Aquest curs, a partir de la formació feta amb la Fundació Jaume Bofill, posarem en marxa el projecte: Espais per aprendre, espais per a compartir, centrant-nos en el projecte que ja tenim
de l’atelier i l’art. L’hem ampliat i modificat, segons els plantejaments fets a través de la formació, per tal de tenir més pes en la comunitat i que la primera infància tingui més
visibilitat i se la volori dins el seu entorn social.

REPLANTEJAMENT DEL PROJECTE
En el projecte plantejat a l’inicis, volíem abarcar un ventall molt gran, tant de competències com d’agents, la qual cosa ens impedia centrar-nos en una proposta més acurada i concreta.
Després de les diverses sessions dins del marc del projecte Educació 360 i treballant acompanyades d’en Josep Farreny, el nostre facilitador, hem vist que necessitem centrar-nos
en un únic espai per tal de poder iniciar una xarxa de relacions on poder fomentar la creativitat dels infants i poder posar de manifest la seva capacitat creativa mitjançant el treball compartit
entre l’Atelier, el centre d’Art de la rectoria i l’I.E.S Vilamajor.

Tenint en compte que tot el que ens envolta educa, seguim valorant el fet d’establir un
projecte educatiu basat en l’aprenentatge significatiu, però aquest cop no ens centrem
exclusivament en els espais de l’escola, sinó que els relacionem amb un dels espais artístics
més rellevant del poble, el Centre d’Art la Rectoria.
Així doncs, a través de l’Atelier i el Centre d’Art la Rectoria, pretenem vincular l’art i la
creativitat dels infants a la comunitat.

1 Destinatari.
El projecte va dirigit als infants de l’Escola Bressol Pit Roig de Sant Pere de Vilamajor, per tal de
donar resposta a la seva necessitat d’aprendre. L’art és present en el nostre dia a dia, però
sovint passa desapercebut perquè la creativitat sembla estar associada a un món d’adults.
Creiem en un infant capaç, competent i amb la necessitat de compartir socialment, però
també de sentir-se part activa dins la societat. Per aquest motiu pretenem ampliar les
possibilitats d’explotar la seva capacitat creativa sortint de l’espai escolar i ampliant els
recursos per a oferir una major experiència artística.

Descarregar

2 Objectius:
● Afavorir un espai de creació amb riquesa de material plàstic per facilitar la creativitat dels
nens i nenes.
● Establir relacions directes amb el centre d’art la Rectoria.
● Afavorir el llenguatge plàstic i artístic.
● Valorar els espais, materials i creacions pròpies i dels altres.

3 Desenvolupament dels objectius:
* L’equip:
Es du a terme els primers contactes amb el Centre d’Art La Rectoria, amb qui es valida el
projecte i s’estableix un calendari d’intencions de les activitats, coordinat per la Míriam Oliva.
La Núria Oliva i la Mireia Roca, s’encarreguen de l’elaboració del projecte i la preparació dels
espais. La Mireia Roca s’encarrega de la difusió a les xarxes socials. Un cop validat el projecte
amb el Centre D’art, el compartim amb la resta del claustre i amb les famílies. S’intenta també
fer partícep a l’IES Vilamajor.

* Agents implicats:
Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor ( àrea de cultura), Centre d’Art la Rectoria, i Escola
Bressol Municipal Pit Roig.

* Proposta d’activitats:
A partir de les visites a les exposicions pretenem establir un diàleg amb l’art i aproximar-nos al
llenguatge plàstic com a mitjà d’expressió. Per a cobrir aquest objectiu, establim un seguit
d’activitats, després de visitar cada exposició. Un cop els infants connectin amb el llenguatge
plàstic, convidarem a les famílies a fer un taller actiu, on poder compartir l’experiència. Com a
final de projecte, es durà a terme una exposició del treball realitzat.

4 Difusió:
És important fes visible el projecte per tal de poder compartir l’experiència i enriquir-nos
plegats. Així doncs, totes les activitats seran publicades a la pàgina de facebook, a revistes del
poble, i es coordinarà amb l’àrea de comunicació de l’Ajuntament. A l’hora farem ús del
hashtag de la Fundació Jaume Bofill.

5 Avaluació
Per a valorar el funcionament del projecte, farem ús dels següents indicadors quantitatius:
– Participació de les famílies
– Col.laboració dels artistes
– Participació dels infants en les exposicions
– Participació en la visita a la darrera exposició amb el treball dels infants.

7 Conclusions:
La participació en la formació realitzada per la Fundació Jaume Bofill ens ha permès no només
reflexionar sobre el projecte presentat, sinó sobre una nova mirada a una educació integrada i
oberta a la societat. De la mateixa forma, aquesta constant reflexió ens ha fet adonar que hem de
centrar-nos en un punt concret, per tal de poder elaborar-lo amb uns ítems que ens permeten
treure’n conclusions concretes.

Fundació Atenea

El XEJ, la Xarxa d’Esplais Juguem, es porta a terme al municipi de Salt, al Gironès. Tot i que anteriorment ja s’havia dut a la pràctica, des del setembre del 2018 s’ha recuperat amb una visió més global del procés educatiu del infant. D’aquesta manera s’ha repensat per tenir en compte tots els agents educatius que formen part de l’aprenentatge diari de l’infant, i s’hi han pogut incorporar diferents conceptes apresos durant les sessions formatives d’Educació 360. L’equip impulsor està format per professionals de Fundación Atenea amb col·laboració amb la tècnica del Projecte Juguem? de l’Ajuntament de Salt. Pel què fa els agents de la comunitat educativa que s’hi han sumat, són:

• Escoles de Primària de Salt
• Famílies dels infants que participen a l’activitat
• Serveis Socials
• Entitats i associacions
• Associacions de veïns i veïnes
• Extraescolars
• Referents religiosos

Fundación Atenea i l’Ajuntament de Salt han treballat conjuntament per a poder portar a terme el projecte. A partir d’aquí, i durant el procés de validació, s’ha fet el contacte amb la resta d’agents que s’involucren, d’una manera o altra, al projecte. Actualment ja s’ha començat a treballar amb l’Escola El Pla, les famílies dels infants que participen a l’activitat, l’associació de veïns i veïnes del barri on es treballa, algunes entitats culturals del municipi i els referents d’algunes extraescolars que es realitzen a Salt. Es continua treballant per a crear lligams amb la resta dels agents.

Descarregar

Pel què fa el procés que s’ha seguit per a reformular el projecte cal remarcar que ens van semblar molt interessants les idees que es van presentar d’altres països, però que tot i ser molt engrescadores, no són factibles en el context on nosaltres treballem ja que el volum d’infants que necessiten un seguiment dels seus itineraris personalitzats és molt elevat.
Si bé amb al XEJ s’aposta per tenir en compte les necessitats individuals dels i les participants, en el context on treballem no és possible comptar amb diferents mentors/es que s’encarreguin de fer un seguiment dels itineraris individuals dels infants ja que ens hem d’adaptar als recursos econòmics dels quals disposem. En aquest sentit, els recursos econòmics creiem que és una barrera en la que xoquem i xocarem any rere any. Per a portar a terme projectes com els presentats per l’organització es necessiten molts recursos econòmics i la majoria d’entitats que treballem en el sector vam estar d’acord en què sense aquests recursos moltes de les idees no es podrien portar a terme.
Durant l’última sessió, on s’havia de crear el prototip, vam començar pensant nous projectes que poguessin encaixar dins el que ja fèiem al territori, però no ho vèiem viable pel volum de feina que això comporta i el nombre de professionals que som. Va ser llavors quan, gràcies a l’ajuda d’una companya d’un altre projecte, vam veure que no havíem de buscar a fora sinó a dins. El setembre començàvem un projecte que fa temps s’havia portat a terme, però s’havia parat: era aquest projecte el que s’havia de millorar, fer-li un gir, donar-li un enfocament 360:el XEJ.
En aquest sentit, doncs, pensem que el fet que hi hagués altres professionals d’altres projectes allà ens va ajudar a definir l’estratègia i el prototip. La resta han estat moments d’anàlisi, de reunions internes i de moltes pluges d’idees fins a arribar a una que no només complís els objectius d’educació 360, sinó que també fos viable per començar-la el setembre.
Així doncs, el XEJ és un espai per a nens i nenes de primària on un dia a la setmana compten amb un suport educatiu per a reforçar continguts escolars i un segon dia a la setmana realitzen un treball per projectes que ells i elles mateixes han escollit. A més, durant el projecte hi intervenen associacions culturals del municipi, es donen a conèixer les diferents extraescolars que es porten a terme a Salt, es col·labora amb activitats de les associacions de veïns i veïnes i es crea xarxa amb els diferents agents educatius que formen el dia a dia delsinfants.
Però, per què vam escollir aquest projecte? Des del “Juguem? Als patis i a les places”, a l’hivern es va detectar la necessitat d’un espai on els nensi nenes poguessin no nomésrealitzar un reforç escolar, sinó també treballar aspectes de caràcter emocional i d’autonomia personal a través del joc. Així, la idea inicial era tornar a engegar el XEJ com un espai on un dia es realitzessin activitats més lúdiques, treballant per projectes que els mateixos infants haguessin escollit; i un segon dia es realitzessin activitats més de suport educatiu i utilitzant també jocs didàctics, d’estratègia, de memòria, cooperatius, etc. per desenvolupar el llenguatge, la paciència, les relaciones interpersonals i, en definitiva, el creixement personal de cadascú. Va ser a través de les sessions formatives d’Educació 360 que es va anar un pas més enllà i es va veure la necessitat de connectar els infants amb els diferents agents educatius partícips del seu procés d’aprenentatge: escola, família, comunitat (entitats, referents religiosos, serveis socials, altres extraescolars…).
Actualment, per tal de connectar els diferents agents, l’objectiu és coordinar-se amb l’escola periòdicament, estar en contacte amb serveis socials, acostar les extraescolars i entitats als infants, convidar a l’espai les famílies dels infants per a participar de les activitats i apropar-nos als referents religiosos i a les associacions de veïns i veïnes per a treballar accions de manera conjunta a través del joc. Així doncs, els principals beneficiaris són els infants de 6 a 12 anys, però també les seves famílies i la comunitat en general. Actualment, el XEJ compta amb dos grups:

• Grup 1. De 1r a 3r de primària. 20 places.

o Dilluns a l’Escola El Pla de 17h a 19h.

• Treball perprojectes.

o Dimecres al local de barri Àngel Guimerà de 17h a 19h.

• Estudi assistit a través del joc.
• Grup 2. De 4rt a 6è de primària. 20 places.

o Dimarts a l’Escola El Pla de 17h a 19h.

• Treball per projectes.

o Dijous al local de barri Àngel Guimerà de 17h a 19h.

• Estudi assistit a través del joc.

Com les sessions d’Educació 360 ens han ajudat a millorar el projecte? Tenint en compte la formació rebuda vam adonar-nos que calia fer més xarxa, implicar més agents i que es corresponsabilitzessin més actors en el projecte. I és així com pensem que els projectes es poden reformular: no cal crear-ne de nous, sinó millorar el que ja s’està portant a terme per donar-li una visió 360 on es tingui en compte la globalitat de l’educació de l’infant.

EducArtS, des d’un principi, contempla la implicació necessària de diferents agents de la comunitat educativa (el propi equip d’artistes-formadors que duen a terme els tallers, acompanyats de l’equip de coordinació, els equips directius i docents de les escoles. D’una manera progressiva es contempla i, de fet, està tenint lloc, l’ampliació d’agents del territori que s’impliquen i participen en el desplegament d’EducArtS (principalment educatius, socials i culturals) i de les famílies.

A partir del 2019, i en coordinació amb les  AFAS de Zona Nord, equipaments i entitats dels tres barris, s’inicia oferta de tallers artístics fora escola.

El repte d’EducArtS és: acompanyar, a través de les arts escèniques, a infants i joves de zona nord dins i fora escola, per contribuir a que es facin un projecte de vida propi i amb uns valors que vetllin pel bé comú.

La raó de plantejar-nos aquest repte té a veure amb la situació d’inequitat educativa i social d’aquest territori, en el que conflueixen diferents factors desencadenants de processos d’exclusió social. Caminar per assolir-lo demana permanència i constància en l’acció, demana partir del treball d’uns elements clau (des de la interpel·lació a la comunitat i des del preguntar-nos sobre el per a què el què, i per a qui eduquem), que involucrin la comunitat a diferents nivells, que de manera progressiva es coresponsabilitza com a agent educatiu (en una clara aposta per una mirada transversal, de 360º, on tot agent interpel·lat esdevé agent educatiu).

EducArtS duu a terme aquest acompanyament a través de la pràctica artística, on els diferents llenguatges són eines precioses d’accés a l’expressió emocional i estètica conjunta i compartida, que fa de la implicació personal, l’escolta, el respecte, la complementarietat i la cooperació, requisits necessaris i compartits per la voluntat individual i grupal, de viure una experiència estètica, que aporta bellesa i benestar a tothom que hi participa.

Casal Cívic Camp Clar i Punt Òmnia

El projecte s’inicia com a un repte educatiu amb el joves que participen de les activitats del Casal Cívic de Campclar; liderat per l’equip del Casal: dinamitzador del Punt Òmnia, educadora joves i responsable de l’equipament. Són joves que majoritàriament es troben en situació d’especial vulnerabilitat, dificultats en les habilitats socials , competencials de concentració i baixa autoestima.

El projecte és una oportunitat per explorar noves metodologies i activitats com l’aprenentatge dels escacs entès com una eina educativa i inclusiva que ha de facilitar i millorar les habilitats socials, el sentiment de pertinença a un grup i  a una comunitat.

Quan vàrem començar, l’espai d’aprenentatge va transformar-se en un entorn silenciós que facilitava la concentració, la estrategia, la presa de decisions…després hi vàrem incorporar la creativitat, el reciclatge, el treball en equip … que va concretar-se amb la construcció d’un joc d’escacs gegants de cartró i un taulell d’escacs pintat al pati per a ús comunitari. Al mateix temps vàrem incorporar el disseny e impressió 3D, amb la finalitat de millorar les competències digitals, el càlcul la geometria, el disseny…

Amb la finalitat de transferir i compartir els aprenentatges i l’experiència , així com oferir respostes a les necessitats del barri com: la manca de projectes educatius i comunitaris que generin noves formes de relació; les poques oportunitats entre els infants i joves d’accedir a les noves tecnologies com a eina d’aprenentatge; també la baixa participació social de les famílies del barri amb infants i adolescents i dificultats per garantir l’equitat i la igualtat d’oportunitats entre infants i joves en situació de vulnerabilitat social ,proposem generar un espai de referència impulsat pel Casal Cívic amb diferents agents col·laboradors com: les escoles i instituts del barri, Associació de veïns de Campclar,  Fundació Tasca(gestió programa de joves),Fundació Pere Tarrés(especialista),FAVBIC (gestió punt Òmnia) i voluntariat del Lecxit; que ens permet fer de pont entre els aprenentatges formals i no formals dels infants, joves i professionals.

