Impulsar activitats fora escola per millorar l’equitat en l’èxit educatiu

19 Gener 2022

Claus per a la lectura de la guia Extraescolars amb impacte.

Sarai Samper Sierra, autora de la publicació

L’Educació a temps complet comença a ser una realitat a molts municipis, escoles i instituts gràcies a la confluència de voluntats. Associacions, empreses, administracions, escoles, instituts i AFAs treballen de forma conjunta cada vegada més per garantir una oferta extraescolar àmplia, de qualitat i accessible.

El PMOE (Pla de Millora de les Oportunitats Educatives) aprovat el 2020 pel govern català dona un impuls addicional a l’esforç col·lectiu per eixamplar el dret a l’educació. El programa distribueix recursos econòmics extraordinaris a molts ajuntaments i centres educatius per crear oportunitats educatives més enllà del temps lectiu.

En aquest context d’oportunitat, quins són els 9 elements clau que han de tenir en compte els agents receptors dels recursos del PMOE per dissenyar activitats extraescolars i de suport educatiu amb les màximes garanties d’impacte en l’ampliació d’aprenentatges i l’equitat educativa?

Primer. Un programa d’activitats extraescolars amb impacte requereix un esforç a parts iguals per garantir oferta, qualitat i equitat. En la majoria de municipis, la disponibilitat d’oferta és un dels aspectes millor coberts, però, en canvi, s’han treballat i unificat menys els criteris de qualitat i equitat en l’accés.

Per reduir barreres és fonamental la tasca orientadora i prescriptora dels docents

Segon. L’equitat en l’accés no només implica eliminar barreres econòmiques. És tant o més importat eliminar barreres informatives, culturals, burocràtiques, logístiques, d’adaptació a la diversitat i a les necessitats educatives especials, de familiarització i acollida a les activitats, de reconeixement social d’aquestes. Per reduir totes aquestes barreres és fonamental la tasca orientadora i prescriptora dels docents, ja que són ells i elles qui millor accés tenen a totes les famílies i són el seu principal referent educatiu.

Tercer. Un programa d’activitats extraescolar ha de vetllar per apropar als infants i adolescents un ventall divers d’oportunitats d’aprenentatge, cobrint un espectre ampli de motivacions, talents i competències a desenvolupar. En aquest sentit, juntament amb les activitats físicoesportives, és crucial que els programes d’activitats extraescolars siguin també una eina per desenvolupar les competències culturals, artístiques, científiques i tecnològiques.

És crucial que els programes d’activitats extraescolars siguin també una eina per desenvolupar les competències culturals, artístiques, científiques i tecnològiques.

Quart. Les activitats extraescolars no només són font d’aprenentatges, són també font de benestar, integració i cohesió social. Aquesta qualitat les fa especialment significatives i estimulants per a molts infants i adolescents, ja que els permet tenir una experiència de comunitat, de pertinença i de contribució. En aquest sentit, és clau que l’oferta extraescolar que es promou des de les institucions públiques i des dels centres educatius estigui arrelada en l’entorn comunitari, que vagi de la mà de les iniciatives del teixit d’entitats, clubs, associacions, aportant-los visibilitat i recursos. Cal evitar crear una oferta paral·lela d’esquena al capital que ofereix l’entorn.

Cinquè. Igual que en l’educació lectiva, la qualitat de les activitats no lectives passa per la qualificació dels educadors. Les activitats només poden tenir un impacte educatiu si disposen de personal educador qualificat, especialitzat, estable, amb disponibilitat, dedicació i remuneració suficient per preparar degudament les activitats, per coordinar-se, per establir un vincle amb les famílies i amb els infants, per avaluar i millorar de forma continuada les activitats.

Sisè. La qualitat educativa passa per la riquesa d’espais i metodologies. Més enllà dels continguts, les activitats extraescolars han de facilitar a l’infant o adolescent experimentar formes d’aprendre diferents de les que coneix en el temps lectiu, entrar en contacte amb altres espais, altres ambients, altres referents, altres situacions que posin en acció altres capacitats i competències.

Setè. L’impacte educatiu no pot ser rellevant si no es preveuen itineraris de progrés en els aprenentatges que permetin arribar a nivells avançats i d’excel·lència. Cal evitar un programa d’activitats iniciàtiques que comencen i acaben com un tastet sense continuïtat. Sigui des de la mateixa entitat que fa l’activitat o bé connectant amb altres organitzacions, cal garantir que les activitats poden proporcionar un recorregut d’aprenentatges progressius a l’alumnat que mostri interès a continuar.

Vuitè. Les activitats extraescolars han de contribuir a augmentar la implicació i acompanyament de les famílies. Per això, és important que fomentin activament la comunicació, la participació, la cooperació i interrelació de les famílies.

Novè. Un programa d’educació a temps complet ha d’abordar també les necessitats de suport educatiu i reduir les desigualtats que es donen per aquest motiu. En aquest sentit, un dels elements a preveure són espais supervisats i equipats per fer les tasques o deures escolars i recursos especialitzats per a l’alumnat amb més dificultats.

Aquestes orientacions les trobareu ampliades a la guia Extraescolars amb impacte: una guia per impulsar activitats fora escola que millorin l’equitat en l’èxit educatiu. El document és fruit d’un procés compartit de deliberació entre el Departament d’Educació i l’Aliança d’Educació 360 per posar en comú l’experiència dels Plans Educatius d’Entorn, experiències locals d’Educació 360 i l’avaluació internacional sobre impactes de l’educació a temps complet.

Facilita orientacions a dos nivells: un primer nivell per al disseny d’un programa coherent d’activitats extraescolars vinculat al territori o centre educatiu. I un segon nivell d’orientacions per assegurar la qualitat de les activitats particulars incloses dins del programa.

Per tant, la guia no només es refereix a les qualitats que han de tenir les activitats en si mateixes sinó també a les que ha de tenir el projecte d’educació a temps complet més ampli del qual formen part. Tal com s’explica a la publicació, “un programa d’activitats extraescolars ha de ser quelcom més que una juxtaposició d’activitats inconnexes: el programa, en conjunt, ha d’aportar a les activitats un valor afegit que no tindrien fora del programa”. Aquest valor afegit el dona, principalment, el fet de formar part d’una estructura estable de treball col·laboratiu entre centre educatiu, entorn i administració.

Com tot document, la guia pot ser llegida des de diferents perspectives, prioritats i expectatives, i per tant els missatges rellevants que se n’extreguin seran diferents. Tot i aquesta versatilitat, totes les possibles lectures porten a una mateixa crida a l’acció: apropieu-vos de l’eina, adapteu els continguts i consells a la vostra realitat i apliqueu-la per a millorar les oportunitats educatives d’infants i joves i per ampliar amb tots els recursos locals possibles el seu dret a l’educació.