Cap a la tarifació social de les extraescolars: la lluita contra la desigualtat s’ha der fer dins i fora les aules

05 Maig 2020

Fotografia cedida per Riborquestra
"L’actual crisi educativa està generant una triple desigualtat en l’accés als aprenentatges fora de l’escola sobre els infants amb menys recursos"
Entrevista
Sheila González
Fotografia cedida per Riborquestra
"L’actual crisi educativa està generant una triple desigualtat en l’accés als aprenentatges fora de l’escola sobre els infants amb menys recursos"

Entrevista
Sheila González
doctora investigadora postdoctoral al Departament de Sociologia de la UAB
  • L’actual crisi educativa està generant una triple desigualtat en l’accés als aprenentatges fora de l’escola sobre els infants amb menys recursos
  • El 70% de les activitats extraescolars no se segueixen fent durant el confinament. Les famílies més vulnerables, que ja en tenien menys accés, són les que més en prescindeixen
  • Així es desprèn de l’estudi sobre Confinament i condicions d’aprenentatge, elaborat per Xavier Bonal i Sheila González del departament de sociologia de la UAB
  • L’estudi, en format d’enquesta, recull les dades de 35.937 famílies i de 59.167 infants entre 3 i 18 anys, en les dues primeres setmanes de confinament

El 94% dels infants de primària de famílies amb estudis universitaris realitzen alguna activitat extraescolar davant el 61% de nens i nenes de famílies amb estudis obligatoris. Aquesta diferència s’ha fet ja més gran amb el confinament, en què el 70% d’aquestes activitats s’han deixat de fer. Qui més les mantenen, de nou, són les famílies amb estudis superiors (33%) davant les que tenen un nivell d’estudis obligatori (25%) i que les que tenen ingressos més baixos. També els infants amb rendes més baixes seran les que es donaran de baixa, en un futur proper, davant la pèrdua dels llocs de treball familiar i el canvi de cicle econòmic. Aquesta triple desigualtat que s’està produint i que pot agreujar-se el proper curs a l’hora d’accedir als aprenentatges del fora escola és la que posa en evidència l’estudi Confinament i condicions d’aprenentatge

L’estudi, en format d’enquesta, recull les dades de 35.937 famílies i de 59.167 infants entre 3 i 18 anys, en les dues primeres setmanes de confinament i ofereix una fotografia interessant de les extraescolars abans del confinament. A banda de les dades sobre les hàbits de consum d’aquestes activitats, en funció de la renda i del nivell d’estudis, destaca el fet que només el 27% de les extraescolars es realitzen en la mateixa escola.Per tipologia, les més realitzades normalment són, per aquest ordre, esports, idiomes i activitats artístiques (música, dansa, teatre). Per nivell de renda, els esports i el reforç escolar estan més presents en les famílies d’ingressos més baixos i música i idiomes, en les famílies de renda més elevada.

Parlem sobre els resultats de l’estudi i també sobre les accions per combatre els efectes de l’actual crisi educativa, amb una de les seves autores, Sheila González Motos, doctora i investigadora postdoctoral al Departament de Sociologia de la UAB. Quines són les dades més preocupants?

L’enquesta ens permet veure que hi ha desigualtats de partida i que el confinament les està agreujant. Els resultats apunten que l’escletxa s’està fent més gran i que tindrem una diferència major entre els infants vinculats a les extraescolars i els que no ho estaran.

Les extraescolars, ara mateix, són una finestra cap a l’exterior, una oportunitat per continuar amb la normalitat i per seguir aprenent, però hi ha infants que no gaudeixen d’aquestes activitats i tornen a ser, un cop més, els de perfil socioeconòmic més baix.

El que resulta preocupant és que, quan tornem a la normalitat serà difícil recuperar l’escletxa que s’ha obert. Mentre el fora escola sigui de pagament i la situació econòmica empitjori (en 15 dies, el 20% dels participants que han contestat a l’enquesta que hem fet ha perdut la feina), es dispararà encara més el número d’infants que abandona les extraescolars. 

Quines són les extraescolars a les que més han renunciat les famílies? 

Hem vist com les extraescolars que més s’han abandonat són les que es realitzen als centres educatius, un 83% davant del 63% de les que es fan fora de l’escola. També les esportives i les que es practiquen en espais oberts són les que han patit més la crisi… Les activitats que més s’han mantingut són les que es poden realitzar a distància i online: idiomes i els aprenentatges musicals que són els que realitzen els infants de famílies amb més recursos. 