Descarregar

És a partir d’aquest moment que el valor del projecte incorpora el valor del treball en xarxa i cooperatiu , eines de coordinació com el mailing ,reunions de seguiment i avaluació… Aquest treball es concreta amb el disseny d’un jocs d’escacs amb peces elaborades per totes les escoles participants que després passarà a formar part de material didàctic per les escoles.

Arribat aquest punt ens plantegem diferents reptes que hem d’afrontar: la visibilització del projecte i màrqueting, el reconeixement intern i extern i la incorporació d’altres agents socials i educatius.  Mitjançant el procés de concreció , reflexió i mentoria hem impulsat: la incorporació del  projecte al PEE(Pla Educatiu d’Entorn), la incorporació d’alumnes d’aula oberta, hem passat de tenir 20 participants a tenir-ne 120 l’any passat i uns 150 aquest any.

Per fer visible  el projecte hem demanat  la seva publicació a la web  de la Generalitat així com notes de premsa i la creació d’un canal de telegram del Punt Òmnia on puguem informar sobre el projecte. També hem gestionat la formació del professorat mitjançant el PEE.

La nostra reflexió envers el projecte és que cal estar molt atents a tot el que succeeix al nostre voltant, hem d’estar oberts a noves formes de fer i de ser; donant sentit, significat i propòsit a la nostra tasca que sempre ha de ser compartida ,inclusiva, significativa, basada en el principi d’equitat i l’aprenentatge actiu i dialògic.

Casal dels Infants

Des de l’Espai Tecnològic Comunitari, hem volgut adherir-nos a la Crida de Comunitats que Eduquen amb una proposta renovadora de la iniciativa Raval Kids, que veníem promovent amb part de la xarxa
d’entitats que actuen sobre la infància en risc del barri. I es que el treball en xarxa en un dels nostres trets diferencials com a projecte dins el barri.

Aquesta nova proposta centrada en la infància i la comunitat d’agents i actors que actuen sobre els nens i les nenes del barri l’hem anomenat Creative Kids i te com a premissa incidir en la escassa participació i
implicació de les famílies en els diferents contextos en els quals els seus fills i filles es relacionen; l’escola, el casal, les activitats extraescolars.

Descarregar

Per això ens hem proposat ampliar i incidir positivament sobre la xarxa de col·laboradors existents, incorporant en la nostra proposta educativa, una escola, una AMPA, amb expectatives de poder-ne fer
dues i l’equipament de la Biblioteca. Alhora que hem treballat amb la xarxa existent que teníem per tal que les iniciatives que fins ara executàvem augmentin positivament el seu impacte sobre l’entorn dels
infants i especialment sobre les famílies.

En el nucli d’aquesta proposta tenim identificades també famílies referents i veïnatge per facilitar la connexió amb aquells col·lectius amb més mancances o dificultats per poder connectar amb l’entorn de
l’infant. Ens plantegem doncs un repte amb el qual volem millorar i incrementar el compromís o la implicació de les famílies a partir de afavorir espais compartits amb els seus fills a través de les AMPES,
activitats dutes a terme a l’entorn del barri en espais com la Biblioteca i altres equipaments públics i treballar al mateix temps les competències lingüístiques (català i castellà per les mares i pares) així com
anglès pels fills, amb espais de suport educatiu, amb la tecnologia com a nexes d’unió i eina motivadora.

Un major domini de la llengua, així com la descoberta i coneixement de l’entorn, facilitarà que les famílies puguin involucrar-se amb l’entorn i vers l’acompanyament social i educatiu dels nens i les nenes,
quelcom que incidirà positivament en una millora a curt-mig termini en l’adquisició de coneixements i sobre els resultats educatius que obtenen. Alhora que despertarà els interessos i curiositat dels infants
per conèixer i crear.

En aquesta proposta, amb espais compartits és clau que ambdós siguin protagonistes, situant-se al centre de l’acció i decidint els continguts de la mateixa, doncs és en el procés educatiu i creatiu on les
famílies podran esdevenir el motor que acompanya i orienta als petits i seran els nens i les nenes els que ajudaran als seus familiars a adquirir les competències lingüístiques i transversal per esdevenir clau en el
desenvolupament de l’entorn de l’infant.

La descoberta i comprensió de l’entorn i així com de les oportunitats que aquest ofereix, facilitarà que el paper de la família adquireixi rellevància. Per això comptem amb col·laboradors i entitats, que ens
coneixen i s’impliquen estretament en el desenvolupament d’aquestes iniciatives i altres entitats, de nova incorporació al projecte, que comparteixen la nostra preocupació. En aquest sentit, veuen en una
col·laboració conjunta, noves oportunitats per incidir positivament en l’èxit educatiu dels infants.

Per fer sostenible la iniciativa Creative Kids, en una primera fase, que ja hem posat en marxa, hem involcurat part de l’equip de voluntaris/àries del projecte, que no només coneixen com treballa el Casal,
sinó que a més han col·laborat en el passat en iniciatives amb la nostra xarxa d’entitats. En aquest sentit, ens han donat el seu parer i aportat idees per tal que les diferents accions i tallers que és duguin a terme
puguin tenir un impacte transformador. També des de les entitats, han enfortit els llaços amb nosaltres establint un mecanisme de seguiment i coordinació sobre les iniciatives compartides que desenvolupem
i finalment els nous contactes iniciats s’han ofert a col·laborar i posar-nos els seus recursos a disposició vers l’objectiu comú que perseguim.

