Les activitats que els infants i joves fan més enllà de l’escola tenen un rol decisiu en el desenvolupament de les seves habilitats i competències: milloren l’autoconfiança, la resiliència, el treball en equip, l’expressió oral i fins i tot el rendiment escolar. I això no són només sensacions o intuïcions, sinó que està sòlidament demostrat, segons ha recollit en un document d’avaluació la Children’s University del Regne Unit, un entitat que treballa per augmentar la participació dels infants de 5 a 14 anys a les activitats extraescolars i, així, reduir les desigualtats educatives. La idea de fons és que quan un infant arriba als 18 anys, només haurà passat el 9% de la seva vida dins d’una aula. Cal garantir, doncs, que tots els nens i nenes aprofiten al màxim el 91% restant. Aquest és un repte compartit també a casa nostra i els aprenentatges que n’extreuen ens ajuden a enfocar el treball per a reforçar l’educació fora escola.

El document, que s’anomena “Aprendre més enllà de l’escola: l’estat de la nació 2022”, recull diversos estudis sobre l’impacte que té la participació en activitats fora de l’aula. En total, s’han analitzat les dades de 50.000 infants, 12.000 activitats i 310.000 hores de participació. La conclusió és clara: “L’aprenentatge més enllà de les aules ofereix una via per desenvolupar competències, construir coneixement, descobrir aficions i explorar nous interessos”, tal com assegura Helen O’Donnell, directora general de la Children’s University. En altres paraules, l’aprenentatge extraescolar té un gran potencial tant a curt com a llarg termini i permet reforçar les capacitats que els joves necessiten per llaurar-se no només un bon futur laboral, sinó també assolir una major satisfacció vital.
Hi ha diversos estudis que ho demostren. L’any 2017, la Fundació Education Endowment (EEF) va examinar el progrés de 2.600 alumnes de 68 escoles vinculades a la Children’s University per comprovar si les extraescolars milloraven el rendiment acadèmic i potenciaven altres competències, com la motivació o la confiança. Els resultats van ser enlluernadors. Els infants que hi participaven anaven dos mesos avançats en lectura i matemàtiques en comparació amb els nens d’altres centres, van obtenir beneficis pel que fa la feina en equip i la responsabilitat social i tenien un nivell molt més alt de comunicació, empatia i felicitat.

https://twitter.com/CU_Trust/status/1593550272655245312

Un nou estudi va donar veu a aquests alumnes a través d’enquestes i la majoria van destacar que entre el que més valoren de les activitats extracurriculars és que es diverteixen, potencien noves habilitats i fan amics. “Són importants perquè millorem les coses que aprenem a classe”, “Aprenc a través d’activitats divertides” o “Puc aprendre al meu ritme” són alguns dels testimonis que es van recollir.

Però encara hi ha camí per recórrer. O’Donnell alerta que les dades recollides al Regne Unit demostren que el cost és encara una barrera per accedir a algunes propostes i que hi ha infants que depenen que les activitats siguin gratuïtes per seguir aprenent fora de l’aula. De fet, la Children’s University ha calculat que el 83% de la participació en l’aprenentatge extraescolar només és possible si la inscripció no té cap cost. Si el juny del 2021 una enquesta encarregada pel the Centre for Social Justice a Regne Unit va concloure que una de cada cinc famílies no pot assumir cap activitat extraescolar, la situació podria empitjorar ara que el cost de la vida està pujant per a les famílies. També a Catalunya el preu, tot i no ser l’única, és una destacada barrera d’accés. Caldrà estar atents els propers mesos per analitzar si l’encariment generalitzat del cost de la vida es tradueix en una major desigualtat en la participació en activitats extraescolars.

A més de la barrera de l’accés, la Children’s University demana també avançar pel que fa a generar una oferta de qualitat i variada i especialment en tant que les entitats que organitzen extraescolars reforcin el paper educador i transformador de les activitats que fan. Ho diuen després de concloure que, malgrat es pot corroborar la qualitat de bona part de les activitats, la participació en aquestes és encara més baixa que en la resta. De les 12.000 activitats de qualitat garantida registrades a la Children’s University, un 43% milloren la creativitat, un 42% el treball en equip, un 41% l’escolta activa i un 19% l’expressió oral, però en canvi, si es compta la participació real dels infants en les activitats, els percentatges baixen de manera molt significativa. Només un 21% participa en activitats creatives, un 25% potencia el treball en equip, un 28% en programes que milloren l’escola i un 10% que treballen la competència oral. “El desfasament entre l’oferta de qualitat i els nivells de participació es podria interpretar com una desconnexió en la comprensió per part dels proveïdors del paper que té la seva tasca de suport a l’aprenentatge”, asseguren. La garantia i l’homologació de la qualitat en les activitats fora de l’escola comença per construir un llenguatge comú. Els marcs de competències propis poden ser una eina destacada en aquest sentit que ajudin a millorar l’oferta i la seva comprensió.

I encara hi ha un altre repte pendent: connectar les escoles amb l’entorn i obrir-se a nous espais d’aprenentatge. La Children’s University ha detectat que infants i joves encara depenen dels centres educatius convencionals per fer activitats esportives i extracurriculars, perquè són les que s’organitzen a través dels centres educatius les que aconsegueixen més inscripcions. Ho demostren dues dades: tot i que el 62% de les activitats validades s’organitzen per entitats i organitzacions fora de l’escola, el 69% de la participació extraescolar segueix tenint lloc dins dels centres. La construcció d’ecosistemes d’aprenentatge a partir dels centres educatius es presenta com una via destacada per augmentar la participació en les activitats més enllà del temps lectiu. I això obre un escenari incert, en un moment en què una de cada quatre escoles britàniques està retallant en sortides i viatges i una de cada cinc en activitats extraescolars.

Amb aquests desafiaments al davant, O’Donnell avisa que no n’hi ha prou amb el “compromís real” de mestres, famílies i organitzacions amb aquest tipus d’aprenentatge i reclama que el fora escola quedi “al marge de la inestabilitat política” i sigui una política pública prioritària. Un cop constatat que l’aprenentatge extraescolar “segueix sent ignorat en termes de planificació governamental”, la Children’s University llança algunes propostes a les administracions per posar aquest tema al centre. Pel que fa a qüestions estratègiques, reclamen centralitzar en una única conselleria els programes educatius i crear un grup parlamentari amb la presència de tots els partits per convertir-ho en una política preferent. En qüestions econòmiques, demanen més finançament a partir d’un programa d’ajuts públics que subvencioni activitats a baix cost, tenint en compte que es calcula que nou de cada deu escoles britàniques tindran dèficit l’any que ve, cosa que dificultarà l’organització d’activitats addicionals. I en termes socials, proposen reforçar el vincle entre les escoles i les entitats i intensificar les xarxes comunitàries per arribar a tots els estudiants, especialment als més desafavorits.

Tot plegat, a més, s’hauria de fonamentar en dades i evidències, i per això també és necessari avaluar tots aquests programes extraescolars, garantir-ne la qualitat i analitzar l’impacte que tenen. Perquè com diu la Children’s University, “mentre l’aprenentatge més enllà de les aules segueixi sent inaccessible per a molts i les oportunitats no tinguin el finançament necessari, hem de demostrar de forma sòlida i rigorosa l’impacte que la participació en aquestes activitats pot tenir més enllà del que és anecdòtic i personal”.