Jennyfer Nana Ramos, graduada social i jugadora de l’equip de Divisió d’Honor
Txema del Rosal Asensio, doctor en ciències de l’activitat física i l’esport

Aquesta temporada a l’handbol lleidatà hem fet un pas endavant en el treball en xarxa i en la recerca d’objectius comuns entre entitats i les seves potencialitats. D’aquests esforços de millora i de visió de futur ha nascut el Lleida Handbol Club, la unió dels clubs històrics de Ponent, ambdós amb més de 30 anys de bagatge competitiu a diferents categories nacionals i estatals: el Club Handbol Lleida Pardinyes i l’Associació Lleidatana d’Handbol. Dins d’aquesta integració d’estructures i programes esportius, també s’ha volgut progressar en l’impacte social que poden tenir les nostres activitats, unint el programa ”Esport amb valors” d’uns, i el projecte “Meraki” dels altres.

El gènere i l’origen familiar, principals bretxes d’accés

L’any 2018 des de l’Associació Lleidatana d’Handbol es va detectar una falta de noies que practiquessin el nostre esport entre la població lleidatana escolar. Les dades al respecte eren clares: l’enquesta d’ocupació del temps realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostrava que les noies dedicaven menys temps a les activitats de temps lliure que els nois, essent l’esport la que mostrava major diferència.

Aquesta realitat demanava buscar alguna estratègia que provoqués que les noies volguessin practicar més esport a l’escola, i en el cas que ens ocupa, que s’inclinessin per un esport d’equip molt físic i que té l’etiqueta de “masculí” com és l’handbol. Així doncs, el primer dels mites que s’havia d’aconseguir trencar estava lligat al gènere.

L’entrada de l’handbol a les escoles de Lleida no és senzilla, ja que altres esports com el futbol, el bàsquet o el voleibol, en la majoria de centres estan molt més arrelats entre la població femenina.

Aquesta circumstància obligava al club a buscar centres escolars amb poca activitat extraescolar esportiva que permetés integrar l’handbol entre les activitats que s’oferissin a les noies. A més, als centres on ja estava implantat, s’oferia des de l’altre club del territori, l’Handbol Lleida Pardinyes.

El següent dels entrebancs a superar era la segregació escolar, ja que la realitat de Lleida en aquells moments semblava assenyalar que era un dels deu municipis catalans amb més segregació escolar: gairebé un terç de les escoles d’infantil i primària estaven classificades com a centres d’alta complexitat. Això volia dir que eren els centres escolars amb més famílies nouvingudes i amb major vulnerabilitat econòmica i social.

La bona sintonia que tenia el Club amb l’Associació de veïns del barri de Balafia de Lleida va fer que el projecte s’iniciés en col·laboració amb l’Escola Balafia, amb un grup de nenes, moltes d’elles d’origen magrebí.

Gràcies a la confiança dipositada en el club des de la direcció del centre, es va iniciar amb moltes ganes i il·lusió, una activitat extraescolar on un grup de nenes que mai havien practicat cap esport, poguessin conèixer l’handbol i volguessin superar les barreres de la tradició, apoderar-se i decidir-se a practicar-lo.

Es van començar a organitzar activitats de captació, tant en horari lectiu com extraescolar, per tal que cada activitat proposada esdevingués cada vegada més un èxit de participació. L’interès de les nenes de l’escola per participar en les activitats d’handbol es va incrementar progressivament.

Els anys següents l’activitat es va expandir a altres centres del barri, principalment a les Escoles de Pinyana i Torre Queralt, on es van obrir les activitats extraescolars, principalment a les nenes de cicle superior de primària, finançades gràcies al Projecte amb oportunitat d’èxit educatiu a favor de l’alumnat (POEFA) i al Pla de millora educativa del Departament d’Educació de cadascun dels centres.

El projecte es va batejar com a MERAKI, adjectiu provinent del grec que s’utilitza per a descriure alguna cosa que es fa amb amor i creativitat, posant-hi l’ànima.

El seu veritable propòsit era el d’utilitzar l’esport com a eina integradora i transmissora de valors, per millorar la cohesió social, les relacions interculturals, que ajudés a prevenir determinats conflictes socials i millorés la participació de diversos col·lectius amb dificultats.

Partint de la idea, que escriu Álvaro Rodríguez (2008) a “El deporte en la construcción del espacio social”, l’esport compta amb símbols, mecanismes i un llenguatge d’associació́ autònom i distintiu, i les diverses formes de pràctica esportiva ocupen un paper important en la producció́ i reproducció de les relacions interpersonals, per això̀ és un element amb potencial diferenciador i alhora integrador.

L’etapa del COVID-19, va significar una parada important en el desenvolupament del projecte, i no va permetre continuar amb la bona projecció que fins aleshores s’havia donat. Tot i això passada la pandèmia, en la temporada 2020-2021, l’Associació Lleidatana d’Handbol comptava amb un grup d’aproximadament 30 noies participant com a equips tant en competició escolar en categoria aleví, com en l’àmbit federat en categoria infantil i cadet.

L’any 2022, amb la fusió de les estructures dels dos clubs de la ciutat de Lleida, el projecte Meraki vol continuar evolucionant i trencar molts dels tabús que hi ha respecte un esport com és l’handbol, considerat com una pràctica més apropiada per als nois que per a les noies, principalment pels seus requeriments de força i contacte físic, i també donar resposta a aspectes importants d’igualtat de gènere i integració social.

