Equip redactor de la Caixa d’eines per impulsar l’Educació 360 als entorns rurals:

• Eduard Trepat Deltell, coordinador tècnic de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA)
• Assumpta Duran Oller, Secretariat d’Escola Rural de Catalunya
• Raül Manzano Tovar, Serveis Educatius del Segrià
• Miquel Payaró Pagès, Secretariat d’Escola Rural de Catalunya
• Toni Comajoan Colomé, coordinador del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya i director de la ZER Moianès Llevant.
• Montse Batiste Cuberta, coordinadora del Servei Educatiu de la Conca de Barberà.

Durant molt de temps, el camp educatiu ha posat el punt de mira gairebé exclusivament en l’educació a l’escola. L’etapa escolar és sens dubte un període imprescindible i que ha d’estar present en qualsevol plantejament d’una Educació 360, educació a temps complet, tant per la importància que té l’educació bàsica universal com, concretament en l’entorn rural, pel paper que té l’escola als pobles com a agent educatiu, i en moltes ocasions com a dinamitzador social i cultural. Tanmateix, la nostra pretensió és anar un pas més enllà. A partir del coneixement del món rural i sota la consciència de la seva profunda diversitat, cal aprofundir en l’aprenentatge al llarg de la vida, traçant itineraris formatius i vitals per a totes les persones. Hem de ser conscients que la majoria d’infants als 12 anys continuen els seus estudis en altres municipis, per això, l’Educació a temps complet al món rural també ha de contemplar el seu procés educatiu, com ho ha de fer amb qui està a la universitat, qui està treballant o qui ha entrat en període de jubilació.

Aquesta dimensió longitudinal de l’aprenentatge l’hem de creuar amb una dimensió transversal, és a dir, l’aprenentatge a l’ample de la vida. Ens referim a aquelles oportunitats d’aprenentatge que tenim més enllà del sistema educatiu reglat. I, en aquest àmbit, pren molt sentit aprofundir en realitats i actors específics més enllà de l’escola que tenen rellevància i potencialitat al món rural per generar espais i temps educatius. Els pobles solen disposar d’un privilegiat patrimoni natural, social i cultural tant material com immaterial sobre el què es pot generar consciència educativa i aprenentatges explícits. Així mateix, les xarxes comunitàries als pobles molt sovint generen espais de suport, de cura, d’entitats col·lectives que tenen una gran potencialitat educativa per al conjunt de la comunitat. Aquest teixit ha de ser un dels punts de referència en el projecte educatiu de poble.

Un dels temes més importants identificats a l’Agenda Rural de Catalunya és, sens dubte, la relació actual entre la ruralitat i la urbanitat. La diferència entre rural i urbà no són els límits estadístics que hi puguem posar sinó, més aviat, la diversitat de realitats i els desequilibris vinculats a qüestions com la presència i l’accés als serveis essencials (educació, sanitat, electricitat, aigua potable, etc.), la presència i accés als serveis mínims (comerços, serveis financers, caixers automàtics, serveis a les persones, oci, etc.), o els nivells de connectivitat (internet d’alta velocitat, cobertura mòbil i transport públic). No tots aquests serveis estan garantits arreu de Catalunya, on, per exemple, hi ha més de 200 municipis sense escola per falta d’alumnat i, una cinquantena més, amb menys de 20 alumnes matriculats, en perill de poder continuar la seva activitat.

Aquesta situació genera l’escenari perfecte perquè les activitats socials, econòmiques, culturals i educatives no siguin dinàmiques i que conjuntament amb la realitat demogràfica de les zones rurals, envelliment elevat i poca joventut, esdevinguin la principal causa del despoblament a Catalunya. Tot i aquestes mancances, les zones rurals acullen la producció d’aliments i d’energia, la major part del patrimoni natural del país, aspectes que són clau per al desenvolupament de Catalunya en conjunt. En aquests territoris, la proximitat social i l’alt grau d’associacionisme, de cooperació i de vincles comunitaris que esdevé als territoris rurals fruit de la seva realitat socioeconòmica, dibuixen l’escenari perfecte per desenvolupar-hi projectes que involucrin i vertebrin tota la comunitat, com una educació a temps complet.

Alhora, en el diàleg rural – urbà, sovint hi ha creences bucòliques des de la mirada urbana. Per això, hem de clarificar que, a més de tenir cura, valorar i potenciar les xarxes comunitàries que hi ha o es poden crear als pobles cal, també, concretar accions i activitats que parteixin de les necessitats i de la realitat de cada municipi. Com s’ha fet en el camp escolar amb les Zones Escolars Rurals i amb l’atenció diferencial en la dotació de plantilla docent, l’educació més enllà del temps escolar necessita estructures construïdes des de les comunitats que garanteixin els drets educatius i les oportunitats d’aprenentatge per a tothom.

Amb l’objectiu de començar a construir aquestes estructures des de les comunitats rurals, s’acaba de publicar Per una educació 360 als territoris rurals. Caixa d’eines per impulsar l’Educació 360 als entorns rurals. El document recull una proposta de criteris a tenir en compte per treballar l’educació a temps complet, així com principis i tota una proposta de metodologies i dinàmiques. Es tracta d’un primer pas perquè els territoris rurals catalans segueixin avançant cap a una educació 360 que garanteixi la connexió, l’equitat i la qualitat.