsables de l’empresa que proposa els talleristes i educadors. Aquestes reunions són de vital importància, ja que es faciliten eines als professionals perquè aflorin la part més educativa i educadora més enllà del coneixement que puguin aportar. És a dir, a més d’impartir tallers de robòtica, dansa urbana o teatre volem que s’ensenyin valors educatius i d’acompanyament.
Per què cal apostar per l’ecosistema educatiu més enllà dels centres educatius?
És necessària una educació transversal, trencar les barreres físiques i temporals perquè els aprenentatges es barregin. Alhora és necessari oferir una igualtat d’oportunitats en l’accés d’activitats fora escola. Tot i que per aconseguir-ho cal picar molta pedra i destinar molts més recursos dels que s’estan destinant actualment a l’educació fora escola.
—
Aquesta entrevista forma part d’un cicle de converses amb regidors i regidores d’Educació de diversos municipis de Catalunya. Consulteu les altres entrevistes: