ACTUALITAT
Laura Segarra, mestra i investigadora en desigualtats educatives
La violència sobre els infants ha augmentat, no només en freqüència sinó també en duració, gravetat i complexitat. L’assetjament escolar, el ciberassetjament, l’abús, el grooming, el maltractament o el tracte negligent són mostres de la violència que pateixen els infants i que tenen greus conseqüències sobre el desenvolupament personal, la socialització i el procés educatiu d’infants i adolescents.
En aquest context, l’estat espanyol va decidir aprovar la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència (8/2021, de 4 de juny, LOPIVI). Aquesta té per objecte “garantir els drets fonamentals dels nens, nenes i adolescents a la seva integritat física, psíquica, psicològica i moral davant de qualsevol forma de violència en tots els àmbits de la seva vida”.
En qui recau la protecció en l’àmbit educatiu?
D’entre les diferents mesures que proposa la nova llei, l’article 35 dicta que “tots els centres educatius on cursin estudis persones menors d’edat, independentment de la seva titularitat, hauran de tenir un coordinador o coordinadora de benestar i protecció de l’alumnat, que actuarà sota la supervisió de la persona que ostenti la direcció o titularitat del centre“.
I disposa aquestes funcions de la figura del/de la Coordinador/a de Benestar i Protecció
- Garantir la coordinació al centre educatiu per aconseguir establir una col·laboració efectiva amb els altres àmbits, respectant els marcs competencials assignats a cadascun. És important saber que no és l‘encarregat de coordinar els altres àmbits, sinó que es coordina amb ells.
- Promoure mesures que assegurin el màxim benestar per als nens, nenes i adolescents, així com la cultura del bon tracte a aquests.
- Col·laborar activament i de manera integral amb la resta d’institucions encarregades de la protecció de la infància.
- Promoure, en aquelles situacions que suposin un risc per a la seguretat de les persones menors d’edat, la comunicació immediata per part del centre educatiu a les forces i els cossos de seguretat de l’Estat.
- Coordinar, d’acord amb els protocols que aprovin les administracions educatives, els casos que requereixin intervenció per part dels serveis socials competents.
- Identificar-se davant dels alumnes, davant del personal del centre educatiu i, en general, davant la comunitat educativa, com a referent principal per a les comunicacions relacionades amb possibles casos de violència al mateix centre o al seu entorn.
I en l’àmbit extraescolar?
La LOPIVI preveu la figura de Delegat/ada de Protecció i Benestar, aquesta és l’encarregada de garantir el compliment de la llei i la protecció i el benestar dels infants en l’educació no formal. I la defineix com la figura a qui les persones menors d’edat puguin acudir per expressar les seves inquietuds i qui s’encarregarà de la difusió i el compliment dels protocols establerts, així com iniciar les comunicacions pertinents en els casos en què s’hagi detectat una situació de violència sobre la infància i l’adolescència.
El centre educatiu haurà d’assegurar-se contractar unes activitats extraescolars que comptin amb sistemes de salvaguarda infantil i establir contacte amb el delegat de protecció per poder col·laborar quan es necessiti.
Cal destacar, però, l’escassa definició de funcions que l’articulat de la llei li confereix en comparació amb les responsabilitats que es defineixen per al Coordinador o Coordinadora de Benestar i Protecció per a centres educatius. Aquesta manca de concreció en la definició de les funcions d’aquesta figura i sobre qui hauria d’assumir aquest rol suposa una dificultat per al desenvolupament amb èxit.
Ambdues figures haurien d’estar implementades al llarg del curs 22-23 a tot el territori espanyol, però la manca de concreció en el detall de les funcions i, en general, la manca d’inversió en recursos humans i en formació específica, en dificulten el seu desenvolupament normatiu i l’exercici correcte.
Enfocament integral de la protecció i benestar
Aquest nou marc normatiu reconeix la importància fonamental d’adoptar un enfocament holístic en la prevenció de la violència contra la infància, basat en la generació d’entorns protectors i en la coordinació de xarxes de professionals pertanyents a diversos àmbits: sanitari, educatiu, policial, jurídic , serveis socials, esportiu, entre d’altres.
Apel·la, així, a la participació de diferents administracions, el concurs de les quals és imprescindible per assolir el seu objectiu. És per això que no només és responsabilitat del personal docent, sinó que també es convoca a professionals de diferents àmbits, entre d’altres: el sanitari, l’educatiu, el policial, el jurídic, el de serveis socials i l’esportiu.
La UNESCO anomena Whole School Approach a l’enfocament integral que permet “abordar les necessitats dels alumnes, el personal i la comunitat en general, no només dins del pla d’estudis, sinó a tota l’escola i l’entorn d’aprenentatge. Implica una acció col·lectiva i col·laborativa en i per una comunitat escolar per millorar l’aprenentatge, el comportament i el benestar dels estudiants, i les condicions que els sustenten” (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura [UNESCO], 2016).
En el context actual de crisi i d’augment de les violències execrides sobre infants, l’educació ha de tenir un protagonisme especial en la tasca preventiva de la violència, en la seva detecció precoç i en la generació d’entorns protectors tant en l’àmbit escolar com en el fora escola. La LOPIVI és un instrument més que efansitza la idea d’educació a temps complet i que proposa que mirem els infants d’una manera més integral: no es tracta només de mirar allò que passa al nostre centre o activitat, sinó allò que passa a la vida dels infants i joves que passen pels nostres centres o activitats.
Agraïm la col·laboració de:
Oscar Belmonte Castell, director de sensibilització i polítiques d’infància del comitè Espanyol d’UNICEF
Per saber-ne més:
Guia de l’UNICEF sobre la proposta de Coordinador/a de Benestar i Protecció de la infància