Enric Aragonès Jové, Director de l’Aliança Educació 360

Acabem un curs d’una alta intensitat per l’Aliança Educació 360. Tot el que aquesta xarxa ha arribat a tirar endavant els darreres mesos és la prova de dues veritats com un temple. La primera, la maduresa i la solidesa d’aquesta aliança nombrosa i diversa. No només hem assolit la simbòlica xifra de ser més de 360 organitzacions membres, sinó que cada setmana es donen mostres que aquesta és una comunitat activa i compromesa. Ajuntaments d’arreu del país i de totes les mides (és impossible esmentar-los tots en aquesta breu editorial!) que han desplegat aquesta passada legislatura polítiques avançades: oferta gratuïta i universal, beques i ajudes, informació i acompanyament a les famílies, espais de governança participada, suport a les entitats educatives, etc. També entitats de contextos variadíssims que han donat resposta a les desigualtats amb programes d’esports, d’arts, d’estiu… oferint noves oportunitats i noves trajectòries. I centres educatius que s’han implicat entenent una tasca educativa que va més enllà de l’escolarització obligatòria i que actuen com a veritables nodes d’un ecosistema educatiu. Sense oblidar les universitats, com la de Lleida i la Girona, que incorporen cada més la perspectiva d’una educació completa en la seva formació i el seu lideratge institucional. Les xarxes territorials de l’Aliança han tingut sens dubte un paper clau a l’hora d’involucrar un ventall tan ampli d’agents.

La segona, la presència en cada vegada més espais, fòrums i sectors d’una perspectiva completa del dret a l’educació que té en compte allò que passa dins i fora de l’escola, que connecta els aprenentatges, que compta i articula tot l’ecosistema educatiu i, sobretot, que assenyala i combat les desigualtats. No em puc estar d’esmentar les ressonàncies que segueix tenint el 1r Fòrum de les Arts a l’Educació del CoNCA, la centralitat de l’educació en la programació de Martorell Ciutat Europea de l’Esport o la importància de l’educació fora escola en la defensa dels drets de la infància que fa PINCat.

Un estiu per fer balanç

Us convido a fer un passeig per la notable activitat que l’Aliança ha tingut aquest curs, des de l’estiu passat. És vertiginós.

Aquest curs hem posat una atenció especial a les polítiques locals, en ocasió de les eleccions municipals, amb la presentació de l’agenda de mesures Municipis 360, municipis d’oportunitats. Una caixa d’eines adaptable i amb molt de recorregut: no són receptes per copiar, sinó un model per inspirar-se i implementar a partir de la governança participativa i la planificació d’acord amb el propi context. El poble, el barri, la ciutat i la comarca són els espais on s’articula l’Educació 360, on podem connectar i comprometre tot un ecosistema amb el repte comú de garantir el dret a l’educació. Diversos regidors i regidores han compartit la seva experiència en un cicle d’entrevistes i una conversa a cinc en la presentació de l’agenda. Podríem dir aquest és un àmbit amb molt camp per recórrer en la política municipal i ens quedaríem curts: és només amb polítiques que garanteixin una educació completa i de qualitat per a tothom que podrem tenir municipis cohesionats basats en l’equitat i la justícia social. Aquesta ha de ser la legislatura de les oportunitats educatives.

I precisament per explorar i oferir nous camins per articular els ecosistemes educatius locals amb una intencionalitat educativa compartida i un llenguatge comú, enguany hem posat sobre la taula la proposta de compartit marcs de competències a nivell local: els Currículums de ciutat. La crida i el procés de formació realitzat amb 10 territoris de l’Aliança ens ha permès acumular i compartir aprenentatges sobre aquesta oportunitat de connectar i potenciar les experiències educatives. Tenim noves eines disponibles i tenim, sobretot, el convenciment que això no acaba aquí. El curs vinent acompanyarem de prop la implementació d’aquests marcs de competències en alguns dels municipis i, a més, seguirem oferint espais on formar i acompanyar molts altres ajuntaments. Al cap i a la fi, la premisa és senzilla: si l’escola, el casal d’estiu, la biblioteca, l’aula de teatre, les entitats que organitzen activitats extraescolars i el museu local s’han posat d’acord sobre quines competències necessiten infants i joves per a la vida, podran parlar el mateix llenguatge i remar en una mateixa direcció. Podrem, en definitiva, oferir trajectòries educatives, personals i comunitàries per a una ciutadania plena.

