Oficina jove del Pallars Sobirà

QUÈ HEM APRÈS PARTICIPANT A LA CRIDA
“COMUNITATS QUE EDUQUEN” DEL PROGRAMA EDUCACIÓ360º?
PUNT DE PARTIDA
Quan la Fundació J. Bofill, entre altres, va proposar en el marc del programa Educació 360º una crida
“Comunitats que eduquen” a projectes educatius i comunitaris que volguessin repensar-se per oferir més i
millors oportunitats educatives per a tothom; per a oferir als seus impulsors el suport i les eines necessàries
perquè els seus projectes impactin més intensament en la millora de les oportunitats educatives en tots els
aprenentatges, temps i espais de la vida dels infants i joves amb equitat i sense exclusions; no ho vam dubtar.
Era una oportunitat que feia temps que buscàvem per revisar, contrastar i millorar el projecte
d’acompanyament al desenvolupament personal dels joves adolescents “No perdis el Nord!” que desenvolupem
des del 2009.

Descarregar

El projecte impulsat inicialment per la Taula per l’atenció de la Infància i l’adolescència (INS Hug Roger III de
Sort, SES Morelló d’Esterri d’Àneu, Oficina Jove del Pallars Sobirà, Serveis Socials, ABS, Mossos), creada també
en part en el marc del propi projecte, va començar com unes jornades monogràfiques de “Salut Activa”. Des
d’aleshores ha anat evolucionant, ampliant les seves activitats i procurant millorar i aprofundir en el seu
plantejament incorporant tallers previs als centres, oferint espais de formació a famílies i docents per intentar
implicar al conjunt de la comunitat educativa i aprendre conjuntament a “acompanyar millor els i les joves”.
Després de 9 anys de trajectòria, que valorem positivament, diversos agents implicats identifiquem la
necessitat d’aprofundir i millorar en els resultats (impacte en les experiències i aprenentatges significatius dels
joves) i també en el procés (millor integració en qualitat i profunditat del treball en xarxa dels agents educatius
formals i no formals de la comarca). Per tot això vam creure oportú presentar el projecte a la “Crida”. Va ser una
grata sorpresa ser un dels 30 projectes escollits per participar en aquesta primera edició on van presentar-s’hi
111 projectes d’arreu de Catalunya.

BREU ESQUEMA DE L’EVOLUCIÓ DEL PROJECTE “NO PERDIS EL NORD!” (DES DELS INICIS FINS
AVUI):
Dels 4 reptes i principis educatius que proposava la “Crida” vam focalitzar la revisió del projecte en:
• Principi: Que les experiències educatives dels infants i joves els ajudin a construir trajectòries vitals
personalitzades positives i d’èxit.
• Repte: Desenvolupar el potencial educatiu de la comunitat, incrementant el treball col·laboratiu per a
generar respostes eficaces a les necessitats educatives dels infants i joves
Partint d’aquest principi i d’aquest repte volíem donar resposta a la necessitat educativa de contribuïr a
reforçar les competències personals i socials dels joves per viure les seves experiències amb motivació,
autonomia i responsabilitat, afavorint la presa de decisions en la construcció del seus itineraris personals de
futur.
Tot i que teníem clar que el grup motor impulsor d’aquesta proposta de revisió havia de comptar amb tots els
agents implicats, el poc marge de temps, el calendari, les disponibilitats i ritmes d’uns i altres ho ha fet quasi
impossible. Així doncs hem treballat en aquesta proposta de manera més intensa representants de l’INS Hug
Roger III de Sort, de l’Oficina Jove i de Serveis Socials. Hem intentat fer traspàs d’informació de resultats i
procés a altres agents clau implicats com l’INS Morelló d’Esterri d’Àneu entre altres. No ens ha estat possible
però aprofundir en el treball col·laboratiu amb tots els agents, tal i com haguéssim volgut, i en conseqüència no
hem pogut validar tampoc molts dels aspectes del procés, que confiem però seguir treballant en els propers
mesos i poder avançar i completar el procés iniciat.
Érem conscients d’inici que els objectius que ens havíem fixat amb el projecte eren molt ambiciosos, i som
conscients que caldrà desenvolupar-los progressivament, testejant la proposta i adaptant-nos als ritmes del
conjunt d’agents.

EL PROCÉS DE REFORMULACIÓ DEL PROJECTE…
Aquest procés de revisió partia d’alguns aspectes que teníem molt clars… i altres no tant.
El Què: Volem acompanyar millor el procés de desenvolupament personal i autònom dels joves adolescents del
Pallars Sobirà
El perquè:
• Sabem que l’aprenentatge significatiu es produeix amb l’emoció implicada, que cal situar als joves al
centre del disseny de la proposta per empoderar-los, que l’aprenentatge és social i per tant és en les
“relacions” que construeixen amb els altres i amb l’entorn on hem d’incidir especialment per trobar-hi
oportunitats educatives.
• També som conscients que tot i que els centres educatius són l’àmbit principal d’actuació (perquè
concentren els joves d’una comarca amb població feble i dispersa) no pot ser l’únic. Als centres han anat
incorporant reptes i a més d’educar en competències cognitives i instrumentals també s’hi
desenvolupen per activa i per passiva moltes competències personals i socials, però no hi cap tot (ni per
temps ni per recursos). I per tant és clau el paper del conjunt de la comunitat local per contribuir
a saber acompanyar i oferir recursos i oportunitats educatives als joves en tots els àmbits i moments
(espais formals i no formals, temps lectiu i no lectiu) per fer front als reptes que viuen/vivim.
Amb qui i com: Volem fer aquest procés amb tota la comunitat educativa, des de l’autonomia de cada actor,
aprenent a definir un marc comú per al disseny, seguiment i avaluació d’una estratègia compartida orientada a
millorar els resultats i processos de les respectives intervencions, serveis o recursos. Com fer-ho efectiu no és
tan senzill i és un procés d’aprenentatge continu.
El procés de revisió del projecte en el marc de la crida comença amb sessions molt intenses, amb un munt de
companys/es d’arreu de Catalunya amb projectes molt interessants, coneixent realitats i propostes d’altres
països molt suggerents amb propostes com les “Extended schools” per equilibrar l’accés en condicions d’equitat
a “altres” experiències educatives no escolars, models d’escoles a temps complert d’aquí i d’arreu per connectar
aprenentatges formals i no formals, xarxes educatives orientades a generar coneixement compartit, propostes
de personalització de l’aprenentatge per empoderar els joves…
Destaquem que els breus intercanvis que mantenim amb algunes persones i projectes participants al
programa, enmig de tanta gent i tan poc temps, són molt inspiradors i motivadors.
La realitat d’equips educatius que complementen els equips docents amb un treball de claustre real són un
referent il·lusionant, la realitat de programes d’activitats extraescolars organitzades des de les entitats
culturals i socials d’un municipi per afavorir un accés assequible i un vincle de continuïtat amb el teixit social
són suggerents, i algunes altres experiències que hem pogut conèixer… i tantes altres que per falta de temps no
hem pogut arribar a conèixer prou però que ja tenim al mapa… han estat segurament la millor aportació al
nostre procés de revisió, encara en un procés de maduració lent i que potser donarà més fruits en els propers
mesos.
El pla de treball previst per la crida del programa Educació 360º es confirma aviat que és molt intens i el
calendari amb el final de curs 2017-18, l’estiu al mig i l’inici de curs 2018-19 genera les primeres dificultats…
Malgrat les dificultats aconseguim fer alguns passos. Contactem amb nous referents professionals amb qui
programem una nova formació per educadors/es (donant continuïtat a l’espai de reflexió i disseny compartit de
propostes educatives entre docents i altres agents educatius, que valorem com una peça clau del projecte) per
aquesta tardor (Curs “Neurociència i Competències Cognitives Emocionals” a càrrec de Laia Casas), amb propostes
que poden ajudar a fonamentar aquest marc de competències i model d’intervenció que volem construir,
identificant també instruments d’avaluació (test de competències personals del GROP UB v2) que ens poden
ajudar a sistematitzar, contrastar i objectivar alguns processos d’anàlisi per la reorientació i millora de les
propostes d’intervenció. Plantegem també propostes de curt abast per reforçar la xarxa educativa comarcal i
definir propòsits compartits i metes concretes (jornades d’educació comunitàries, Mapa de l’educació, Pla comú
d’actuacions educatives…) per avançar en la difícil articulació de veritables xarxes de treball i coneixement amb
el conjunt de la comunitat educativa (convocatòria “Tots fem escola” el 15/10/2018). I explorem possibles
canvis en projectes dins els centres educatius (projectes ApS) per exprimir-ne les oportunitats educatives que
ofereixen, proposant connectar-les amb el projecte i amb actuacions concretes (jornades de motivació i
orientació de 2n cicle d’ESO), entre altres.
La proposta de prototip finalment presentada és com ja hem avançat una proposta en procés, pendent de
treballar encara, aprofundir i validar en molts dels seus aspectes. En termes tècnics podríem dir que està en una
versió “alpha”, no encara prou madurada per entrar en fase “beta” ; ) És per això que hem modulat el prototip en
3 fases, doncs els ritmes no permeten validar adequadament les propostes plantejades amb tan poc temps i per
tant cal puntualitzar que moltes de les propostes no reuneixen encara les condicions per ser validades per
motius diversos i per tant són encara propostes per debatre en el marc del grup motor del projecte. El calendari
de treball que preveiem és aproximadament de 3 o 4 anys amb totes les salvetats que corresponguin.
Fase 1: En aquesta 1a fase que correspondria temporalment amb el curs 2018-19 en el qual ens proposem:
• Consolidar el treball iniciat amb la Taula per l’atenció de la Infància i adolescència i fer efectiu un treball
de seguiment de les intervencions dissenyades conjuntament al llarg del curs amb un equip de treball
interdisciplinari enriquit entre tutors d’ESO i professionals externs de suport (P. Home, S.S. i OJ)
• Vincular en fase prova pilot el projecte d’Aprenentatge Servei de 3r d’ESO de Sort amb el projecte i
valorar la possibilitat de desenvolupar-lo en format Banc del Temps. Proposar també integrar en
les jornades de motivació i orientació previstes la cloenda i exposició dels projectes d’ApS de
secundària de la comarca, per tal de reforçar-ne la visibilitat, el reconeixement i l’intercanvi
d’experiències.
Fase 2: Aquesta 2a fase recull propostes de treball que s’estan començant a treballar enguany però que es
preveu desplegar sobretot durant el curs 2019-20:
• Enguany hem iniciat a sentar les bases per enfortir la Xarxa educativa i hem posat en comú propostes
de treball que s’estan començant a tractar, per tal d’implicar poc a poc el conjunt de la comunitat
educativa amb el propòsit d’alinear objectius i definir un pla de treball conjunt (Mapa de l’educació, Pla
de formació i accions educatives, Jornades d’Educació).
Fase 3: L’inici d’aquesta 3a fase dependrà del procés de maduració i del ritme del conjunt d’agents educatius
implicats, doncs comporta passar d’un model de treball en xarxa de “coordinació” a un model de treball en xarxa
més profund d’integració i generació de coneixement compartit i aquest canvi ni és senzill ni és immediat. Es
preveu però fer alguns primers passos ja durant el curs 2019-20:
• Introduirem instruments d’avaluació i diagnòstic que permetin sistematitzar i orientar millor els
processos de revisió i millora de les intervencions educatives amb indicadors que es puguin compartir i
contrastar de forma més objectiva.
• Partint de la revisió de les pròpies pràctiques educatives del conjunt d’agents i del contrast amb experts
i experiències d’altres dissenyar col·laborativament un marc de competències, i un model
d’intervenció compartit que orienti les respectives propostes educatives alineant objectius i generant
coneixement compartit.
Reflexió final: Què hem après, què ens ha aportat la Crida, consells per altres projectes que vulguin revisar
els seus projectes.
En tot aquest procés el més important que hem après (i que encara estem aprenent) és a no perdre de vista que
el(s) jove(s) és el centre i que per tant el disseny de la proposta educativa ha de partir i acabar en el jove,
implicant-lo com a subjecte actiu per participar en tot el procés per tal de no només respondre a les seves
necessitats sinó també empoderar-lo.
La Crida ens ha aportat un context i un pretext per accelerar aquest procés de revisió i millora, ens ha obert
finestres a altres realitats, projectes i referents que són una oportunitat per aprendre de la seva experiència i
identificar potser possibles col·laboracions. També ens ha aportat importants dosis d’estress ; ) sortint de
matinada, fent 600km, treballant de forma intensiva a vegades amb resultats productius a vegades generant
interrogants i incerteses…
La nostra recomanació a tots aquells projectes que vulguin engrescar-se a fer un procés com aquest és que
focalitzin molt bé el seu repte, que no perdin l’oportunitat d’aprofundir en contrastar les experiències d’altres
projectes, perquè és en el diàleg amb altres equips humans on tenim més marge d’aprenentatge en la manera
d’abordar els reptes, en les solucions plantejades, en les estratègies de desplegament viscudes. I que no perdin
la centralitat del subjecte actiu principal: el(s) jove(s).
Seguim “on road” ; )

Associació educativa i cultural FORMES

La Troca és una escola comunitària de formació permanent de persones joves i adultes que pretén garantir el dret a l’educació al llarg de la vida i l’intercanvi de coneixements des d’una vessant intergeneracional i intercultural. A través de l’accés gratuït als nostres cursos i formacions volem possibilitar que tots i totes les participants puguin actualitzar i ampliar coneixements i aptituds per millorar el seu desenvolupament personal, social, professional o de ciutadania activa. Volem crear un espai accessible a tothom i exible, adaptat a les necessitats i les circumstàncies de la gent del barri, i amb especial atenció a les persones i col·lectius que es troben en situació de desavantatge a l’hora d’interactuar a la societat. El nostre és un model participatiu, col·laboratiu, cogestionat per l’Administració, les entitats del territori i les persones que participen en el projecte.

Coneixedores per l’experiència en feines prèvies de les limitacions i esgotament del model vigent en aquestes àrees, partim de la premissa que totes les persones participants han de tenir un paper actiu en el seu procés formatiu i no una relació jeràrquica entre “formador/a” (qui sap) i “alumnat” (qui no sap). Com armava el pedagòg brasiler Freire, referent en educació de persones adultes: “tothom sap alguna cosa i tothom té alguna cosa a aprendre”. I afegim la dimensió comunitària al projecte per tal d’afavorir la inclusió i la cohesió social, aportant i enfortint el teixit social ja existent a Sants, generant vincles amb les entitats, serveis i administració locals.

La creença que compartim sobre que qualsevol edat és bona per aprendre i que tots i totes sabem alguna cosa que podem compartir, juntament amb la certesa que bona part dels aprenentatges que anem adquirint en el nostre dia a dia es realitzen fora de l’aula i que molts es donen de manera informal, ens porta a la ferma idea que calen sistemes nous per a que aquest procés diferenciat d’ensenyament-aprenentatge es doni. La convicció que el coneixement i els processos d’aprenentatge han de ser accessibles a persones de totes les classes socials i grups culturals, persones amb capacitat d’agència per intercanviar i compartir els coneixements adquirits ens dóna la idea de que el nostre projecte sigui un pont entre aquests grups. Volem que La Troca permeti i propicii la trobada intergeneracional i multicultural i que els i les participants ( en paper de formadors/es i/o d’aprenents ) gaudeixin del procés d’aprenentatge com a procés col·laboratiu, d’acompanyament i de desenvolupament personal.

Partim de la premissa que la creació d’un espai que permeti l’aprenentatge a partir de la participació i la implicació de la comunitat suposarà una millora de la qualitat democràtica del territori; on tots i totes les participants fan d’agents educatius aportant el seu saber.

Cooperativa REFLEXES

El curs 2015-2016 engegàvem el projecte «Aposta X Tu» plagats d’il·lusió, convicció i incertesa. Fins aquell moment no havíem treballat amb alumnat de Cicles Formatius de Grau Mig (CFGM) pròpiament, tot i que l’experiència en altres projectes consistents en el suport en la preparació de les proves d’accés als mateixos, ens evidenciaven i ressaltaven la necessitat que poda existir en aquest context.

Aquest és un projecte que s’ha dut a terme gràcies a la confiança que des d’un inici ha dipositat el Districte de Sants-Montjuïc tant en la idea en si com en els agents que li hem anat donant forma i contingut: el Servei d’Orientació (o millor dit de les persones que el doten d’humanitat i vocació) i els treballador@s de Reflexes. Junts hem viscut el procés que cada curs ha significat, teixint lligams de suport i col·laboració per fer front als reptes que sorgien, aliances que han anat aglutinant poc a poc a altres agents de la comunitat educativa en la qual ens trobem formant part; i el creixement en la seva globalitat com a projecte, llimant poc a poc un «Aposta» que ha anat prenent cara, consistència i particularitat per se.

Descarregar

Quan el curs passat l’Aposta va ser seleccionat com un dels projectes a poder vivenciar en directe tot el procés de reformulació que suposava la «Crida 360: Comunitats que eduquen» ens vam sentir, tots els implicats, realment orgullosos i agraïts de la oportunitat que suposava. Doncs per una banda va permetre, i han permès totes les sessions viscudes, evocar una mirada enrere i constatar amb major consciència el camí traçat des d’aquell primer any de «prova pilot» a l’assentament que s’estava realitzant, conscients tanmateix del major grau a assolir en aquest sentit. Tant per la millora i aprenentatge constant infinit de ser, com pels resultats i respostes rebudes en aquests anys de treball, junt amb la constatació ferma de la necessitat existent en aquesta etapa educativa.

