La societat post-Covid ens està posant de manifest que cal impulsar una gran transformació en l’abordatge dels reptes que s’han accelerat amb la crisi sanitària, en el marc d’una conjuntura de crisi social i econòmica sense precedents que s’està manifestant globalitzadament.

Aquests nous abordatges necessàriament hauran de partir d’una reflexió que vagi més enllà de l’anàlisi de l’estat de la qüestió si realment es volen impulsar transformacions. Hauran de ser crítics no només amb la revisió dels resultats, sinó que també s’haurà de qüestionar el propi enfocament, les metodologies d’abordatges i innovar en l’aposta d’estratègies. I tot això en un context d’urgència, i en molts casos, d’emergència social.

La innovació en aquest context implica necessàriament compartir amb tots els agents i fer partícip a la societat, però també reconèixer el marge de l’assaig-error. És des d’aquesta perspectiva i amb una voluntat constructiva oberta a la reflexió col·lectiva, que hem entomat el repte de compartir unes primeres reflexions en el marc del debat de les activitats de lleure educatiu per adolescents.

Us avancem que, tot i que integrem algunes qüestions pràctiques (estratègies concretes), l’objectiu d’aquest article se centra en començar a focalitzar les línies que impulsin un debat en la pròpia perspectiva d’enfocament per tal d’impulsar una transformació real en les polítiques públiques d’adolescència.

Una etapa vital que cal (re)conèixer

Si atenem als reptes que s’han presentat i s’han fet més evidents per als col·lectius d’adolescents una de les primeres reflexions, és la seva invisibilitat com a col·lectiu tant en la societat com en el desplegament de polítiques públiques. Aquesta afirmació, però, implica alguns matisos.

És evident que s’han desplegat polítiques públiques d’adolescència i moltes amb èxit, sobretot pel que fa a activitats de lleure educatiu. Aquestes, però, s’han desenvolupat amb moltes limitacions pel que fa a un marc específic tant estratègic com operatiu. Aquestes limitacions s’evidencien amb la inexistència als cartipassos de les administracions de la referència a adolescents, en la inexistència de la figura referents professionals específics i en els abordatges sense coordinacions ni objectius compartits que es fan a través de les diverses actuacions que es despleguen.

Tant és així que se’ns fa necessari abordar el debat vers la pròpia terminologia de les activitats de lleure educatiu per adolescents. Parlem indistintament d’activitats fora escola, de lleure educatiu, d’activitats en genèric per adolescents; no s’ha trobat una terminologia que s’adapti a les necessitats dels i les adolescents i que destaqui la seva vessant educativa, transformadora.

Canvis socials i transicions vitals entre els i les adolescents, que cal posar en el centre

Aquestes limitacions en el propi enfocament tant estratègic com terminològic es relacionen amb els abruptes canvis que s’han donat en les seves transicions. Canvis en el sistema educatiu (entrada als Instituts als 11 o 12 anys), canvis socials (accés a internet i dispositius, desenvolupament massiu de continguts per aquest “target” poblacional amb dèficits en la legislació i els controls parentals, canvis evolutius (avançament del seu desenvolupament hormonal i físic), etc.

Aquests canvis han derivat en noves necessitats, que es manifesten en un avançament de les seves necessitats (des de la perspectiva de cicle vital i des d’aquesta perspectiva també s’hauria de tenir en compte la darrera etapa de l’educació primària), però també hi han sorgit de noves necessitats.

A aquestes necessitats (les de reducció d’edats i les noves) des de l’elevada estructuració i parcel·lació de les polítiques públiques no han sigut prou àgils per adaptar-se. Sí que és veritat, que s’han desenvolupat algunes experiències vinculades a aquesta nova concepció de les polítiques públiques des dels cicles de vida; però sobretot, en el nostre territori, s’ha donat resposta des dels Serveis de Joventut. Tot i que en moltes ocasions s’han desplegat projectes d’adolescència en detriment del desplegament de projectes de joventut.

Per tant, s’hauria de fomentar una necessària reflexió i una mirada global a com s’integra d’una manera efectiva el desplegament dels cicles de vida en la política pública, i molt especialment la dels col·lectius d’adolescents i pre-adolescents.

Reptes per a les estratègies de partida

Un dels primers reptes seria disposar de coneixement sobre les activitats per adolescents, d’una manera global en els territoris. Per tal d’analitzar-ho hauríem de tenir en compte l’anàlisi de la darrera etapa de primària i analitzar si estan donant resposta a les necessitats dels i les adolescents.

És essencial repensar els Instituts com a espais comunitaris, s’han de desplegar estratègies partint de la base que un dels grans reptes que tenim com a societat són les elevades taxes de fracàs i d’abandonament educatiu prematur i que el “fora escola” planteja grans oportunitats en el treball vers aquests grans reptes.

Des d’aquesta perspectiva és essencial també integrar la visió d’adolescents a l’espai públic, s’hauria de crear una xarxa d’espais adolescents a les ciutats (espai a la Biblioteca, espai a les places i carrers, espai als parcs i zones verdes, espai a les activitats esportives, etc.). Però tal i com s’està desplegant a molts territoris, amb una obertura d’aquests espais en el marc d’un projecte integral de medi obert.

Desplegar un projecte integral de participació, tenint molt en compte la qualitat democràtica: promoció d’espais formals de participació tenint en compte les transicions, reconèixer el valor de l’associacionisme educatiu, donar rellevància als grups informals i potenciar les AFA’s a secundària.

Per tots aquests motius (i molts d’altres que no hem pogut sintetitzar en aquest breu article), cal una nova mirada no només en l’abordatge de les activitats per adolescents sinó de les polítiques públiques adreçades als col·lectius d’adolescents.