A efectes globals cal tenir en compte que parlem d’un total de 8 voluntaris i 3 alumnes en pràctiques, 2 veïnes del barri, 10 professionals de 4 entitats així com altres voluntaris de les mateixes que treballen en
7 serveis diferents. Tanmateix en formem part els dos referents del Espai Tecnològic.

Per coordinar-nos, en una primera fase s’han establert reunions amb cada entitat i servei, i s’ha fet partícips als infants de cada servei, definint propostes d’intervenció creatives, inclusives que promouen la
participació, alhora que contemplen la construcció de coneixement l’aprenentatge compartit i treballen competències transversals pel desenvolupament de l’infant.

Considerem que el procés que volem dur a terme, es lent però dóna la oportunitat a tothom de dir el que pensen, com ho farien i què n’esperen, quelcom que per nosaltres es clau per garantir l’èxit de la
proposta. A més, ens ha obert els ulls davant de demandes que no havíem tingut en compte, com ara acompanyar l’aprenentatge de llengües amb activitats paral·leles pels fills/es, així com flexibilitzar la
rotació de grups que comparteixen una mateixa iniciativa, tot promocionant espais en que uns i altres conflueixin per fer intercanvis d’experiències.

REPTE:

• Repte de la crida: Connectar els interessos i motivacions dels joves amb els recursos educatius del territori per a personalitzar les seves experiències educatives.
• Repte del projecte: Enfortir el teixit juvenil de Marianao, i el seu compromís social amb la seva comunitat personalitzant les experiències participatives i educatives dels i les adolescents ijoves.

El projecte “E.S.F.E.R.A. Jove” té com a objectiu fomentar processos de participació activa dels i les adolescents i joves a la seva comunitat, potenciant la seva pròpia capacitat de lideratge i autonomia, connectant els seus interessos i motivacions amb els recursos i serveis de la comunitat. El resultat final del procés és la constitució de col·lectius d’adolescents i joves, que de manera voluntària s’organitzen per implementar i liderar projectes socials amb impacte en el seu territori en col·laboració dels agents del barri Marianao.

EQUIP IMPULSOR
Els membres que han conformat l’equip impulsor són els següents:

• Adolescents i joves participants del projecte Esfera Jove
• Departament de participació i nova ciutadania de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
• Equip directiu de l’institut Mariano
• Equip professional del Programa de Participació i Comunitat de la Fundació Marianao

L’objectiu d’aquest equip ha estat posar en relació el coneixement i les eines necessàries per poder redefinir conjuntament el projecte Esfera Jove, situant als i les adolescents i joves com a protagonistes del seu procés d’aprenentatge educatiu.
D’altra banda, com agents col·laboradors del projecte s’han sumat els següents membres:

• Regidor de Barri Marianao i Noves Formes de Participació – Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
• Regidor de Joventut –Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
• Equip Comunitari Marianao TéCor
• Entitats, equipaments i serveis del barri i municipi (residències per gent gran, casals d’infants, esplais, centres educatius, centres de salut, etc. )

Descarregar

Cal destacar que s’han realitzat reunions amb tots aquests actors del territori per tal de compartir les noves accions del projecte, mitjançant el camvas, i enfortir la relació amb ells.

INSPIRACIÓ I ANÀLISI
El projecte Esfera Jove, per la seva naturalesa, està constantment connectant-se amb l’entorn, fet que provoca que l’equip que el lidera tingui molt integrada l’autoreflexió com un mecanisme de millora constant. En aquest context, l’aportació de valor de la Fundació Jaume Bofill en el marc de la proposta ‘Crida: Comunitats que eduquen’ ha arribat en un moment clau per avançar i qualificar encara més la nostra intervenció amb les joves i amb el territori de Marianao.
Els diferents tallers de co-creació ens han ajudat a identificar i prioritzar les necessitats actuals del nostre projecte i establir nous reptes, el que ens va permetre poder realitzar una actualització del disseny del projecte amb l’acompanyament i suport del nostre mentor Josep Farreny.
Així doncs, hem establert noves línies d’acció educativa i comunitària integrant a diversos agents i recursos de la nostra comunitat, fet que ens ha permès avançar cap a un ecosistema d’aprenentatge real que connecta els espais i temps de la vida dels i les adolescents i joves amb les seves necessitats i interessos actuals i adaptant-los a l’etapa del seu cicle vital. Així doncs apostem i reivindiquem la igualtat d’oportunitats per a que cada alumne pugui construir el seu propi itinerari d’aprenentatge.

