“La PbC és un plantejament que interpel·la al conjunt de l’alumnat, posant-lo al centre del procés d’aprenentatge en qualsevol ecosistema educatiu local”

Moisès Esteban-Guitart i Edgar Iglesias Vidal, Institut de Recerca Educativa (Universitat de Girona).

Què és la personalització de base comunitària?

Definim a la personalització de base comunitària (PbC) com un procés social i educatiu en el qual els infants o joves enriqueixen les seves trajectòries i experiències d’aprenentatge. Per a fer-ho possible, la via o mitjà la trobem en projectes socioeducatius derivats d’una xarxa dinàmica de contextos, serveis i recursos, connectats a les identitats, interessos, necessitats i motivacions dels mateixos infants o joves. Dins d’aquesta definició hi trobem alguns elements de valor que caracteritzen a la PbC:

• Identificació (mapeig) dels interessos, necessitats, motivacions i objectius d’aprenentatge, per una banda, així com de les oportunitats educatives del territori (equipaments, activitats, agents, serveis, entitats), per l’altra.
• Es desenvolupa i contribueix a l’existència d’un ecosistema educatiu que en clau territorial construeix i comparteix un marc d’intervenció comú. De manera que els agents locals (administracions, escoles, entitats educatives, equipaments culturals, famílies o alumnat) parteixen d’un diagnòstic compartit a través del qual desenvolupen els processos de canvi: identificació de necessitats, elaboració conjunta d’objectius, planificació i execució d’actuacions educatives i la seva avaluació compartida.
• La necessitat que els mateixos infant o joves participin en el procés d’avaluació de les necessitats, en el co-disseny d’actuacions educatives, així com l’avaluació de l’impacte de les mateixes genera més vinculació amb el mateix procés d’aprenentatge.

El conjunt d’aquests elements característics ofereix, al nostre entendre, el marc metodològic clau de l’Educació 360, i que ens condueix a lògiques de co-governança dialògica, participativa, intersectorial i múltiple. És a dir, la PbC requereix taules de treball (grups motor o altres) que agrupin diferents agents claus (nodes) del territori: administracions públiques (ajuntaments, consells comarcals, diputació, etc.), institucions formals d’ensenyança i aprenentatge (centres escolars, universitats), així com entitats, serveis i actors socials, culturals i comunitaris.

A tall només d’exemple, l’experiència d’implementació d’educació 360 al municipi de Palafrugell (Girona) inclou el treball compartit d’una àmplia xarxa educativa: serveis educatius, equipaments, entitats, regidors i tècnics de l’ajuntament i famílies. En el cas del projecte “Fem escola, descobrim Gebut” (Lleida) hi participen l’escola Jaume Miret, l’AMPA, el Centre de Recursos Pedagògics del Segrià, el Museu de Lleida, l’Ajuntament de Soses, així com el grup d’investigació prehistòrica de la Universitat de Lleida.

Per què és necessària?

Els fonaments pedagògics de la PbC s’emmarquen dins els plantejaments de la inclusió educativa, que aposten per la combinació de la qualitat educativa com a condició i de l’equitat com a principi irrenunciable. Ho argumentem breument a través de les següents dues contribucions:

• Contribueix a superar mirades deficitàries de l’alumnat etiquetat com a “vulnerable”:

L’aposta cap a la PbC radica en una visió profunda i social de l’aprenentatge, en la que es parteix de la consideració que el conjunt d’infants i joves té interessos i inquietuds, evidents o pendents de descobrir, per a ser connectats al currículum o a qualsevol programació educativa o cultural.

Es tracta d’un procés de reconeixement i legitimació en tant que trajectòria personal d’aprenentatge. Per a la seva viabilitat i desenvolupament, cal, no obstant, identificar les barreres que dificulten tant la plena participació com el ple desenvolupament d’aquests itineraris i projectes de vida.

• Contribueix a reduir distàncies educatives entre contextos socioeducatius

La PbC és un plantejament que interpel·la al conjunt de l’alumnat, posant-lo al centre (no a l’etiqueta) del procés d’aprenentatge en qualsevol ecosistema educatiu local. La conformació de trajectòries educatives riques i vinculades als serveis, recursos i oportunitats educatives de la comunitat evidencia que qualsevol infant o jove, pot enriquir el seu propi procés d’aprenentatge des de l’acompanyament educatiu que ofereixen agents educatius de la comunitat. Assumir que hi ha alumnes o escoles més “personalitzables” que altres no fa més que alimentar una posició determinista que naturalitza l’estigmatització.