Compartir espai i temps amb entitats/projectes similars a la nostra realitat, acompanyats d’experts que ens han refrescat i apropat coneixements, alguns fins llavors desconeguts, ens han permès realment emmirallar-nos en les seves pràctiques, facilitat la reflexió i creativitat per mirar i repensar determinades variables de l’aposta des d’una mirada o perspectiva diferenciades a la que normalment ens podem permetre. Doncs no deixa de ser que hem pogut parar a pensar. Pausa que massa sovint resulta gairebé inpensable de ser real en aquests temps en els que vivim, marcats per la sobresaturació i la immediatesa.

Iniciàvem l’experiència amb expectativa i una certa incertesa vers el que esperàvem treure de les jornades. Les dinàmiques i fitxes treballades però ens feien anar aterrant i concretant les idees diverses que volaven per les nostres ments, així com les converses motivades, amb les “anades” que ens havien despertat a cada un dels dos individus que hi vam participar de manera directa, permetien debats engrescats (també enfilant-nos per les branques, que en això els dos en som experts) que  cabaven concloent en propostes de pràctiques concretes a valorar, “si no ara a curt termini a mig-llarg termini, que no se’ns escapi, apunta-ho!”. Algunes derivades de les exposicions facilitades per entitats companyes en el procés, d’altres inspirades en les experiències desenvolupades en altres països, i totes connectades amb les necessitats objectivades i plasmades, des dels estudis més estadístics i globals a les sorgides de la pròpia subjectivitat viscuda i sentida en els anys de vida del projecte. Aquestes van anar prenent forma més propositiva i operativa amb l’anàlisi quantitatiu que se’ns va posar com a deures tot facilitant-nos el mecanisme avaluatiu per dur-lo a terme. Revisió que vam fer en diferents fases, una primera amb la resta de l’equip de l’Aposta que no assistia a les jornades i una segona en comú amb les tècniques d’educació del Districte i del Servei d’Orientació.

A la sessió final de capacitació, a mitjans de juny, i comptant en aquesta ocasió amb la visió més objectiva i pragmàtica que gaudim a la Cooperativa -excel·lent mirada de confiança per confrontarnos aquelles variables i significacions que potser  nosaltres no havíem atès amb tanta profunditat de ben poc ens va anar de treure fum pel cap. Afortunadament però tanta volta i revolta va acabar donant lloc a saber posar la mirada i paraules apropiades al repte que perseguíem: Aconseguir la implicació efectiva del professorat en l’itinerari educatiu del jove per tal de posar en valor el que el jove desenvolupa en el marc del projecte. (Ser concisos ens costa, ja ho havíem mig anunciat anteriorment). Aquell dia vàrem aconseguir tancar, prototipar i validar el que ja en els deures compartits anteriors havia començat a idear-se: 3 accions que donaven resposta a les necessitats sentides i expressades pels diferents agents que ens trobem implicats en aquesta vivència educativa.

1. CÀPSULES ABP: consistents en entrar a l’aula en horari lectiu per dinamitzar a través de la metodologia d’Aprenentatge Basat en Problemes (metodologia usada en el projecte) continguts propis d’aquell cicle formatiu. Aquestes ens permeten donar a conèixer el treball pretès a l’alumnat abans d’iniciar pròpiament l’acció, trencant amb l’estigma negatiu associat sovint a aquells que participen en projectes de reforç i acostant així al professorat una proposta de dinamització dels  prenentatges diferenciada a l’habitual (demanda formulada en el darrer curs). Implicant també que al finalitzar el curs, els mateixos participants de l’Aposta seran els que aniran a dinamitzar de nou una experiència en ABP treballada al llarg del curs als seus companys, posant així en valor les competències potenciades i assentades al llarg del temps compartit.

2. PLATAFORMA DIGITAL: per compartir de nou amb el professorat, rebre d’ells el suport que necessitem vers els continguts a adaptar en format ABP i fomentar l’imaginari que implica l’Educació 360, volem arribar a crear un espai digital  compartit amb tots els agents implicats a l’Aposta, districtes diversos inclosos, per enriquir-nos multidireccionalment aportant cadascú el nostre gra de sorra pel que als sabers diversos implica.

3. MENTORIA: per promoure l’emmirallament possibilitador i dotar de valor els itineraris educatius transitats, apostem per l‘establiment de vincles de mentoria entre alumnat de CFGM i Cicles Formatius de Grau Superior. Els quals contribuirien a un acompanyament més tècnic a l’alumnat participant del projecte.

Arribats a aquest punt final, volem expressar la nostra satisfacció sentida, ja no només per les  nnovacions sorgides (de les quals val a dir que la primera, donada la viabilitat que suposa, ja hem implantat i evidenciat part del seu valor) sinó, i sobretot, per les coneixences i lligams que ens ha permès amb altres entitats i personalitats. Aprofitem per transmetre la nostra convicció i entusiasme per fer real el lobby revolucionari que plegades podem ser per caminar cap a la transformació significativa d’aquest món que habitem.

Curs 2019-2020: Projecta’t

El Projecte Aposta X Tu a Barcelona ciutat ha passat a anomenar-se Programa Projecta’t i actualment és el Consorci d’Educació de Barcelona qui n’és el responsable i vetlla per fer-li un seguiment i dotar-lo d’una mateixa lògica a tot el territori.

La fusió entre l’Aposta X Tu de Reflexes i el Seguim de la Fundació Presme, ha donat lloc a aquest nou model de programa que anomenem Projecta’t. És un repte que totes dues entitats ens hem pres amb molta energia i ganes i que està fent que al unir forces per dur-lo a terme, sentim que plegades podrem dotar-lo de major sentit, expertesa i qualitat.

Però això no és tot! Ara dins del Projecta’t s’atén a alumnat de tota l’etapa post-obligatòria, tant de Cicles Formatius (com fins ara ja es feia) com de Batxillerat. Els districtes que havien engegat experiències d’èxit en l’atenció a joves en etapa post-obligatòria segueixen sent una peça clau en l’existència del nou programa. No seria just oblidar-se d’ells ja que han fet molt per estar en el punt de creixement en el que avui dia estem. Ara ja som un projecte de ciutat, fet que ens fa molt feliços i posa en relleu la necessitat de tenir eines útils a disposició dels centres educatius i del propi alumnat i joves que hi participen. Seguirem entomant els reptes que se’ns plategin i mirant de millorar dia a dia. El motiu bé s’ho val.

Fundació Pare Manel i Escola Pia Luz Casanova
Verdum perquè el barri és el territori que ens uneix a la ciutat de Barcelona.
720 perquè no necessita una mirada, no necessita una volta, necessita totes les mirades i una ment oberta per redefinir com volem l’educació al territori.

El reforç escolar
Un títol tatxat i per reescriure. Una proposta educativa que neix amb la necessitat de reformular i donar una volta a la demanda de les famílies de donar suport als infants i joves durant la realització dels deures proposats pels centres educatius. Actualment, tenint en compte la dilatada trajectòria del projecte, ens trobem en un moment que no només s’ha de treballar segons el currículum escolar, sinó que caldria complementar aquest aprenentatge amb altres competències -emocional, social, relacional, artística,…

Proposem una lectura àmplia d’aquestes competències per a identificar quines intervencions cal fer al territori amb els infants, joves, els seus entorns familiars i tots els agents susceptibles de ser educadors per a optimitzar l’assoliment de la finalitat comuna: l’assoliment de processos d’aprenentatge i experiències escolars positives que permetin a infants i joves estar en disposició de triar el seu camí de futur.

Connectar els agents educatius per millorar les oportunitats educatives
– Treball en equip
– Metodologia comuna

Descarregar

Connectant els diferents agents educatius

Creiem que és imprescindible que els diferents agents educatius estiguin connectats i facin un veritable treball en equip per tal de millorar les oportunitats educatives dels infants i/o joves. Definir una metodologia comuna que identifiqui els aspectes claus a treballar i la manera en què els agents han de coordinar-se per fer un seguiment i un pla adaptat a cada infant i joves sempre des dels seus interessos i motivacions. No hem d’oblidar que ells i elles són els i les protagonistes de les seves vides.

Així doncs, ens proposem millorar i sistematitzar la connexió i treball en xarxa entre dos agents educatius: el Centre Obert Muntanyès i l’Escola Pia Luz Casanova, realitzant una prova pilot amb nois i noies de secundària; amb la intenció de fer-ho extensiu a la resta d’agents del territori.

El Centre Obert Muntanyés de la Fundació Pare Manel i l’Escola Pia Luz Casanova som el motor del projecte amb la idea que [qualsevol agent educatiu], entès de forma àmplia, pugui formar part d’aquesta iniciativa. De fet, el projecte té la intenció de sumar tots els agents educatius que treballen dins d’aquest territori, al voltant de l’infant i/o jove. Quan parlem de [qualsevol agent educatiu] estem parlant, per exemple dels centres educatius o dels professionals dels CSMIJ o dels educadors de carrers, però també de les veïnes i veïns, dels comerciants i sobretot, de les famílies. Volem donar rellevància a l’acompanyament que es realitza fora de l’escola per tal de construir una proposta d’educació extensa al barri, on tots els agents educatius (formal, informals i encara més informals) treballin per a uns objectius comuns des d’accions complementàries i coordinades.

Pera això és clau treballar per passar d’un model de coordinació de casos i activitats per anar cap a un model de resposta col·lectiva als reptes educatius del barri, fent un procés educatiu continu que transcendeixi la institució educativa perquè tots els espais siguin del barri, siguin agents d’educació: els infants i joves, la família, l’escola, les entitats, les institucions i l’administració, els patis i l’espai públic. Per aquest motiu volem:
1. Oferir un espai per fer deures de forma acompanyada i/o reforçar competències escolars.
2. Fer un seguiment dels seus aprenentatges i la situació escolar.
3. Reforçar continguts des d’un vessant més didàctica i lúdica.

Indicadors d’impacte
Sovint en educació (sobretot la part més social) intervenim i actuem, però poques vegades recollim d’una manera acurada els resultats obtinguts de la intervenció per tal d’avaluar l’impacte de la feina que fem i com aquesta repercuteix als joves i infants amb els que treballem. Per poder tirar endavant la nostra proposta “Verdum 720” és necessari obtenir aquests resultats per saber si funciona, com funciona i d’aquesta manera poder arribar a més agents.

Per aquests motius, és molt importar comptar amb una eina coproduïda pels diferents espais de participació del projecte i on podem mesurar i avaluar els resultats de la feina feta des de l’educació 360. Si entenem que aquesta metodologia cerca una millora en els aprenentatges i la vivència dels infants i joves, hem de poder fer tangible aquesta millora i conèixer més en profunditat les seves debilitats i fortaleses. Entenem que també és un element que pot provocar que més agents educatius es vulguin afegir.

Espais de coordinació per garantir la coordinació, visió compartida i objectius
Espais on els agents educatius reflexionaran i treballaran al voltant de necessitats i problemàtiques compartides. D’aquesta manera, compartint necessitats, podrem compartir discurs i metodologia i, en definitiva, solucions.

Espai Wiki: http://verdum720.paremanel.org/
Espai on centralitzarem aquesta proposta educativa amb la intenció de compartir i visibilitzar la reflexió i la feina al voltant de l’educació 360 al barri de Verdum. És un espai wiki perquè apostem pel programari lliure i el coneixement a cocreat i a l’abast de tothom.

L’escola Montbaig i l’esplai Eixida treballen Educant junts al barri de Camps Blancs de Sant Boi de Llobregat

El REPTE
Crear un projecte educatiu d’entorn que tingui un rang superior als projectes educatius de tots els centres educatius del barri, de les entitats educadores, i que interpel·li a d’altres entitats que entrin al projecte com entitats associades.

Objectius generals
* Reduir l’abandonament escolar i l’absentisme al Barri de Camps Blancs.
* Donar resposta a les necessitats educatives i de cohesió social del barri.
* Crear oportunitats educatives formals i no formals, de qualitat, pels infants i joves del barri.

Principis del projecte
Els nostres principis fonamentals són: una educació…
∙ Integral: ha d’incidir en tots els aspectes de la persona
∙ Contínua : ha de comprendre tots els àmbits de l’individu
∙ Arrelada: La importància d’uns referents compartits.
∙ Cohesionadora. Ha de promoure la integració social.
∙ Inclusiva: ha de garantir la igualtat d’oportunitats i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió
∙ En Xarxa: tots som corresponsables

Descarregar

Comunitat educativa representa un model de relació on tots son protagonistes i responsables.

Línies d’actuacions generals
Les nostres línies d’actuació generals han de ser:
 Promoure l’èxit educatiu del nostre alumnat.
 Millorar la convivència i la nostra cohesió social.
 Actuar des de la xarxa educativa que configura el nostre barri per donar una resposta global, integral i més eficaç als reptes educatius.
 Contribuir a la construcció d’una identitat comuna del nostre entorn: barri, entitats col·laboradores, casal de barri, institut, esplai i escola.
 Afavorir actuacions comunitàries per prevenir i evitar tant l’absentisme com l’abandonament escolar.
 Projectar la xarxa educativa al barri.
 Promocionar la llengua catalana com a llengua de cohesió social.
 Promocionar les llengües d’origen.

Objectius específics
A l’entorn
 Realitzar i desenvolupar activitats lúdiques i educatives adaptades al
ritme dels infants i a l’horari en què s’hi desenvoluparan (matí, tarda).
 Aconseguir la implicació en el projecte als diferents agents del Barri: Escola, Esplai, Serveis Socials, Famílies…
 Establir referents compartits i coordinats entre l’Escola i l’Esplai que treballen conjuntament pel desenvolupament integral del infants, i que siguin també referents per llurs famílies. ( mestres i monitors/es)
 Fomentar la participació a través d’una difusió efectiva i partint de la confiança i coneixement que tant l’escola com l’esplai i, també l’AMPA té de les famílies.
 Educar en els valors humans, com un mitja de transformació de la societat.
 Fer un seguiment dels infants, de les famílies i de l’entorn en general per detectar problemàtiques, establir criteris d’actuacions comuns ,etc.
Amb els infants
 Motivar als nens i les nenes perquè participin i s’impliquin en les activitats proposades.
 Fomentar l’autonomia personal dels infants a través de les activitats i creant espais el més quotidians i propers possibles.
 Treballar conjuntament per l’adquisició dels hàbits i habilitats necessaris pel desenvolupament harmònic dels infants
 Garantir als infants, sobretot aquells en situacions socials més desfavorides un suport constant per l’adquisició dels aprenentatges escolars, en coordinació amb els tutors/es.
 Augmentar les expectatives de futur i les oportunitats d’aquells infants amb més dificultats socioeconòmiqes i/o maduratives-cognitives
 Aconseguir una assistència continuada dels nens i les nenes al llarg de tot el curs.
 Potenciar la participació continuada a les diferents activitats que es puguin desenvolupar a l’esplai…
 Fomentar les relacions personals entre nens i nenes del barri de diferents cultures i/o diferents centres educatius.
Amb les famílies
 Oferir recursos i serveis de qualitat a les famílies per poder millorar el desenvolupament dels seus fills , i també conciliar la seva vida laboral i familiar.( RECOLLIDA , CASALS D’ESTIU, RACÓ DEL JOC ,ESPAI FAMILIAR…)
 Oferir activitats i actuacions dirigides exclusivament a les famílies , voltant a formació d’elles mateixes i també relacionades amb l’educació dels seus fills i filles
 Informar a les famílies dels diferents serveis que tenen a disposició deixant clar la seva organització i funcionament.
 Implicar en els pares i mares en el procés educatiu i de lleure dels seus fills/es.
 Portar a terme un seguiment continu de l’evolució dels infants intercanviant informacions amb les seves famílies.
 Que hi hagi el compromís d’abonar les quotes i d’utilitzar els serveis respectant les condicions establertes en cadascuna de les activitats o projectes.
Amb la comunitat
 Impulsar l’Escola del barri com la referència educativa d’educació infantil i primària del barri, oberta…..
 Rentabilitzar i optimitzar recursos, econòmics, estructurals, professionals ….
 Obrir l’Escola a tota la població infantil i les seves famílies ( Festes, Casals , activitats…)
 Implicar a les administracions públiques i tècnics del barri en aquest model de comunitat educativa i en el treball en el territori

El repte i la seva vinculació a les necessitats educatives dels infants i joves:
Consolidar la igualtat d’oportunitats en projectes artístico-socials d’alt valor educatiu entre els infants, joves i
adults del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

El repte sorgeix arrel de detectar, a nivell d’organització interna, que el perfil dels i de les integrants de l’orquestra
estava canviant, de manera que podíem perdre presència d’infants i joves provinents de contextos més desafavorits. A
nivell extern, detectàvem les següents necessitats:
• El districte de Ciutat Vella, i en concret el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, no disposa d’una
escola municipal de música, el que dificulta l’accés a la pràctica artística d’infants, joves i adults.
• El context escolar prioritza, a diferent nivell, el treball de les relacions interpersonals mitjançant activitats
artístico-socials participatives.
• L’educació formal, l’educació informal i el teixit social no potencien les activitats artístico-socials
intergeneracionals.

Descarregar

L’equip impulsor:
La Riborquestra té una estructura en xarxa conformada pels següents agents:
a) Equip de direcció i coordinació: Nil Barutel i Clara Cuadern.
b) Junta de famílies: Sever Roig (president), Àngels Valero (tresorera), Montserrat Vidal (secretària),: Cristina
Fons i Sílvia Ibáñez (vocals).
c) Equip pedagògic: Andrea Peirón (violoncel), Estela Benito (violí), Joan Gerard Torredeflot (violí), Eduard
Marcet (violí), Víctor Mateo (viola), Irene Becerra (flauta) i Unai Gutiérrez (clarinet), Sol Vicente (cor) i Borja
Mascaró (direcció artística i musical).

A partir de reunions setmanals de l’equip impulsor, vam establir un calendari de sessions conjuntes amb la Junta de
families i l’equip pedagògic, de manera que els diferents materials s’han preparat conjuntament. Abans de la primera
sessió de facilitació, vam fer una sèrie de dinàmiques amb persones de la junta i de l’equip pedagògic, acció que vam
repetir abans i després de l’última sessió de facilitació.