LA PROPOSTA O SOLUCIÓ IDEADA
La solució o proposta que hem ideat per donar resposta a la necessitat detectada és la d’enfortir i generar connexions i relacions útils, àgils i estables amb els diferents agents del territori prioritzant la relació amb l’Institut Marianao, l’equip del procés comunitari Marianao Té Cor i el servei de joventut La Factoria Jove de l’Ajuntament de Sant Boi.
Per una banda el reforç de la connexió ja existent amb l’Institut i la nostra presència a les aules ens ajudarà a vincular amb major qualitat a un nombre més elevat de joves al nostre espai de referència juvenil “Lokal 9” per poder donar continuïtat i fer més sostenibles en el temps els processos de participació impulsats a l’institut. Alhora, comptar amb l’equip comunitari de Marianao Té Cor ens facilitarà la relació amb els equipaments, serveis i col·lectius existents pel que fa al desenvolupament de participacions i col·laboracions en el territori. Finalment, estrènyer la relació amb La Factoria Jove de l’Ajuntament ens proporcionarà un augment en el nostre abast d’intervenció i una via d’accés per tal de poder dotar d’estructura i recursos a aquells possibles col·lectius de joves que en el futur volguéssim constituir-se com a associació.

Volem destacar també la valuosa aportació del nostre mentor per a la construcció i validació d’un nou model d’avaluació que ha aportat uns indicadors més orientats a l’avaluació d’impacte, un dels reptes del projecte Esfera Jove.

Alguns exemples d’indicadors son els següents:

• Nº de joves participants dels processos de formació X Nº de joves vinculats als processos de dinamitzaciójuvenil
• Nº de joves que impulsen projectes socials X Nº de participants i destinataris en les accions liderades pelsjoves
• Grau de satisfacció dels recursos col·laboradors
• Grau de satisfacció dels joves participants
• Grau de satisfacció dels destinataris de les accions liderades pelsjoves
• Taxa d’atencions fetes als joves en informació d’orientació educativa en relació amb el total dels joves participants delprojecte

REFLEXIÓ DEL PROCÉS
Formar part del procés de la Crida: Comunitats que eduquen, ens ha facilitat poder conèixer i incorporar noves mirades d’acció educativa a temps complert i ens ha permès poder engegar espais de treball, d’anàlisis i reflexió del nostre projecte enfocat a extreure el màxim potencial educatiu, personalitzant encara més l’experiència educativa del jove i connectant-nos amb nous recursos de la comunitat.
Les eines i metodologies que hem anant rebent ens han aportat una mirada integral i ens ha reforçat la idea del valor aporta l’enfoc de la participació social complementant el currículum escolar, ja que el treball que realitzem des de les aules de l’institut en horari lectiu permet que els i les joves gaudeixin d’espais educatius intencionats on es puguin expressar, reflexionar i sentir-se capaços de proposar canvis, co-liderant accions participatives d’impacte al seu institut amb l’acompanyament dels recursos de la comunitat; tot plegat, amb la motivació i el protagonisme dels joves com a elements clau per a l’èxit del projecte.

En resum, haver gaudit d’aquesta oportunitat, des d’una perspectiva d’equip professional, ens ha portat a reflexionar entorn a la importància del treball en xarxa i la seva capacitat de generar sinergies i construir respostes conjuntes i eficaces per oferir als i les adolescents i joves, que després de realitzar el procés formatiu en les seves aules, desenvolupen els seus projectes socials d’impacte a la seva comunitat (espai públic, hospitals, llars de gent gran, casals infantils…), fet que a més, contribueix a sensibilitzar-los amb les principals problemàtiques del seu entorn, generant consciència cívica i esperit crític alhora. En definitiva, ha contribuït a avançar cap a una cultura més col·laborativa entre els recursos del territori i cap a una ciutadania (en aquest cas els joves de Marianao) més conscienciada i compromesa.
Per últim, si poguéssim compartir amb futurs professionals i equips que desitgin iniciar un procés de reformulació dels seus projectes, els hi diríem que estan d’enhorabona perquè actualment el paradigma socioeducatiu i la realitat és canviant i dinàmica i, cada cop mes, els projectes han d’adaptar-se i redefinir-se sense perdre’s la seva essència tenint molt pressent quina es la seva missió, quins son els seus valors i el seu horitzó que les fa especials; posteriorment, un cop s’ha identificat la coherència i sintonia entre l’acció educativa i comunitària de l’entitat, els participants i els professionals, podem caminar cap a un escenari d’identificació de necessitats, reptes i accions construïdes en equip, enfocades a la creació d’un teixit social enfortit i comunitats més vives.

Construïm l’educació comunitària del futur

Quins reptes tenen les iniciatives comunitàries per contribuir més intensament a l’Educació 360? Quines condicions i polítiques de suport calen perquè les iniciatives educatives comunitàries generin més oportunitats educatives en tots els temps i espais de la vida dels infants i joves? Com poden les entitats socials avançar en la millora de la connectivitat i col·laboració amb els centres educatius del territori? Amb quines estratègies? Pot la innovació social pot ajudar a que els projectes educatius comunitaris siguin més efectius per combatre les desigualtats educatives?  I per tenir major impacte?

Per respondre aquestes qüestions, el proper 30 de novembre se celebrarà la Jornada final de la crida Comunitats que Eduquen a l’Espai 88 del carrer Pamplona 88 de Barcelona.  El projecte  ha volgut oferir als impulsors d’iniciatives comunitàries el suport i les eines necessàries perquè els seus projectes impactin més intensament en la millora de les oportunitats educatives en tots els aprenentatges, temps i espais de la vida dels infants i joves.