Beneficis individuals i socials de la pràctica esportiva

Des del club entenem que la pràctica de l’handbol, a més de una eina de beneficis físics i hàbits saludables, és una part de la solució a les problemàtiques esmentades anteriorment perquè ens aporta diverses qualitats i valors com poden ser:

• Estableix relacions socials positives.
• Introdueix en el món de la competició, l’esportivitat i la confiança en el col·lectiu.
• Aporta disciplina, constància i perseverança.
• Ajuda a gestionar les emocions en les victòries i els fracassos.
• S’aprèn a treballar en equip i dona sentit de pertinença.
• Millora la capacitat de prendre decisions.
• Lluita contra la vida sedentària i l’obesitat infantil.

El programa evoluciona cap a una doble vessant, per una part volem ser una eina apoderadora per a les nenes a les escoles, apropant el projecte Meraki a altres centres d’alta complexitat de la ciutat de Lleida; i a la vegada volem que ens ajudi a formular un programa de beques que permeti a les nenes fer el salt a l’esport federat, perquè puguin seguir aprenent i jugant dins els equips del club, amb condicions d’equitat, sense que el gènere o la situació sòcio-econòmica sigui un impediment definitiu, doncs tenim present que la pressió que pateixen les dones en societats avançades és molt més profunda en les dones provinents de societats, religions i cultures migrants, on el rol femení està, en gran manera, destinat a l’esfera privada i la cura de la família.

Actualment, hi ha un grup de 30 nenes de 4t i 5è de primària a l’Escola Balafia – Pinyana, que també estan en procés d’unificació, i 24 jugadores més, d’anys anteriors, que han pogut donar el pas als equips infantils (12-13 anys), cadets (14-15 anys) i fins i tot juvenil (16-17 anys) del nou Lleida Handbol Club.

Mecanismes d’equitat, augment de la participació i vies de finançament

Els nostres objectius i reptes principals com a club, passen per fomentar la màxima participació possible a totes les activitats que s’organitzen a les escoles; desenvolupar un pla que afavoreixi la continuïtat de la pràctica esportiva més enllà de la seva etapa escolar; impulsar la participació de totes les nenes independentment del seu origen, cultura, religió i habilitat motriu, considerant-ho, no com un obstacle, sinó com una fortalesa del programa, i tenir present que es necessari que perduri en el temps amb criteris possibilistes en tots els seus àmbits.

Estem a la recerca de mecanismes que ens ajudin a garantir l’accés i la participació a totes les nostres activitats, tant a les escoles de primària (i potser més endavant també als primers cursos de secundaria), com a les que organitzem estrictament a l’àmbit federat.

La primera barrera a trencar ha de ser el finançament de les diferents parts del programa, que a les escoles ha de ser a través de subvencions públiques o privades que permetin als centres poder desenvolupar-lo sense haver de fer un esforç extra. Aquest objectiu només pot passar per la col·laboració prioritàriament amb l’entramat municipal que dona suport d’alguna manera a les diferents necessitats educatives, socials i esportives.

Respecte a la segona part del programa, la d’integració de les noies a l’estructura federada del club, necessitem dissenyar i instaurar un bon sistema d’avaluació individual, que ens ajudi a un atorgament de beques igualitari i ben ponderat. Això serà possible amb la implicació dels serveis socials.

Per altra banda, és molt important trobar finançament des del sector de l’empresa privada, que inverteixi en dotar una bossa d’ajuts econòmics amb fons suficient per donar sortida al màxim d’infants amb ganes de practicar esport de manera estructurada i continuada.

És per aquesta raó que necessitem construir eines per a poder continuar amb el projecte, professionalitzant-lo i fent-lo créixer.

Hem de poder seguir oferint la pràctica del nostre esport a un cost mínim per a les jugadores i les seves famílies, tant a les escoles com, després als equips federats, però millorant la qualitat de tot el context de pràctica, millorant el material i les infraestructures utilitzades. Però sobretot necessitem facilitar que els recursos que s’avoquen, millorin les condicions laborals i formatives de totes les persones implicades en el projecte a través d’un treball en xarxa que ens permeti conjuntar agents públics i privats pel seu correcte desenvolupament i finançament.

De cara a aquest 2023 que comença, ja s’ha aconseguit anar creant aliances amb la Regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes de La Paeria de Lleida per visualitzar el programa i ajudar-nos a trobar patrocinadors privats que vulguin col·laborar en cobrir les despeses, tant de les activitats als centres escolars, com el salt de les joves esportistes a la pràctica federada de l’handbol als diferents equips base de l’estructura del club.

Des del Lleida Handbol Club ens agrada pensar que un programa com el nostre ens ha d’ajudar a tenir un gran impacte social a nivell de pràctica esportiva, però a la vegada volem que sigui un punt de partida inspirador, perquè des de moltes altres entitats i institucions vegin en l’esport una veritable solució d’inclusió i d’equitat per una gran part dels infants de les nostres ciutats, on cada vegada les diferències socials son més determinants a l’hora d’aprofitar les oportunitats d’aprenentatge fora-escola.