Hi ha estudis que demostren que l’alumnat d’entorns desafavorits té menys números d’anar a la universitat. Conscients d’aquesta realitat, fa 47 anys que a Israel es va posar en marxa el programa Perach Tutorial, una iniciativa de l’Institut de Ciències Weizmann, de la ciutat israeliana de Rehovot, que a través de mentories posa en contacte infants i joves vulnerables amb estudiants universitaris.

L’objectiu del programa és que aquests infants i joves s’identifiquin amb el seu mentor, el vegin com un model a seguir i això els porti a guanyar habilitats tant en l’àmbit acadèmic com personal, i a contemplar la universitat com una meta assolible.

Durant el curs, mentors i infants es troben després de l’escola un parell de tardes a la setmana i fan activitats plegats. Les propostes poden anar des del reforç escolar fins a excursions, visites a museus, exercicis esportius i viatges. També poden fer tutories en grup amb experts i anar a espais de lleure i de ciències experimentals que formen part del programa.

Els mentors que participen al projecte són estudiants universitaris voluntaris que, a canvi, poden obtenir beques i crèdits com a recompensa. També reben formació i material de suport per fer les mentories, així com la supervisió d’un coordinador.

De fet, el Perach Tutorial té un funcionament modèlic. El mateix Institut de Ciències Weizmann s’encarrega de coordinar tot el programa arreu del país. Ho fa a través de vuit oficines regionals que compten amb un gerent i un equip de 50 coordinadors. Cadascun d’ells fa seguiment de 50 mentors, així com de l’infant o jove que tots ells tenen assignat.

Això fa que ni infants ni mentors se sentin sols en tot el procés i que contínuament hi hagi una supervisió del programa. De fet, els mateixos coordinadors també reben formació constant. I és que la seva tasca no és menor ja que són els encarregats de triar els infants i joves participants, d’assignar-los un mentor que pugui ser un referent per a ells i d’estar en contacte amb les seves famílies.

De fet, la tria de mentor és una qüestió crucial que es fa amb molta cura. Abans de fer l’assignació, el coordinador fa entrevistes a l’infant i al mentor per separat per veure si els interessos i els perfils encaixen i també parla amb la família. Normalment s’intenta que el mentor i l’infant puguin tenir força punts en comú. Per exemple, si l’infant o jove participant és migrant, s’intenta que el seu mentor també ho sigui perquè justament s’hi pugui emmirallar amb més facilitat.

Programa d’èxit dins i fora d’Israel

Des que es va crear, el Perach Tutorial no ha parat de créixer. Actualment ja hi ha més de 1.216 escoles de 198 ciutats israelianes que hi han participat, així com més de 560 coordinadors, 25.981 mentors i 60.000 infants i joves.

Són pocs els qui a Israel no coneixen el programa i també cada vegada menys els països que no n’han sentit a parlar. I és que la iniciativa també ha servit d’inspiració per impulsar projectes semblants a una vintena de països. De fet, justament per això des de fa uns anys també existeix el Perach International, una organització que vol acompanyar programes semblants fora de les fronteres d’Israel.

Més enllà de l’àmbit internacional, però, la iniciativa ha estat sobretot reeixida dins del país. Els qüestionaris amb què s’avalua el programa després de cada curs mostren que un 51% dels infants i joves que hi participa té un alt rendiment acadèmic arran de passar pel projecte, i que un 41% té un rendiment mitjà. Un 60% també afirma sentir-se molt motivat per continuar estudiant.

El rendiment acadèmic no és l’únic que augmenta. El fet que els infants i joves comptin amb un mentor que pot ser un referent per a ells també fa que molts dels participants tinguin més autoestima. En xifres, fins a un 82% dels participants reconeix que el Perach Tutorial els ha fet confiar més en ells mateixos.

Per això no és d’estranyar que, un cop a la universitat, molts dels infants i joves que hi han participat vulguin ser-ne mentors per retornar tot el que han rebut. De fet, la funció social del programa és altíssima, ja que no només incrementa les taxes d’inscripció a la universitat dels col·lectius més vulnerables, sinó que també fa que els mateixos estudiants universitaris siguin més conscients de la realitat que viu el país i estiguin més compromesos socialment.

Un exemple de cohesió social

Amb tot, el programa aconsegueix generar una gran cohesió social ja que també estableix vincles entre escoles, universitats i equipaments culturals i esportius. Això fa que també s’estimuli el treball en xarxa i que hi hagi una gran mobilització de recursos a tot el país.

Segurament aquest també és una dels factors d’èxit de la iniciativa, així com la relació de proximitat que es crea entre el mentor i l’alumne. També és clau la figura del coordinador, que vetlla perquè hi hagi unes assignacions personalitzades i perquè ningú se senti sol en tot el procés.

Tot plegat fa que el Perach Tutorial sigui una iniciativa molt completa que a Israel ja ha aconseguit que la universitat no sigui vista com una torre d’ivori per a molts col·lectius.