Maria Oliva Campabadal, periodista

Torelló aposta per treure l’educació al carrer en la jornada de llançament del projecte Edunauta, amb una alta participació dels infants i les famílies del municipi, i treballa per consolidar la iniciativa ampliant l’oferta d’activitats educatives més enllà de l’escola.

“No només eduquem a l’escola. Tot l’entorn educa, les persones eduquen, l’espai públic educa. Cal fer-ho visible i donar-li la importància que pertoca”. Amb aquesta filosofia va iniciar la vila de Torelló, el novembre de l’any passat, el projecte del Passaport Edunauta, una iniciativa basada en la metodologia dels passaports d’aprenentatge que busca incentivar, reconèixer i fer visibles els aprenentatges dels infants més enllà dels centres educatius, reduir les desigualtats d’accés a les activitats extraescolars i implicar a les entitats del territori.

Núria Montanyà Tanyà, regidora de Benestar Social, Educació i Polítiques d’Igualtat de Torelló i primera tinent d’alcalde, és la persona que ha liderat la implementació del passaport al municipi. “Torelló té un projecte educatiu de ciutat des de fa temps, i fa un parell d’anys ens vam proposar actualitzar-lo. L’actualització es va fer a través d’un procés participatiu, amb diversos grups de debat, i va sortir la idea de treballar les diferències que es creen entre els alumnes, sobretot fora de l’escola. A través d’una formació en l’àmbit de l’educació 360, vam localitzar diferents experiències que s’havien fet en altres municipis. Una de les experiències va ser la del Passaport Edunauta”.

A partir d’aquí, la xarxa de debat educatiu del municipi, formada per mestres, representants d’associacions de famílies i altres entitats del municipi de caire educatiu, va considerar que el passaport era una bona eina per tirar endavant les línies del projecte educatiu de la ciutat. El primer que van fer va ser fer la proposta als centres, agents clau per a la implementació. També ho van plantejar a diverses entitats, i la resposta va ser molt positiva. Per a aquest curs 2021-2022, van decidir engegar una prova pilot amb diversos grups de cicle mitjà de primària.

Durant el primer trimestre, s’ha dut a terme la fase d’implementació. “Hem fet formació sobre el programa, recerca d’espais per a impulsar activitats, hem obert l’eina digital que permet conèixer les activitats en format online i hem treballat perquè les entitats i els equipaments municipals es registressin com a espais Edunautes. També hem format els tutors de les escoles i hem explicat el projecte a les direccions dels centres”, explica Montanyà. De moment, s’han posat en joc uns 175 passaports i l’objectiu és ampliar-ho a altres nivell educatius. Aquest gener ja s’han iniciat les primeres activitats.

Acte de llançament: treure l’educació al carrer

Per aconseguir un bon coneixement del passaport, fer arribar la informació al màxim nombre d’infants i famílies i assegurar una bona vinculació amb l’entorn, l’inici del projecte és clau. En aquest sentit, des de Torelló van apostar per fer una activitat lúdica al carrer, oberta a tothom –tant als infants que participen al projecte com als que encara no–, que va coincidir amb el dia internacional de les ciutats educadores, el 30 de novembre de 2021.
L’activitat, inspirada en l’univers i l’imaginari Edunauta, la van preparar des de l’escola d’arts plàstiques de Torelló: consistia en un seguit de proves, com si es tractés d’un camp d’entrenament, per preparar els infants per a ser bons Edunautes. “Després de les diverses proves, els infants, amb els seus coneixements i capacitats, van ajudar a enlairar el primer satèl·lit Edunauta. Des de l’escola d’arts plàstiques es van inspirar en la idea de llançar un satèl·lit a l’espai, i va quedar molt lligat amb la temàtica Edunauta”.

“Aquest va ser el fil conductor”, explica Núria Montanyà. “Nosaltres ens imaginàvem una activitat en la qual s’hi pogués sumar tothom: no exclusivament centrada en el passaport, però sí per donar-lo a conèixer. Volíem fer confluir aquests dos factors: el projecte Edunauta i el dia internacional de les ciutats educadores. Fer coincidir el llançament del passaport amb el dia de les ciutats educadores va permetre mostrar que tenim un projecte educatiu de ciutat: vam treure l’educació al carrer per donar-li importància. Quan treus l’educació al carrer la gent obre els ulls. I és molt interessant, no només per a les persones que tenen fills: l’educació hauria de formar part de totes les etapes de la vida”, afirma la regidora.

Per incentivar la participació dels infants, a través de les escoles es van repartir elements relacionats amb les activitats: per exemple, per entrenar els sentits, una de les proves consistia en posar la mà en una caixa i, només tocant, endevinar què hi havia; dies abans, als alumnes se’ls havia repartit una petita peça que també podien trobar allà dins. En altres casos, se’ls va donar una lupa, que els va ser útil en una altra de les proves. “Els infants tenien un element que per si sol no tenia cap sentit, però era el ganxo perquè vinguessin a la plaça i veiessin de què anava allò i per a què ho podien fer servir. Tot plegat va funcionar molt bé: molta gent es va sorprendre que des de la regidoria féssim coses com aquestes. Sense aquesta activitat, hauríem pogut explicar el projecte però hauria arribat només a les famílies dels cursos del pla pilot”.

