Política local i programes d’estiu per a infants i adolescents

És tradició de la majoria de governs locals preveure programes de vacances per als infants i adolescents dels municipis. Es tracta de programes que ofereixen diferents tipus d’activitats educatives, culturals, esportives i de lleure per realitzar durant els mesos d’estiu, sovint de manera molt més intensa durant el juliol. 

El proper estiu, malgrat la situació de pandèmia, sembla que no serà una excepció i aquests programes de vacances podran portar-se a terme. És clar que amb algunes precaucions i adaptacions necessàries condicionades per qüestions sanitàries. Ara bé, convé pensar també que, més enllà d’aquestes qüestions de salut, hi ha altres aspectes que val la pena valorar i tenir presents per proporcionar un estiu estimulant i engrescador. 

Es tracta de fer un abordatge conjunt, comunitari, que situï l’infant i adolescent com l’element central a partir del qual s’estructura el marc d’acció.

Una política local consistent requereix el compromís polític amb la comunitat, amb la implicació màxima d’agents públics i privats que puguin tenir incidència en una concepció àmplia del fet educatiu. Es tracta de construir, en la mida raonable que correspongui segons el territori (poble, ciutat, barri, districte, etc.), taules de coordinació amb tots els agents vinculats, per tal de compartir projectes i enfortir itineraris educatius possibles posant en joc els recursos existents. Es tracta de fer un abordatge conjunt, comunitari, que situï l’infant i adolescent com l’element central a partir del qual s’estructura el marc d’acció. Per aquest motiu cal una política local clara, ferma i decidida a favor d’una educació integral i global.  

Aquest repte és més necessari que mai l’estiu vinent. És cert que encara hi ha moltes incerteses per poder planificar amb tranquil·litat, però també és veritat que disposem de seguretats sobre les quals es pot construir amb fermesa: Caldran mesures de distanciament, s’hauran d’evitar aglomeracions, les famílies requeriran més suports que mai i és possible que hi hagi més demanda d’espais i serveis per a infants i adolescents. Potser és el moment d’aprofitar aquesta situació com una oportunitat per posar una atenció major en aquests programes d’estiu i analitzar el paper que els diferents equipaments, serveis i projectes (centres culturals, esportius, educatius, cívics, recreatius, parcs, etc.) poden tenir durant l’estiu i reconsiderar el seu potencial com a agents educatius i transformadors. I és que les relacions, emocions i impactes que s’hi generen transcendeixen la simple activitat i acaben produint efectes en moltes de les capacitats i habilitats que avui considerem fonamentals en la nostra vida. 

Principis i orientacions per a la política municipal en el lleure d’infants i adolescents 

Hi ha alguns principis bàsics que podrien orientar la política municipal a l’hora de dissenyar i executar el programa d’estiu per a infants i adolescents. Aquests principis, de fet, poden explicar-se molt bé a partir de l’actual idea de governança. Es poden considerar cinc principis que es despleguen en algunes orientacions bàsiques. Evidentment, aquests criteris poden graduar-se i en cada població, en funció del diagnòstic inicial de necessitats i de la realitat de partida, poden ser més o menys modulats.   

• Principi d’equitat

• • Considerar com es planteja el programa d’estiu pel que fa a igualtat d’oportunitats en l’accés (difusió, promoció, acollida…), com també en el procés (acompanyament de famílies, comunicació…) i en els resultats (diversificació dels aprenentatges).
  • Revisar i eliminar les barreres econòmiques, d’informació, físiques, territorials o simbòliques (gènere, culturals, religioses, etc.). 
  • Considerar la riquesa de la diversitat sociocultural no només entre els participants, sinó també en el mateix equip d’educadors i formar-los en aquest sentit. 
  • Considerar aspectes de conciliació familiar, que en aquest estiu és possible que requereixin una atenció major i una oferta de lleure important també durant l’agost. 

• Principi de proximitat
  • Promoure i dotar al municipi de diagnòstics actuals i acurats sobre les condicions dels infants i adolescents i disposar de mapes de recursos i serveis actualitzats, per tal de poder construir projectes integrals.
  • Acostar les ofertes de lleure arreu del municipi i, si és possible, comptar amb la implicació i complicitat de les entitats i agents particulars de cada zona. 
  • Atendre les singularitats. 

• Principi de treball en xarxa

• • Actuar amb mirada holística i una actitud facilitadora d’aliances. Ésser agent d’enllaç, generador de vincles, amb transversalitat i horitzontalitat, considerant totes les modalitats d’educació i manifestacions socioculturals que tenen lloc en el municipi. 
  • Promoure i impulsar taules comunitàries socioeducatives amb els diferents agents del municipi per tal de considerar la millor estratègia i garantir un lleure educatiu de qualitat per a tots i cada un dels infants i adolescents. 
  • Treballar amb mentalitat de xarxa, on cada entitat, agent, servei, ocupa una posició central i és un node de confluències i efectes, però cap d’aquests agents és el centre de la xarxa. Tots són necessaris perquè la xarxa sigui resistent, cada un d’aquests nodes ha de complir amb la seva funció. 

