Amb la crisi del COVID-19, el sector esportiu com gairebé tots, ens hem trobat amb una realitat difícil de gestionar. La parada total de l’activitat, haver d’acabar la temporada d’una manera tant sobtada sense poder acomiadar-nos dels infants, als que tant unides i units ens sentim, i sobretot la incertesa de quan i com podrem tornar, ha estat un fort impacte emocional. Aquesta situació excepcional, però, ens ha reafirmat en la idea que la pràctica esportiva és essencial en les vides d’una societat que volem més sana, més equitativa i més justa, i que només des d’una visió plenament educativa de l’esport i de treball en xarxa ho podrem aconseguir. És per aquest motiu què l’estiu, dins aquesta etapa de represa, ens han d’ajudar a recuperar la confiança i perdre la por a l’acció que la pandèmia ha exercit sobre totes i tots nosaltres. Les noves mesures respecte a la distància social deixen a un esport de contacte com el nostre amb una situació de pràctica molt complicada, gairebé impossible fins que, esperem que al setembre, es regularitzin moltes de les pràctiques i l’ús de les instal·lacions esportives. Però és també un moment d’oportunitats per potenciar activitats diferents, lligades a l’acompanyament emocional dels infants i al seu autoconeixement. Entitats petites com la nostra ens veiem “incapacitades” per poder promoure els campus d’estiu que cada any veníem realitzant. Però és un bon moment per oferir-nos a col·laborar amb Ajuntaments i escoles per enriquir les seves activitats, per treballar conjuntament perquè l’oferta de lleure d’aquest estiu sigui el més variada i integradora possible.

Aquesta situació excepcional, però, ens ha reafirmat en la idea que la pràctica esportiva és essencial en les vides d’una societat que volem més sana, més equitativa i més justa

Aquest estadi d’incertesa s’ha de convertir en un temps de reflexió per les entitats esportives, que ens ajudi a replantejar i planificar amb calma una tornada al curs vinent diferent a les anteriors, dissenyant una pretemporada molt més fonamentada en l’acompanyament emocional què en el rendiment de la condició física, amb activitats i dinàmiques de grup col·laboratives, que permetin recuperar la socialització i trencar paulatinament amb el distanciament social al que ens hem vists abocats.

I sobretot ens ha de permetre millorar a consciència la nostra oferta formativa, donant més valor a alguns aspectes com la solidaritat, la responsabilitat social o el bé comú, que potser al nostre àmbit havíem deixat una mica de banda.

Els clubs esportius, ara més que mai, com a promotors de les activitats esportives, des del meu punt de vista, també som responsables d’oferir un esport de caire educatiu, que sigui una continuïtat del treball que es fa a les escoles, entenent el terme educar com la clau de les oportunitats per a superar les desigualtats i per a descobrir i aprofitar tots els talents de la societat.

És un bon moment per oferir-nos a col·laborar amb Ajuntaments i escoles per enriquir les seves activitats

Tenint en compte que, com apunten Sebastiani i Campos Rius (2019) “l’esport ni educa ni promou valors positius de forma automàtica si no es troba intencionada i ben conduïda pels adults”, les entitats esportives hem de ser proactives decidint on posem el focus de les nostres activitats i quins objectius ens fixem per tal d’aconseguir que la nostra pràctica estigui ben orientada a aconseguir aquest fi.

Valors en l’esport

És des d’aquesta intencionalitat que va néixer el projecte “Esport amb Valors”, per donar un valor afegit a l’activitat esportiva que realitzem al club, més enllà del fet simplement competitiu, posant els infants i els seus interessos com a centre d’atenció. Fomentar l’handbol com a hàbit de pràctica quotidiana saludable i treballar, a través dels nostres programes esportius, per la igualtat de gènere, la inclusió social i la integració.

A més, en l’entorn de l’esport de formació han estat cada vegada més visibles actituds i situacions negatives vers la convivència i les bones pràctiques, on els infants, però sobretot els seus entorns, reprodueixen els pitjors actes que es poden veure al voltant de l’esport d’elit.

Els clubs esportius tenim la responsabilitat social de vetllar per una pràctica que promocioni la salut i benestar emocional, segura i lliure de violència i de pressió de qualsevol tipus sobre els nenes i nenes que el practiquen.

Tenim en ment poder treballar encara més en xarxa amb el nostre entorn immediat, de la mà de les administracions locals i els centres educatius, a través sobretot del pla d’entorn, amb l’objectiu de dissenyar un programa d’activitats esportives de qualitat gratuïtes

Tenim com a propòsit transmetre valors a través de l’handbol, creant entorns de pràctica segurs pels infants, on l’errada no sigui sinònim de fracàs, sinó de camí per l’encert, i el resultat no sigui l’única eina per valorar l’aprenentatge; perquè creiem en l’esport com a eina educativa i de millora del benestar.