El boca-orella i la implicació de noves entitats, claus per a l’expansió del passaport

Les activitats posteriors incloses dins del projecte, com el Cros Escolar, han sigut espais de trobada on el passaport s’ha anat donant a conèixer, s’ha pogut viure de primera mà i ha animat a moltes famílies i infants a interessar-s’hi i a voler-hi participar. “Al Cros Escolar hi havia molts alumnes de tercer i quart de primària que ja tenien el passaport, però molts altres que no. Els pares preguntaven com ho havien de fer perquè validessin el passaport als seus fills, i els infants també demanaven que els el segellessin; se’n recordaven i el portaven a sobre. Anirà corrent la veu, i el boca-orella és molt important: si funciona, la idea és que en els propers anys hi puguin haver més cursos que hi participin. Fins i tot, des de la xarxa de debat educatiu ens havíem plantejat implementar el passaport no només a Primària, sinó també a Secundària. Sobretot a primer i segon d’ESO, ja que es produeix un canvi d’etapa molt brusc; alguns nens deixen de fer activitats i potser seria la manera que això no passés. L’eina del Passaport Edunauta és molt vàlida per a qualsevol edat”, assegura Núria Montanyà.

Tot i que a Torelló fa només unes setmanes que han començat a utilitzar el passaport, les sensacions són molt positives. “Encara és aviat, però la majoria de tutores amb qui hem parlat ens diuen que els nens estan molt motivats. Tenim força espais Edunautes, però sabem que encara en podem aconseguir més: un dels reptes és anar picant porta per porta a totes les entitats i associacions. Aquí a Torelló hi ha un teixit molt ric d’entitats i es poden fer moltes activitats. Implicar aquestes entitats a través d’eines com el Passaport Edunauta ajuda a crear comunitat educativa; és una bona eina per trobar punts de confluència i cohesionar la societat. Ara cal fer aquesta feina de formigueta, d’anar-hi parlant, entitat per entitat. Per a ells també és un benefici, perquè es donen a conèixer. Volem aprofitar aquest primer any per explicar el projecte i perquè totes aquelles entitats que s’hi puguin anar sumant s’hi afegeixin”.

Un altre dels reptes pendents és l’accessibilitat i l’equitat: l’ADN del Passaport Edunauta es basa precisament en què totes les activitats siguin accessibles per lluitar contra la bretxa de desigualtats que sovint es genera fora l’escola. “Des de l’ajuntament tenim les beques per a activitats extraescolars, que convoquem a principi de curs, i intentarem incloure al catàleg activitats totalment gratuïtes o amb descomptes. Entenem que això no ha de ser una limitació i hem de buscar la manera que no ho sigui”, afirma la regidora. Per exemple, les activitats que es fan a la biblioteca o al centre cívic ja són gratuïtes o amb un cost molt baix, i en l’àmbit cultural també s’estan plantejant que els alumnes que tinguin el passaport obtinguin descomptes per anar al teatre.

Un catàleg divers i equilibrat

D’altra banda, des de la regidoria de Benestar Social, Educació i Polítiques d’Igualtat també es veu el Passaport Edunauta com una oportunitat per analitzar el tipus d’activitats que s’ofereixen al municipi i detectar si hi ha algun desequilibri. En aquest sentit, es treballa per oferir un bon catàleg a partir de l’oferta de les entitats, que es classifiquen per tipologies i per competències. “Això ens ajudarà a veure si tenim moltes activitats esportives i potser no en tenim cap de tecnològica, si hi ha demanda o no, i què hi podem fer des de l’ajuntament. La idea és aprofitar aquest catàleg per veure si falta alguna cosa en l’oferta educativa, o si volem focalitzar-nos en alguns temes concrets”, explica Núria Montanyà. “El passaport, a banda de ser una eina que busca disminuir les desigualtats que hi ha fora l’escola, també ens pot permetre treballar moltes altres coses a nivell de poble per obrir diferents camins, diferents activitats, i pensar una mica més enllà del que és pròpiament la participació dels infants en activitats extraescolars”.

Una eina per potenciar i millorar l’aprenentatge en tots els àmbits

Per implementar la iniciativa amb èxit, a banda de les entitats i els equipaments, és molt important comptar amb la complicitat dels centres educatius i dels docents, especialment dels tutors i les tutores dels alumnes. “Tot depèn de com es prenguin els tutors aquest projecte: la implicació que busquem amb les escoles és que puguin fer servir el Passaport Edunauta com una eina de tutoria, que sigui un recurs per a ells. Implica feina, però n’extreuen una recompensa, tant els mestres com els infants. Si un nen està motivat i aprèn coses fora de l’aula, el rendiment escolar també millorarà molt. I pot ser una manera d’incentivar la comunicació amb les famílies i aconseguir que s’impliquin una mica més”.

En aquest sentit, la iniciativa no només té per objectiu que l’infant dugui a terme activitats extraescolars; també busca que reflexioni sobre què ha après i en prengui consciència. “Que l’infant en sigui conscient fa que acumuli aprenentatges, i permet que tant la família com la comunitat com la ciutadania en general també donin importància a aquests aprenentatges. En molts casos, les extraescolars no són un extra: el que es fa a fora de l’escola marca molt la vida de les persones”, conclou Montanyà.