Núria Larroya Gordo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

És important saber d’on venim per tal de veure la trajectòria feta, els aprenentatges compartits. En el cas de l’educació a temps complet portem gairebé una dècada fent camí.

Aquesta trajectòria es va iniciar amb l’informe sobre la jornada escolar contínua feta per la Dra. Elena Sintes al març del 2013. La publicació va ser el punt de partida de la idea i necessitat de garantir temps educatius per a tothom. El març del 2015 es presenta Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida.

Treballar en una educació compartida amb altres agents, entitats i institucions del territori és un dels trets característics del tarannà dels moviments de renovació pedagògica. L’educació és un dret fonamental i l’educació comunitària facilita aquest dret.

A l’abril del 2016, s’inicien a Granollers les jornades de treball d’Educació a Temps Complet. La Diputació de Barcelona, la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, s’alien per reactivar un canvi educatiu global vers l’equitat i la igualtat d’oportunitats reestructurant el temps educatius.

La primera concreció del model d’educació a temps complet des de la visió de diferents agents a partir dels seminaris realitzats per la comissió d’educació a temps complet de la FMRPC arriba el març del 2017. El model d’Educació a temps complet es veu com una contribució necessària al canvi de paradigma educatiu.

S’inicia el 2018 amb el naixement de l’Aliança d’Educació 360 per a acompanyar, generar model i proposar una nova mirada a l’educació que camini d’una manera holística des d’una perspectiva d’equitat.

Aquesta trajectòria va ser clau per arribar a obtenir una mirada educativa on la importància del treball en equip, els objectius compartits, la interrelació i reconeixement entre els diferents agents i el colideratge són peces fonamentals per crear ecosistemes d’aprenentatge on cal tota la comunitat. L’educació va més enllà de l’escola.

Actualment aquest procés no està en mans dels impulsors sinó que està estès per tot el territori de Catalunya (des dels territoris rurals fins les grans metròpolis) connectant el dins i fora escola. L’educació en clau comunitària. Tot això gràcies a xarxes i serveis de centres educatius, mestres, moviments del lleure, xarxes d’infància i del tercer sector, entitats esportives, institucions artístiques i culturals, grups i centres de recerca, entitats diverses, ajuntaments, consells comarcals, consorcis, diputacions… S’ha obert la mirada de l’ecosistema educatiu.

Com a coneixedores dels centres educatius veiem el paper fonamental que tenen els centres com a un dels principals nuclis a l’hora de construir una educació a temps complet i oferir més i millors oportunitats educatives. I així es va fer palès a la presentació de la presentació de la guia ‘D’illes a nodes. Repensem els centres educatius, en clau 360’.

La part pedagògica de la proposta de l’educació a temps complet radica en la personalització de l’aprenentatge. En el llibre “Aprenentatge amb sentit i valor personal” d’en C. Coll, M. Esteban i E. Iglesias es desenvolupa aquesta revisió profunda de l’educació escolar. I en això ens ha ajudat les eines com el mesograma per saber com construir i posar en valor un sistema de relacions amb la comunitat o l’ecologia personal de l’aprenentatge (l’EPA), per saber com identificar els entorns d’aprenentatge rellevants per l’alumnat.

Sabem d’on venim, però cap a on han d’anar els centres per tal que contribueixin a l’execució real de l’educació a temps complet? Els centres dins dels seus projectes educatius fan incidència vinculant l’entorn i el teixit comunitari. Veuen la necessitat de coordinació entre l’equip lectiu i no lectiu del centre i la potencialitat d’entendre els equipaments escolars com un equipament més de la comunitat i alhora poder aprofitar les oportunitats educatives que pot oferir l’entorn als centres educatius. Però no pot partir de la bona voluntat del centre. S’han d’establir directius clares.

Per tal que tot això es materialitzi i perduri cal que l’administració pública assumeixi la seva part de responsabilitat i el seu rol. Això implica facilitar els aspectes legals i organitzatius que li pertoquin i ajudar en la planificació de recursos i la seva reorganització; preveure figures estables a cada centre responsables de la connexió amb l’entorn i de l’orientació i la connexió d’itineraris educatius dins i fora del temps lectiu; adequar l’organització dels espais, el transport i el menjador a les necessitats d’una educació a temps complet; i aprovar partides pressupostàries necessàries, no només respecte les iniciatives del territori, sinó que també les potenciï.

Som molts els agents educatius que tot i tenir diverses mirades l’enfocament és compartit, contribueixen a una educació equitativa al llarg i ample de la vida.

Hem escrit sobre el passat i el present, pretenem que aquest futur immediat les polítiques públiques facin de catalitzadors de l’educació a temps complet.