Treball en xarxa, reconeixement dels agents educatius i més finançament: idees més compartides als espais de debat

12 Febrer 2020

Espais diàleg i reflexió_Educació360
Espais diàleg i reflexió_Educació360

Espais de participació i de trobada que fomentin el treball en xarxa; trencar les barreres dels temps i espais educatius; reconèixer i visibilitzar oportunitats i agents educatius del territori; comptar amb un finançament que garanteixi l’equitat… Aquestes són algunes de les idees que més s’han repetit als 5 espais de trobada i reflexió, que han tingut lloc a la Jornada Anual d’Educació 360 d’aquest any Ecosistemes educatius 360: territoris connectats per l’equitat.

Cadascun dels espais ha abordat un dels tipus de connexió necessària per l’impuls dels ecosistemes educatius locals: la connexió d’agents, d’espais, de temps educatius… A partir de l’experiència de tres pràctiques educatives que treballen amb clau d’equitat, des de la connexió, s’ha generat un treball col·lectiu. Professionals de diversos sectors educatius han compartit solucions als reptes de com impulsar accions, al seu territori, per generar itineraris educatius que connectin del dins i fora escola, com garantir l’equitat i molts d’altres.

Els dinamitzadors dels 5 espais de reflexió i debat ens expliquen les idees principals que han sorgit de cadascun d’ells:

Espai 1 – Com ampliem les oportunitats educatives connectant els agents del territori?
Raül Manzano, membre de la Xarxa Territorial de les Terres de Lleida de l’Aliança Educació 360 i tècnic del CRP del Segrià:
 

  1. Aprofundint en models de democràcia participativa

Les tres experiències que es presenten, des del municipi i des de l’escola, mostren que cal generar espais per a l’autèntica democràcia participativa. Això vol dir, que cal repensar els òrgans i estaments per a la participació, des de la perspectiva de la horitzontalitat, la voluntat de servei, connexió amb la realitat i les necessitats del territori i amb una perspectiva oberta, inclusiva, interactiva i col·laborativa. Tot plegat donant el veritable sentit al treball en xarxa

2. Generant espais de participació per a l’aprenentatge i la convivència

Els espais de participació són en si mateixos una eina per a l’aprenentatge –personal i organitzacional- de qui hi participa i alhora un model per a la convivència. Per això, han de poder ser de qualitat. Entenent la qualitat com a espais segurs i respectuosos amb la diversitat de les entitats, dels territoris, de les persones i dels seus temps; com a espais on hi ha una escolta activa a la realitat, a les necessitats de les persones i de les organitzacions, on els agents implicats tenen veu i se senten escoltats; com a conseqüència de tot plegat participar vol dir poder incidir en la presa de decisions reals.

3. Incidint de manera efectiva en polítiques que afavoreixen l’equitat

El model que s’està dibuixant té com a horitzó generar oportunitats educatives, des del territori i a partir dels agents del territori, a totes les persones que hi viuen. I, cal remarcar la paraula, totes perquè cal tenir una mirada oberta i inclusiva per a què tothom hi pugui tenir lloc, independentment de les diferències. Per fer-ho possible, cal generositat, les persones i entitats han de cedir poder i alguna part dels propis interessos en benefici del bé comú. El lideratge d’aquests espais es considera fonamental per poder fer efectiva aquesta mirada. Finalment, es remarca la conveniència de confluir en les voluntats de les persones, de les entitats, dels professionals i dels representants polítics. La distribució dels recursos hauria de ser coherent amb aquest plantejament. Tot plegat per ajudar a tothom a desenvolupar el seu projecte de vida amb qualitat, amb tots els recursos que pot oferir el seu entorn i, sobretot aprenent amb dels altres i amb els altres i creixent conjuntament.

Espai 2 – Com generem comunitat compartint i connectant espais?

Núria Larroya, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica:

 

El treball en xarxa és primordial i això ho sabem i en tenim constància en múltiples experiències arreu del territori. Però cal visibilitzar a tots els agents que hi intervenen en el procés d’una educació amb mirada 360, perquè cal posar en valor tot l’esforç conjunt que es fa dia a dia.

És necessari una actitud activa, un canvi de mirada, cap endins i cap enfora per tal d’acompanyar i compartir els processos educatius que ens envolten. Cal canviar a estructures que ens ajudin a aconseguir la transversalitat dels diferents actors educatius. Hem de trencar amb el compartiments estancs, ens hem de veure i escoltar.

Els projectes compartits en els diferents espais educatius fa que es construeixin vincles i els vincles són el fonament del canvi de la cultura educativa on infants i joves són els protagonistes del seu aprenentatge i on hem d’acompanyar i compartir aquest procés.