• Principi de coresponsabilitat

• • Promoure i incentivar el protagonisme d’aquelles entitats i iniciatives existents en el territori que donen cobertura a les necessitats existents.
  • Contribuir a la formació, l’enfortiment i la promoció de les entitats i diferents iniciatives del municipi amb l’objectiu que  atenguin les necessitats del conjunt de la població amb criteris d’equitat, qualitat i governança.  
  • Cercar en els diferents agents del territori, famílies i veïnatge, aliats en el programa d’estiu, de manera que s’hi sentin vinculats i, en la mesura que els correspongui, també responsables.  

• Principi de qualitat 

• • Assumir un cert lideratge a favor d’una oferta atractiva i diversificada.
  • Vetllar per al protagonisme dels infants i adolescents i per la personalització del seu  aprenentatge d’acord amb el seu itinerari personal. 
  • Afavorir l’aprenentatge competencial amb l’existència d’eines de seguiment i avaluació que parteixin d’evidències que permetin l’objectivació i la documentació.
  • Garantir atenció pedagògica amb personal preparat, formació continuada, baixa rotació i ràtio adequada.

L’estiu vinent 

El binomi educació i cultura sempre ha estat inseparable, però no sempre s’ha considerat suficientment la seva estreta i necessària relació. L’educació requereix la cultura perquè és el que li dona sentit i, alhora, la cultura necessita l’educació per subsistir. Més que mai aquest estiu pot incorporar molts dels professionals i agents de la cultura en totes les seves especialitats (els actors de teatre, els músics, els professionals de la dansa i del circ, els pintors, i tota mena d’artistes) per fer-los còmplices d’aquest estiu amb ofertes atractives i formatives que facin créixer i gaudir als infants i adolescents. Al mateix temps aquesta proposta pot suposar una petita ajuda i reconeixement –ben merescut amb la situació que pateixen- a la imprescindible i sovint poc reconeguda contribució que fan aquests professionals a la nostra societat despertant emocions i consciències.  

Més que mai aquest estiu pot incorporar molts dels professionals i agents de la cultura en totes les seves especialitats

Les activitats i programes que es portin a terme probablement no hauran de ser massa diferents dels que s’han realitzat altres estius. Els equips educatius dominen molt bé els recursos i les dinàmiques per posar en joc i cal confiar en ells. L’element diferencial segurament no serà el que es realitzarà, sinó més aviat com es portarà a terme. Per exemple: 

• En l’esport: potser hi haurà limitacions en alguns esports d’equip. Caldrà estar atents i adaptar les regles o escollir esports alternatius si és necessari i pensar en esports amb menys contacte i equips reduïts: tennis, atletisme, ping-pong, bàdminton, etc.  
• El teatre, la música, el circ o la dansa són recursos òptims per fer propostes temàtiques aquest estiu, ja que són font d’emocions, treballen destreses i habilitats fonamentals. Es tracta de recursos extraordinaris per aprofundir en competències lingüístiques, socials, emocionals, artístiques, d’autonomia, … 
• La pintura, l’escultura, el dibuix, la fotografia, el cinema, etc., amb les seves variants i aplicacions, són altres mitjans que val la pena aprofitar en la modalitat de tallers, casals, xerrades, cursos de formació o iniciació, etc. per generar propostes suggeridores als joves.
• Jocs: de pistes, d’enginy, de taula, d’exterior, gimcanes… En tots els casos caldrà pensar en les limitacions i adaptacions possibles, però hi ha moltes alternatives per jugar, afavorir la imaginació i construir històries que s’adaptin a les condicions i l’espai disponible.  
• Revisar l’ús i la funció d’espais i d’equipaments públics per tal d’ampliar el seu horari o adaptar la seva funció de manera que permeti l’aprofitament i el gaudi per part d’aquests infants i joves, si pot ser, amb suport educatiu (biblioteques, museus, ludoteques, centres de recursos, centres cívics, parcs, etc.).
• Diversificar actes culturals, en petit format, pels barris i sectors del municipi acostant-los als infants i joves.
• Facilitar suport acadèmic, vinculant-lo a l’oferta de lleure, de manera que pugui tenir connexió amb altres propostes i garantir d’aquesta manera una atenció major i millor en aquells casos en què pugui ser necessari.

El repte, també en aquest estiu, és que l’oferta compensi les desigualtats, asseguri l’equitat i alhora tingui la màxima qualitat possible per a tots els infants i adolescents.

El repte, també en aquest estiu, és que l’oferta compensi les desigualtats, asseguri l’equitat i alhora tingui la màxima qualitat possible per a tots els infants i adolescents. La política municipal ha de posar l’espai, el temps i els recursos per assolir aquesta situació i, si aquest estiu l’atenció és més urgent o necessària, cal ser més tenaç. Tenim l’oportunitat d’aprofundir en aquest repte conjunt des de la coresponsabilitat compartida i el reconeixement de cada un dels sectors i agents educatius que treballen per als mateixos infants i adolescents. Fem-ho i, si pot ser, que no sigui només durant l’estiu.