Per aconseguir-ho estem dissenyant una sèrie d’accions que ens permetin principalment: la implicació de les famílies en l’activitat quotidiana dels equips; la selecció i formació del monitoratge en valors i educació emocional; i consolidar la qualitat de les activitats adreçades als infants, assegurant l’accés amb equitat per a tothom, que amb aquesta crisi, encara obrirà una bretxa més gran entre les famílies amb més o menys recursos. Tenim en ment poder treballar encara més en xarxa amb el nostre entorn immediat, de la mà de les administracions locals i els centres educatius, a través sobretot del pla d’entorn, amb l’objectiu de dissenyar un programa d’activitats esportives de qualitat gratuïtes als centres educatius amb més complexitat, a la vegada que en paral·lel, puguem promoure un programa de beques per a nenes i nens del barri als equips del Club.

Educació emocional en l’esport

A partir de l’afirmació de Francisco Mora (2017) de què “és en l’emoció on resideixen els fonaments bàsics d’un bon ensenyament, què sense emoció no hi ha processos acoblats i coherents, ni presa de decisions encertades ni processos d’aprenentatge i memòria sòlids”, el nostre gran repte com a entitat és desenvolupar un programa de continguts d’educació emocional i treball en valors sistematitzat per edats, complementari als aprenentatges condicionals i tècnic-tàctics específics de l’handbol, que ens permeti desenvolupar-los de manera transversal al llarg de la “vida” esportiva dels infants.

Sabent que la font principal de transmissió d’aquesta metodologia son les monitores i els monitors que dirigeixen les activitats, és primordial fer una bona selecció del cos tècnic a partir dels seus coneixements, però també de la seves actituds i la manera en que es relacionen amb els infants.

Creiem que treballar les competències emocionals en el mon de l’esport de base, és gairebé una obligació per tothom que ens dediquem a la formació d’esportistes

Creiem que treballar les competències emocionals en el mon de l’esport de base, és gairebé una obligació per tothom que ens dediquem a la formació d’esportistes, ja que com sostenen Rafael Bisquerra i Nuria Pérez (2007), “són un aspecte important de la ciutadania efectiva i responsable; el seu domini potència una millor adaptació al context; i afavoreix un afrontament a les circumstàncies de la vida amb majors probabilitats d’èxit. Entre els aspectes que es veuen afavorits per les competències emocionals estan els processos de aprenentatge, las relacions interpersonals, la solució de problemes,…” i tants altres aspectes que es viuen dia a dia en la pràctica d’un esport qualsevol.

Treball en xarxa

Volem fer-ho amb mirada 360, treballant en xarxa amb tots els agents educatius del nostre entorn. Perquè creiem que és la manera més eficaç de convertir-nos en un bon complement dels centres educatius i de les administracions locals, però sobretot de les famílies, per ajudar a educar a través de l’esport, entre tots i totes, com a transmissors de valors per millorar la nostra societat, i la gestió de la incertesa amb la que haurem de conviure entre totes i tots per poder començar un curs que es presenta molt complex.

Actualment estem treballant de la mà de l’Ajuntament de Lleida i de diversos centres de primària, amb el minihandbol com a activitat extraescolar, liderant amb el Consell Esportiu Comarcal una competició escolar emprada com a eina de millora esportiva i companyonia entre equips.

De la mateixa manera capitanegem, amb la Delegació territorial de la Federació Catalana d’Handbol, la Diputació de Lleida, diferents consells esportius comarcals i la majoria dels clubs d’handbol de la província; la Copa Valors intercomarcal de Minihandbol, una competició on es fomenten els valors i, fins i tot, es tenen en compte en el sistema de puntuació.

L’experiència del Club Handbol Lleida Pardinyes

Com a resum, podem dir que des del Club Handbol Lleida Pardinyes per a l’evolució de la nostra entitat i de l’oferta d’activitats que desitgem, ens proposem com a objectius fonamentals:

Treballar, a tots els nivells d’edat, estratègies basades en principis de coeducació que permetin la igualtat d’oportunitats per a tothom.

• Promoure una pràctica esportiva enriquidora i saludable que no es basi només en els resultats a curt termini.
• Incrementar l’oferta de pràctica fisicoesportiva promovent activitats de lleure no competitiva.
• Millorar la informació i la implicació de les famílies, per fomentar la presa de consciència sobre els beneficis de la pràctica de l’activitat física i l’esport, i el
  comportament a tenir envers l’esforç del seus fills i filles als entrenament i la competició.
• Coordinar-nos amb el màxim d’agents educatius de l’entorn per treballar plegats en donar oportunitats de pràctica d’activitats de qualitat dins i fora escola.

Per tot això esmentat, ara més que mai ens agradaria aportar la nostra visió educativa de l’esport de base, i una visió positiva del que ens ha d’arribar, perquè d’altres entitats s’hi sumin i també engeguin línies de treball en aquesta direcció, perquè des d’un club petit com el nostre creiem veritablement, què “molta gent petita en llocs petits fent coses petites pot canviar el món” (proverbi africà).

Bibliografia

Bisquerra, R. i Pérez, N. (2007). “Las competencias emocionales”. Educación XXI, 10, 61-82.

Mora F. (2017). Neuroeducación. “Solo se puede aprender aquello que se ama”. Alianza Editorial.

Sebastiani, E. i Campos-Rius, J. (2019). “La sort de poder fer esport. L’esport com a generador de competències per a la vida”. Web Educació 360