Eloi Mayordomo, politòleg expert en serveis socials, participació i infància. @eloimm

La incorporació dels infants en les activitats fora-escola contribueix a l’adquisició d’habilitats i competències personals i socials. No obstant, els infants en situació de major vulnerabilitat econòmica presenten uns índex de participació més baixos, una situació que s’explica per la barrera d’accés que representa el pagament a l’activitat i la dificultat de desenvolupar l’oferta en els territoris amb un capital social i econòmic més feble. En l’article s’analitza la necessitat que els poders públics actuïn per desenvolupar l’oferta en aquells indrets més desafavorits com una estratègia per garantir la igualtat d’oportunitats dels infants i adolescents.

La importància de les activitats fora-escola

Des de fa alguns anys ens trobem en un procés d’empobriment d’una part cada cop més significativa de la societat. A aquest cal sumar-hi ara la pèrdua de la capacitat de compra de les famílies a causa de la inflació, que contribuirà a contraure més encara, l’accés als béns i serveis de les llars més vulnerables. En aquest context, i malgrat les famílies avantposin les necessitats dels infants a la dels adults, aquestes prioritzaran la cobertura de les necessitats més bàsiques (alimentació i subministraments, entre d’altres) en detriment de la participació dels infants i adolescents en activitats d’oci i de recursos socioeducatius (1,2)

En el nostre context, i malgrat el nombre d’infants i adolescents que participen en les activitats extraescolars se situa entre el 77 i el 81% de la població infantil i adolescent, la participació dels que tenen un baix nivell d’estudis o són d’origen estranger és molt inferior al que proporcionalment pertocaria.

Aquesta absència s’expressa en una desigual adquisició d’habilitats, doncs la participació en les activitats fora de l’escola té uns impactes moderats però significatius, tant en el rendiment acadèmic com en el desenvolupament de les habilitats socials i psicoemocionals dels alumnes; i aquesta contribució és a més a més, especialment destacable entre l’alumnat de baix rendiment o de perfil socioeconòmic baix.

Desenvolupar l’oferta d’activitats fora-escola

Si analitzem l’oferta de les activitats fora-escola, i malgrat les entitats promotores d’aquestes són heterogènies, es pot observar un predomini d’una lògica mercantilista en la que el pagament representa una barrera a l’accés per a les llars amb major precarietat econòmica.

A aquest factor, cal sumar-ne un altre que té a veure amb el propi procés de creació de l’oferta. En els barris més desafavorits, caracteritzats per un urbanisme poc amigable, uns serveis municipals inadequats i unes situacions habitacionals precàries, aixecar una oferta d’activitats extraescolars és més complex. L’oferta d’activitats és com a conseqüència, molt desigual en el territori i es relaciona amb el capital social i econòmic que es troba present a aquest.

Garantir l’equitat territorial en les experiències socioeducatives fora-escola ha estat una preocupació que tradicionalment ha ocupat l’agenda educativa i social local: els Plans Locals d’Infància i Adolescència (PLIA) o els Projectes Educatius de Ciutat (PEC) per posar alguns exemples. Aquests projectes comparteixen la voluntat d’identificar les propostes socioeducatives presents en els territoris, i desenvolupar -sota una perspectiva comunitària i garantint el principi d’equitat- programes, dispositius i activitats de promoció dels infants i les seves famílies. No obstant, potser per la pròpia naturalesa mercantilista de les extraescolars, la incorporació dels infants i adolescents més vulnerables i l’equilibri territorial de l’oferta d’aquestes activitats no ha estat una prioritat en el desplegament d’aquests.

La Governança de les extraescolars és la governança de les polítiques d’Infància

Actualment, el finançament de les activitats fora de l’horari lectiu per part del Govern durant el mes de setembre ha obert una finestra d’oportunitat més enllà fins i tot, del primer mes del curs escolar. A l’espera que l’avaluació d’aquesta iniciativa identifiqui elements de millora, tot apunta que caldrà assumir una mirada global, i treballar per donar resposta a les necessitats socioeducatives del conjunt d’infants d’arreu del territori; un fet que obligarà, per força, a transcendir la mà invisible de la programació d’activitats actual i incorporar-hi elements d’intervenció pública.

Aquest esforç dels poders públics per garantir criteris d’equitat i de qualitat en les activitats fora-escola no es pot circumscriure a una estratègia adhoc; ha d’integrar-se en l’estratègia educativa i de promoció social de la Infància i l’Adolescència dels diversos territoris.

Si bé és cert que l’assumpció del paradigma d’una governaça complexa pot generar un impuls significatiu en aquesta mirada holística vers la Infància i l’adolescència, a la vegada requereix una aposta determinada i gens naïf per part de tots els agents que hi participin, especialment en aquells territoris on es detecti una gran concentració de situacions de desigualtat, on es podran desplegar plans d’intervenció social preventius i comunitaris, d’acord a l’article 70 de la LDOIA. En la governança de les societat complexes, la intervenció integrada del conjunt d’administracions és un requeriment cada cop més necessari, ens hi posem?