Com posem en pràctica la PbC?

A través de la construcció de biografies educatives de base comunitària:

• Les biografies educatives de base comunitària mostren les trajectòries d’aprenentatge fetes i pendents dins l’ecosistema educatiu. S’enriqueixen a mesura que els agents educatius, des de la interdependència, organitzen les actuacions connectant els contextos formal, no formal i informal, amb els interessos i objectius d’aprenentatge, així com les experiències mateixes d’aprenentatge de l’alumnat (més enllà d’on s’hagin originat).
• Assumim que l’aprenentatge és l’organització col·lectiva a l’accés, apropiació i promoció del bé comú i és des de la PbC que “vitaminem” biografies educatives en constant (re)actualització de motivacions, projectes, necessitats, aspiracions vitals, identitats o interessos. Per tant, l’aprenentatge és entès com un procés de llarga durada que demana d’ajustos constants dinamitzats pels diferents agents educatius.
• La seva base comunitària comporta la participació del màxim d’agents socials, culturals i educatius de la comunitat, generant un ampli mar d’acció pedagògica que conflueix entre la pedagogia social i la pedagogia escolar. Aquesta complementarietat és ben rica, ja que facilita l’enriquiment multi-professional de claustres híbrids capaços d’incorporar agents i actius de l’entorn (per exemple, consell escolar de l’ESC Doctor Robert de Camprodon). Per altra banda, la llarga tradició pedagògica a Catalunya a través de múltiples espais, temps i agents educatius com caus, esplais, centres oberts, escoles d’adults, ludoteques, equipaments culturals, centres cívics, ateneus, museus, centres de joves, casals, extraescolars, residències de gent gran o centres de dia, projectes d’inclusió sociolaboral, activitats al carrer o dinamització de l’espai públic, entre d’altres, ofereix múltiples oportunitats d’aprenentatge i connexió per a generar biografies no purament escolars i sí educatives.
• Establiment, a partir del treball col·laboratiu, de marcs d’aprenentatge compartits que inclouen consensos pel que fa a les competències i objectius d’aprenentatge (per exemple, fixem-nos en el marc ACT creat en el context de la xarxa Boston Afterschool & Beyond).
• Impuls de figures professionals de connexió i promoció de trajectòries personals d’aprenentatge. Es tracta d’agents educatius amb coneixement de les oportunitats socials, educatives i comunitàries dins l’ecosistema, així com de recursos i estratègies de personalització i contextualització educativa. A més, aquesta doble tasca facilita la mediació entre els diferents temps, espais i actius socials i educatius.

A través d’un lideratge pedagògic de base comunitària:

• És des de la capacitat conciliadora i multiplicadora dels ecosistemes que cada agent i organització construeix la seva interdependència pedagògica. Tant els agents com les institucions educatives parteixen de diferents marcs organitzatius i es requereix un exercici de generositat socioeducativa—(co)governança participativa—on cadascú no renunciï a la seva missió però sí que complementi la seva acció.
• La configuració de biografies educatives, la planificació d’itineraris educatius, la connexió d’agents, espais, temps i aprenentatges suposa, inevitablement tensions dins les organitzacions educatives. Fins i tot, qüestionaments als plantejaments pedagògics amb els quals es treballava. Perquè aquesta transformació sigui sostenible i enriquidora per l’ecosistema, calen lògiques de lideratge pedagògic de mirada ample, és a dir, de comunitària i per l’aposta del bé comú.

Per a més informació:

Iglesias Vidal, E. i Esteban–Guitart, M. (2020). ¿Puede la personalización del aprendizaje de base comunitaria contribuir a la Educación Inclusiva? Revista de Educación Inclusiva, 13(2), 196- 212.

Descarregar infografia “La personalització educativa”

Coll, C., Esteban-Guitart, M. i Iglesias, E. (2020). Aprenentatge amb sentit i valor personal. Estratègies, recursos i experiències de personalització educativa. Barcelona: Graó.