El passat mes de març, l’Aliança Educació 360 i el Diplocat, amb la col·laboració de la Delegació del Govern al Regne Unit i Irlanda, vam poder visitar i conèixer de primera mà experiències educatives del fora escola que impulsen ajuntaments i organitzacions no lucratives del país britànic. Aquestes trobades han estat una oportunitat per a tècnics d’educació del món local, molts d’ells vinculats al programa del Passaport Edunauta, i altres professionals del sector educatiu i social per aprofundir i reflexionar, a través de visites i converses amb els responsables de projectes, sobre el desplegament i repensar les actuacions en l’àmbit de l’educació en el fora escola al nostre territori. Què en destaquem d’aquestes converses i reflexions?

Davant una crisi complexa i una falta de política de país, respostes resilients del territori local i organitzacions socials

Sense dubte, el Regne Unit presenta un context diferent al nostre amb moltes diferències culturals i organitzatives però en podem extreure idees i reflexions sobre la seva trajectòria en aquest àmbit. El país presenta actualment, una realitat complexa amb desigualtats creixents en molts àmbits, especialment l’educatiu. L’educació s’enfronta a reptes difícils a diversos nivells, on l’educació més enllà de l’escola no queda al marge d’aquesta complexitat.

Des del govern britànic no existeix una aposta ferma per a fer efectiu l’accés a l’educació més enllà de l’escola per mitjà d’una política garantista amb una perspectiva àmplia i decidia. Existeixen petites actuacions en format de pilotatges de poca envergadura i poc connectades que no faciliten la construcció d’una política integral.

La promoció de l’accés a l’educació més enllà de l’escola s’impulsa de forma majoritària a través de respostes resilients del territori com Ajuntaments i entitats socials. Aquests s’han fet seva la necessitat de treballar per a oferir oportunitats educatives que ajudin a millorar trajectòries educatives dels infants del territori i ho fan a través d’estratègies i programes diversos adaptats a les necessitats del seu entorn.

La necessitat desplegar l’educació a temps complet a través d’estratègies de municipi amb una perspectiva àmplia i de llarg recorregut

L’accés a l’educació a temps complet ha de ser una realitat al territori on tots els actors han de treballar per a fer-la efectiva i que aquesta esdevingui un projecte de ciutat. El cas del municipi de Doncaster, amb la seva estratègia de millora de competències de la població especialment aquella en major situació de desavantatge social, és una experiència interessant en aquest sentit.

Aquesta estratègia de ciutat és la resposta a un context de crisi en molts nivells que necessitava una resposta coral de múltiples agents on la millora i accés a l’educació és un pilar fonamental però on cal involucrar més àrees de la ciutat en aquest treball. El que fa valuosa aquesta estratègia és que aposta per una intervenció consensuada i amb un desplegament a llarg termini que implica a tots els agents, sent un projecte comú de ciutat. A més a més, aquest procés educatiu i d’adquisició de competències s’entén com un procés que abarca tot el procés vital: des de les etapes primerenques fins a l’edat adulta i en tots els espais formals i no formals.

El desplegament de l’estratègia es fa amb un lideratge fort que impulsa un treball coordinat i participat entre els agents, fent-se de forma gradual i per fases, per tal d’assegurar el compliment.

El paper de lideratge dels actors del territori: les escoles com un “hub educatiu comunitari” per potenciar l’accés a activitats en el fora escola

El lideratge al territori és clau per a promoure l’accés a les propostes activitats més enllà de l’escola. Hi ha ajuntaments i counties (consells comarcals) que estan assumint aquest lideratge i impulsant actuacions diverses. En aquest lideratge, també s’han posicionat algunes escoles amb una perspectiva comunitària com un agent de proximitat a la realitat dels infants.

El Regne Unit va apostar fa uns anys per impulsar les extended schools, escoles no només amb un paper educatiu sinó com un espais per a facilitar un acompanyament integral i holístic als infants i les seves famílies, que els connectès amb la comunitat. Si bé aquest model d’escola ja no l’impulsa el govern, alguns centres, hereus d’aquestes pràctiques, segueixen potenciant aquest treball, especialment a entorns amb una major situació de vulnerabilitat.

Alguns d’aquests centres, han adoptat aquest rol de lideratge a través del programa de la Children’s University per impulsar l’ampliació d’oportunitats educatives més enllà de l’escola i afavorir l’èxit educatiu de tots els infants. El cas de la Queen’s Park Primary School n’és un clar exemple al barri de Westminster a Londres, on s’ha convertit en un “espai segur i d’educació ampliada per als infants”. No només això, també té un rol actiu en l’impuls d’iniciatives educatives comunitàries amb un paper actiu teixint una xarxa amplia al barri, potenciant i construint noves activitats educatives que siguin oportunitats efectives per als infants i joves de l’entorn. Sense deixar de banda el treball amb el claustre de professorat per a motivar a que tinguin un paper actiu en la prescripció i acompanyament de proximitat i qualitat als infants. Aquest experiència evoca el cas de l’escola Prat de la Riba de Reus on es va apostar per aquest rol més comunitari convertint l’escola en un ecosistema educatiu per a donar resposta a les desigualtats educatives.

