“Cal fer extensiu el compromís amb l’equitat i la no segregació al món extraescolar, evitant l’exclusió d’infants per motius econòmics i democratitzant la informació sobre les extraescolars”

	Sarai Samper Sierra
	Raquel Moreno Moreno

Amb motiu de la publicació del llibre “Educació 360: més enllà del temps lectiu” hem tingut ocasió de fer l’exercici de contrastar diverses fonts de dades per obtenir una radiografia de l’accés dels infants i adolescents a les oportunitats educatives extraescolars.

La radiografia obtinguda podem resumir-la en les següents afirmacions:

• L’accés a activitats extraescolars dels infants i adolescents a Catalunya és una realitat generalitzada: a 2019 (abans de la crisi sanitària per la Covid-19), vuit de cada deu alumnes de primària i ESO feien activitats extraescolars. A maig de 2021, disposem d’algunes dades locals que ens informen que aquest percentatge se situaria ara entorn el 55%.
• La generalització de l’accés a extraescolars és atribuïble a l’expansió de la pràctica esportiva, de la mà de la popularització d’esports com el futbol, de la proliferació d’entitats esportives i de les polítiques d’esports. Entorn el 60% de l’alumnat de primària i ESO feia el 2019 alguna extraescolar esportiva.
• Els idiomes i les activitats artístiques (música i ball, sobretot) són el segon i tercer tipus d’activitat extraescolar més practicada. Aproximadament un 30% de l’alumnat aprèn idiomes fora de l’escola i un 22% fa activitats artístiques.
• La resta d’activitats extraescolars són minoritàries, amb menys d’un 5% de l’alumnat.
• La mitjana d’activitats extraescolars per infant el 2019 era d’1,2.
• L’alumnat que no fa extraescolars es concentra en famílies amb baix nivell d’estudis, sent aquesta la variable més explicativa, si bé els baixos ingressos i l’origen immigrant s’associen també a una menor pràctica extraescolar. Els infants d’aquests perfils que sí que fan extraescolars en fan normalment de tipus esportiu. Les activitats artístiques continuen bastant reservades a famílies amb estudis superiors.
• Només un 26% dels tutors parlen de manera habitual de les extraescolars en les seves entrevistes amb les famílies.
• Els infants expressen un nivell de gaudi molt elevat de les extraescolars. Pel que fa als infants i adolescents que no fan extraescolars, el no accés té a veure amb barreres econòmiques però també amb un menor valor atorgat i falta de familiaritat amb aquestes activitats.
• Les famílies demanen algunes millores en les extraescolars: preus més accessibles, millor ajust de l’oferta a la diversitat social, educativa, d’edats, d’interessos i capacitats dels alumnes. També reclamen una major compatibilitat d’horaris: hi ha la sensació que s’ha creat un model ‘additiu’, on al temps escolar s’ha anat sumant el temps de deures a casa i d’extraescolars.
• Hi ha una reatroalimentació positiva entre l’activitat escolar i extraescolar, que contribueix a la motivació per l’aprenentatge, la integració comunitària i l’èxit educatiu en sentit integral.
• L’alumnat més exclòs de les oportunitats d’educació no formal és també l’alumnat que menys assisteix a les excursions i colònies organitzades per l’escola o institut.

Tenint presents aquestes dades, podem assenyalar alguns grans reptes que té al davant l’Educació 360 en el seu objectiu d’apropar les oportunitats educatives extraescolars a tots els infants i eliminar les barreres econòmiques, socials i culturals existents:

1. Aconseguir que les escoles i instituts facin seus els objectius de l’Educació 360, especialment pel que fa a generar itineraris d’aprenentatge personalitzats més rics d’oportunitats combinant recursos propis i externs. Això passa per reforçar les figures de tutorització i orientació, i la seva vinculació amb actors forans a la institució escolar.
2. Reforçar la inclusió de les famílies, tant en l’àmbit escolar com extraescolar, preveient protocols d’acollida, comunicació regular i obertura dels espais a les famílies.
3. Assolir una oferta extraescolar capaç de donar resposta a la diversitat social, territorial, educativa, d’edats, d’interessos i capacitats dels alumnes.
4. Optimitzar els ritmes educatius, creant una millor complementarietat entre temps lectius i no lectius i evitant la sobrecàrrega.
5. Fer extensiu el compromís amb l’equitat i la no segregació al món extraescolar, assumint l’atenció de necessitats educatives especials, evitant l’exclusió d’infants per motius econòmics i democratitzant la informació sobre els recursos educatius extraescolars.
6. Desenvolupar el rol connector i de lideratge territorial dels ajuntaments, vetllant pel sosteniment de l’ecosistema educatiu, creant consensos i treball en xarxa.
7. El darrer gran repte és sobrevingut, i seria contribuir a recuperar l’activitat extraescolar perduda durant la pandèmia, orientant aquesta represa a l’assoliment dels reptes anteriors.

Aquestes són alguns dels grans reptes que recull la publicació Educació 360: més enllà del temps lectiu i que constaten que no es pot considerar que amb l’accés a l’escola n’hi hagi prou per garantir l’equitat en les oportunitats educatives.

Descarrega la publicació

Les fonts contrastades han estat:

• L’Edubaròmetre de la Fundació Jaume Bofill (any 2017 i 2019)
• Enquestes a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals d’Infància i Adolescència entre els anys 2017 i 2019
• Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del Departament de Salut. Onada 2019
• Enquesta sobre els hàbits esportius dels escolars de Catalunya 2016 del Consell Català de l’Esport.