Espai 3 – Com promovem els itineraris educatius connectant el dins i fora escola?

Moisès Esteban, professor de psicologia evolutiva i de l’educació de la Universitat de Girona

  1. A través del reconeixement i visibilització de les oportunitats i recursos educatius del territori

L’exemple de la Universitat del Temps Lliure promogut per diferents centres educatius i entitats i que forma part de la cooperativa +Educació n’és un bon exemple. El passaport permet visibilitzar i reconèixer els aprenentatges realitzats per infants i famílies en les diferents activitats, bàsicament gratuïtes, en que hi participen i que estan “ofertades” per les entitats i equipaments del barri (districte de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona).

  1. A través de les arts en el seu sentit més ampli com a vehicle per vincular educació i cultura tot promovent el descobriment i vinculació amb l’entorn

El projecte Descobrim Bordils, a través de la fotografia i el cinema que realitzen alumnes de P3 a 6e de l’Escola Bordils, conjuntament amb l’associació A Bao A Qu, promou un recorregut, un itinerari per conèixer persones, oficis i llocs de Bordils. També la música, dansa i teatre promogudes en el projecte EducArtS per a diferents escoles de la zona nord de Nou Barris de Barcelona, acompanya l’estat emocional de l’alumnat -treballant les emocions, gestió de la violència i les actituds entre l’alumnat- i desenvolupa les competències lingüístiques (enriquiment vocabulari, comunicació).

  1. A través de l’establiment de xarxes educatives locals participades i de l’ampliació i connexió dels agents, recursos, espais i temps educatius

En el cas del projecte Descobrim Bordils, entre l’escola i l’associació A Bao A Qu, i per suposat, amb els agents i espais del poble. En el projecte EducArtS, s’ha creat una xarxa que inclou les escoles que en formen part, així com els talleristes, professionals i veïns del barri. A la Universitat del Temps Lliure, la pròpia cooperativa +Educació, els centres educatius del barri i les entitats, serveis i equipaments participants.

Espai 4 –  Com afavorim el contínuum educatiu connectant el temps lectiu i no lectiu?

Lídia Garcia, tècnica assessora Educació 360. Gerència de Serveis d’Educació. Àrea d’Educació, Esports i Joventut

 

Connectar temps és una de les principals idees força de l’Educació 360. Ens cal tancar les barreres entre el temps lectiu i no lectiu i passar a parlar de contínuum educatiu, parlar de temps educatiu.

Connectar és el que ens permet avançar amb equitat i generar itineraris personalitzats significatius, creant ponts entre el que passa dins l’escola i fora d’ella, impulsant estratègies de flexibilització d’horaris, generant equips multidisciplinars que dissenyin activitats educatives que incloguin temps de migdia, crèdits fora escola o suport educatiu, i tot sempre dins el projecte educatiu de centre.

Per a connectar ens cal tres coses: conèixer els agents d’un territori, generant espais de trobada; reconèixer els agents del territori, generant valor educatiu en totes les propostes i compartir projectes educatius posant sempre a l’infant al centre de la proposta.

Espai 5 – Com avancem cap a l’equitat des dels ecosistemes educatius locals?

Laia Monterde, investigadora social i consultora

  1. Les barreres per a l’equitat tenen relació amb:
  • El nombre i qualitat de les oportunitats educatives d’un territori
  • La vulnerabilitat de les persones a nivell econòmic, emocional, legal, comunicatiu (idiomàtic/cultural…)
  • La manera com els agents educatius entenem el treball en xarxa, que no és col·laborar en projectes concrets, sinó construir junts un projecte comú
  1. Les estratègies per promoure l’equitat són: 
  • Partir de les potencialitats i no de les mancances dels col·lectius o persones a qui volem implicar
  • Empoderar la persona, escoltar què necessita i acompanyar-la en aconseguir els reptes que es proposi
  • Disposar d’espais de treball en xarxa estables, que facilitin relacions improbables (com per exemple, entre educació i urbanisme) i tenir una perspectiva comunitària
  1. Els reptes per promoure l’equitat com a ecosistemes educatius: 
  • Saber gestionar bé els temps perquè els projectes es construeixin conjuntament entre els agents però alhora “passin coses”
  • Disposar de finançament per poder millorar l’equitat és clau i està estretament relacionat amb la voluntat i el compromís polític a diferents nivells administratius
  • El canvi de mirada dels professionals respecte als col·lectius o les famílies, de treballar “per a”a treballar “amb”.