La inspiració i anàlisi:
Primerament, la idea de reformular el projecte ha esta promogut per l’equip de coordinació, ja que tenim una visió
més global de l’entitat que l’equip pedagògic i la junta. Tot i així, arrel de conèixer les experiències que s’han proposat
des d’Educació 360, ràpidament es van compartir les idees i propostes amb la resta de l’equip de la Riborquestra.

El procés ha estat: assistir a les presentacions i compartir les sessions de facilitació d’Educació 360, veient les
similituds que el nostre projecte tenia amb algunes experiències presentades (sobretot les relacionades amb el treball
en xarxa o els beneficis que aporten). A partir d’aquesta inspiració, vam detectar una sèrie de necessitats de l’entitat,
atenent-nos al nostre origen i essència i alineant-nos amb els principis de l’Educació 360. Seguidament, vam
proposar-nos uns objectius assequibles i reals per assolir en els propers mesos (objectius a curt termini) i en un màxim
de 2-3 cursos acadèmics (objectius a llarg termini) per tal de consolidar la igualtat d’oportunitats en projectes artísticosocials
d’alt valor educatiu.

Durant tot el procés s’han anat transferint els aprenentatges, experiències i inspiracions que l’equip de coordinació
hem rebut a la formació Educació 360 a la junta de famílies i a l’equip pedagògic del projecte.

La proposta o solució ideada:
Reformulació organitzativa de l’Associació Riborquestra, a partir dels següents 3 eixos:
a) Qualitat de l’activitat: canvis a nivell intern, implicant l’equip motor i els diferents agents que integren el
projecte.
Exemple d’activitat clau: Formació amb l’equip de professors i coordinació per tal de donar eines per
treballar amb els nous perfils de participants.
b) Participants: canvis pel que fa als i a les participants, així com a les seves famílies i el seu entorn.
Exemple d’activitat clau: Crear la figura de l’”ambaixador/a de la Riborquestra”, apoderant els i les
participants per tal de fer arribar l’entitat a tothom, en especial als sectors de la població que hi tenim menys
accés/facilitat.
c) Comunitat: canvis que impliquen la comunitat propera a la Riborquestra, tots els agents que s’hi impliquen
directament però no únicament.
Exemple d’activitat clau: Creació d’un conveni amb Serveis Socials per tal de derivar casos a la Riborquestra.

La reflexió final del procés:
El que hem après de la Crida és la importància d’estar constantment en sintonia amb la raó de ser de l’entitat a la qual
pertanys, reflexionant i pensant en possibles aspectes de millora. Alhora, ens ha anat molt bé participar-hi perquè ens
ha permès “parar” per tal de remirar-nos, repensar com fem les coses i determinar si el que volem aconseguir ho
estem fent de la millor manera possible, si estem tenint en compte tots els agents de la comunitat i què podem fer per
encaminar les nostres accions cap al desenvolupament cultural comunitari de l’entitat i els seus participants, de
manera que consolidem la igualtat d’oportunitats que el projecte simbolitza. És molt positiu fer aquest treball
d’anàlisi i reflexió, estructura les prioritats i els objectius que es volen aconseguir.

Un consell que donaríem és tenir present, sempre, tots els agents amb els que una entitat treballa, però també
aquells amb els que hi podria treballar, per tal de crear sinèrgies noves i compartir la responsabilitat d’educar.
Finalment, compartim la nostra manera d’encaminar les nostres accions i intervencions, des de la gestió positiva i
l’acompanyament proper amb els i les participants, la junta de famílies, l’equip de professionals i l’equip de
coordinació. Compartim la idea que l’espai és col·laboratiu, on tothom hi té cabuda i on cada persona que n’és part
dibuixa possibilitats, obertura i emoció.

El repte i la seva vinculació a les necessitats educatives dels infants i joves.

Aquest projecte vol donar dimensió al que ja vam iniciar fa 7 anys,  SANTA COLOMA SONA (SCS), que és una iniciativa comunitària que pretén de la mà de professors de l’Escola Municipal de Música Can Roig i Torres i amb col·laboració amb el Casal de Mestre de Santa Coloma generar aliances entre una entitat musical de la ciutat i escoles per apropar i sensibilitzar en la iniciació musical a nens i nenes que en condicions normals, mai tindrien accés a aquesta formació. Això fa que SANTA COLOMA SONA contribueixi a l’apoderament d’infants i joves mitjançant l’aprenentatge dels instruments orquestrals i la vinculació amb el seu territori. I amb aquesta nova reformulació, SANTA COLOMA SONA, BALLA I DONA COLOR, a banda d’ampliar l’oferta educativa amb les arts plàstiques, la dansa, el teatre i el dibuix vol donar l’oportunitat a exalumnes de les diferents escoles i entitats de la ciutat a ensenyar aquestes disciplines als alumnes de primària.

Descarregar

Les característiques del projecte són:

• Les ARTS com a eina de cohesió social
• Les ARTS com a llenguatge universal
• Les ARTS com a mitjà accessible i proper a les diferents sensibilitats
• Les ARTS per gaudir i compartir
• Les ARTS com a eina de sensibilització per la pau i la solidaritat entre la comunitat.
• Contribuir amb les ARTS a l’ocupació juvenil

El grup impulsor d’aquest nou projecte està format per:

• L’ Escola Municipal de Música Can Roig i Torres
• Representants del Casal del Mestre
• Representants de les entitats o agents artístiques
• Representants d’escoles o instituts

La inspiració i l’anàlisi.

Ens ha inspirat la necessitat de seguir donant resposta el projecte inicial incidint en la integració de nens i nenes de diferents realitats socioculturals i així contribuir per aconseguir una societat més compromesa davant les desigualtats i les injustícies que ens envolten i, per tant, que els permeti ampliar les seves oportunitats i no generar desigualtats.

Val a dir que després dels primers anys de treball amb el SCS, el fet de que aquests nens que han passat pel projecte no poguessin tenir continuïtat, va fer reflexionar a les entitats col·laboradores, Rotary de Santa Coloma, amb l’ Escola Tanit i l’Escola de Música i d’aquesta reflexió va sorgir la idea del SCS+, els joves formats a l’Escola de Música continuen la tasca iniciada donant així una oportunitat laboral i una oportunitat de continuïtat.

La crida ens ha ajudat a veure com podem ampliar els objectius implicant a l’entorn artístic de la nostra ciutat:

– Posar a l’abast dels nens dels barris més desafavorits que no tenen l’oportunitat, l’experiència de tocar un instrument, d’aprendre a ballar, a pintar, apropant d’aquesta manera el món de les arts a aquests nens i a les seves famílies. Captar les sensibilitats dels alumnes en música, dansa, teatre… i donar l’espai  per tal que les desenvolupin. Fer una personalització de l’aprenentatge mitjançant la descoberta de les habilitats.

– Fer un treball de cooperació i sensibilització d’aquests barris. L’objectiu és fomentar la igualtat i la bona convivència tenint com a eix principal el contacte amb les diferents disciplines artístiques i en al cas de la música del treball en grup.

– Donar una sortida ocupacional a la gent jove (exalumnes) que s’han format a l’Escola Municipal de Música i les diferents entitats artístiques.

La proposta o solució ideada.

El que es pretén és connectar amb els diferents agents artístics de la ciutat i dimensionar l’oferta de les activitats artístiques fora d’horari lectiu en escoles de màxima complexitat.

Des dels mesos d’octubre fins a finals de maig, professorat i joves formats a l’Escola Municipal de Música  Can Roig i Torres i les diferents entitats artístiques, es desplacen a les escoles que participen en el projecte i durant 45’ setmanals en horari de migdia, treballen amb  escolars entre 7 i 10 anys, ensenyant els diferents instruments en grup: violí, viola, violoncel, acordió i guitarra, i les diferents disciplines artístiques. Aquesta activitat és gratuïta per tots aquests alumnes.

Com a cloenda, tots els participants ofereixen un concert/mostra a la comunitat educativa de l’escola, famílies i a tota la ciutat. Es convida a autoritats, totes les entitats i escoles de Santa Coloma i es fa difusió a les xarxes socials, facebook, twiter, blogs, webs, full informatiu de l’Ajuntament. Les famílies participen en la preparació dels concerts.

Tota aquesta tasca va precedida de reunions de coordinació amb els agents implicats, escoles d’arts, escoles de primària i community manager. De fer una  tria de l’alumnat.

De presentar el projecte a les famílies.

S’han de fer reunions de valoració de l’evolució del procés d’aprenentatge i de preparació de la mostra final organitzant assajos parcials i generals.

Aquest nou projecte reformulat ha estat validat per totes les entitats integrades, l’Excèntrica, Teatre La Colmena, Els coloristes de Santa Coloma…

Com podem avaluar tot aquest procés? Doncs valorant els següents indicadors:

– Comptabilitzant les visualitzacions a la pàgina web.

– Comprovant el grau de satisfacció per part de les famílies infants.

– Controlant si incrementa el nombre de seguidors a twitter.

– Comprovant el percentatge d’alumnat que voldria continuar amb el projecte  Santa       Coloma Sona+ una vegada finalitzat el Santa Coloma Sona.

– Comptabilitzant  el nombre d’agents implicats.

Què hem après i què ens ha permès la crida.

Amb la immediatesa que moltes vegades requereix abordar els problemes que sorgeixen dia a dia, aquest procés ens ha obligat a buscar temps per pensar, per endreçar, per reflexionar pel futur. I el més important, hem compartit i creat vincle, hem fet xarxa amb tot l’entorn educatiu que envolta als infants i les seves  famílies per aconseguir que els valors de les arts arrelin en aquests barris.

I hem pensat de quina manera podem ajudar als joves a trobar una sortida professional sumant-los al projecte.

Creiem que donar accés a l’aprenentatge de les arts permetria gaudir-ne i fer-les seves No podem perdre de vista que és un vessant necessari que donaria un impuls important a la cohesió social, a la convivència multicultural i al gaudi col·lectiu. La música i les arts no tenen fronteres lingüístiques, són elements que connecten emocionalment i directes amb les persones sigui quina sigui la seva posició social o la procedència i això, juntament amb els valors d’esforç, de treball conjunt i de superació personal les poden convertir  en una eina molt potent de cohesió social. Hem vist experiències que així ho demostren.

Quins consells voldríem compartir amb d’altres agents comunitaris que desitgin iniciar un procés de reformulació del seu projecte.

Tot el que sigui per buscar solucions viables i engrescadores amb diferents col·lectius que treballen amb un fi comú que és la millora de  l’educació, la formació  i en definitiva, la vida de tots els infants amb desigualtat d’oportunitats sempre és molt  recomanable i fins i tot un deure que tenim com a docents.

L’I3# (Itineraris Individuals Inclusius) és una acció emmarcada dins el projecte de medi obert de Tarda Jove a Lloret de Mar. El projecte dona una atenció individualitzada als participants que són  seleccionats a través del treball en medi obert dels educadors de Tarda Jove o bé derivats de Serveis Socials (SBAS). Fins a dia d’avui s’oferia al participant la possibilitat de fer l’esport o l’activitat d’oci que més li agradi, vinculant-la a un pla de treball, redactat conjuntament amb el jove on s’acorden un seguit d’objectius a assolir i el qual es va treballant a partir de tutoritzacions periòdiques individuals.  A part d’aquest treball amb el jove, també es fa un treball amb la seva família i es fomenta la implicació dels diferents agents comunitaris. Aquesta implicació fins ara es limitava a la implicació de l’entitat esportiva o de lleure on es realitzava l’activitat en el seguiment del jove participant. Sovint aquesta depenent de la major o menor implicació dels seus referents. Per contra no hi havia cap vinculació amb l’institut del jove ni d’altres agents educatius.

Descarregar

Les sessions de capacitació a les que hem participat ens han servit per tal d’incorporar la mirada global i inclusiva pròpia de l’educació 360. Hem revisat l’acció educativa duta a terme i repensat formules per tal d’optimitzar-la. Durant els anys d’implementació del projecte hem detectat que la majoria dels participants tenien una dificultat evident en el seguiment de les tasques acadèmiques i per tant en l’assoliment de l’èxit educatiu. Amb aquest rerefons vam  plantejar-nos com podíem contribuir a revertir aquesta situació des del nostre projecte. Durant el procés ens vam trobar amb dos possibles objectius a desenvolupar. D’una banda la opció de buscar fórmules per tal d’ampliar el nombre de participants, de l’altre apuntalar el projecte i optimitzar el seu funcionament abans de plantejar-nos un increment dels participants. Aquesta última és la que finalment vam escollir afrontant el repte de  donar resposta  a la necessitat de millorar les  competències  educatives  dels joves, treballant per la igualtat d’oportunitats i l’equitat connectant temps i espais educatius.

L’equip impulsor hem estat els educadors del projecte i les seves coordinadores. Quatre professionals que estem en contacte directe amb el projecte i coneixedors del territori i els seus agents educatius. Al llarg del procés hem incorporat un representant de cada institut així com membres de les entitats esportives participants del projecte. Les trobades amb aquests agents les hem fet per separat i els hem vist bàsicament per validar el prototip del canvas.  Per tal de desenvolpuar la proposta haurem de sistematitzar aquestes trobades. Fins ara han servit per tal d’explicar la proposta i valorar-ne la idoneïtat i la manera com posar-la en funcionament així com per recollir aportacions que hem acabat incorporant.

La participació a la Crida ens ha facilitat poder aprofundir en metodologies innovadores i reafirmar-nos en la tasca que estem duent a terme.  Hem incorporat  una mirada global i inclusiva que vol tenir en compta la visió de tots els actors de la comunitat educativa local. Cal destacar que arrel d’haver compartit experiències amb els altres projectes participants o escoltant les que s’han presentat al llarg del procés ens han reafirmat les debilitats pròpies del nostre territori.  Podem dir que a Lloret de Mar no hi ha una tradició consolidada de treball en xarxa. En moltes ocasions és la motivació de les persones que lideren els projectes o les entitats amb les que col·laborem les que fan possible un veritable treball en xarxa.  Per tant el repte ha estat doble, doncs hem de fer pedagogia amb els agents del territori  vers la  idea de la comunitat que educa alhora que repensar el projecte sota la premissa dels criteris de la Crida. En aquesta línia ens hem centrat en aprofundir en la idea de la corresponsabilització. Fins ara, sobretot pel que fa a algunes famílies i les entitats, tot i establir un seguiment del jove a tres bandes, sovint percebíem que la corresponsabilització es limitava al fet d’establir un pagament compartit entre la secció de Benestar i Família, l’entitat d’Esport i la família del jove.

Per els motius exposats hem cregut prioritari  fer un pas més enllà i treballar per aconseguir que la corresponsabilització es centri en el fet de  compartir una mirada capacitadora de tots els agents implicats amb el jove com a protagonista. Per tal de fer-ho possible, era essencial incorporar l’Institut en aquest procés. Fer que el projecte #I3 no fos un bolet més en mig del paisatge educatiu de la població sinó que passi a ser un model d’iniciativa que connecta el temps lectiu i el no lectiu amb l’èxit educatiu, l’equitat i el treball per la igualtat d’oportunitats com a objectius finals. El que podria semblar una senzilla iniciativa d’acompanyament acadèmic fora de l’horari lectiu pren un altre dimensió si s’aconsegueix connectar els agents que intervenen amb el jove des de l’àmbit formal, el no formal i les famílies.

Hem cregut adient confiar la tasca del reforç acadèmic a la figura dels voluntaris universitaris. A través de la realització d’un conveni amb la UdG els joves universitaris del municipi podran rebre crèdits de lliure elecció a canvi d’acompanyar els joves de l’I3#amb els grups de reforç. Per tant la nostra tasca com a educadors del projecte serà la de continuar fent el seguiment dels joves i fer de pont entre famílies, instituts, voluntaris i entitats participants.

Creiem important destacar que  participar del procés ens ha reafirmat vers el compromís per la lluita contra les desigualtats.  Tal i com vam poder ratificar a  les sessions de capacitació,  és durant el temps no lectiu quan les desigualtats es fan més evidents. En aquest sentit creiem que les aportacions realitzades a l’I3# van en la línia de l’educació a temps complet i vol donar una resposta comunitària a una necessitat flagrant.

Per últim volem deixar constància del privilegi que ens ha suposat ser un dels 30 projectes finalistes.  Convidem a d’altres agents i projectes a participar-hi en futures edicions tant per l’aprenentatge que suposa,  com per l’oportunitat de repensar i revisar el projecte . Per nosaltres ha estat un procés molt enriquidor  que ens ha servit per redefinir la nostra relació amb la xarxa educativa local i passar a ser agent local proactiu vers la filosofia de l’educació 360º.

Atzavara-arrels és una associació sense ànim de lucre que neix a les Terres de l’Ebre a l’any 2000, per iniciativa d’un grup de persones compromeses amb la realitat local i amb l’objectiu d’oferir accions i activitats adreçades a persones nouvingudes.

Divuit anys cap aquí la nostra tasca s’ha anat consolidant promovent  la convivència i la cohesió social per un model de societat intercultural.

Aquesta evolució ha transformat el focus de la nostra tasca i el nostre treball ja que actualment està enfocat per garantir la igualtat de oportunitats dels i  les fills i filles de la immigració, estem arribant a construir un espai intercultural on s’ofereix un lleure educatiu de qualitat,  obert a la infància i la joventut de la ciutat.

L’Esplaia’t d’Atzavara-arrels és un espai en comú i un lloc de referència per als infants i joves. L’objectiu de l’Esplaia’t és la plena inclusió, la participació activa i la cohesió social. A l’Esplaia’t treballem cada dia per ser ciutadanes i ciutadans compromesos amb la realitat que ens envolta.