Al costat del paper clau dels ajuntaments, el paper d’escoles i instituts és indispensable en el repte que compartim. El Mesograma i les Ecologies Personals d’Aprenentatge són dues noves eines, creades pel Moisès Esteban-Guitart i l’Edgar Iglesias per encàrrec de la Federació de Moviment de Renovació Pedagògica de Catalunya, absolutament útils perquè els centres educatius puguin dinamitzar la seva relació amb l’entorn i incorporar la mirada d’educació a temps complet en l’acció tutorial que desenvolupen. Cada cop són més les escoles i els instituts que decideixen no entendre’s com un espai aïllat amb un calendari tancat, sinó dins un ecosistema que pren partit davant les desigualtats educatives que es donen dins i fora dels seus propis murs i horaris.

Ha estat també un curs de consolidació i creixement del Passaport Edunauta, un dispositiu per reconèixer i personalitzar tot allò que s’aprèn fora de l’escola i per connectar-ho amb el centre des de l’acció tutorial. El viatge d’aprenentatge al Regne Unit dels territoris edunautes ens ha permès conèixer de prop respostes resilients d’alguns municipis, estratègies que tenen una perspectiva àmplia i un llarg recorregut. Una comunitat edunauta que precisament és a punt de créixer: busquem 20 nous municipis que vulguin desplegar el Passaport Edunauta, que es vulguin preguntar per la quantitat d’aprenentatges invisibles que els infants fan en el seu dia a dia i que no es reconeixen, per qui participa i qui no i, sobretot, per com tots els agents es poden alinear i aliar per garantir oportunitats per a tothom.

I just ara que ha arribat l’estiu i s’han acabat les classes a escoles i instituts és el moment ideal per recordar que, tal com ens ha mostrat l’Enquesta de participació a les activitats d’estiu, les vacances escolars segueixen sent un espai de desigualtats educatives. Però aquesta enquesta ens ofereix també una nova dada que ens ha de mobilitzar més que mai: les famílies exigeixen més oferta gratuïta, una difusió més clara, ajudes econòmiques i places per a infants amb necessitats especials. Les administracions públiques no poden ignorar aquestes reclamacions majoritàries. La campanya d’Estiu Enriquit ha acumulat tota una maleta de recursos útils per a ajuntaments i entitats per construir un programa equitatiu, educatiu i connectat que garanteixi el dret de tots els infants i adolescents a aprendre i jugar durant l’estiu.

Una tardor per fer un salt

Si aquest curs ha estat intens, el que comença la propera tardor promet ser-ho encara més. Us podem anunciar que ben aviat presentarem els resultats de l’Enquesta de participació a les activitats extraescolars, que ajudaran a dimensionar el repte i ens oferiran informació útil per a seguir construint la solució.

Una solució que, el proper mes de novembre, farà un pas endavant important. Si aquest ha estat l’any de les polítiques municipals, el curs vinent serà el la política de país. Una jornada anual que recuperarà la plena presencialitat serà l’ocasió de presentar les bases per construir una política que garanteixi les activitats extraescolars i d’estiu i que ens permeti avançar cap a veritable educació a temps complet, una política que ha ser inevitablement transversal i de cooperació interadministrativa.

Aquests anys d’Aliança, hem pogut fer conèixer, impulsar i acompanyar polítiques i estratègies avançades i pioneres liderades per ajuntaments, amb la implicació d’entitats, organitzacions, centres educatius i comunitats educatives senceres. Programes de beques, passaports d’aprenentatge, oferta d’activitats gratuïta i diversa, campanyes d’informació i orientació… i moltes altres fórmules amb què arreu del país hem vist apostes decidides i agents compromesos. Però cap ajuntament no té vocació d’heroi, ningú no pot ni vol entomar aquest repte sol.

Aquest país necessita el marc, l’estabilitat i la implicació de totes les administracions, també la Generalitat de Catalunya, perquè l’educació fora escola passi de ser un espai de desigualtats a un espai d’oportunitats. Tenim l’experiència, els aprenentatges i les aliances per fer-ho. Som-hi.