És l’hora de fer un salt d’escala ambiciós i apuntar una estratègia per passar dels programes a articular una nova política pública del temps educatiu de les tardes.

Maria Truñó i Salvadó, Comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona

Fa temps que ho sabem i que n’estem convençudes: vivim i aprenem moltes coses imprescindibles per la vida més enllà de l’escola, un terreny ple de desigualtats. I no només ho sabem, sinó que fa temps que Barcelona impulsa, sota el paraigua de la ciutat educadora, programes per anar enfocant les diverses cares dels temps educatius fora escola: des de la campanya T’estiu molt (el darrer estiu amb ajuts per més de 21.000 infants), o les beques extraescolars esportives (que s’han doblat els darrers anys fins a arribar als 14.000 nens i nenes enguany), passant pels programes de suport educatiu sobretot als territoris prioritaris del Pla de barris (per a més de 3.000 nois i noies).

Amb aquest bagatge i visió d’educació 360º i en un moment on s’han agreujat els impactes educatius, socials i emocionals de la pandèmia en la infància, és l’hora de fer un salt d’escala ambiciós i apuntar una estratègia per passar dels programes a articular una nova política pública del temps educatiu de les tardes amb un horitzó clar: fer passos compartits i decidits cap a garantir que tots els infants i adolescents de la ciutat gaudeixin, com a mínim, de 2 tardes educatives diverses, assequibles, de qualitat i de proximitat en un barri educador, començant pels infants i els territoris amb menys oportunitats.

Aquesta intenció de situar les tardes en el cor de les polítiques educatives i conquerir noves dimensions del dret a l’educació parteix d’un triple reconeixement des de l’Ajuntament. En primer lloc, les evidències de l’enorme valor educatiu de les experiències i aprenentatges que viuen els nois i noies en el món de les extraescolars, tant a títol personal com col·lectiu.

Els nens i nenes de famílies amb menys estudis, menys renda i d’orígens diversos fan menys extraescolars i, si en fan, majoritàriament només són esportives.

Segon, la gran desigualtat entre els infants i adolescents de famílies i entorns més desafavorits a l’hora de poder gaudir d’aquestes oportunitats. Tant en l’accés com en la tria d’activitats de tardes, els nens i nenes de famílies amb menys estudis, menys renda i d’orígens diversos en surten malparats: fan menys extraescolars i, si en fan, majoritàriament només són esportives. De fet, la meitat dels infants i adolescents de la ciutat no fan cap activitat extraescolar no esportiva. Sigui per no poder-ne pagar el cost, pel menor interès en les activitats artístiques, pel dèficit d’oferta en barris amb escàs teixit o per les dificultats per accedir a la informació o als tràmits, són desigualtats i barreres que cal anar reduint, una a una.

I el tercer reconeixement del punt de partida és l’atomització i disparitat d’agents que juguen un paper en el terreny de les tardes, amb molt protagonisme de les AFA i que anirien des d’entitats socials, passant per equipaments públics i empreses del món del lleure, l’esport o les arts. Ni més ni menys que més de 1.300 activitats extraescolars organitzades per més de 1.100 entitats de la ciutat.

Amb l’estratègia de tardes en barris educadors tenim un repte col·lectiu d’envergadura perquè pretén, per un costat, enfocar amb equitat i alhora universalitzar les activitats extraescolars, i per l’altre, tenir abast de ciutat i alhora aterrar en la imprescindible dimensió territorial i comunitària. Tot plegat vol cuina lenta i també anar assaborint plats a taula.

Per començar l’àpat podem situar 5 ingredients bàsics:

En primer lloc, el coneixement. Comencem pel començament, per poder llegir la realitat diversa i desigual al conjunt de la ciutat i en els diferents barris en aquest àmbit fins ara poc analitzat i sense un sistema d’informació robust. Per això ja hem anat estudiant la situació de les extraescolars als instituts, hi ha en marxa diagnosis del pla de barris i un mapeig sobre l’oferta tant als centres educatius com a altres espais d’equipaments i entitats a cada territori.

Segon, la taula. Seiem al voltant d’una taula per crear i compartir un nou espai de treball on co-construir el marc d’aquesta política que es vol de ciutat i no només de l’Ajuntament. Un marc de treball on dibuixar el model de Barcelona compartint reptes i principis partint de dues premisses: per un costat, les activitats de tardes han de ser en espais orgullosament diversos i inclusius on lluitem també contra la segregació educativa. I, per l’altre, això va del dret dels infants a l’educació enllaçat amb el dret al joc i al lleure, els drets culturals, i amb el dret a una vida digna. En altres paraules, parlem de drets, no d’entreteniment ni de conciliació, per més que sigui divertit i que ajudi a les famílies en l’organització col·lectiva de les cures.

Com a tercer ingredient, les figures connectores. Activem la funció de connexió comunitària en professionals que cuidin l’enllaç dels nois i noies amb les oportunitats de tardes del seu territori posant en sintonia, coordinant, reforçant-se mútuament escoles, entitats, equipaments i projectes per tal d’acompanyar de manera prioritària els nens i nenes que més ho necessiten i les seves famílies.

En quart lloc, l’oferta de barri educador. Per comptar amb un mapa compartit de tardes de territori, una oferta en clau de barri, per una banda, anirem reforçant activitats territorials diverses, sobretot les artístiques allà on no n’hi ha; i per l’altra, anirem musculat barris educadors amb pilots partint del que ja existeix d’experiències de fer xarxa amb vocació d’educació comunitària.

Construïm les bases d’un sistema per homologar la qualitat educativa d’activitats de tardes i activar beques per garantir-ne l’equitat en l’accés.

I un darrer ingredient, les beques. Construïm les bases d’un sistema per homologar la qualitat educativa d’activitats de tardes i activar beques per garantir-ne l’equitat en l’accés. Dissenyar-ho millorant el que ja té la ciutat de beques per a les activitats d’estiu i extraescolars esportives i fent el següent pas amb les artístiques i científiques fins a integrar tota l’oferta de tardes.

Amb aquests ingredients que comencem a cuinar, les imprescindibles complicitats i la necessària cuina lenta, arrenca, amb llums llargues, l’estratègia Cap a una política de tardes en barris educadors: igualtat d’oportunitats educatives i culturals extraescolars per infants i adolescents de Barcelona.

 

Imatge: Paola de Grenet – Ajuntament de Barcelona