Natàlia Vilellas, Maite Reimóndez. Alba Sanagustin, Maria Juan i Joan Artigal, membres de l’equip educatiu de l’institut escola/espai educatiu de Trinitat Nova (Barcelona).

L’institut Escola Trinitat Nova (ieTN) va néixer fa quatre anys amb un equip que incorporava educadora social (ES), tècniques en integració social (TIS) i altres figures socioeducatives amb l’objectiu de configurar un sol equip educatiu multidisciplinari en un projecte global.
L’ES i les TIS -que en uns inicis van haver d’esforçar-se a encaixar en l’organització i el funcionament del centre educatiu (“eren unes forasteres, no sabíem amb quines intencions venien”)- avui dia estan completament integrades dins l’estructura de l’ieTN participant dels espais de coordinació (claustres, reunions de nivells, comissions escolars…) i intervenint a l’aula, amb l’alumnat i amb les famílies. Avui és impensable l’ieTN sense aquestes professionals.
Podem resumir en tres els conceptes què aporten les professionals de l’àmbit socioeducatiu.

ENTENDRE I ATENDRE

ENTENDRE la complexitat -situacions multiproblemàtiques- en què viu una part important del nostre alumnat: reagrupaments familiars, infrahabitatge, pobresa extrema, situacions administratives irregulars, desnonaments, inestabilitat domiciliària, infància en risc… I de la mateixa manera, ENTENDRE què podem fer els diferents serveis que treballem amb els infants i adolescents (escola, serveis socials, salut, EAIA…) Davant de situacions de màxima complexitat l’acompanyament de l’equip social ens permet comprendre els processos i els ritmes individuals, familiars, socials i institucionals i ATENDRE conjuntament. Ens mirem i ens escoltem, reflexionem, llegim, interpretem i acordem intervencions. Ens coneixem i ens entenem perquè treballem plegades.

CANVI DE MIRADES

– Hem après a mirar els infants i els adolescents en el seu context, en la seva complexitat sociofamiliar i en el seu itinerari vital.
– Mirem els infants més enllà de la docència. La intervenció educativa deixa d’estar centrada només en el rendiment acadèmic i se situa en l’itinerari educatiu complet: escola, família, lleure i comunitat.
– Estem atents a les necessitats dels infants i adolescents. Acompanyem en l’itinerari educatiu docent i no docent més enllà de l’horari lectiu (extraescolars, caps de setmana, vacances…)
– Per a donar resposta als interessos i necessitats dels nostres infants i adolescents i les seves famílies fem de nexe amb la comunitat. Coneixem i estem en contacte amb les entitats i equipaments del barri i de la ciutat. Així mateix generem i construïm recursos propis (lleure, suport psicològic, tallers per a famílies…)

PAS DEL MODEL DERIVADOR A L’ACCIÓ INTEGRAL

Serveis socials ja no és algú que ve de fora i se’n va. Serveis socials està dins de l’escola i viu i comparteix el dia a dia amb la comunitat educativa. Hem passat d’un model derivador -quan els docents detectaven situacions preocupants en els infants i les seves famílies delegaven a serveis socials- a un model integral. Som un equip de treball interdisciplinari amb mirades compartides.

Les TIS fan seguiment de l’alumnat i prevenció de l’absentisme. Donen resposta a les demandes d’alumnat amb necessitats específiques i, des de la complicitat docent, fan suport dins i fora de l’aula. Actuen allà on el/la tutor/a no pot arribar per què està atenent el grup. L’ES pertany als serveis socials municipals i està vinculada al Centre de Serveis Socials del barri, fet que facilita la integració del sistema de serveis socials amb el sistema educatiu i modifica de manera radical l’atenció social a les famílies, oferint un model de proximitat. Fa un treball proper, directe i àgil que fa possible donar resposta personalitzada a necessitats tant de famílies com d’alumnes, així com l’abordatge de situacions d’urgència.

Per tant, el nou equip educatiu genera una relació d’escolta, de contenció i de confiança amb les famílies que incideix positivament en el benestar del menor i el seu rendiment educatiu. Hem construït una mirada comunitària i educativa compartida per tots.

REPTES

Els quatre anys d’experiència hem constatat que aquest treball conjunt millora les nostres intervencions educatives. Alhora ens fa conscients que aquest treball conjunt entre els diferents perfils -docents i socioeducatius- transforma radicalment l’acció que fins ara realitzàvem cadascú des de la “comoditat de la nostra barraqueta”. Ja no podem dir “serveis socials no fa res” o “l’escola no actua”. Ara treballem juntes i generem respostes compartides. El repte és seguir treballant per configurar aquest canvi de paradigma.

L’equip directiu ha de tenir una visió clara i transmetre eficaçment el projecte a tot l’equip i comunitat per tal que l’equip docent es vagi impregnant del llenguatge i la mirada social i evitar caure en el risc de ser derivadores entre nosaltres mateixes.

I, òbviament, ens cal trobar temps per compartir, reflexionar i construir.

A les administracions els pertoca aprendre a treballar conjuntament i desenvolupar aquests equips multidisciplinaris de manera sistèmica i no circumstancialment per projectes institucionals puntuals o resultats d’una pandèmia. Als projectes educatius hem d’incorporar les nostres propostes com una resposta educativa global a les nostres comunitats i territori.