Descarregar

La nostra visió i metodologia sobre l’educació en el lleure, comporta molts bons resultats per els i les infants i joves de l’entitat, l’Esplaia’t els aporta uns beneficis educatius i socio-emocionals reconeguts pel mateix professorat i TIS que sovint  recomanen a les famílies inscriure als seus fills i filles a Atzavara-arrels.

El nostre horari de l’Esplaia’t és de dimarts a dijous de 16:30 a 19:30h, és en aquest espai on els nostres infants i joves poden aprendre de forma lliure a compartir, ajudar-se a fer els deures i altres tasques, llegir, jugar, cooperar i sentir-se lliures de la seva educació. Totes aquestes activitats es troben emmarcades dins dels concepte: autoregulació, autonomia i lleure educatiu,  fet que els permet aprendre a aprofitar l’espai, l’entorn i els recursos per a divertir-se i aprendre. En cap cas al llarg de totes les hores no hi ha un horari establert per a realitzar les activitats sinó que són els propis participants qui trien què fer en cada moment i així podem veure que centren l’atenció plena i estan motivats per lo que fan.

Exemple:

Molts cops els infants i joves arriben del col·legi i es fiquen a jugar amb els seus amics o a realitzar un puzle, després per si sols es fiquen en grupet els del mateix curs escolar i s’ajuden i cooperen per a realitzar els deures, en aquest moment ells mostren interès i motivació per aprendre i per tant aconseguiran un aprenentatge més significatiu.

 Alhora, per una qüestió de tradició i cultura, desconeixement i maneres d’entendre l’educació, l’equip tècnic va evidenciar un  augment de la visió negativa per part d’algunes famílies en vers el lleure educatiu que es desenvolupa a l’Esplaia’t i aquesta visió repercuteix en detriment de la motivació dels participants a l’hora de realitzar activitats.

Després de debatre sobre quins serien els possibles motius per arribar a aquesta situació, vam pensar que encara falta una millor comunicació entre infants, famílies i entitat sobre la tasca que es fa dins l’Esplaia’t.

Per això aquest projecte el centrem en promoure i difondre la tasca educativa que es porta a terme dins l’Esplaiat fent participar a les famílies i altres agents educatius d’aquest espai per obtenir una vinculació i un reconeixement de la importància d’aquesta pràctica educativa que es porta a terme. Aquesta vinculació ens permetrà aconseguir una visió més positiva del lleure educatiu i del projecte per part de tots els infants, un augment de la motivació per assistir-hi i el reconeixement de la tasca educativa per part de les famílies.

Però no ho fem ni ho farem en solitari sinó que convidem a les famílies, als i els educadors d’Atzavara-arrels, a les TIS dels centres escolars del barri, a les persones involucrades en el Programa 6-16 (Programa d’intervenció socioeducativa adreçat a infants i joves entre 6 i 16 anys i les seves famílies), entitats i comerços del barri i l’administració local per arribar tothom plegats a l’objectiu que ens hem marcat amb aquest projecte.

A més a més, la formació promoguda per part de  la Fundació Jaume Bofill va ser una molt bona oportunitat per escoltar experiències enriquidores, compartir angoixes i molts sabers, debatre i preguntar-se, és a dir,  un exercici de “desaprendre” tot allò que una entitat pot oferir envers la possibilitat d’arribar a l’educació plena, permanent i poder veure que aquests nenes, nenes i joves de l’entitat estan reben educació al llarg del dia, i de tota la seva vida.

Per tant, ens presenta una oportunitat per davant,, que és visibilitzar, a través dels infants i joves, el lleure com una eina educativa i així promoure el seu valor positiu a les famílies en relació a l’Esplaia’t i a l’entitat, augmentant la motivació a l’hora de participar de les activitats de l’associació.

Tot aquest procés ens ha ajudat a reconèixer-nos en la nostra tasca diària, carregant de  valors els objectius que perseguim a l’Esplaia’t i permetent-nos descobrir la nostra pròpia identitat.

Per a nosaltres, poder compartir l’experiència, reflexionar-la i obrir-nos a noves oportunitats és una qüestió fonamental ja  que va més enllà  del nostre entorn més més proper sinó que repercuteix avui i demà en tota la societat.

Fundació Carta de la Pau som persones i professionals que treballem en entitats, serveis i projectes en l’àmbit
de l’educació comunitària i l’acció social. Concretament formem part del Centre de
Recursos Infantils i Juvenils Rellotge XXI, de l’Ajuntament de Santa Coloma de
Gramenet, del Projecte Intervenció Comunitària Intercultural, el Programa Vitamina:
Lideratge Ètic i Transformació Social, de la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU.

El nostre espai d’intervenció és en els 4 barris que composen la Serra d’en Mena de Santa
Coloma de Gramenet; barri de El Fondo, El Raval, Santa Rosa i Els Safaretjos.

Descarregar

WallaSocial – Interaccions d’aprenentatge –
La societat està construïda per persones i la suma de tots i totes constitueix la nostra
realitat i cultura.

Ens imaginem persones amb un esperit emprenedor? Ens imaginem espais facilitadors
per anar transformant la nostra quotidianitat? Ens qüestionem en com podem crear
oportunitats d’aprenentatge? I ens imaginem que aquestes siguin significatives i
personalitzades per cadascú?

Si és així, si! Val la pena formar part i vincular-se amb persones, entitats, serveis i
projectes amb esperit “Educació 360: Comunitats que Eduquen”. De ben segur que la
nostra societat, en la qual vivim, sigui més sentida i amable. Som els i les
contemporànies els i les responsables de construir-ho. T’hi sumes?

Realment ens creiem que és possible anar construint uns
barris amb més oportunitats educatives per a tothom. Per
aquest motiu busquem les formes de com generar aquests
espais i fer-los realitat.

WallaSocial – Interaccións d’Aprenentatge és una
proposta d’aplicatiu mòbil que té com a objectiu connectar
els interessos i motivacions dels i de les joves amb els
recursos educatius del territori per a personalitzar les seves
experiències educatives. Per a recursos educatius entenem que qualsevol espai dels
barris pot ser una oportunitat educativa: la carnissera, el bibliotecari, el negoci
d’electrodomèstics, els centres cívics, el club esportiu i un infinit de recursos, serveis,
espais agents i projectes.

El nostre desig és que les motivacions i necessitats de cada persona es puguin
connectar en accions concretes de voluntariat, d’experiències d’aprenentatge
significatives i de forma personalitzada. Desitgem que l’experiència gratificant d’avui
sumi pel benestar de la nostra societat, des de ja i pel nostre futur.

Es presenta el Projecte Vitamina a la crida

 Fem la formació Educació 360: Comunitats que Eduquen

 El grup de treball motor es reuneix dues vegades per idear i crear la
proposta, es fa el calendari i establim rols de treball

 Ens repartim tasques i cadascú fa amb el què s’ha compromés 
Posem en comú les tasques i treballem en equip

 Replantegem el prototip amb joves, veïns i altres
professionals del territori

 Refem el producte i fem les sessions de mentoria

 Concretem el resultat fina: Aplicatiu mòbil WallaSocial

Cel·lebrem haver culminat la primera part de treball

 I seguim construint…

 Seguim… i volem seguir i cada vegada millor… SOM-HI!!!!

NOSALTRES TAMBÉ APRENEM
Està sent un gran privilegi i plaer saber que formem part d’una nova mirada educativa
“Educació 360” i que som molts més agents que la compartim. Saber que formem part
d’un gran grup ens dóna força per seguir apostant per l’educació. Està al servei de les
persones i fer ús d’aquestes eines tan preuades per a transformar societats, persones, i
per a fer de nosaltres, éssers amb major benestar personal i social.

L’actitud és el que compta, entrenar la creativitat, repensar les propostes i anar-les
concretant amb un acompanyament comunitari. Sabem que arribarem millor i més
lluny si el treball es fa a través de vincles personals, dels serveis, projectes i diferents
espais encara per explorar

Institut escola Trinitat Nova

Ens vam inscriure a la crida Educació 360 amb l’objectiu d’assolir el repte d’apropar els recursos de l’entorn i connectar-los amb els interessos i motivacions dels infants i joves per a construir
itineraris educatius més rellevants. Després del procés de capacitació i reflexionant amb diferents agents del territori vam definir un repte més concret per al nostre projecte:

Com podem crear una proposta educativa integradora i d’alt valor educatiu fent que infants i joves (i tots els veïns i veïnes de Trinitat Nova) connectin interessos i motivacions amb els recursos del territori i així enfortir la cohesió social i l’aprenentatge de la comunitat?

Descarregar

El setembre del 2017 es va posar en funcionament el nou institut escola Trinitat Nova (ieTN), un equipament obert al barri, que pren el relleu de dues escoles de primària i l’institut de secundària per crear un sol projecte pedagògic.

La confluència de la nova proposta d’institut escola afavoreix la remodelació dels centres i la construcció d’equipaments socioeducatius com una biblioteca / mediateca comunitària (espai de trobada, aula audiovisual, mediateca de memòria històrica…), un espai polivalent (espai de circ, dansa i plató audiovisual) i una proposta educativa singular a l’entorn de les arts audiovisuals que enriqueixen l’institut escola però que també donaran servei fora de l’horari lectiu.

L’espai educatiu Trinitat Nova és una proposta, oberta a totes les famílies del barri, que vol crear espais i experiències educatives fora de l’activitat docent possibilitant compartir i construir objectius amb la comunitat.

Per tal de portar a terme i coordinar aquestes propostes, dins de l’equip directiu hi ha una persona que té l’encàrrec de coordinar l’acció educativa comunitària. A més, tenim la sort de comptar amb un dinamitzador comunitari dins de l’ieTN. Aquestes dues persones, juntament amb l’equip de coordinació, han estat l’equip impulsor del projecte.

També hem comptat amb l’opinió, les propostes i la complicitat d’entitats i serveis de Trinitat Nova i altres entitats educatives de la ciutat. Especialment, ens agradaria destacar aquelles que són de Trinitat Nova i amb les quals estem en contacte i construïm el projecte: el cau de la Trini, la Llar d’infants l’Airet i l’escola bressol municipal de TN, el Casal infantil, Grup de percussió de Bruixes i bruixots, el club de futbol sala Trinitat Nova, l’Ateneu Popular de Nou Barris, l’arxiun històric, l’Associació de veïns i veïnes, la Taula Oberta de TN i el casal de barri Som La Pera.

Quan vam començar el projecte ens vam marcar els següents objectius:

1. Construir i compartir objectius educatius amb la comunitat.
2. Crear una proposta integradora i coherent on alumnes, famílies, altres infants i joves del barri i veïns esdevinguin i se sentin protagonistes.
3. Enfortir la cohesió social i l’aprenentatge de la comunitat.

El procés d’educació 360 ens ha permès reflexionar sobre tots els projectes i activitats que havíem començat el curs passat, ajudant a millorar-los i a enfortir-los. També ens ha permès escoltar noves experiències i dades de recerca que ens ajudaran a ajustar el que fem i ens ofereixen pistes de cap a on ha d’avançar el projecte.

La solució ideada ens permet definir l’espai educatiu Trinitat Nova com un:
● Espai de trobada per a les famílies de Trinitat Nova. Oferim espais de trobada familiar dins del programa organitzat per la Taula de Criança de TN i oferim espais de trobada dins l’aula i l’escola amb els infants i les mestres
● Espai de lleure educatiu. A Les tardes de l’espai desenvolupem activitats amb el Casal Infantil de Trinitat Nova i amb el projecte Vozes. Dissabtes l’espai acull el cau de la Trini. Agrupament escolta de recent creació que té ubicada la seva seu dins l’Espai Educatiu. Durant els períodes de vacances escolars es realitzen casals i campaments urbans Baobab.
● Espai d’activitats esportives i activitat física. Desenvolupem activitats obertes a tots els infants i joves del barri amb la col·laboració del Club de Futbol Sala Trinitat Nova i el CEEB
● Espai de comunicació i cultura audiovisual. Dins del projecte singular de centre especialitzat en comunicació i cultura audiovisual, s’ofereixen propostes de formació i  realització als joves del barri
● Espai de biblioteca comunitària i acció cultural. La biblioteca es va obrint com un espai on realitzar propostes culturals i de participació, aquest projecte ampliarà l’oferta amb els nous equipaments que entraran en funcionament el curs 18/19
● Espai de formació permanent. Programem classes de català per adults
● Espai obert a les entitats i propostes del barri. Les entitats poden utilitzar l’espai per fer activitats, com per exemple el taller de percussió de le Bruixes i bruixots de la Trinitat Nova o les activitats del Club futbol sala de Trinitat Nova.
● Espai de circ i dansa. En col·laboració amb l’Ateneu de Nou Barris es realitzen diverses activitats de circ
● Espai d’implicació educativa. A través de projectes d’Aprenentatge i Servei, l’alumnat de l’ESO realitza projectes amb diferents entitats que tenen un impacte al territori.

Com a reflexió final volem destacar que la crida ens ha permès endreçar i reflexionar sobre tot el que havíem començat a fer des del curs passat com a centre de nova creació. El procés de capacitació de la crida ens ha donat eines per a poder reflexionar sobre la realitat que ens envolta i buscar alternatives a les dificultats que ens envolten. També ens ha donat l’oportunitat de compartir el projecte amb gents diversa que ens ha donat la seva visió i propostes de millora amb la vegada que hem pogut conèixer diverses propostes que s’estan duent a terme tant arreu de Catalunya com fora.

Per últim, voldríem destacar la importància de detectar molt bé les necessitats reals del territori i dels beneficiaris del projecte i el valor de preguntar i escoltar al barri i a la comunitat que envolta
el projecte.

Esplai La Gresca

Entenem el territori com una de les eines més fortes de cohesió de la societat democràtica i les iniciatives de La Gresca s’encaminen a reforçar-lo. Pensar i actuar en clau de territori possibilita treballar directament les necessitats socials i educatives, superant les visions sectorials i apostant per la vertebració i la fortalesa de la societat civil del barri, com a elements clau per a la qualitat de vida i per la prevenció de l’exclusió social.

El programa NEXES obeeix l’estratègia avalada per l’OCDE de crear entorns que combinin enfocaments i escenaris d’aprenentatge (escolars i no escolars), aprofitant el potencial educatiu de l’educació no formal; traspassant la distinció i separació entre les activitats lectives i no lectives; relacionant-les entre sí per tal que formin part d’un mateix marc conceptual i organitzatiu, creant ambients d’aprenentatge coherent i integral.

NEXES pren per finalitat promoure la participació activa de la comunitat, en especial dels grups de joves; convertint els espais públics en espais de socialització, d’integració i de dinamització del barri. Des de La Gresca apostem per la cooperació entre tots els agents educatius i socials del territori perquè els nous reptes educatius exigeixen la suma d’esforços coordinats, reforça la identitat local i la qualitat de vida del barri i, a través del treball en xarxa, es potencia l’eficàcia. Per això, treballem directament amb les escoles, posant-nos al servei dels mestres i disposats a treballar dins i fora del marc escolar. Treballem, també, directament amb les famílies, afavorint canals de participació i comunicació i la coresponsabilitat de la família en el lleure dels fills i filles.

Plantegem una actuació que es defineix com un model que treballa en associació amb l’administració local, els proveïdors locals i els membres de la comunitat i que pren com a NEXE central l’institut, com a node d’una xarxa educativa que combina elements formals i no formals, com a espai dinamitzador de l’entorn comunitari, capaç de generar cohesió i promoure l’enfortiment del capital social de nostre barri, amb una elevada problemàtica social i econòmica.

Descarregar

Es planteja un programa que es desenvolupi a partir de la personalització de l’aprenentatge dels i les joves. Es tractaria de poder generar un entorn intercomunicat, que aposti per oferir un conjunt d’eines, recursos i connexions al col·lectiu de joves i per traslladar aquests aprenentatges també, a l’aula.

Els objectius del projecte són els de connectar aprenentatges, interessos i motivacions personals, xarxes relacionals i oportunitats del col·lectiu de joves de Ripollet, prevenir i controlar el deteriorament de les situacions de risc i de fracàs escolar i potenciar la participació en la vida social i cultural del municipi.

Aquest projecte l’hem desenvolupat conjuntament, l’educador dels joves, i 3 membres més de la Gresca i més endavant s’incorporarà l’Institut del barri i l’administració pública. Arrel d’un equip multidisciplinar s’ha forjat el projecte NEXES.

Tot i que inicialment el projecte plantejat era un altre, l’assistència a les jornades ens va fer reflexionar i decidir canviar l’enfocament i voler donar un gir important al projecte de joves de l’entitat. Vam adonar-nos que les sinergies amb la resta d’entitats seria una millora substanciosa per als i les joves del barri, poder interrelacionar-se per les diverses entitats a les que assisteixen (o a les que encara no assisteixen) amb un mateix fil conductor que ho uneixi.

El projecte NEXES consta de 4 fases:
• Fase 1: Presentació
• Fase 2: Tastet
• Fase 3: Personalització
• Fase 4: Devolució

La primera fase consisteix en l’entrada a l’institut a les hores de tutoria per explicar el projecte i totes les seves fases de manera grupal. Realització de dinàmiques per identificar els interessos dels joves.

Aprofitant la setmana cultural de l’institut fer un tastet d’activitats grupal: algunes d’elles plantejades com a resposta als interessos dels joves (fase 1) i d’altres per a què coneguin un ampli ventall d’activitats. Algunes de les activitats es faran a l’institut i d’altres a la Gresca.

A la tercera fase arriben de manera individual les i els joves interessats. És una fase individual on l’objectiu és la personalització de l’aprenentatge a través del “dossier d’interessos”. Al dossier es treballarà la situació d’un mateix respecte a l’interès, l’autoavaluació amb els punts forts i febles i els objectius a plantejar-se a curt i llarg termini, es farà el seguiment d’aquests procés i per últim l’avaluació final.

