Educació 360 fa una crida a passar del consens a l’acció per impulsar l’educació a temps complet a tot el territori

12 Maig 2022

  • La jornada anual de l’Aliança Educació 360 ha reunit experiències de tot el territori per compartir aprenentatges i posar en valor el lideratge municipal per garantir oportunitats educatives als infants i joves.
  • Portugal, l’experiència internacional convidada a la jornada, ha guanyat reconeixement internacional gràcies a una política d’educació a temps complet que al llarg dels darrers 15 anys ha aconseguit millorar els resultats educatius i reduir dràsticament les desigualtats i l’abandonament.
  • Catalunya compta des de fa anys amb municipis i territoris que lideren oportunitats d’aprenentatge comunitàries. Cal invertir decididament en programes que ampliïn el dret a l’educació per fer un salt de les experiències actuals a canvis sistèmics que arribin a tots els joves.
  • Un ecosistema educatiu robust i connectat ens fa més forts i resilients contra les desigualtats educatives: hi ha un consens creixent per passar d’una educació centrada en l’escola a una educació connectada i distribuïda en el territori.
  • Ajuntaments, entitats, consells comarcals, agrupacions… demostren dia a dia que les comunitats com a espais d’aprenentatge són una solució emergent a molts reptes i necessitats actuals. Ara és moment de tenir una política d’educació a temps complet que ampliï el dret a l’educació i eviti que les desigualtats educatives guanyin terreny.

La pandèmia de la Covid-19 i les conseqüències posteriors ha exposat inequitats sistèmiques i ha eixamplat desigualtats existents, també educatives. Un augment de les desigualtats socials, de noves formes d’aïllament social, pobresa i exclusió que representa desafiaments importants per a molts territoris.

Davant aquests reptes comunitaris, respostes comunitàries. Les escoles soles no poden i no han de fer front soles als reptes actuals, i per això les comunitats com a espais d’aprenentatge, d’oportunitats i de suport a les necessitats de joves, famílies i educadors són una solució emergent a molts desafiaments actuals. Un ecosistema educatiu robust i connectat ens fa més forts i resilients contra les desigualtats educatives, i per això ens calen més estructures, iniciatives i recursos per garantir la connexió d’agents comunitaris i d’entorns d’aprenentatge a tots els municipis.

Cal ampliar el dret a l’educació per evitar que les desigualtats augmentin.

En un moment crític com l’actual, és especialment important invertir en programes que ampliïn el dret a l’educació i eviti que les desigualtats educatives augmentin. Garantir l’educació més enllà de l’escola a tots els infants i joves, sigui quina sigui la situació socioeconòmica de les seves famílies, requereix de la complicitat i compromís de tots els actors educatius del territori.

Enguany, la Jornada anual de l’Aliança Educació 360 ha ressaltat el potencial transformador que tenen les iniciatives d’educació a temps complet. L’acte final ha comptat amb la presentació de 12 experiències 360 de diferent temàtica i liderades per agents diversos de tot el territori, i amb el testimoni del cas portuguès amb Pedro Abrantes, investigador de la Universitat de Lisboa i membre del gabinet del Ministre d’Educació del Govern Portuguès del 2016 al 2020, i Antonio Correia Pinto, regidor d’Educació de l’Ajuntament de Matosinhos.

La jornada L’impuls transformador de l’Educació a temps complet representa la cloenda a la #Primavera360, que ha aglutinat un centenar d’activitats a més d’una trentena de pobles, barris i ciutats de Catalunya. La iniciativa descentralitzada ha evidenciat que ja són moltíssimes les experiències compromeses amb una educació equitativa que ampliï les oportunitats educatives més enllà de l’escola per a tots els infants i adolescents.

Educació 360 ha contribuït a que, en els darrers anys, s’hagi aconseguit un consens ampli al voltant de la importància de les extraescolars i les activitats del lleure de base comunitària. Tenim la sort de comptar amb molts municipis i ajuntaments de tot el país que estan liderant propostes i iniciatives molt potents… però encara hem de seguir remant col·lectivament per aconseguir que el canvi sigui sistèmic.

A Catalunya encara no hi ha un reconeixement ni una inclusió del lleure educatiu en les polítiques educatives en el nivell en què s’ha desenvolupat a Portugal, que gràcies a una aposta de país ha aconseguit garantir que tot l’alumnat, sobretot el més vulnerable, pugui accedir a una oferta educativa de tarda complementària a l’educació lectiva. Existeix a escala local i de la Generalitat una trajectòria d’iniciatives, plans i programes coherents amb una política d’educació a temps complet, però no hi ha un marc normatiu ni estructures de finançament estables. És necessari fer un salt de les experiències actuals a un canvi generalitzat i universal.