Per fer-ho, els equips impulsors dels 30 projectes participants  a la crida han participat d’un procés de capacitació i mentoria dirigit a reflexionar i repensar els seus projectes per alinear-los a la perspectiva d’Educació360, educació a temps complet.

Durant la jornada els impulsos d’aquestes iniciatives compartiran experiències i aprenentatges del seu procés de reflexió sobre com repensar els projectes comunitaris perquè ofereixin més i millors oportunitats educatives per a tothom?

Per alimentar la reflexió comptarem amb una ponència i una taula rodona dirigides a identificar i analitzar els reptes, polítiques i estratègies educatives que requereixen els projectes comunitaris per a transformar l’educació i contribuir a la igualtat d’oportunitats.

La trobada finalitzarà amb l’anunci del projecte guanyador de la crida #ComunitatsqueEduquen i dels tres finalistes.

L’acte està obert a totes les entitats que es van presentar a la crida. Les ponències i la taula rodona es podran seguir en directe per streaming i també via Twitter amb el hashtag #comunitatsqueeduquen. Inscriu-te

El programa de la jornada és:

10.00 – 10.10 h Els reptes de l’educació comunitària

• RAFAEL HOMET. Diputat delegat d’Educació, Diputació de Barcelona

10.10 – 10.40 h Ponència: Com transformem l’educació comunitària? Desafiaments i oportunitats

• JOAN CUEVAS. Cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill.

10.40 – 11.30 h Taula rodona: Estratègies i propostes per a impulsar l’educació comunitària

• JORDI PLANA. Gerent Serveis Educatius de la Diputació de Barcelona.
• SÒNIA FUERTES. . Presidenta Entitats catalanes d’Acció Social (ECAS).
• RAÜL MANZANO. Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP).
• MIQUEL DE PALADELLA. Cofundador i director UpSocial

11.30 – 12.15 h Compartim i connectem aprenentatges i solucions

Els pòsters permeten visualitzar els elements clau dels projectes reformulats i els aprenentatges desenvolupats en el procés de capacitació de la crida.
Cafè i pastes
Durant l’activitat s’oferirà cafè i pastes als assistents.

12.15 – 12.45 h Entrega de premis

Lliurament  dels 4 premis als projectes finalistes a càrrec de Carles Barba, un representant de la Diputació de Barcelona;  un representant  de la Federació de moviments de Renovació Pedagògica i un representant de la Fundació Jaume Bofill.

12.45 – 13.00 h La visió 360

CARLES BARBA, Director de l’aliança Educació 360

El divendres 15 de juny vam realitzar la darrera sessió de capacitació del 30 projectes finalistes a la crida Comunitats que Eduquen impulsada per la Fundació Bofill amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. Hem debatut i hem compartit reflexions i pràctiques sobre els temps i espais educatius, la connexió entre els aprenentatges lectius i no lectius, l’equitat educativa, el treball col.laboratiu, el lideratge social i educatiu, la innovació en l’organització del temps educatiu, el potencial educatiu de la comunitat etc.  Ara toca que els impulsors de les 30 iniciatives continuïn refinant les seves propostes  per tal d’enriquir-les i dotar-les d’una perspectiva d’Educació360 .

En la darrera sessió  Moisès Esteban va posar l’accent en la importància de la personalització de l’aprenentatge en la promoció de l’Educació 360.  La recerca, tant nacional com internacional, ens diu que l’aprenentatge profund, més significatiu i persistent en el temps, és aquell que parteix i connecta el contingut/competència amb les necessitats, interessos i passions de l’aprenent. L’aprenent és qui  assumeix el control del procés d’aprenentatge amb les orientacions dels adults. Personalitzar els aprenentatges implica diversificar les oportunitats, experiències i recursos d’aprenentatge en funció de les necessitats i motivacions dels aprenents.

Aquesta  tendència  internacional, es tradueix en experiències com les del Connected learning impulsada per la MacArthur Foundation als Estats Units d’Amèrica. En el nostre context també podem trobar iniciatives  com  les desenvolupades per l’Associació Educativa Integral del Raval o Fundació SER.GI o en diferents Instituts com el SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada, Cal Gravat de Manresa o l’Institut Quatre Cantons del Poblenou. La mateixa Fundació Bofill en el marc dels programa Educació Demà ha incorporat la personaltizació de l’aprenentatge com a tendència, i com a repte en l’Aliança Educació360.

Per la tarda els equips  van participar en un laboratori de cocreació liderat per l’Oriol Ripoll amb l’objectiu d’activar els aprenentatges de les 4 sessions centrades  en analitzar cada un dels reptes plantejats a la crida. Amb el suport d’un equip de facilitació i mentoria els equips van poder elaborar un prototip orientat a millorar les oportunitats educatives dels infants i joves als que atenen.

A partir del prototips dissenyats els equips reajustaran els seus projectes i introduiran, amb el suport i acompanyament d’un mentor/a, tots aquells coneixements i elements rellevants perquè la iniciativa ofereixi més i millors oportunitats educatives d’acord amb el repte o reptes que cada projecte hagi definit.

Després de la sessió liderada per la Mireia Mas, sobre la igualtat d’oportunitats educatives en els ecosistemes d’Educació 360, el divendres 1 de juny vam continuar el procés de capacitació de la Crida Comunitats quer Eduquen amb dos sessions dirigides a posar el focus en el desenvolupament del potencial educatiu de la comunitat i com connectar els temps i espais educatius.

