Espais comunitaris: una oportunitat per connectar aprenentatges 

01 Juliol 2020

Espais_Comunitat_Educació360

L’emergència educativa ha obligat als municipis a buscar nous espais fora dels centres educatius, les darreres setmanes. Davant l’anunci que calia posar equipaments i serveis de la comunitat a disposició d’escoles i instituts per a poder dur a terme la seva activitat docent, són molts els ajuntaments que han elaborat un mapa d’espais educatius del seu territori.

Sembla que ara per ara, tal com es dibuixa el mes de setembre, però, aquest mapa no serà necessari. Només de forma excepcional en alguns municipis i només, en cas que les condicions sanitàries així ho requereixin, haurem de pensar en ocupar espais fora dels centres educatius. 

La fotografia dels recursos d’aprenentatge del territori, però, està feta. L’aprofitem? En molts casos, els ajuntaments han elaborat aquest mapa de nous espais de la mà d’entitats, equipaments i dels propis centres educatius. Més enllà de la cessió d’espais, però, hi ha la rica aportació que la comunitat pot fer a l’escola. Cal potenciar la tasca educativa que ja duen a terme equipaments com biblioteques, ateneus, museus, etc… per enriquir les experiències d’aprenentatge de tots els infants i adolescents, sense excepcions. 

Perquè no aprofitem aquesta feina per fer un pas més cap a una educació més comunitària, un pas més cap a un canvi en la concepció de l’educació? En definitiva, un pas més per legitimar un altre model educatiu que treballi, des la connexió entre escola i territori, que integri i aprofiti el potencial cultural i educatiu de la comunitat. I així, ampliï els aprenentatges i enllaci els diversos contextos d’aprenentatge.

Des d’Educació 360, hem recollit les propostes i reflexions dels representants de les diferents xarxes territorials de l’Aliança sobre les oportunitats que aquesta nova mirada sobre el territori ofereix al nostre model educatiu. L’oportunitat que ens dona la crisi actual d’avançar cap a una educació connectada.

Mapa dels recursos educatius de la comunitat

Espais_Educatius_RosaPitarch“Tot el què fins ara era intocable i estava solidificat ara pot ser considerat des d’una perspectiva diferent”. Així expressa Rosa Pitarch, cap del servei d’Educació de l’Ajuntament de Sant Cugat, una idea àmpliament compartida: que la crisi que estem vivint està fent que els diversos agents educatius es replantegin l’actual concepció d’educació, donant pas a una nova perspectiva que entén l’educació de manera més oberta, connectada i distribuida en el territori.  

El fet d’haver elaborat el mapa d’espais educatius del municipi, per exemple, “visualitza que tot són recursos públics i educatius, que formen part del mateix ecosistema i que, de fet, es tracta d’un contínuum educatiu”, on els infants aprenen en diversos espais i contextos d’aprenentatge de forma continuada i connectada. Per Albert Quintana, coordinador de la Xarxa Territorial d’Educació 360 de les Comarques Gironines, aquesta feina demostra “que es poden donar sinergies en totes les direccions i que aquest mapa de la proximitat dels àmbits i recursos educatius s’ha de tenir present, en tot projecte i ocasió”. 

Espais_Educatius_AlbertQuintanaQuintana alerta, però, que per tirar endavant col·laboracions com la cessió d’espais de la comunitat -que cal tenir sobre la taula- “és molt necessari un treball previ de preparació conjunta de l’espai perquè sigui realment un espai d’aprenentatge i després una taula de coordinació comuna entre els diferents agents educatius per tal d’anar superant les incidències que puguin sorgir. Si no és així, segurament es veuran les molèsties més que les oportunitats. I això seria no només deixar d’aprofitar una ocasió sinó que podria ser fins i tot contraproduent”. 

Explorant i treballant aquesta possibilitat de compartir espais, per part de la comunitat i l’escola, Raül Manzano, representant de la de la Xarxa Territorial d’Educació 360 de les Terres de Lleida, destaca la importància de comptar amb “les entitats que ja tenen una certa orientació educativa com poden ser els museus, les biblioteques, les ludoteques, els espais cívics, els centres d’esplai, els espais esportius, altres espais municipals. Penso, però, que no hauríem d’oblidar els espais a l’aire lliure i naturals de l’entorn proper les places i els carrers, els elements patrimonials que tenim a la vora, equipaments culturals. I, pensar en altres equipaments menys habituals potser alguna empresa, empreses municipals (jardineria…) cooperatives en el món rural, explotacions agràries… I, també entitats més del món social, ONGs i relacionades amb el tercer sector”.  

El que és important és explorar i aprofitar les activitats riques en aprenentatge que ofereixen aquests espais i involucrar als seus professionals com a experts que poden ampliar les experiències educatives de manera coordinada amb els docents.

Connectant aprenentatges dins i fora escola

Espais_Educatius_NúriaMarcoLa regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Amposta, Núria Marco ens diu que és el moment d’ampliar la nostra mirada per veure que l’alumnat té oportunitats d’aprenentatge tant dins com fora de l’aula, i que la connexió entre aquests aprenentatges permetrà millorar-los i aportarà beneficis a l’alumnat, als docents, a les famílies i a tota la comunitat”.