Un cop esbrinades les motivacions i interessos dels joves, aquests poden decidir què fer.

L’última fase és una devolució a la comunitat de l’aprenentatge assolit, sota la premissa “millor junts” acompanyarem als i les joves a aconseguir allò que es proposin. Formar part de la Crida ens ha permès conèixer experiències innovadores, generar idees i poder extrapolar-les al nostre context. A més a més, el fet de poder reunir-nos amb l’equip, calendaritzar i organitzar-nos ens ha permès treballar en equip i nodrir-nos dels coneixements d’uns i altres. Se’ns dubte, el que més valorem del procés de reformulació del projecte és que aquest inclou la visió de tothom.

“Escola, família i entorn: Junts per la igualtat d’oportunitat” era un projecte que es va posar en
marxa des del Club Infantil Juvenil Sanfeliu-Sant Ildefons el curs 2015-16 . El projecte estava
adreçat famílies, infants i joves en risc social al barri Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat.
Vam proposar el Projecte de Junts a la Crida Educació 360 per detectar necessitats i proposar
millores. Al principi, durant les sessions formatives amb professionals i quan coneixíem
experiències innovadores, les primeres idees de canvi que ens sorgien sempre eren pensant en
el Projecte de Junts. Al setembre, quan estàvem plenament endinsades en la reformulació, ens
vam assabentar que la subvenció del projecte per al curs 2018-19 va ser denegada. D’aquesta
manera, havíem d’intentar construir un nou projecte gairebé de zero, assentant una base
ferma i sense subvenció econòmica.

A partir d’aquí, va néixer el Projecte “Gaudeix i Aprèn” adreçat 20 infants de 8 a 11 anys de dos
centres educatius públics i les seves respectives famílies en situació de vulnerabilitat
socioeconòmica. El repte principal del nostre Projecte és garantir la igualtat d’oportunitats
mitjançant un treball en xarxa real on el centre sigui l’infant. És a dir, ens vam plantejar com
acompanyar el procés de creixement i aprenentatge amb infants i famílies en risc social tenint
en compte les seves necessitats i interessos. Aquest repte, prové de la necessitat de creació
d’un espai d’aprenentatge durant el temps no lectiu per trencar la dinàmica “de carrer” dels
infants i de la necessitat d’enfortir el vincle infant – família.

Descarregar

L’equip impulsor va ser el Club Infantil Juvenil Sanfeliu Sant Ildefons que va contactar amb dos
centres educatius públics els quals també lideraran el projecte de manera col·laborativa. A la
primera reunió es va fer una explicació del Projecte i els dos centres van voler participar de
manera activa. A la segona reunió es va convocar novament als dos centres i també als
educadors referents de Serveis Socials per construir junts, establir els criteris d’accés, la
coordinació i el seguiment durant el curs.

El següent pas va ser citar a les famílies proposades pel Centre Educatiu per a explicar el
Projecte i saber si volien participar. Actualment estem en procés de formació de grups i la
primera setmana de novembre començarà l’activitat diària amb infants. Serà un espai
d’aprenentatge i de lleure de qualitat partint de les seves necessitats, interessos i capacitats.
Paral·lelament, a les famílies se’ls oferirà espais formatius amb professionals de l’educació. A
més a més, s’emmarcaran dins del Projecte activitats participatives i conjuntes entre família i
infant. Per últim, es portaran a terme activitats de vinculació al territori i comunitàries.

En resum, els agents col·laboradors són L’Equip Bàsic d’Atenció Social Primària (EBASP),
professionals de l’àmbit de l’educació i la criança (psicòlegs, pediatres, nutricionistes…) i per
últim entitats, professionals i Centres Culturals de la Comunitat. Per facilitar la coordinació, es
crearà una comissió mixta trimestralment i els tutors i educadors/es estaran en contacte de
manera contínua.

A grans trets, la crida 360 ens ha permès reflexionar sobre les debilitats i fortaleses del nostre
Projecte inicial i també ens ha facilitat la construcció d’un segon projecte tenint clar el pilars
fonamentals d’aquest.

Les primeres sessions formatives amb experts ens vam ajudar a marcar els punts principals que
hauria de tenir el nostre Projecte centrat en l’Educació 360. En segon lloc, de les experiències
inspiradores vam extreure idees per aplicar en nostre context. Les sessions de facilitació
individuals van ser molt properes a la nostra realitat i molt pràctiques per poder aplicar en el
nostre dia a dia. A més a més, en moments de incertesa, aquestes sessions ens van aportar
tota la força i energia que necessitaven per construir de nou.

De tot aquest procés, hem obtingut un espai i temps de reflexió molt necessari per poder
millorar la qualitat del nostre projecte. Aquest és el principal consell que voldríem compartir
amb d’altres agents comunitaris que desitgin iniciar un procés de reformulació del seu
projecte. Nosaltres ens hem adonat de la importància de tenir aquests moments d’aturada i de
diàleg per seguir mantenint la il·lusió i l’essència del nostre treball. Durant el curs, esperem
mantenir i prioritzar aquesta dinàmica d’introspecció per seguir creixent i aprenent cada dia.

Aprenem compartint és un projecte comunitari d’acompanyament educatiu per a infants de primària i de secundària. L’equip impulsor és Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (una federació
d’entitats de barri) amb el suport del Districte de Sants-Montjuïc i la Diputació de Barcelona. És un recurs gratuït per a les famílies que ofereix un espai preventiu on infants i joves poden fer els deures, millorar els
hàbits d’estudi i canviar la seva pròpia perspectiva envers el món acadèmic. L’equip d’atenció per cada grup de 10 alumnes està format per una professional acompanyada d’entre dues i quatre persones voluntàries.
Una de les peculiaritats de l’equip de voluntariat és que hi ha alumnat de secundària del propi projecte que és convidat a anar a les escoles per ajudar els infants (experiència APS).

Descarregar

Com ens presentem al pòster
A l’hora de presentar la nostra experiència, vam decidir parlar de l’evolució del projecte des del seu inici, l’any 2012. Aquesta ve definida per tres grans moments: l’inici, el canvi de nom i el procés d’Educació 360. El
projecte va néixer fa 6 anys, com una iniciativa petita, de barri, després de detectar una necessitat des de serveis socials. Inicialment érem l’Espai de deures, un projecte pilot de reforç escolar per lluitar contra el
fracàs escolar, amb 10 alumnes de secundària. Al cap d’uns anys, amb un procés participatiu, vam donar un nou nom al projecte, ja que l’inicial no ens definia bé. L’any 2017 ens rebategem com Aprenem compartint,
un nom que defineix millor com treballem, que reflexa la voluntat de vinculació amb la comunitat. Alguns del alumnes del projecte inicial formen part actualment de l’equip persones voluntàries. Ho presentem des d’un
escriptori, com un espai de treball tant de l’alumnat com del propi equip del projecte.

Els reptes que ens mouen
En termes d’equitat educativa, en un inici ens plategem el repte de:
Incrementar l’accés i participació a tots els infants i joves a iniciatives d’alt valor educatiu, garantint la igualtat
i dificultats que es plantegen. Busquem dotar-los d’eines col·laboratives que els permetin fer-se agents actius
del seu procés d’aprenentatge, tant pel que fa a l’estudi, com per la seva vinculació a activitats educatives
riques fora de l’Aprenem Compartint.

En el cas del voluntariat d’Aprenentage Servei, se’ls proposa fer un projecte audiovisual en què ells i elles
siguin creadors i protagonistes, explicant la tasca que fan i donant a conèixer la seva experiència.

Actualment s’han afegit a la crida de voluntariat una vintena de nois i noies de centres concertats del barri
que no pertanyen al projecte, fet que permetrà l’intercanvi i el reconeixement de realitats socioeconòmiques i culturals diverses en un marc d’ajuda mútua.

Busquem una participació cada cop més activa dels joves en les activitats que organitzem, establint petits
canvis interns que creïn vincles. Aquest any el jurat dels contes que escriuen els infants de primària, seran els
joves de secundària. Alhora, son els joves qui ens acompanyen a explicar el projecte a altres professionals o
als mitjans de comunicació locals.

Aliança amb el Districte:
– Plategem una reunió conjunta amb Educació del Districte de Sants-Montjuïc i els 8 centres educatius de
primària que participen del projecte, on podrem compartir el nou enfocament del projecte.
– Som convidats a participar activament del Consell Educatiu del Districte (abans Consell escolar) qui també
està fent un procés de canvi de mirada cap a un enfoc més comunitari.
– S’ha creat un nou grup de treball de projectes d’acompanyament educatiu als barris, dinamitzat pel propi
Districte, on hi participem.

Enfortir el diàleg amb la comunitat:
– Treballem amb 120 alumnes: 90 de primària i 30 de secundària. El seguiment de secundària sempre ens ha
resultat complex per la dificultat de contactar amb els tutors i tutores. Per això, hem començat a implementar
eines de reconeixement per trencar amb la visió conflictiva i de baix rendiment acadèmic que es té dels infants
i joves. Cal reconèixer explícitament les hores que dediquen a l’estudi i a la participació en activitats del barri.
Hem creat una carta adreçada als tutors i tutores dels joves de secundària, posant de manifest els esforços
que fan per assolir èxits acadèmics. Aquesta eina ens ha facilitat ja un contacte directe i més personalitzat
amb els centres.
– A l’Aprenem Compartint busquem trencar amb l’estereotip de la baixa participació i interès amb què solen
ser categoritzades les famílies, ja que sempre hem mantingut una fluïda comunicació i un recolzament. En
aquest sentit, projectes com ExpandED schools o la de Citizen Schools, ens han fet reflexionar sobre com
podem usar aquesta predisposició per crear aliances i enriquir les trajectòries dels infants i joves. Per tot això,
hem engegat la iniciativa de convidar a les famílies a venir a fer els deures amb l’alumnat de primària i, a
secundària, volem iniciar el projecte “avui ens visita…” en què es convida a un familiar a explicar trajectòries
personals o professionals que resultin enriquidores pels joves.
– A través de la validació amb agents, concretament els educadors de carrer (APC), es planteja la possibilitat de
presentar el projecte al claustre dels centres de secundària.

Crear nous indicadors d’avaluació:
– Volem enfortir els mecanismes d’avaluació interna amb ús de nous paràmetres i indicadors. Volem valorar la
continuïtat educativa dels joves més enllà de l’educació obligatòria. Afegim, per tant, un indicador de
permanència en l’educació. A més, amb el creació dels informes, rúbriques i qüestionaris ja esmentats, es
creen nous indicadors que genera el propi alumnat i que serveixen tan per l’avaluació per part de l’equip com
per la reflexió per part de l’alumnat.
– Analitzarem la perseverança en els estudis de tots aquells joves que han passat pel projecte i orientar millor
als que hi són ara. De fet, hem iniciat el projecte “Segueixo estudiant” amb algunes places per estudiants de
batxillerat i cicles. Ens agradaria obrir algunes places més ja que no hi ha recursos d’acompanyament per a
aquest tipus d’alumnat.

Per acabar, el que podríem aconsellar a qualsevol iniciativa que vol engegar un procés similar és la necessitat
d’aturar-se a pensar, fer-se preguntes i escoltar les mirades noves sobre la pròpia tasca. Alhora, el fet
d’explicar i de compartir el projecte obliga a endreçar les idees i prioritats, detectar les mancances i allò que
pots estar oblidant de fer i que és important. Es tracta d’un exercici molt interessant i necessari que serveix
per engegar petites iniciatives que produeixen canvis significatius en el plantejament del projecte. En aquest
sentit, ens agradaria plantejar la possibilitat de realitzar una trobada amb totes els projectes de la crida, potser
d’aquí a un any, per tal de compartir en què s’ha traduït tot aquest procés i què n’hem extret. Pensem que
podria suposar una bona cristal·lització dels aprenentatges i alhora una oportunitat per seguir aprenent.

PebMINA- Projecte educatiu de barri La Mina

Itineraris 360 són uns itineraris d’aprenentatge personalitzat, on a través d’un pla de treball compartit, s’abordaran les necessitats de les diferents àrees que afecten l’èxit educatiu i la igualtat d’oportunitats.

PebMINA ha desenvolupat aquest projecte, dins el marc d’acompanyament i mentoria de la crida de Comunitats Que Eduquen, al llarg del 2018. L’objectiu és afavorir l’èxit socioeducatiu, donant una resposta integral que promogui la igualtat d’oportunitats i l’equitat. El repte es planteja per a treballar en un entorn complex, on els infants i joves més vulnerables no tenen garantides les condicions d’educabilitat i els processos d’aprenentatge per assolir un èxit educatiu òptim.

Itineraris 360 treballarà en les següents àrees:

• En l’àrea de resiliència s’apoderarà a l’infant o jove treballant habilitats per fer front a les adversitats de la vida, superar-les i transformar-les.
• En l’àrea de les condicions d’educabilitat es valoraran les circumstàncies personals, familiars i de l’entorn per tal de garantir les condicions materials, afectives i culturals.
• En l’àrea dels processos d’E/A es proposaran accions que personalitzin l’aprenentatge en tots els temps i espais per a que aquests responguin a les motivacions de l’infant o jove i fomentin les seves potencialitats. Avançarem en la millora de la qualitat de l’aprenentatge perquè és un factor clau per a l’èxit educatiu i ens basarem en els set principis que han d’orientar la creació d’entorns d’aprenentatge (+OCDE, 2012).
• Finalment, en l’àrea de les competències escolars, es valoraran i reforçaran des dels diferents agents socioeducatius, l’escola i la família oferint acompanyament en el procés d’aprenentatge i maduració personal, acadèmica, social i humana, tot proporcionant les eines necessàries per a desenvolupar la seva autonomia, responsabilitat i respecte, tant a si mateixos com als altres.

Descarregar

Per a desenvolupar la proposta, es comptarà amb un tàndem format per un referent escolar i un referent social que, conjuntament amb l’infant o jove, consensuaran objectius i accions.
Aquests objectius es treballaran, des de la implicació i compromís de la diversitat d’agents que participen en el pebMINA, en els diferents espais i temps educatius.

Les accions que es desenvoluparan dins el pla de treball seran:

• Diaris vivencials d’aprenentatge: en el qual l’infant o jove podrà anotar els aprenentatges que va adquirint els diferents temps i espais.
• Tutories compartides amb la família: on els referents social i escolar es trobaran amb la família per fer-la partícip del procés d’aprenentatge del seu fill o filla.
• Mentoratge entre iguals: es crearan sinèrgies amb un grup de joves barri de La Mina que actualment formen part d’un projecte d’apoderament i estan al seu últim any, per a que col·laborin en l’acompanyament i mentoratge dels joves del programa Itineraris 360.
• Dinàmiques vivencials: en els diferents espais de tutoria per a reforçar de forma més intensiva aquelles competències on l’infant o jove tingui més dificultats.
• Acompanyaments: en el cas que sigui necessari el referent escolar o social quan hi hagi derivacions.
• Línia d’història educativa: que reflecteixi les competències treballades al llarg de la vida de l’infant o jove i els agents que hi han intervingut.
• Autoavaluació: els infants i joves tindran un paper protagonista en el seu pla de treball, valorant el seu procés d’aprenentatge a través de qüestionaris i tutories compartides amb els referents i proposant accions que responguin a les seves motivacions i inquietuds. Serà necessari que el pla de treball guiï el procés, però que sigui prou flexible perquè s’adapti als canvis de la seva situació personal.

Projecte Educatiu de Barri pebMINA

PebMINA vol donar resposta a les necessitats d’un territori complex amb alta densitat de població (14.272 habitant per km2 on un 34% son menors de 18 anys del total de 10.383 habitants al barri), baixa ocupació laboral (29,1%) o el baix nivell formatiu (un 4,7% de la població major de 18 anys no sap llegir ni escriure; un 20,53% té una titulació inferior al graduat; un 32,36% té el Graduat Escolar, Batxillerat ElementalEGB-ESO-FP1; un 12,76% té el Batxillerat Superior-BUP-FP2; i un 5,19% té Estudis Universitaris). Aquests, entre altres factors, dificulten la igualtat d’oportunitats limitant el complet desenvolupament personal i col·lectiu.

En aquest context, on interactuen múltiples i diversos factors de manera dinàmica i en constant canvi, el pebMINA vol fer incidència en l’èxit educatiu de les persones des d’una visió sistèmica, inclusiva, transversal i al llarg de la vida, fent-les protagonistes del seu creixement, posant a la seva disposició els recursos i serveis del territori. Aquest repte implica la superació d’una mirada fragmentada de la xarxa entenent l’educació d’una manera àmplia, que es pot donar des de qualsevol espai, dins o fora de les entitats i dels centres educatius i en qualsevol moment, i comunitària, des de la globalitat del sistema.

L’escola de músics i JPC

The MúsiK:al Project, ha sorgit del repte, de connectar els interessos i motivacions dels joves creant un espai musical, participatiu de debat, on compartir les seves inquietuds, buscant solucions, utilitzant la música com a eina transformadora de l’educació i de la societat del futur.
L’equip impulsor del projecte ha estat format per professors de L’Escola de Músics i JPC del Raval, amb llarga experiència en projectes musical amb joves, que han vist la necessitat de donar resposta a aquest repte i a les necessitats dels joves de ser partícips del seu procés educatiu conjuntament amb els professors i la comunitat educativa.
Per arribar a crear aquest projecte hem creat un equip molt heterogeni amb diferents perfils professionals: Especialistes amb dinàmiques de grup, especialistes en noves tecnologies, especialistes amb comunicació i xarxes, especialistes en pedagogia i creació de metodologies i procediments, mestres de primària i secundària i un coordinador. Tots ells amb molta experiència i creadors de projectes educatius, socials i culturals amb joves en l’actualitat.