Per a la sessió del matí vam comptar amb la Mireia Civís, professora de la URL i investigadora de PSTIC, que va centrar la seva presentació en identificar eines i recursos per a desenvolupar el potencial educatiu de la comunitat. Partint del concepte de Comunitat Educadora vam analitzar les xarxes amb les que col·laborem en funció de la tipologia, organització, lideratge o necessitats. Com a reflexió final destacaríem que “una autèntica transformació educativa hauria de passar per experiències d’Educació 360 que entenen l’acció educativa com a resposta a reptes comunitaris des d’un model de comunitat educadora que s’organitza i estructura a traves del treball en xarxa per assolir un millor acompliment dels objectius plantejats”. Projectes com Educational Priority Policy a Bèlgica, Promise Neighborhoods a Estats Units o Aprenentatge i Servei a Catalunya són experiències que ens han permès visualitzar els aprenentes identificats a la presentació.

Per la tarda l’Elena Sintes, doctora en sociologia i cap de projectes de la Fundació Bofill, va focalitzar la seva presentació en com connectar els temps i espais educatius. Davant un context on les parets entre temps formals i no formals, entre currículum i lleure, entre escola i entorn esdevenen cada vegada més poroses vam poder reflexionar al voltant dels impactes d’aquesta connexió com són la millora del clima i satisfacció de la comunitat educativa, reducció de les desigualtats educatives, enfortiment de la vinculació de l’alumnat o l’afavoriment de les condicions per a l’èxit educatiu entre d’altres. Durant la sessió també vam poder evidenciar que cap agent educatiu pot fer front al reptes educatius actuals i que l’aprenentatge ha des ser necessàriament social i per tant compartit entre diferents agents. Les Ganztagsschulen d’Alemanya, les Children’s University d’Anglaterra o les Time Learning d’Estats Units són algunes de les experiències que ens permeten visualitzar els efectes de la connexió entre els temps i espais educatius.

El divendres  18/05 vam iniciar el procés de capacitació que ha de permetre als 30 projectes finalistes de la crida incorporar les eines i recursos necessaris per a alinear-se als principis de l’Educació 360, educació a temps complet amb l’objectiu d’oferir més i millors oportunitats als a tots els infants i joves.

Pel matí la presentació d’en Carles Barba, director del projecte Educació 360 va permetre emmarcar els principis d’aquest model educatiu que proposa un canvi de paradigma que situï  a l’infant i jove en el centre del procés educatiu amb la voluntat de :

• Repensar els temps i els espais educatius superant els murs que separen l’activitat lectiva i del lleure.
• Posar en valor i generar noves oportunitats educatives més enllà del temps lectiu perquè sabem que són decisives per la formació de les persones.
• Connectar els aprenentatges dins i fora de l’horari lectiu, que els ajudin a construir el seu propi itinerari vital.
• Promoure la igualtat d’oportunitats a tots els nois i noies i garantir l’accés a les activitats eductives amb equitat.
• Construir una aliança entre tots els actors que aportin oportunitats educatives.

Educació 360 vol fer un pas endavant per a dibuixar un ecosistema educatiu on la comunitat esdevé l’aula, això implica poder tenir un accés equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i oportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i aspiracions dels infants i joves.

La segona sessió va està liderada per la Mireia Mas, cap de projectes de la Fundació, la seva presentació va posar el focus en la igualtat d’oportunitats educatives en els ecosistemes d’Educació 360.  Durant la sessió es va destacar: que la desigualtat educativa es produeix de manera més intensa  fora del sistema educatiu reglat a on l’accés a les oportunitats educatives depenen de l’oferta disponible al territori i de la capacitat adquisitiva de les famílies. En aquest sentit vam poder constatar com diversos estudis situen a les polítiques d’equitat educativa dirigides a la infància adolescència com la principal palanca de canvi per afavorir de forma efectiva la igualtat d’oportunitats educatives.

Durant la sessió vam tenir l’oportunitat de conèixer els factors d’èxit de diversos models i experiències internacionals (Anglaterra, Alemanya, Citizen Schools, Harlem Children’s zone) així com els reptes i assoliments  dels projectes que participen de la capacitació.

També es va posar de manifest com les entitats d’educació comunitària presents en el Tercer Sector Social a Catalunya han estat, històrica i actualment, les institucions que han generat espais de reforç escolar i de lleure per a la infància en risc i estructures de suport familiar, la majoria d’elles, en aliança amb la comunitat educativa dels barris i ciutats.

Durant les següents sessions que se celebraran els dies 1 i 15 de juny posarem el focus en el desenvolupament del potencial educatiu de la comunitat amb la Mireia Civís, com connectem els temps i espais educatius amb l’Elena Sintes i la personalització de l’aprenentatge amb el Moisès Esteban. Aquestes sessions finalitzaran amb un laboratori de co-creació liderat per l’Oriol Ripoll i un procés de mentoria que ha de permetre als impulsors dels projectes comunitaris repensar i reformular els projectes per a alinear-los als principis de l’Educació 360.