Les escoles al Regne Unit funcionen majoritàriament en un horari de 9 h a 15h 30, amb una hora de
pausa al migdia per dinar (en alguns casos menys). No obstant, tradicionalment, moltes escoles han
ofert un programa d’activitats extracurriculars més enllà de l’horari lectiu: des d’esport o art fins a reforç
escolar o suport pastoral.
Arrelant en aquesta tradició d’escola integral i oberta a la comunitat, l’any 2004 s’aprova la “Children
Act” que va posar els fonaments legals de les “full service extended schools” o “Centres educatius de
temps extès i de servei integral”: els centres que s’hi adherissin haurien d’oferir activitats de 8 a 18h. així
com altres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives, formació d’adults, o serveis de
suport familiar, de salut o d’ocupació.
Aquest marc legal, però, era molt flexible i va donar lloc a concrecions molt diferents a cada regió,
municipi i centre educatiu; això fa que no es pugui parlar d’un únic model d’escola extesa. En aquest
sentit, la normativa atorgava a les juntes educatives locals la llibertat d’identificar els centres
susceptibles de formar part del projecte, d’acordar amb cada comunitat educativa els recursos
educatius que es consideraven prioritaris i de trobar les fórmules de partenariat local per a aconseguir la
sostenibilitat financera dels centres.
El nombre de centres educatius participants va passar dels 61 l’any 2004 –tots situats en zones
desfavorides– als 148 de l’any 2006 –molts ja no localitzats en zones socioeconòmicament vulnerables–:
46 de primària, 99 de secundària, 1 escola-institut i 2 d’educació especial. Les avaluacions que es van
dur a terme van mostrar un impacte molt positiu en el rendiment acadèmic de l’alumnat, en les famílies
i en les comunitats locals, especialment entre els col·lectius més vulnerables.
L’any 2010, amb l’arribada al poder d’una coalició de partits conservadors, s’interromp el
desenvolupament d’aquets programa. El nou govern decideix modificar la política educativa tornant a
un model escolar més tradicional centrat en la classe, en el control i en la qualitat de l’ensenyament
lectiu, acompanyant-ho d’una dràstica retallada del finançament dels serveis comunitaris.
No obstant l’experiència de les “extended schools” deixa com a llegat un conjunt de lliçons interessants
sobre les potencialitats d’aquest tipus d’enfocament: el seu potencial a l’hora de generar canvis en els
infants, en les famílies i en la comunitat; la idoneïtat de crear la figura de coordinador de serveis a cada
centre educatiu; la importància d’emmarcar el projecte de centre en els plans estratègics locals a fi
d’aprofitar les sinèrgies amb la resta d’actors del municipi; i la necessitat de mantenir l’estabilitat de la
política per a facilitar als centres escolars i a les juntes educatives locals una planificació a llarg termini.