Descarregar

A la conclusió a la qual hem arribat és: que aquests especialistes, ajudin a dinamitzar aquest espai de joves i els donin eines i recursos. Que conjuntament creïn procediments, metodologies musicals de treball, d’aprenentatge col•laboratiu i emocional, que els capacitin per crear nous projectes educatius que transformin la seva realitat i el seu futur implicat el seu entorn més proper.

Estem treballant perquè participin els centres educatius, conjuntament amb les administracions i les entitats del barri del districte dintre d’educació formal com de la no formals (comunitats que educa 360).
.
No ha estat fàcil arribar a aquesta idea. En un principi volíem ser nosaltres els que creéssim els projectes per als joves, pels centres, però després de les sessions formatives i de la mentoria hem canviat la direcció del projecte i hem vist més clar que són els joves els que han de crear els projectes transformadors amb la seva imaginació i creativitat musical.

Per tot això, hem cregut, que els joves necessiten un espai de trobada, de debat, d’experimentació, d’investigació, de creació de nous projectes musicals transformadors i adaptats a les necessitats dels joves d’avui en dia. Creant una xarxa social i educativa de joves i per a joves del barri i del districte.

Quan hem explicat el projecte als joves, han estat crítics, però consideren que podria ser molt atractiu tenir un espai on poden deixar lliures les emocions però els estranya que puguin ser ells els que puguin decidir i crear lliurement. Els agrada la idea de fer-ho mitjançant la música perquè ens diuen que “amb la música poden sentir coses que no sentim amb res més” i consideren que aquest espai el podria oferir un espai de creació i on treure les seves inquietuds i donar llibertat a les seves emocions .

A les entitats i centres educatius que hem preguntat creuen que és un projecte molt interessant i transversal però que no totes les entitats poden tenir un espai ni uns tècnics especialitzats amb música. Però que de ben segur que seria molt interessant pels joves perquè la música els atreu molt i que mitjançant la música podrien treballar molts aspectes que no es poden treballar tan bé com són els valors, el treball en grup, el treball de les emocions i de la creativitat.

Hem après que sempre que vols crear un projecte per a joves has d’intentar que ells siguin partícips i creadors dels projectes. Han d’aprendre a ser responsables de la seva educació i del seu futur. Que tinguin un espai on plasmar els seus somnis i portar-los a bon terme.

Un espai creatiu on debatre les seves inquietuds i emocions i que les puguin canalitzar mitjançant una eina molt propera a ells, que és universal, transversal i de gran poder transformador com és la música. Ajudar-los a tenir eines per poder transformar el seu entorn personal i educatiu.

Malgrat que creiem que aquest espai seria molt adient pels joves. Sabem que no serà gens fàcil. Sabem que es necessita molt de temps, perseverança, passió i recursos perquè aquest tipus de projectes arribin a bon port. El més important és creure amb els joves i amb el projecte. Saben per experiència, que és un inici, que el projecte podrà anar mutant i transformant-se a mesura que progressi. Sabem, que tot projecte, és com un ésser viu, que va creixent, va canviant i s’adapta segons les necessitats de cada moment per continuar lluitat per un repte. Els Joves.

Projecte Socioeducatiu de la Biblioteca Bon Pastor

El repte: La biblioteca Bon Pastor és un equipament públic de proximitat que pertany al Consorci de Biblioteques de Barcelona. L’any 2005, en la seva voluntat d’adaptar-se a les necessitats del territori, va incorporar un educador social a la seva plantilla, per treballar els hàbits bàsics de convivència i civisme dins la biblioteca, així com per donar eines als treballadors per oferir un bon servei als nostres usuaris; naixia el Projecte Socioeducatiu. Tretze anys més tard aquest projecte va més enllà “d’educar” a usuaris i treballadors. Actualment treballem per generar oportunitats, mitjançant l’educació, a totes aquelles persones que tenen més dificultats socioeducatives, en l’aprenentatge, d’accés a la informació, etc. L’institut-Escola El Til·ler està en un important moment de transformació (canvi de nom, canvi d’escola a Institut-escola, canvi de projecte educatiu, etc.) i des de la Biblioteca volem formar part d’aquesta transformació perquè entenem que l’educació 360 permetrà als infants del Til·ler tenir més i millors oportunitats socioeducatives.

És per això que dins la “Crida Comunitats que Eduquen” ens hem marcat el repte de connectar el temps lectiu i el no lectiu, el formal i el no formal impulsant la col·laboració entre els diferents actors, en aquest cas, l’Institut-Escola el Til·ler, els mediadors de la comunitat gitana del projecte Transforma’t i la Biblioteca.

Descarregar

L’anàlisi: Detectem que en els programes que oferim dins el Projecte Socioeducatiu no participen els infants més vulnerables del territori; la majoria d’aquests estan escolaritzats a l’Institut-escola El Til·ler. I se’ns plantegen dues oportunitats dins el territori. Per una banda, l’escola està en un procés de transformació en el que veu el treball en xarxa indispensable i, per una altra banda, un projecte de mediadors amb la comunitat gitana s’instaura al barri, Transforma’t. Aquests mediadors poden esdevenir clau per arribar a les famílies ja que l’AFA de l’escola encara no està prou consolidada, però en aquest grup de mediadors sí trobem famílies dels infants del Til·ler.

La inspiració: La Crida ens ha permès aturar-nos i reflexionar sobre el nostre paper dins la comunitat i com podem millorar, participar en la formació i compartir experiències. Ens ha servit d’inspiració pel nostre projecte actual però també de cara a generar nous projectes en un futur.

Enumerem alguns inputs inspiradors:
– Una oferta experiencial: estem oferint activitats atractives? Actualment la neuroeducació ens diu que l’experimentació i l’emoció són factors clau per l’aprenentatge, així que la
nostra oferta d’activitats s’ha de reformular des de la diversió, l’acció i l’experimentació dels participants.
– Sense famílies no hi ha transformació: a la Biblioteca tenim molta experiència de treball conjunt amb els centres educatius, en part donades les dificultats d’arribar a les famílies.
La xerrada de la Mireia Mas ens va fer veure que invertir en mares era invertir en infants i l’experiència de la Fundació SER.GI evidencia que no és impossible i ens serveix de model.
– Claustres educatius (no docents): fa molts anys que fem educació més enllà de l’horari lectiu però ara toca connectar aquest temps, acreditar els aprenentatges que fan a la biblioteca perquè a l’escola pugui ser reconegut i personalitzar l’aprenentatge i seguiment socioeducatiu dels infants (amb coordinacions per tractar casos individuals escola-serveis socials-biblioteca). Totes aquestes tasques esdevenen canvis clau per millorar el nostre projecte.
– Sistematització: millorar els sistemes d’indicadors i d’avaluació i crear una sistematització en la col·laboració biblioteca-escola ens facilitaran la implementació i l’expansió del Projecte. Un punt fort de qualsevol projecte 360 és persistir en el temps. Nosaltres ho podem garantir sempre i quan millorem la sistematització consolidant així el Projecte.

La proposta: Dins l’horari lectiu, la Biblioteca fa una intervenció integral a tots els nivells educatius del centre adaptant-se a les necessitats i característiques dels alumnes. Es tracta del Projecte Til·lectors. L’objectiu transversal d’aquest és donar a conèixer als infants la Biblioteca com Espai Amic, i crear vincle entre l’equip i els alumnes.

La comunitat de petits vindrà setmanalment a fer descoberta lectora, treballant els temes proposats pel claustre mitjançant els contes, amb l’objectiu de potenciar el gust pels llibres i la lectura i ampliar el seu vocabulari.
Comunitat de mitjans (primer cicle de primària i 4rt) també passaran setmanalment per la Biblioteca, cada grup per dur a terme activitats de dinamització lectora i reforçar les habilitats de
lectoescriptura. Aquestes dinàmiques estaran dirigides per un tallerista extern donada la complexitat del perfil dels infants, sovint amb retard maduratiu en lectoescriptura, però amb la participació activa de l’equip de la Biblioteca, per tal de treballar els objectius transversals.

Amb la comunitat de grans i els alumnes de 1r i 2n d’ESO programem activitats periòdiques de dinamització lectora, mínim una visita al mes, així com programes específics (5è de primària,
participació en el campionat Firts Lego League, com equip de Biblioteca – Escola, es tracta de l’únic projecte de robòtica que fa l’escola; 6è de primària, participació en el projecte conjunt BiblioServei de Dinamització Juvenil-Escola “Següent Pas”, aquest programa té com objectiu que els alumnes mitjançant la fotografia facin una reflexió sobre el seu canvi de cicle i coneguin els recursos per a joves del territori; 1r i 2n d’ESO, participació en el projecte Debat a Bat, aquest programa te l’objectiu de fer reflexionar sobre diversos temes socials als adolescents mitjançant dinàmiques amb àlbums il·lustrats).

Fora de l’horari lectiu, la Biblioteca ha transformat les activitats que ofereix, amb l’assessoria del claustre, a les necessitats dels infants, deixant de banda els projectes de suport als deures, ja que no en tenen, per oferir activitats experiencials i lúdiques amb la filosofia d’aprendre mentre ens divertim junts. El claustre coneix l’oferta i ens deriva als infants que consideren poden beneficiarse més de cada programa. Aquí és on entren els mediadors de la comunitat gitana del projecte Transforma’t, donada la dificultat per arribar a les famílies. La Biblioteca també es compromet a informar als professors de la participació dels alumnes en aquestes activitats per tal que aquests puguin fer seguiment i els infants sentin reconeguda la seva participació en les activitats de la comunitat en tots els àmbits. La comunicació directa entre Biblioteca i tutors esdevé un punt clau dins el Projecte. En el cas dels adolescents, la integradora social de l’escola és qui fa l’acompanyament d’aquests a les activitats de la Biblioteca.

Programar el claustre d’inici de curs a la Biblioteca i amb la participació dels mediadors de Transforma’t és un acte simbòlic però molt significatiu pel Projecte Socioeducatiu.

Reflexió: esdevenir aliat en l’educació dels infants més vulnerables és l’objectiu que ens hem marcat. Però sabem que és ambiciós i impossible d’assolir si no és en xarxa i en aliança amb l’escola i amb les famílies. Sovint els canvis més significatius en els projectes no es donen per ampliacions de pressupost, tot i que van molt bé, si no per l’ampliació de les mirades sobre aquest projecte.

Sumant agents multipliquem resultats.

Com a entitat, el curs 2016-2017 vam començar a replantejar-nos el projecte d’ApreniJoc, iniciat vuit anys abans dins del marc del Pla Educatiu d’Entorn, per tal de: recordar les arrels del projecte, fer un diagnòstic de la situació del moment (en quin sentit donava resposta o no a les necessitats de l’entorn i dels infants i famílies) i fer propostes de futur.

Arrel d’aquell procés ens vam marcar tres línies de futur: donar èmfasi a les activitats de lleure educatiu (s’havia posat molt d’esforç a crear espais de reforç escolar que no generaven l’impacte previst), crear més vincle amb les famílies i inserir el projecte a la xarxa del barri, tant fent activitats fora del centre educatiu com fent venir gent del barri a participar en el projecte.

Paral·lelament, aquell curs vam començar a acollir joves d’Aprenentatge i servei d’escoles de la nostra xarxa, valorant que són referents propers i positius pels nens i nenes.

Descarregar

La crida de la Fundació Jaume Bofill de repensar els espais educatius en clau comunitària, en pensar en una educació a temps complert, en entitats, centres educatius i persones que s’uneixen per interconnectar-se i oferir/donar oportunitats educatives… ens va semblar que encaixava molt bé amb el replantejament iniciat el curs anterior i que ens ajudaria, a través de l’assessorament, la formació i el contacte amb altres entitats, a dues coses: donar més sentit, forma i abast al nostre replantejament dins del marc Educació 360, i situar el replantejament que ens fèiem a nivell intern com a entitat dins de l’àmbit comunitari, a través de la Comissió d’infància i joventut del Districte, ja que amb els anys havíem anat perdent l’origen comunitari del projecte i el rol dels diferents agents.

La crida ens ressonava molt! I és així com vam començar a conèixer i llegir més sobre la Crida Educació 360 i l’educació a temps complert, connectant interessos, oportunitats, potencials de les diferents entitats, espais i persones de l’entorn.

Un cop seleccionat el nostre projecte, vam tenir l’oportunitat de fer les sessions de capacitació, en què hem participat la Marta Bravo, tècnica de l’Ajuntament del Pla Educatiu d’Entorn dels barris de Llefià-La Salut; la Teresa Vivancos, directora de l’escola Josep Carner (que acull diàriament el projecte ApreniJoc) i la Lola Ballesteros, responsable de projectes de la Fundació Salut Alta, entitat promotora del projecte. A mesura que vam anar assistint a les sessions formatives, vam començar a donar forma a idees concretes sobre com volem que sigui el nostre projecte en el futur, compartint a la vegada les nostres reflexions amb la Comissió d’Infància i Joventut del Districte (formada per les escoles, instituts, serveis socials, entitats i altres agents educatius del barri i que és qui coordina el projecte).

A més a més, per primera vegada vam fer una trobada de les directores de totes les escoles del barri amb les persones responsables del projecte ApreniJoc, per explicar-lo bé, detectar necessitats de les escoles i pensar com augmentar la coordinació entre nosaltres.

D’aquí ha nascut la idea de fer d’ApreniJoc un centre de connexions al barri de la Salut, entre: infants i adolescents, infants i les seves famílies, adolescents i projectes, infants i adolescents amb l’espai públic de la plaça del barri, el projecte amb altres entitats de la resta de la ciutat (ja que al barri no hi ha gaire xarxa associativa), etc.

D’aquesta manera, el que és necessitat (com ara la manca d’activitats de lleure, d’espais públics educatius o de referents positius pels joves del barri) es converteix en un potencial a connectar, de manera que passa a ser una oportunitat de la qual es beneficien tant els infants com els adolescents, les famílies i la resta del barri.

Per tant… què hem après?
Primer de tot, hem tingut la possibilitat de compartir amb altres agents educatius del barri un mateix espai on poder escoltar i reflexionar sobre diferents experiències que enriqueixen la nostra mirada, que ens ha ajudat a trobar claus del que volem que sigui el nostre projecte educatiu. Algunes de les experiències que hem pogut sentir a les trobades de capacitació ens han despertat la sensació de “això ja ho fem”, “això ho podríem fer”, “nosaltres podem arribar a crear quelcom així”… generant una sensació d’empoderament i que fem bé les coses i només cal donar-li una volta per potenciar-les i donar-les a conèixer.

D’altra banda, ens ha portat a pensar en global, a sortir del nostre projecte de portes endins per fer del mateix un projecte de portes enfora, obert al barri, connectat amb d’altres i, allà on sembla haver-hi més mancances, descobrir-hi un munt de possibilitats. A constatar que de vegades no es tracta de crear un projecte del no res, sinó de repensar el que tenim i com li podem donar la volta per fer-ho més educatiu, més per la gent i més en xarxa, i en això ha estat clau la formació rebuda i els exemples que hem conegut.

Trobem enriquidor el fet de poder comptar amb un facilitador que ens ha ajudat a tenir una mirada més ampla del que som i el que volem i a replantejar-nos el projecte des de les necessitats i oportunitats que volem oferir i des de tot el que ja tenim i només cal reconnectar i mirar des d’una altra perspectiva.

Amb la nostra reflexió voldríem compartir amb d’altres que iniciïn aquest procés que de vegades cal posar la mirada en el que tenim i els aliats amb qui podem comptar; no sempre es tracta de crear coses noves sinó de donar la volta a allò que es fa i pensar quins potencials no estem veient al nostre voltant.

Aprofitem per dir que el projecte ApreniJoc pot arribar a ser un “centre de connexions” al barri de la Salut perquè comptem amb una Comissió d’infància i joventut molt ben coordinada, motivada per al treball en xarxa i que es reuneix des de fa anys cada dos mesos per posar en comú tot allò que fem i fer propostes de projectes que volem fer; amb una escola, l’escola Josep Carner, que acull cada setmana a 60 nenes i nens de les diferents escoles del barri i posa a disposició d’aquests els seus espais (no només físics sinó educatius); i amb una entitat, la Fundació Salut Alta, que lidera, realitza i dona empenta al projecte a través de les seves monitores i educadores, que formen un equip engrescador, dinàmic i creatiu.

I a totes les persones, infants, joves i adults del barri de la Salut, que tot i que de vegades l’entorn no convida a la cura, a l’alegria, al positivisme i a l’acció comunitària, es deixen acompanyar en aquest procés perquè, com tots/es, volen un barri digne, protector, acollidor i educador per a tots els nens i joves.

En aquest procés, a més del grup motor hi han participat, entre d’altres, la Maria Nadeu, directora de la Fundació Salut Alta, i la Núria Fernández, educadora i coordinadora del projecte ApreniJoc, que amb les seves idees i aportacions han fet possible arribar a elaborar la proposta presentada.

Davant el llançament de la Crida “Comunitats que eduquen” i la voluntat de trobar iniciatives comunitàries que apostin pel treball i lideratge col·laboratiu entre diversos actors/actrius, va ser inevitable pensar en la tasca que està realitzant la Coordinadora d’AMPAs Endavant de Collblanc – la Torrassa al Districte II de l’Hospitalet de Llobregat i explicar una de les iniciatives que impulsa: el Camí Escola Segur.