Ampliar i enxarxar amb més agents diversos de la comunitat per potenciar més i millors oportunitats educatives

La cerca de nous agents del territori amb potencial educatiu és una de les principals fites de totes les experiències amb les que s’ha conversat. Totes elles destaquen que tots els agents han de tenir un paper en la promoció d’oportunitats educatives, ja sigui des de l’oferta d’activitats a la recomanació i prescripció. Aquesta mirada ampliada ha permès incrementar la xarxa i sensibilitzar un major nombre d’agents que a priori no hagués participat de forma activa i sumar-se a una comunitat educadora.

Aquesta suma de nous agents es fa a través de la construcció d’un relat comunicatiu sòlid, centrat en l’impacte i la necessitat de vincular més actors al propòsit. Aquest es combina amb una cerca activa, la generació del vincle i sensibilització, on la proximitat és clau en aquest treball. Un altre aspecte clau és garantir un alineament amb la visió i la finalitat per potenciar l’accés d’activitats en el fora escola i és a través de la capacitació en diverses dimensions: com es dissenyen i es pensen les activitats que es proposen, com es comuniquen i es construeixen vincles en l’acompanyament dels infants. Aquest és un element de gran valor per a potenciar activitats amb valor educatiu i fidelitzar els agents que proporcionen oportunitats d’aprenentatge.

Pel que fa a les entitats, sumar-se a projectes com a aquests té un gran valor per a donar visibilitat a les activitats que porten a terme sent a la vegada una oportunitat per a bolcar totes les propostes del territori en un mateix espai, millorar el coneixement d’allò que s’ofereix al territori i potenciar la participació dels infants i famílies.

Impulsar els marcs de competències com una estratègia “paraigües” per a impulsar activitats de qualitat i amb potencial educatiu en el fora escola

Els marcs de competències són un eix vertebrador de les experiències visitades. Totes elles en destaquen la seva necessitats per a generar un llenguatge comú on tots els agents es sentin identificats, que ajudi a alinear i dissenyar activitats i el desplegament de les estratègies de treball. Aquesta visió, per alinear i connectar agents, es compartida a la Crida de Curriculums de ciutat.

En aquest treball amb marcs de competències és especialment interessant el treball que ha portat a terme Skills Builder Partnership per aterrar i construir què volen dir cada competències i com treballar-les a diversos nivells, especialment en el marc de les activitats més enllà de l’escola i en altres contextos diversos.

Seguir impulsant l’equitat en l’accés a activitats en el fora escola un exercici en revisió constant i de treball sobre diverses estratègies per a fer-ho efectiu

Garantir l’equitat en l’accés a activitats en el fora escola segueix sent un repte sobre el que hi posen esforços les diverses experiències visitades. Un dels principals focus és fer incidència al govern, especialment a nivell estatal, per a fer polítiques efectives que garanteixin un accés i que sobretot treballin per trencar les barreres econòmiques. Aquest treball d’incidència el lidera especialment la Fair Education Alliance que encapçala amb altres charities aquest treball de denuncia i presentació d’evidències relatives a les desigualtats i limitacions que aquesta manca d’accés implica.

Les actuacions que s’impulsen per a generar mesures econòmiques per a afavorir l’accés són poc articulades i depenen en gran mesura d’accions de captació i cerca de recursos privats, així com del treball de cada municipi i centre educatiu per ubicar recursos i garantir la gratuïtat de les propostes, dificultant la seva sostenibilitat en el temps.

Pel que fa a l’acompanyament més directe a infants i famílies, la comunicació torna a tenir un paper significatiu especialment dirigida a empoderar-les i elevar les seves expectatives en relació al seu accés a activitats en el fora escola i la necessitat per a impulsar trajectòries vitals.

Aquestes iniciatives han trobat un espai de treball i confiança amb aquestes per a impulsar la seva participació i vincle amb l’entorn.

Aquest Learning Walk al Regne Unit ha permès fer una aproximació a una realitat que culturalment no és propera però que ha permès generar un espai de reflexió als territoris sobre les seves lliçons apreses i trajectòria d’aquestes experiències que pot tenir un valor significatiu en el treball per a fer efectiu el dret a una educació ampliada.