L’experiència de Portugal: 15 anys apostant per l’educació a temps complet

Portugal ha guanyat reconeixement internacional gràcies a una política educativa que, de manera sostinguda, ha aconseguit millorar els resultats educatius i reduir dràsticament les desigualtats i l’abandonament escolar en els darrers quinze anys.

Descarrega la publicació Portugal: Escola a Tempo Inteiro, una política de país

Part de l’èxit d’aquesta política és el desplegament del programa Escola a Tempo Inteiro, que ha consolidat la consideració de les activitats de lleure com a una política educativa de primer ordre. Situar com a objectiu de país d’oferir als infants l’accés a activitats d’educació no formal, garantint que totes les escoles ofereixen als infants de 6 a 10 anys activitats d’enriquiment curricular, en col·laboració amb el món municipal i amb les entitats comunitàries, és el pilar d’una de les polítiques d’educació a temps complet referents a Europa.

Una de les peces d’aquesta política ha estat la generalització de les escoles a temps complet, impulsades l’any 2005 arran d’una reforma educativa del Ministeri d’Educació i implementada mitjançant acords de col·laboració i finançament amb els Ajuntaments i les direccions escolars.

La reforma suposava l’ampliació de l’horari d’obertura de les escoles de primer cicle de Primària (dels 6 als 10 anys d’edat) fins a les 17:30 de la tarda, i una diversificació de les activitats educatives del projecte educatiu a través de les AEC (Atividades de Enriquecimento Curricular). L’objectiu de la reforma era principalment contribuir a reforçar la base d’aprenentatges de Primària, l’equitat en l’accés a activitats d’educació no formal i l’ajust entre els temps escolars i laborals de les famílies.

Gràcies a una aposta de país, Portugal ha aconseguit garantir que tot l’alumnat, sobretot el més vulnerable, pugui accedir a una oferta educativa de tarda.

La reforma que va impulsar l’Escola a Tempo Inteiro suma ja més de 15 anys de recorregut. Va aconseguir mantenir-se tot i la crisi de 2008 gràcies a un pacte social i polític sòlid, i actualment és un model d’escola consolidat que gaudeix d’una àmplia acceptació. Actualment, es considera el programa ja plenament consolidat i naturalitzat per part de les famílies, que han estat el principal aval d’aquest model escolar enfront de les resistències inicials de part del professorat i d’alguns partits polítics.

Fruit d’aquesta elevada implementació, es pot afirmar que s’ha aconseguit garantir que tot l’alumnat, sobretot el més vulnerable, pugui accedir a una oferta educativa de tarda complementària a l’educació lectiva.

L’avaluació de l’Escola a Temps Complet feta per Fialho (2013), de la Universitat d’Évora, i els subsegüents informes de la Comissão Coordenadora de la Direção-Geral da Educação, indiquen que, segons els docents i el personal tècnic AEC consultats, les AEC:

  • Reforcen els aprenentatges curriculars de 1r cicle de Primària.
  • Milloren l’autonomia en l’aprenentatge i les competències socials de l’alumnat.
  • Faciliten la transició al 2n cicle de Primària.
  • Augmenten la motivació pels aprenentatges i la implicació de l’alumnat en l’aprenentatge.

D’altra banda, les enquestes de la darrera avaluació (curs 2016‑2017) indiquen que les famílies atribueixen a les activitats d’enriquiment curricular una importància elevada en l’èxit escolar dels fills i filles, i valoren la relació dels seus infants amb els educadors i els aprenentatges assolits. També l’alumnat mostra una satisfacció elevada.

L’avaluació del 2013 mostrava així mateix que els principals motius de famílies i alumnes per participar en les activitats d’enriquiment curricular són de tipus educatiu i d’èxit acadèmic, molt per sobre de les raons relacionals, d’entreteniment o conciliació. De fet, les famílies assumeixen que no portar-hi els infants suposa un desavantatge per al seu rendiment escolar.

L’experiència de Portugal exemplifica també que la consolidació d’una política d’educació a temps complet i la seva supervivència a canvis de govern, requereix aconseguir un consens ampli de forces polítiques i socials sobre la desitjabilitat del model. Altrament, la política pot quedar en una experiència efímera i de partit.