Espais 360: transversalitat, il·lusió i aprenentatge compartit

06 Febrer 2019

La Jornada Anual L’Educació avança en clau 360  va començar amb sis espais de debat simultanis, en els que es van abordar sis reptes de l’Educació 360. En tots ells, es va coincidir en què valors com la confiança, el lideratge compartit, la capacitat política de generar projectes de llarga durada, la construcció d’una xarxa horitzontal i l’equitat són imprescindibles en l’Educació 360.

En tots els espais, el treball realitzat va ser transversal, ja que hi van intervenir agents educatius molt diversos: representants d’escoles, instituts, entitats, universitats i tècnics i regidors d’ajuntaments. Tots ells van compartir i posar en comú les experiències impulsades, en àmbits i territoris molt diversos.

Espai 1- Com fem possible el procés de construcció col·lectiva de l’Aliança en un municipi?

Com promoure la participació, com gestionar el lideratge, com impulsar projectes d’abaix cap dalt… són algunes de les preguntes que van sorgir en el debat de l’espai 1.

D’entre les respostes, es va parlar de la il·lusió com a motor del dia a dia, un lideratge polític que garanteixi continuïtat, compartir visions i objectius i fer participació real, posant en valor totes les xarxes informals i la força de la espontaneïtat.

També hi va haver consens en la necessitat que els recursos serveixin per a connectar i en aconseguir encaixar els diferents temps que tenen famílies, administracions i centres educatius.

L’espai es va obrir amb la projecció del vídeo Com fem possible el procés de construcció col·lectiva de l’Aliança en un municipi. L’experiència de Palafrugell.

Espai 2- Com teixim projectes comunitaris amb mirada d’Educació 360?

Confiança, transversalitat i lideratge van ser els valors que més es van repetir en aquest espai. Com a eines per teixir projectes de comunitat: sortir de la zona de confort, escoltar la comunitat, establir complicitats i posar el focus en el jove, en l’infant.

També es va coincidir en la necessitat que el projecte polític garanteixi una mirada a llarg termini, no una legislatura. Un altre aspecte que es va destacar és el d’aprofitar, com a eina educativa, els espais públics, sovint desaprofitats. Una de les conclusions principals, la de deixar de parlar del jo com a entitat o del jo com a escola per a parlar d’un nosaltres de projecte comunitari amb mirada 360.

L’espai es va obrir amb la projecció del vídeo Com teixim projectes comunitaris amb mirada d’Educació 360. L’experiència d’EducArts.

Espai 3- Com connectem l’educació, la cultura i la comunitat?

Xarxa, lideratge i transversalitat són conceptes que van tornar a aparèixer també en aquest espai. En aquest cas, es va destacar la importància de comptar amb organitzacions poroses i flexibles, amb lideratges capaços de generar co-lideratges, de generar pertinença de diferents col·lectius alhora i de generar diàleg des de l’escolta activa, capaços de trencar idees preconcebudes.

De nou, es va parlar de la capacitat política de generar projectes de llarg termini, de llarga durada, en el que els resultats no són immediats. També de la importància de centrar-se en la persona i de la de connectar amb diferents perfils de persones.

I com a punt i final, una interessant reflexió: Qui fa cultura? L’escola també fa cultura.  Qui fa educació? No només l’escola. El museu, el centre cívic… també eduquen.

L’espai es va obrir amb la projecció del vídeo Com connectem l’educació, la cultura i la comunitat. L’experiència del Prat de Llobregat.

 

Espai 4- Com promovem oportunitats educatives pels adolescents fora de l’horari escolar?

Xarxa, participació i voluntat van ser algunes de les idees més repetides, en aquest espai. Es va parlar també d’equitat, la raó per la qual cal crear aquesta oferta educativa pels adolescents. I un tema important: el de la motivació per a apropar els joves a aquestes propostes, més enllà de l’horari lectiu.

Un dels aspectes més destacats va ser el de la necessitat d’integrar la veu dels adolescents en el disseny de l’oferta de propostes educatives, com a agent que dissenya, implicat. En aquest sentit, es va criticar la infantilització amb que es tracta de vegades els adolescents.

També es va apuntar la idoneïtat d’obrir la ciutat cap als adolescents, de convertir els espais públics en integradors de l’activitat dels joves. I es va destacar que cal educar en ciutadania activa, que condueixi a una major participació dins la ciutat.

Finalment, es va abordar la necessitat de comptar amb educadors 360, tant en l’àmbit lectiu com en el no lectiu. Actualment, el marc legal delimita molt les funcions dels agents educatius i, fins i tot, sanciona quan es traspassen aquestes funcions. Per aquest motiu, sorgeix la demanda per activar els educadors 360.

L’espai es va obrir amb la projecció del vídeo Com promovem oportunitats educatives pels adolescents fora de l’horari escolar. L’experiència de Granollers.

Espai 5- Com articulem l’Educació 360 en un territori amb municipis petits?

En aquest àmbit, es va posar de manifest com compartir recursos és multiplicar-los, ja que si cada municipi va per lliure, es perden oportunitats i, de forma coordinada, es poden oferir recursos per a tothom.

Un dels principals reptes dels quals es va parlar és el de crear una estructura per a fer sostenible aquest model, veure qui és qui lidera, ja que és necessari un “pal de paller” per sostenir l’estructura. El repte de la mobilitat que dificulta l’accés a determinades propostes educatives també va estar present i com la descentralització d’aquestes activitats ajuda a garantir-ne l’equitat.

Un altre dels reptes que van sorgir és el de la connexió d’aprenentatges, i pensar en projectes per a totes les edats perquè tothom hi tingui accés. Pel que fa al finançament, es va coincidir en què, en municipis petits, cal afrontar l’oferta educativa amb menys recursos pressupostaris.

L’espai es va obrir amb la projecció del vídeo Com articulem l’Educació 360 en un territori amb municipis petits. L’experiència del Lluçanès.

Espai 6- Com organitzem una proposta d’extraescolars per a tothom al municipi?

L’equitat va ser també un dels grans temes que es van debatre: l’accés a les activitats extraescolars de les persones amb necessitats educatives especials.

Pel que fa als recursos, es va parlar sobre la necessitat de diferenciar entre territoris, ja que no tots tenen les mateixes necessitats. En aquest sentit, es va parlar de beques, de com fer arribar el finançament a les AMPA per extraescolars…

I respecte a la coordinació, coincidència en què cal lideratge perquè sigui possible una proposta conjunta al municipi. Un lideratge, que no cal que impulsi l’administració, però que algú ha d’assumir per a garantir-ne la viabilitat. També es va discutir sobre com aconseguir ser eficient, sense que això impliqui comptar amb molts més recursos.

I per últim, un tema clau va ser el de com garantir la qualitat de la tasca dels monitors que condueixen les activitats extraescolars.

L’espai es va obrir amb la projecció del vídeo Com organitzem una proposta d’extraescolars per a tothom al municipi. L’experiència de Manlleu.