La Coordinadora d’AMPAs Endavant de Collblanc – la Torrassa és un espai de nova creació impulsat per 7 Associacions de Mares i Pares (AMPAs), 2 Associacions de Famílies d’Alumnes (AFAs) i 1 grup de famílies de diverses escoles i instituts del Districte II de l’Hospitalet de Llobregat. Són els següents:
 AFA Escola Pere Lliscart  AMPA Escola Bressol Municipal La Casa del Parc
 AFA Escola Charlie Rivel  AMPA Escola Sant Jaume de la Fep
 AMPA Escola Ernest Lluch  AMPA Escola Santiago Ramón y Cajal
 Famílies Montessori  AMPA de l’Escola Màrius Torres
 AMPA INS Margarida Xirgu  AMPA Escola Sant Ramón Nonat

La seva raó de ser és poder crear una estructura sostenible i funcional des de la que treballar en favor dels interessos de les famílies del territori, i per tant dels infants. A més, aquest espai compta amb la complicitat dels tècnics/ques dels serveis municipals i les entitats del barri a fi de gaudir del seu acompanyament per a assolir aquest objectiu. Destaca:
 Programa d’Acompanyament Educatiu a les Famílies (PAEF) com a servei de l’Ajuntament
de l’Hospitalet de Llobregat
 Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (Projecte ICI) amb el suport de la seva
entitat gestora: l’Associació Educativa Itaca
 Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC)
 Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP)

Per tant, a través de la riquesa representativa d’aquest espai impulsor i la recerca de col·laboracions amb diferents actors/actrius del territori per implementar projectes com el Camí Escolar Segur s’aconsegueix desenvolupar el potencial educatiu de la comunitat i obtenir respostes eficaces a necessitats educatives dels infants com:
 La manca de seguretat i autonomia en els desplaçaments a l’escola disminuint el neguit
de les famílies en els desplaçaments dels seus infants.
 La voluntat d’identificar i donar a conèixer situacions de perills i obrir la possibilitat
d’oferir accessos segurs a la via pública direcció al centre educatiu
 Generar espais de participació per reflexionar i generar propostes de millora

En aquest camí de suma de complicitats, la Coordinadora d’AMPAs Endavant de Collblanc – la Torrassa ha trobat els següents agents col·laboradors de present i projecta d’altres de futur:
 Regidoria del Districte de Collblanc – la Torrassa
 Àrea d’espai públic, habitatge i sostenibilitat de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
 Direccions centres educatius del territori
 Associació de Comerciants de Collblanc – la Torrassa (voluntat de trobar la seva col·laboració)
 Programa municipal per a la infància i l’adolescència (voluntat de trobar la seva col·laboració)

En definitiva, d’aquesta manera l’espai escolar i no escolar esdevé col·laborador per actuar conjuntament davant el repte que proposa el Camí Escolar Segur: “Facilitar la mobilitat autònoma i segura dels infants a través de la seva participació i
contribució a l’hora d’identificar perills i propostes de millora”

Descarregar

Avui en dia la Coordinadora d’AMPAs Endavant de Collblanc – la Torrassa ha recollit un llistat de situacions de risc als diversos itineraris a l’escola consensuades amb els centres educatius i les han presentat als/les responsables polítics del Districte II. Aquests han estudiat el document amb els/les experts/es corresponents i han inclòs en el pla de millora urbanística de l’Ajuntament aquelles propostes de Districte que assoleixen els requisits de viabilitat.

El repte de futur és poder iniciar un procés de reflexió i participació dels infants amb el suport de la comunitat per validar els itineraris i continuar fent més segurs els camins a l’escola i, el punt de partida decisori es troba a les seves reunions plenàries que es realitzen bimensualment i amb les aliances i col·laboracions establertes o imaginades amb els diferents actors/actrius del territori.

Destaquem que la formació de La Crida ens ha proporcionat un espai per aturar-nos que facilita un temps de revisió conscient del projecte. El dia a dia no ajuda a conciliar la reflexió amb la intervenció i assistir a les formacions de Torre Jussana i beneficar-nos de l’expertesa del nostre facilitador, el Pep Prat, ens ha permès obtenir una nova perspectiva i sobretot, revalorar la tasca de les famílies.

Volem fer èmfasi en els següents aprenentatges i reflexions.
 La importància de la implicació familiar. Els/les tècnics/ques constantment estem
buscant noves fórmules per aconseguir la seva contribució i ens oblidem de posar en
valor el temps de qualitat i no de quantitat que les famílies destinen a l’hora de
participar. En cada reunió on aporten el seu granet de sorra hi ha una renúncia personal
i aquest fet té un valor intangible.
 La transcendència de la confiança. Cal ser molt curós a l’hora de gestionar l’equip
impulsor sobretot quan parlem d’un espai amb tantes sensibilitats com el de la
Coordinadora d’AMPAs Endavant de Collblanc – la Torrassa. Per això, a dia d’avui parlem
d’una construcció d’un Reglament de Règim Intern que vol generar les estructures de
relació de consens entre els/les membres participants.
 La rellevància d’una mirada sistèmica. Els projectes comunitaris requereixen d’aquest
tipus de mirada oberta on es pugui tenir present el territori, les famílies, els infants,
els/les professionals, l’administració… La suma de totes aquestes visions ajuda a
construir una realitat que té en consideració molts factors i permet una intervenció més
integral.
 Acceptar el desaferrament. Tots i totes partim del nostre propi projecte o interessos,
per això cal acceptar que els processos poden canviar i que les nostres idees i
plantejament poden modificar-se és clau per construir conjuntament. A més, els
consens requereix de cessions i la recerca de noves estratègies deixant anar les nostres
pròpies resistències.
 Habilitats relacionals: paciència i comprensió Aquestes dues capacitats són transversals
en totes les etapes del projecte. Empatitzar amb els/les companys/es de viatge ajuda a
evitar posicions incòmodes i a mantenir la motivació de tots/es els/les integrants de
qualsevol grup impulsor d’iniciatives comunitàries.
En definitiva, agraïm formar part d’aquesta suma d’entitats que dia a dia lluiten per oferir millors
oportunitats educatives i socials als infants, joves i famílies. Esperem que la nostra experiència i
aprenentatges assolits hagin contribuït en aquesta fita.

REPTE

Millorar les oportunitats educatives dels infants de 6 a 16 anys del barri de La Pau, en funció de les seves necessitats i interessos, connectant-los amb les oportunitats educatives del barri.

El barri de la Pau és un territori en que les famílies tenen un nivell econòmic i formatiu significativament inferior a la mitjana de la ciutat de Barcelona. També és un barri amb poques entitats socials i educatives, la proposta que més
destaca al barri és l’esportiva. Cal destacar que les escoles estan fent un esforç important per oferir activitats extraescolars educatives a les famílies. Però tot i així veiem que la oferta a la que accedeix cada infant és força limitada en varietat i que l’elecció d’aquestes activitats es centra més en l’oferta de l’escola a la que assisteix i la decisió final de les mares i pares d’aquests infants.

Responent a aquesta situació, des del projecte de suport a les famílies vulnerables del barri Teixint Lligams, ens proposem posar a l’infant al centre del seu itinerari educatiu, fent que participi en l’elecció, seguiment i valoració del seu procés
personal d’aprenentatge i desenvolupament com a persona.

Per tal de fer-ho veiem que cal tenir en compte als centres educatius, amb els que ja ens coordinem des del projecte (escoles bressols i primària, institut, Casal i Ludoteca municipals), i també a altres serveis educatius del territori amb
qui estem encara poc connectats com l’esplai, el centre esportiu municipal o el Casal de barri. Estem segurs que el fet de donar el protagonisme als infants farà evident la necessitat de tenir una oferta més rica i diversa d’activitats eductives i
alhora el definir una manera més estructurada i intensiva de treball entre entitats.

Descarregar

EQUIP IMPULSOR
Equip de professionals de la fundació IRES vinculats al projecte Teixint lligams; coordinadora, treballadora social i educadores. S’ha anat informant del procés a la Taula d’entitats vinculades al projecte, i també s’ha fet una
primera presentació a mares i infants per tenir en compte la seva opinió i valor que donen al projecte.

INSPIRACIÓ I ANÀLISI
Les sessions amb els experts i les experiències inspiradores ens han servit per ampliar la mirada i veure el nostre projecte des d’una perspectiva molt més oberta. Sobretot obrint opcions que fins ara no ens havíem plantejat o eren
intuïcions que ens constava concretar, sobretot en relació al potencial educatiu que té un territori i la necessitat de fer més protagonistes als infants.

Inicialment ens vèiem molt lluny d’aquest plantejaments i ens costava veure la manera de concretar-ho en el nostre projecte. Les dificultats lligades a no tenir inicialment suficients recursos humans per ampliar el projecte també ens
limitaven alhora de començar a definir-lo. Finalment amb el treball de definició del prototip anàvem definint l’objectiu al que volíem arribar, i acotant les necessitats a les que volíem donar resposta, pautat i prioritzant.

Finalment les sessions de facilitació ens han ajudat a anar concretant, redefinint i estructurant el projecte, centrantnos més en el nostre objectiu i deixant de banda les limitacions més lligades als recursos.

PROPOSTA
Actualment des del projecte Teixint Lligams cada família elabora un pla de treball conjuntament amb la treballadora social tenint en compte les aportacions que fan els diferents professionals que intervenen amb la família i que es coordinen a La Taula d’entitats.

Aquest pla de treball inclou també els objectius a treballar amb els infants. Ara ens proposem posar a l’infant al centre del  procés de desenvolupament, fent-lo protagonista en la definició dels seus objectius, de les activitats educatives en les que
participa i en la valoració d’aquestes i del seu procés personal d’aprenentatge.

Aquest projecte es centra en promoure que cada infant elabori el seu itinerari educatiu personalitzat, en diàleg amb la seva família i l’escola, tenint en compte les seves característiques, interessos i necessitats. En funció del/dels objectius educatius, que defineix l’infant en diàleg amb un educador, veurem quines activitats educatives del territori li poden donar resposta. Posteriorment es farà un seguiment i avaluació conjunta infant, família i referents educatiu. Cada nen/a elabora un passaport d’objectius que ell/a defineixen els definirà, en farà seguiment i segellarà quan els assoleixi.

Per tal de dur a terme el projecte caldrà elaborar un mapa de les activitats educatives del territori, tant de les que ja s’estan coordinant des de la taula d’entitats, com d’altres que encara no hi formen part i amb les que caldrà connectar. Aquest mapa cal construir-lo conjuntament amb els serveis, infants i famílies.

Volem que sigui un mapa físic, que es pugui consultar i anar ampliant, on cada nen pugui dibuixar el seu itinerari. De fet en una primera explicació del projecte a infants i mares del barri ja han sortit interessos als que no es podria donar resposta
en aquest moment des del territori. Cal construir el mapa de serveis i activitats educatives amb infants i famílies, i detectar les mancances per poder en un segon moment valorar-ne la significativitat i la possibilitat d’impulsar-les.

Aquest projecte l’impulsa un tècnic educatiu, un nou professional que treballarà específicament en aquest nova línia del projecte, intervenint directament amb els infants i amb els serveis i activitats educatives del territori.

REFLEXIONS DEL PROCÉS
Què heu après i què us ha permès la crida. Ens ha permès un espai i un temps de reflexió com a equip educatiu. Ens ha aportat elements claus a tenir en compte, tant a nivell teòric com a partir d’experiències reals, per enfocar aquest
procés de revisió del projecte, i un assessorament específic per ajudar a definir el projecte en funció de les necessitats detectades. El valor més gran de la crida ha estat el procés que hem realitzat, des del coneixement més teòric fins a la concreció pràctica amb un assessorament específic.

Quins consells voldríeu compartir amb d’altres agents comunitaris

– Iniciar el procés sense pensar en limitacions pròpies, arrencar des de les necessitats detectades i anar-les redefinint a mida que ens podem formar i inspirar a nivell teòric i també en relació a altres projectes i experiències amb qui podem tenir elements en comú.
– Tenir molt present des de l’inici qui planteja la reformulació del projecte i qui en forma part. Cal tenir en compte a tothom, obrir el procés de reformulació i veure de quina manera es pot donar l’espai i la participació de cada participant o
grup de participants.

COOKUS: Servei d’Intervenció Educativa (SIE)

A través d’aquest text volem compartir amb vosaltres el nostre procés de reflexió i de reformulació del nostre projecte perquè esdevingui un servei més comunitari i pugui oferir més oportunitats educatives als infants i joves.

Participar de la Crida ens ha servit per conèixer diferents experiències, les quals ens han motivat a millorar el nostre projecte i han fet possible reflexionar entorn aquesta possibilitat de canvi. Ens ha empès a crear un espai per parar-nos i replantejar-nos el nostre projecte marc i iniciar el procés de canvi, cuinant-nos (Cook us) amb tot l’equip.

El fet de tenir aquests espais de debat, tant els que se’ns han ofert des de la Crida com els que hem generat des de la nostra entitat, ens ha facilitat poder-nos adonar que el projecte ha d’anar amb consonància amb la realitat del territori, ja que vivim en una societat en permanent moviment i canvis i, per tant, el nostre projecte no l’hem d’entendre com a quelcom estàtic sinó que també ha d’estar en constant revisió.

Descarregar

Per aquest motiu hem pogut aplicar un canvi de mirada cap a l’Educació 360º  i ens ha permès marcar-nos el repte d’oferir un espai educatiu que fomenti l’autonomia i l’autoconeixement dels infants, joves i les seves famílies i que connecti els interessos i motivacions amb els recursos del territori per personalitzar els itineraris d’aprenentatge.

El nostre equip està format per una trentena de professionals amb els suport de més de 200 persones voluntàries repartides en territoris amb característiques diferents. Un equip motor de 3 persones va iniciar aquest procés de reflexió i més endavant s’ha anat ampliant per poder enriquir-lo. El nostre objectiu és que professionals, voluntariat, infants, joves i famílies i tots els agents del territori puguin viure el mateix procés que hem viscut com a equip motor, respectant les visions i els ritmes de cadascú per acabar compartint aquesta mirada d’Educació 360º.

Tot això ens ha permès plantejar-nos que hi ha quatre temes prioritaris a treballar que marcaran el punt de partida de la transformació que busquem: en primer lloc haurem de fer un enfocament diferent als plans de treball dels participants, caminant cap a una personalització dels seus aprenentatges que responguin als seus interessos; en segon lloc plantejarem un nou model d’entrevistes per descobrir aquestes interessos utilitzant les noves eines que ens han ofert les jornades de la Crida; en tercer lloc buscarem les complicitats amb tots els agent per poder crear un vertader treball en xarxa, demanant una responsabilitat compartida. I per últim, tot això passarà per un replantejament de les funcions dels professionals del servei per esdevenir una figura de facilitació. 

A partir d’aquestes prioritats tenim clar, d’una banda, que el nostre projecte vol ser nexe d’unió entre els diferents agents i recursos del municipi, vol obrir-se a tota la comunitat, definir el perfil dels participants al servei, pensar on es farà la difusió i com s’hi podrà accedir; i d’altra banda, vol elaborar els plans de treball amb els infants, joves i les seves famílies, tenint en compte les diferents necessitats segons si estan cursant primària o secundària. Volem, també, saber sensibilitzar a totes les persones de l’equip cap a aquest nou model comunitari, oferint-los diferents espais formatius que permetin elaborar noves eines d’acompanyament a les persones i saber, doncs, connectar-les cap als recursos educatius del territori.

La nostra voluntat de canvi creiem que ens generarà oportunitats com l’educació a temps complet, més autoconeixement dels participants a partir de la identificació de necessitats i interessos, igualtat d’oportunitats per accedir a les activitats extraescolars, l’aprofitament dels recursos de la comunitat, el vertader treball en xarxa, aconseguint així una responsabilitat compartida.

En últim terme no volem oblidar mai el per què es va crear aquest projecte i pel que vol seguir lluitant: millorar l’autoestima, l’autoconeixement i l’autonomia d’infants, joves i les seves famílies, millorar la seva comunicació familiar, fer partícep i integrar la comunitat en el nostre servei i, sobretot, reduir l’abandonament i l’absentisme escolar.

Agraïm haver tingut l’oportunitat de formar part de l’Aliança 360º i haver gaudit d’un espai per compartir les nostres inquietuds i dubtes entorn aquesta mirada, i ens sumem a la xarxa per poder fer visible tot el que s’està duent  a terme. Assumim el compromís d’esdevenir agents motivadors a l’hora de construir una comunitat que pugui donar respostes eficaces a les necessitats educatives de tots els qui la formem.

+ Educació

+Educació Sant Andreu és un projecte comunitari que neix de la necessitat d’algunes escoles de Sant Andreu de treballar en xarxa per oferir més i millors oportunitats educatives al seu alumnat. L’equip
impulsor del projecte està format per membres de l’equip directiu de l’Escola la Maquinista, l’InstitutEscola el Til·ler, l’Escola l’Esperança, l’Institut Doctor Puigvert, l’Escola Baró de Viver i l’Escola Molí de
Finestrelles, a més de membres de la cooperativa d’iniciativa social +Educació, recentment constituïda i inspirada en aquest projecte. La iniciativa compta amb diverses activitats conjuntes en horari lectiu i no
lectiu, destacant la Universitat del temps lliure, que pretén connectar els infants i joves i les seves famílies amb els recursos i activitats que ofereixen serveis, entitats i equipaments del barri.

Quan ens vam apuntar a la Crida vam optar per fer-ho a partir del repte de la igualtat d’oportunitats. De seguida ens vam adonar que el projecte incorporava l’equitat de forma gairebé intrínseca. El projecte
compta amb un ampli grup d’agents impulsors i col·laboradors i vam detectar que necessitàvem enfortir i millorar la coordinació d’aquesta xarxa. Així doncs, hem enfocat el nostre treball a partir del repte
d’aprofitar el potencial educatiu de la comunitat. Ens hem plantejat millorar la participació dels infants i joves a partir de l’enfortiment de les xarxa d’agents que participen del projecte. Creiem que d’aquesta
manera podem donar resposta a algunes de les necessitats detectades: donar veu i importància a les demandes, reflexions i opinions de l’alumnat, coordinar de manera eficaç les activitats, iniciatives i
problemàtiques que ens presenten cadascun dels actors implicats i aconseguir que tots els agents que participen del projecte se sentin representats, còmodes i equilibrats amb el que donen i reben de la xarxa.

