Una agenda 360 que vetlli pels drets de la infància

16 Març 2023

Francina Alsina, presidenta de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

José Antonio Ruiz, coordinador de la PINCat (Plataforma d’Infància de Catalunya) de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula del Tercer Sector ha elaborat un recull propostes per a les properes eleccions municipals on es destaca el desenvolupament d’una mirada d’Educació 360 als municipis com a element crucial per a fer més eficaç i col·laborativa la defensa dels drets dels infants.

Sota el nom, ‘Els reptes per a la defensa dels drets de la infància des dels municipis’, la PINCat presenta les prioritats a desenvolupar en clau d’infància durant la pròxima legislatura, estructurades en cinc eixos: garantir la participació dels infants i adolescents; lluitar contra la pobresa infantil; promoure l’educació inclusiva i la igualtat d’oportunitats; protegir els drets de la infància, i promoure i reforçar els agents que treballen pels drets de la infància.

Els partits polítics estan immersos en la cursa electoral. El clima ja és clarament de precampanya i, en molt poques setmanes, el debat polític prendrà molta més força amb motiu de les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. Serà el moment de comprovar si la infància, i la garantia dels seus drets, estan dins les prioritats dels i les alcaldables dels pobles i ciutats d’arreu de Catalunya i si realment és considerada com el que és, ciutadania de ple dret que ha d’estar al centre de les polítiques públiques, incloses les que s’impulsen des dels governs locals.

Almenys així hauria de ser-ho si tenim en compte la situació de vulnerabilitat en la qual es troben milers de nenes, nens i adolescents a casa nostra. A Catalunya, la taxa de pobresa i exclusió infantil és de gairebé el 33% 1 en contraposició de la mitjana europea que és del 24%. Catalunya i Espanya formen part, junt amb Romania i Bulgària, del deshonrós pòdium d’estar entre els territoris de la Unió Europea amb més pobresa infantil 2 . Una xifra impossible de suportar i pair en termes d’equitat i justícia social i que crida a actuar-hi amb la màxima celeritat i contundència.

El món local té molt a fer davant aquesta fractura social i és fonamental que també se’n responsabilitzi des de les seves competències. Els ajuntaments són l’administració més propera a les persones i tenen la capacitat de desenvolupar mesures i accions que poden revertir aquestes desigualtats des de diferents àmbits, entre els quals un de fonamental, l’educació.

La pobresa infantil i l’educació són vasos comunicants: com menys ingressos econòmics té la família, més es multiplica el risc d’abandonament escolar i més possibilitats té l’infant de perdre oportunitats laborals i de promoció personal quan sigui adult. Per aquesta raó, el paper de l’educació és cabdal per trencar amb aquest cercle viciós i la contribució dels governs locals és clau per sumar-hi esforços i abocar-hi recursos.

Els municipis han d’incorporar una mirada 360 en els seus projectes educatius per afavorir la igualtat d’oportunitats. L’aposta ha de ser per un model que sumi l’educació lectiva i la no lectiva durant tot l’any (al llarg del curs escolar i a l’estiu) i que es desenvolupi en col·laboració amb les entitats del territori, afavorint el diàleg entre els diferents agents socials i educatius. Així ho demanem les entitats socials en un document que recull les propostes electorals de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) per als comicis del 28-M 3 . Entre les diverses propostes, el tercer sector social planteja incrementar i millorar l’accés a les activitats de lleure educatiu per als infants i adolescents amb menys recursos mitjançant un sistema d’ajuts clar i de fàcil accés. És prioritari perquè les desigualtats educatives són més evidents fora de l’escola que dins i perquè cal reforçar aquesta mirada 360, transversal i integral, que té en compte totes les esferes i tots els agents implicats.

Es calcula que un 20% dels infants i adolescents dels barris amb rendes familiars baixes no participen en les activitats extraescolars ni en les entitats de lleure per motius econòmics o culturals, entre altres 4 . Posar fi a la vulneració d’un dret universal tan primordial és una responsabilitat compartida. Si s’ha demostrat que el lleure millora les competències educatives, acadèmiques i emocionals d’infants i adolescents 5 , com podem privar-los d’aquestes oportunitats tan valuoses i significatives per a les seves vides?