En aquest sentit, Pitarch explica que “la majoria d’instal·lacions municipals tenen objectius que volen provocar aprenentatges, no lectius, i posar-los al servei de l’escola lligant-los amb els aprenentatges curriculars, no hauria de ser gaire diferent ni difícil. Adonar-nos que hi ha contextos d’aprenentatges similars a l’escola i fora d’aquesta i que és possible enfortir aquesta xarxa d’agents educatius, pot ser molt beneficiós per a la comunitat”.

Per Albert Quintana, col·laboracions d’aquest tipus fan possible que “la metodologia del currículum millori perquè si se surt de l’aula se sent més la necessitat i la possibilitat d’innovar la metodologia educativa. Les oportunitats, però, no s’obren només per al temps lectiu i el currículum, es poden obrir també en imaginar col·laboracions en el temps no-lectiu que poden interaccionar amb l’aprenentatge a l’aula: plans i clubs de lectura, promoció de l’esport, del teatre, de la música, de les audiovisuals…”.

Espais_Educatius_RaülManzanoD’altra banda, Raül Manzano afirma que el que és clau és “promoure que allà (als espais fora de l’aula) passin coses diferents, que l’alumnat pugui donar sentit a aprendre en un altre espai i amb d’altres agents educatius” i apunta la necessitat “d’una figura de mediació i facilitació per donar suport a les entitats en aquest rol de suport educatiu”. A més, es mostra convençut que “si aquesta feina es podés fer bé seria reversible i l’entitat aniria també a l’escola”. També afegeix una altra proposta “flexibilitzar els temps i integrar l’educació escolar amb l’educació amb el lleure, de manera que es podés generar vinculació i sinèrgies, entre ambdós àmbits educatius”.

L’excepcionalitat potencia la transversalitat 

Han estat molts els ajuntaments que han treballat aquesta fotografia educativa, que han mapejat els recursos i equipaments del municipi amb la implicació de la pròpia comunitat. La major part dels agents educatius consideren que aquesta col·laboració ha de ser especialment més intensa si tenim en compte que davant de les creixents desigualtats educatives, la suma d’esforços, el treball cooperatiu i l’optimització de recursos esdevenen solucions centrals. 

Núria Marco té clar que més que mai “hem de fomentar espais de trobada que permetin als diferents agents educatius treballar conjuntament per l’educació de tots els infants i joves de la ciutat. Actualment ja n’existeixen, com el Consell Escolar Municipal o les trobades de la Xarxa Territorial d’Educació 360, i n’hi ha que es crearan en breu”.  Es tracta, en definitiva, de fer d’aquests espais de coordinació un motor per impulsar nous projectes comunitaris orientats a l’equitat on participin tots els agents compromesos amb l’educació

També, amb visió municipal, Rosa Pitarch destaca com “aquesta nova situació ha posat de relleu la necessitat imperiosa de treballar transversalment i per projectes amb els altres serveis. Malgrat aquesta és una idea que ja fa temps que hi és, la realitat ens diu que costa i que és fa efectiva quan s’hi posen molts recursos o en situacions excepcionals, com ara. A Sant Cugat aquesta coordinació ja l’hem posat en funcionament en l’organització de les activitats d’estiu, on s’ha creat un espai de trobada entre diferents àrees, Esports, Cultura i Joventut, Polítiques social i Educació com a grup estable i les àrees de logística i serveis urbans han estat al nostre servei per procurar tenir-ho tot a punt, des de la coordinació de la cessió d’espais sense sobrepassar aforaments, neteja, necessitats de gels hidroalcohòlics i altres elements de seguretat sanitària, coordinació de la cessió d’espais de via pública, parcs, jardins… En aquesta coordinació hi han estat presents totes les activitats d’estiu, els casals dels centres educatius de primària sota una proposta conjunta de les 12 escoles públiques per part de la coordinadora d’AFA’s de la ciutat, els casals esportius municipals i les entitats d’educació en el lleure”.

Connexions duradores 

Des de l’Ajuntament de Sant Cugat, Rosa Pitarch adverteix que moltes iniciatives han nascut de necessitats i aquest nou escenari ens dóna l’oportunitat de donar un tomb i de contextualitzar els aprenentatges molt més enllà de l’escola. No és res nou, sabem que moltes d’aquestes experiències educatives són més duradores si es donen fora dels contextos educatius curriculars, però encara costa admetre que la connexió entre elles és molt més valuosa. La perdurabilitat d’aquestes connexions dependrà de la intencionalitat i de l’entesa entre els diferents agents educatius. Cal afavorir aquests espais de trobada i legitimar-los per part de totes les administracions”.

En aquesta línia, Albert Quintana diu que arapot ser molt important el paper dels ajuntaments per acompanyar, relligar i fer avançar les llavors de coordinació i de treball en comú d’aquests serveis. En aquest sentit, és molt important també l’actitud de predisposició i obertura dels diferents professionals davant una possible feina de col·laboració que pot anar més enllà d’aquesta situació d’emergència”. 

“El fet de fer aquestes petites aliances pot donar més sostenibilitat i generar llavors per a què hi pugui haver més col·laboracions futures”. Raül Manzano té clar que l’ingredient principal en aquest nou escenari és “el convenciment que la mirada d’Educació 360 és un principi irrenunciable. La mateixa situació de confinament viscuda i la complexitat del moment poden portar-nos a afrontar-la, des d’una perspectiva particular i molt interna dins el propi centre. Aquest vessant sens dubte hi ha de ser, però percebo que en aquests moments l’escola i l’educació necessitem més que mai considerar, interactuar i construir amb l’entorn proper”.