La major part deixa de fer les activitats perquè no hi ha alternativa (sobretot en el cas de les que es fan des dels centres educatius), però ens ha cridat molt l’atenció que un 25% de les famílies que feien reforç escolar han decidit prescindir de les classes, tot i tenir alternatives. També, en aquest cas, s’han desvinculat principalment les famílies amb estudis obligatoris. Pensem que això succeeix perquè hi ha una mirada molt instrumental sobre aquestes activitats i, si no hi ha escola, és a dir, no hi ha deures, són despeses prescindibles. A més, el reforç escolar és un suport a qui recorren principalment les famílies amb renda més baixa.

Davant d’aquest escenari, quines polítiques creus que s’han de dur a terme?

El primer que hem de tenir clar és que el temps fora escola no és un caprici sinó que és educació i que la lluita contra la desigualtat s’ha de fer dins i fora les aules.

En segon lloc, també hem de ser conscients que el gran valor del fora escola és la barreja. Cal potenciar els espais heterogenis i no crear “casals pels pobres” sinó fer les extraescolars el més accessibles possibles a tothom. I això vol dir que els que tenen més estatus hauran de pagar més, que potser hauríem de tendir cap a sistemes de tarifació social de les extraescolars. 

Un altre aspecte a revisar és l’oferta fragmentada de lleure, que no ajuda… És fonamental que hi hagi més coordinació entre totes les empreses de lleure per poder donar una resposta, entre totes. Això vol dir que l’escola de música i el cau s’hauran de coordinar perquè mentre que uns infants estiguin fent una activitat, els altres en faran una altra (si hem de treballar amb grups més petits). El del lleure és un sector molt competitiu, però s’hauran de crear sinèrgies i el rol de l’administració ha de ser el de vetllar perquè tots els nens i nenes tinguin un mínim d’activitats fora escola al seu abast. 

També cal garantir la qualitat. En l’àmbit del lleure, no és només important el que fas, sinó com ho fas. Hi ha molts nens i nenes que estan becats amb extraescolars en zones més vulnerables, però no tenim clar que la qualitat d’aquestes sigui la mateixa que un nen o nena en un altre barri o municipi del país. No val dir que en fan, sinó que en facin de qualitat. 

Moltes veus apunten l’estiu com a primera eina per lluitar contra aquesta doble desigualtat. Quins són per a tu els ingredients necessaris per a l’oferta educativa d’aquest estiu?

Segons la meva opinió, els ingredients imprescindibles per oferir un estiu per gaudir de l’aprenentatge haurien de ser els següents: 

– definir prioritats d’aprenentatge per edats

– acompanyament emocional complementari de l’acompanyament educatiu

– suport a la lectura (hi ha infants que actualment no estan llegint amb adults)

– reforçar les habilitats bàsiques i l’interès per l’aprenentatge

– plantejar l’educació com a dret i no com a deure

– coordinació dins i fora de l’escola

– ajuntaments com a coordinadors i també com a finançadors 

I quin paper hi haurien de jugar els centres educatius?

No podem plantejar l’estiu com unes vacances normals. Hi hauria d’haver una franja horària d’aprenentatge formal. Els infants han de tenir una vinculació amb l’aprenentatge abans que comenci el curs. Hi ha molts nens i nenes que s’han desvinculat totalment de l’escola i es fa imprescindible que aquest estiu hi hagi una connexió amb la lectura, amb el coneixement abstracte i després: lleure i lleure… 

A més, molts infants estan en situacions familiars molt dures i alliberar els infants de la pressió de casa és una necessitat. Si aquests aprenentatges es donen en el marc escolar, aquests infants hi aniran, però en d’altres espais, probablement no. I si no poden anar-hi tots, per les condicions sanitàries, que s’obrin les portes als col·lectius més vulnerables. 

I aquest setembre, per on cal començar?

Al setembre, ens hem de plantejar a quines escoles cal més reforç del fora escola. Hem de prioritzar el lleure als que tenen més baixa renda. En aquest sentit, la tarifació social és més justa i segrega menys. I després de 6 mesos de parada, amb les escoles tancades, a l’inici del nou curs, els aprenentatges del fora escola ens han de servir per detectar mancances, tractar les emocions i no per repetir coneixements acadèmics. 

Pel que fa al paper de l’administració local, ha de prioritzar l’acompanyament a les famílies més vulnerables, en aquest moment de crisi econòmica, també econòmicament. Els governs locals són el vincle entre els recursos que ofereixen escoles i la resta dels del municipi i han de fer un paper clau de coordinació

Tot plegat comportarà un canvi de mentalitat sobre el fora escola, des de l’administració a les famílies. És així?

Haurem de canviar el xip perquè el lleure no estarà al nostre abast com fins ara. A més, segons quines siguin les condicions que imposin les autoritats sanitàries,  moltes de les extraescolars no es podran fer en les mateixes condicions D’altres, si s’han de fer en grups més petits, seran més cares…