Les persones que hem participat de la Crida hem estat dues sòcies de la cooperativa +Educació i una mestra de l’Escola la Maquinista. Hem actuat com a representants de la comissió impulsora del projecte i
hem compartit els aprenentatges i treballat el repte amb persones representants de les sis escoles. Ho hem fet enviant correus electrònics amb el resum de cadascuna de les sessions i afegint en cada ordre del
dia de les reunions impulsores que hem fet un apartat per anar treballant els documents i les fitxes que ens proposava la crida. D’aquesta manera hem buscat la participació dels agents que lideren el projecte:
les sis escoles i la cooperativa.

Descarregar

El document de les bases de la Crida ja va ser una inspiració en si mateix. Vam poder constatar que el projecte +educació Sant Andreu compta amb molts elements 360 i que poder participar del procés de
capacitació ens permetria endreçar, contrastar i enfocar millor la nostra tasca. En les primeres sessions de capacitació hem pogut comprovar mitjançant dades i evidències que el nostre projecte respon a una
sèrie de necessitats bàsiques en educació. Vam identificar-nos plenament amb el marc teòric del projecte d’educació 360 (a temps complert) que ens va fer en Carles Barba durant la primera sessió.
La segona sessió sobre la igualtat d’oportunitats que va fer la Mireia Mas ens va servir per contrastar dades i conèixer experiències semblants a la nostra proposta. Ens hem convençut que les propostes
d’educació 360 han de ser referents en equitat i només són ecològiques si es comprometen amb la justícia social. Ens hem adonat que +Educació Sant Andreu té aquest repte força consolidat, ja que gairebé totes les seves activitats són gratuïtes i obertes.

La sessió 3, que tractava sobre com desenvolupar el potencial educatiu de la comunitat, va ser la que més ens va inspirar per formular el nostre repte. La Mireia Civís ens va fer veure que la bona salut de l’ecosistema educatiu del projecte es la clau perquè sigui exitós, sostenible i tingui l’impacte que desitgem.

Ens vam adonar que si som capaços de teixir una xarxa forta, on tots els actors es sentin a gust amb el seu rol aconseguirem assolir els nostres objectius i ser un projecte transformador. Llavors comencen a sorgir
dubtes, preguntes i també algunes pors: com ho fem? Qui ho lidera? Per on comencem? Serem capaços de fer-ho? Quin volum de feina suposa? Ho podrem assolir? Quins recursos necessitem? Algunes
respostes les hem anat trobant amb el suport de les sessions tant dels ponents com als laboratoris de creació. Hem après els principis bàsics de les xarxes socioeducatives, la importància dels nodes i les connexions
entre ells i la necessitat de crear lideratges horitzontals alhora que efectius per tal d’aconseguir una gestió òptima de la xarxa. Altres respostes les anirem trobant mentre avancem cap a una sèrie de propostes i
iniciatives que ens permetin anar assolint el nostre repte. En les darreres fases de la facilitació hem extret un prototip en forma de dibuix de la xarxa (una mena d’organigrama) que ens permet visualitzar com podem aprofitar el potencial educatiu dels nostres agents implicats. En aquest sentit hem diferenciat 3 grans grups dins la nostra xarxa, que són els elements clau:

✓ Infants i joves: són el centre del nostre projecte i creiem que hem de partir de la seva veu. Ens comprometem a escoltar i tenir en compte les seves opinions, reflexions i demandes. Cada curs el projecte
parteix d’una pregunta que se’ls llença i de les seves conclusions mirem d’extreure les activitats del projecte. Per tal de fer més real i tangible aquesta situació ens proposem incentivar una comissió
d’alumnes en forma d’assemblea i que tinguin presencia a la comissió impulsora del projecte.

✓ Enfortiment de la comissió impulsora: actualment formada per membres de les 6 escoles i la cooperativa ens proposem obrir-la a l’alumnat i a equipaments i serveis del barri. A més hem decidit fer
una diagnosi de xarxa per valorar com està en quan als principis de transversalitat, projecció, proximitat, horitzontalitat, coresponsabilitat i col·laboració. Per tal d’afavorir la projecció proposem accions directes
com un claustre conjunt de docents per tal d’integrar el projecte en els plans educatius de cada centre.

✓ Creació de la xarxa Universitat del temps lliure: fins ara s’ha comptat amb serveis, equipaments i entitats del barri com a col·laboradores. Ens plantegem crear una xarxa de totes elles per tal d’articular
millor les activitats de la Universitat del temps lliure i que aquestes tinguin i prenguin sentit amb les demandes de l’assemblea d’infants i joves.

Com a reflexió final volem agrair els aprenentatges tant de les persones que ens han transferit coneixement com dels espais que ens han permès extreure algunes conclusions que compartim:

✓ Referenciar el projecte en un marc teòric que ens permeti visualitzar que fem i sobretot perquè ho
fem.
✓ Reflexar-se en d’altres experiències semblants que tinguin o hagin tingut èxit o impacte.
✓ Buscar espais de reflexió en el que hi participin força persones vinculades al projecte.
✓ Dibuixar el projecte, escriure’l i reescriure’l.
✓ Endreçar el que fem. Crear carpetes i subcarpetes i relacionar-les.
✓ Transformar el treball de reflexió en accions concretes.
✓ Avaluar l’impacte d’aquestes accions.

Descripció del projecte
El projecte “OKupa’t” neix per sumar esforços en l’orientació dels infants i adolescents, motivant-los a “okupar” el seu temps de forma saludable i a “okupar-se” ells mateixos: a ser
protagonistes de les seves experiències d’aprenentatge.

El projecte es duu a terme a l’escola Cor de Maria-Sabastida, una escola amb infants de 3 a 16 anys, amb un caràcter obert, familiar i amb una metodologia que s’adapta a les necessitats de
l’alumnat. L’escola s’ubica a Vilapicina (Nou Barris, Barcelona) un entorn amb realitats culturals i socioeconòmiques molt diverses i amb moltes desigualtats.
La intenció d’aquest projecte és reduir les situacions negatives de carrer, desmotivacions i altres problemàtiques fruit del desarrelament, la vulnerabilitat social i la complexitat familiar
que porten a molts infants i joves a passar moltes hores sols a casa o al carrer, sense oportunitats per accedir a activitats de lleure saludable.

Descarregar

El repte “Okupa’t”
 Fomentar experiències de lleure saludable unint als alumnes per interessos, connectant l’escola amb les entitats de l’entorn.

Organització del projecte
Les activitats “Okupa’t” s’emmarquen sota dues línies d’acció, per assolir el repte, tenint en compte les necessitats de l’alumnat de l’escola. La primera línia d’acció és l’experimentació, en
la que afavorim tastets d’activitats de lleure dins l’escola, perquè els alumnes puguin descobrir les seves inquietuds. Els tastets són liderats per alumnes protagonistes en la transmissió de
coneixements als seus companys/es i en l’organització i gestió d’aquestes activitats.

La segona línia d’acció és la connexió amb l’entorn, en la que establim ponts amb les entitats del barri que ofereixen activitats de lleure saludable i garanteixen la igualtat d’oportunitats en
l’accés a aquestes. L’objectiu d’aquesta línia d’acció és trencar la barrera que molts cops suposa per als infants i joves no conèixer als educadors de les entitats i haver-s’hi d’apropar
sols per primer cop.

Aquestes dues línies d’acció estructuren el projecte i han permès que, any rere any, s’hagi anat consolidant però, a la vegada hagi pogut ampliar-se i pugui seguir creixent en un futur.
Actualment, després de més de vuit anys d’experiència millorant el projecte “Okupa’t”, el focus d’intervenció és molt més ampli que en la primera edició del projecte, incloent-hi ja a
tots els alumnes de 6è EP fins a 4t d’ESO de l’escola.

Reformulació del projecte
La Crida Educació360 ens ha ajudat a ampliar l’equip motor, essent el projecte inicial una iniciativa liderada des de 2011, per una única persona de l’escola. Si bé és cert que aquesta
persona comptava amb el suport de l’equip d’atenció a la diversitat, el projecte no disposava d’un espai, temps i equip impulsor que el permetés créixer com actualment pot fer, gràcies a
haver estat seleccionat en aquest procés.
El projecte “Okupa’t” s’ha anat consolidant, any rere any, gràcies al fet que els alumnes experimenten els beneficis i ells mateixos són el motor que permet que perduri en el temps,
però la Crida Educació360 ha facilitat que no només els alumnes i els agents externs col·laboradors reconeguin la vàlua del projecte, sinó que una entitat capdavantera en matèria
d’educació com la Fundació Bofill el validi, afavorint-ne el reconeixement intern.

La formació, mentoria amb els experts i conèixer altres projectes ens ha donat aire per iniciar un procés de reflexió profund sobre “l’Okupa’t”, estructurar els sabers adquirits durant tota la
seva trajectòria, valorar-los, reformular-los i rumiar com fer créixer el nostre projecte.

Arribat a aquest punt del procés ens hem proposat fer créixer “l’Okupa’t” en aquests aspectes:
 Sensibilització a tota la comunitat educativa per compartir la mirada 360 dins l’escola.
 Difusió del projecte a totes les entitats del districte per estendre la xarxa educativa
més enllà de l’horari lectiu.
 Establir més aliances dins i fora de l’escola per ampliar el mapeig d’activitats i cursos
implicats en el projecte.
 Valoració, avaluació del procés i reformulacions per a la continuïtat del projecte.

Actualment l’equip impulsor ens sentim amb energia per fer créixer “l’Okupa’t”, gràcies a la Crida i a l’impuls que hem rebut per part dels experts i l’organització; així com de la resta
d’entitats amb les quals estem compartint camí i amb les que ens sentim connectats, cadascú des dels nostres territoris.

Animem així doncs, a què altres centres escolars i entitats se sumin a fer créixer la mirada per una Educació 360, connectant l’educació formal i la no-formal.

De tot cor, gràcies!

Fundació Surt: Dinamització de l’espai públic per la promoció de la convivència

REPTE

El projecte “A la Plaça”, neix amb la voluntat de ser una proposta per la millora de la
convivència i de cura de l’espai públic a través de la dinamització de les places i carrers del
territori amb la implicació de la comunitat (ciutadania, recursos tècnics i administració) on la joventut adquireixi un
paper rellevant en aquesta re configuració possibilitant la seva implicació en la dinàmica comunitària. La iniciativa
vol donar resposta a diverses necessitats identificades durant el procés de coneixement compartit desenvolupat al
territori de la mà del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (PICI), del que es prioritzen necessitats en
tres temàtiques principals: la convivència, la participació i la joventut. En quant a la joventut, aquestes necessitats
es concreten principalment en la manca d’espais culturals, esportius i d’oci així com d’una programació d’activitats
dirigides aquesta població que respongui als seus interessos i necessitats; l’ existència de relacions que s’acosten a
l’hostilitat entre infants i joves, amb components de racisme; i el tipus d’usos i dinàmiques que es donen a l’espai
públic, també entre el col·lectiu de joves, que no afavoreixen que siguin espais compartits i, on qüestions
vinculades a l’incivisme, hi predominen. És per això que es planteja el repte de treballar perquè els i les joves del
Districte 6 de Badalona esdevinguin agents transformadors de l’espai públic per la millora de la convivència
intercultural promovent el seu activisme i protagonisme en la comunitat des del compromís i estima pel seu
entorn més proper.

L’EQUIP
Per tal d’assolir aquesta fita es configura un equip impulsor que funciona com a grup motor
de la proposta (taula jove)format principalment per les entitats socioeducatives del territori
i per membres de l’equip tècnic del Consorci Badalona Sud així com de l’Oficina Municipal del Districte 6-
Ajuntament de Badalona. A través de trobades mensuals es va definint i coordinant la proposta posant especial
interès en la planificació de les accions, el disseny de l’estratègia de dinamització del grup de joves, l’avaluació i
mesura de l’impacte, la documentació de tot el procés i la difusió i comunicació de la iniciativa. Tot i que aquest
seguit d’aspectes es treballa a partir de les plenàries mensuals, cada membre de l’equip assumeix una tasca
concreta que suma al seu desenvolupament global. L’equip també disposa de tot un seguit d’eines que faciliten la
gestió i coordinació del mateix com és un calendari i espai virtual compartit així com fitxes pel disseny i eines
d’avaluació d’accions concretes.
També es compta amb diversos agents col·laboradors, amb menor grau d’implicació, però que resulten essencials
per l’òptim desenvolupament del projecte: les escoles del territori, l’equip d’educadors/es de carrer i el Punt
d’Informació per a Persones Nouvingudes “De tot arreu”. A més, altres serveis, grups i entitats ciutadanes del
territori col·laboren puntualment en accions del projecte.

Descarregar

LA INSPIRACIÓ

Arribar aquesta proposta de reformulació del projecte ha estat fruit de tot un treball de
reflexió i anàlisi a partir dels diferents elements i continguts treballats durant el procés de
capacitació, i que primerament s’han anat treballant entre les persones participants en l’experiència i desprès
compartint i repensant amb la resta de membres del grup motor del projecte.
Durant la primera fase hem anat dotant-nos de nous coneixements i experiències que han permès construir les
bases i emmarcar la nostra proposta en l’educació a temps complert. L’espai destinat durant les sessions a
treballar sobre els continguts amb altres participants també ha contribuït a enriquir la nostra reflexió i posterior
replantejament, ja que el fet de compartir anàlisi amb d’altres persones amb les que habitualment no treballem
aporten altres maneres de fer, perspectives i experiències amb les que d’alguna forma també s’ha nodrit el nostre
projecte. Val a dir, que en el nostre cas, la sessió de cocreació va representar un avenç important en l’enfoc de la
nostra proposta, un espai, que tal i com va estar plantejat i dinamitzat, ens va permetre connectar tot aquell saber
acumulat durant la primera fase sumat al nostre coneixement sobre la realitat en la que s’emmarca la iniciativa, i
explorar amb cert temps i recursos (que habitualment no disposes) noves possibilitats de donar resposta al nostre
repte des de la creativitat i la cocreació.
Un altre aspecte que ha resultat del tot determinant i que ha contribuït a veure amb claredat l’horitzó del nostre
replantejament han estat les trobades amb el facilitador. La visió i la implicació d’una persona “externa” en
l’exercici del redisseny, ha resultat clau en el nostre replantejament i ha propiciat, a través de la seva mirada “des
de fora” i objectiva, anar ajustant i concretant la proposta sense perdre de vista l’objectiu del replantejament i
dotant-la de més sentit i coherència (en quant els criteris d’educació a temps complert, possibilitats en relació als
recursos dels que disposem, etc.) pel seu desplegament. El fet de disposar d’algú que a partir de fer-te qüestionar
els teus plantejaments i criteris inicials ha estat una de les peces més importants en aquesta reformulació.

LA PROPOSTA

A través del procés de capacitació que ens ha ofert la Crida arribem al replantejament del projecte des de l’entusiasme

i el convenciment de posar en marxa una iniciativa que generil’impacte i els resultats desitjats. Entomar el repte

que joves del territori esdevinguin agents transformadors del
seu entorn compartit més proper com a mitjà per afavorir la convivència intercultural, resulta una proposta que
pot donar resposta algunes de les necessitats educatives que presenta la població juvenil del territori, les quals fan
referència principalment a la falta d’espais i d’oferta d’oci i d’activitat cultural per aquest col·lectiu, al model de
relacions que es dona entre els i les joves proper a l’hostilitat i al tipus d’usos i dinàmiques que es donen a l’espai
públic per part d’aquest col·lectiu.
L’estratègia per assolir el repte se centrarà en la configuració d’un grup de joves provinents primerament de les
entitats socioeducatives del territori (aquells/es joves motivats, amb ganes de fer coses, …) per després anar
sumant joves del territori no vinculats a cap iniciativa i/o recurs socioeducatiu per tal que esdevinguin un grup
motor d’accions de dinamització i de transformació de l’espai públic. El grup resultarà un espai de relació i
coneixement on les diferents realitats culturals del territori estaran representades i on es generarà l’oportunitat de
desenvolupar competències vinculades a la participació i a les habilitats socials. Tot i que la fita planteja que siguin
els propis joves els líders de la iniciativa, el grup motor del projecte esdevindrà el catalitzador del lideratge del
mateix. El treball conjunt i coordinat entre els diferents agents implicats en la proposta resultarà cabdal per anar
desenvolupant la iniciativa òptimament. La planificació de les diferents actuacions, la preparació de les trobades
amb els joves (posant especial interès en el disseny de l’estratègia de dinamització que permeti que els i les joves
vagin adquirint major autonomia com a grup), l’avaluació continua del procés i la comunicació i difusió de
l’experiència resultaran algunes de les activitats clau.
Tot i que es preveu desenvolupar la proposta al llarg d’aquest curs 2018-19, caldrà també assentar les bases i
criteris per garantir la sostenibilitat de la iniciativa més enllà d’aquest període.

LA REFLEXIÓ
La participació en la Crida, Comunitats que Eduquen ha resultat una experiència que ha
contribuït a reforçar la perspectiva d’educació 360 del nostre projecte i a millorar la
proposta en general a partir dels coneixements i eines treballades al llarg del procés.
En aquesta direcció, voldríem compartir amb altres agents comunitaris, la importància de diferenciar, a l’hora de
plantejar els objectius d’un projecte d’aquestes característiques, les necessitats de tots i totes els i les agents amb
qui es treballa i a qui va dirigida l’acció.
Com a procés, per sobre de tot, ens ha brindat com a equip, i com a professionals a nivell individual, l’oportunitat
de treballar des d’una altra perspectiva i actitud en la que el diàleg, el fer i desfer, el qüestionament individual i
col·lectiu, la creativitat, … han esdevingut elements clau per assolir el nostre propòsit alhora que també han
resultat un aprenentatge a nivell de mètode de treball en processos de creació col·lectiva transferible a altres
iniciatives i situacions amb les que en trobem en el quotidià de la nostra tasca.