ACTUALITAT
 |
|
Alberto Esteban cap d’estudis de l’Institut Escola Daniel Mangrané |
cap d’estudis de l’Institut Escola Daniel Mangrané
Aconseguir que les noves sinergies entre centres educatius i ajuntaments i equipaments municipals perdurin en el temps, més enllà de la situació que travessem. Aprofitar la situació actual per utilitzar espais de la comunitat ara i en un futur. Alguns centres educatius s’han vist empesos, els darrers mesos, a recórrer als ajuntaments per disposar de més espais. En alguns casos, moltes escoles i instituts no tenien una relació molt directe amb la seva administració local i un repte és que aquesta nova comunicació amb l’entorn perduri.
D’altra banda, com a centres educatius hem d’obrir la mirada també entre nosaltres. Ara mateix, escoles i instituts ens estem comunicant molt perquè el que fem en un centre pot ajudar a un altre i a l’inrevés. Hem de potenciar aquesta relació entre els centres educatius perquè també es mantingui en un futur.
Evitar la segregació i l’absentisme, la desconnexió entre el centre educatiu i el jove. Durant aquest curs, les desigualtats es poden agreujar i, des dels centres educatius, hem de tenir molta més previsió de les necessitats de l’alumnat més vulnerable: econòmiques, eines educatives, d’accés a activitats fora de l’horari lectiu… També hem d’estar alertes del nou absentisme que hi haurà. L’absentisme d’alumnat a secundària existeix i el tenim detectat, però en el cas de confinament hem de poder detectar l’absentisme virtual, que és nou. Un absentisme on nois i noies que tenen eines i recursos es desconnecten completament del seu institut.
Aconseguir que l’alumnat no vegi el centre com una presó, com un lloc tancat, on els nois i noies no es poden relacionar entre ells, entre grups. Els infants estan acostumats a interactuar amb d’altres xiquets i xiquetes d’altres cursos i nivells i també amb molts mestres i professors i és molt possible que trobin a faltar la relació dels altres alumnes, més enllà del seu grup bombolla. Em preocupa com percebran el fet d’estar sempre amb els mateixos companys i perdre el moviment natural entre joves i docents.
 |
|
Ignasi Gómez cap del Departament de Pedagogia de l’ESMUC |
cap del Departament de Pedagogia de l’ESMUC
Hem de trobar una fórmula per assumir comunitàriament uns valors relacionats amb la pau, el feminisme, el desenvolupament sostenible, el bé comú per continuar vivint en societat.
Hem de construir comunitàriament un nou perfil profesional: l’educador-artista-mediador
Cal determinació política per a dissenyar, construir i desenvolupar projectes educatius-culturals comunitaris, i fer-los motor de transformació ciutadana.
 |
|
Carme Fenoll cap de Gabinet del Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya |
cap de Gabinet del Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya
Cal no deixar que la burocràcia i la falta d’experiència institucional frenin els projectes d’aprenentatge que connecten la biblioteca i la comunitat.
La percepció de les biblioteques com a espais antics i poc aptes per a la innovació, no poden frenar la seva capacitat com a lloc d’interrelació. Al mateix temps, cal que les biblioteques busquin noves formes d’arribar al públic jove (idea “wifi gratis” a l’entrada).
És important continuar demanant a l’administració que reguli i orienti experiències educatives de treball interinstitucional. En el camp de la tecnologia, un repte on es poden sumar sinergies és el treball contra el gap de gènere a les STEAM.
 Sònia Calvó (eldiario.es)
|
|
Marta del Campo directora de l’Institut Escola La Mina |
directora de l’Institut Escola La Mina
Seguir avançant pel que fa a la igualtat d’oportunitats, oferint a tot l’alumnat les mateixes possibilitats d’accés a l’educació, comptant amb els mateixos drets pel que fa a rebre una educació integral (procés), orientada al ple desenvolupament personal (aprenentatges i resultats).
Reconeixem l’educació com “la palanca que fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals en origen; és la clau de les oportunitats per a superar les desigualtats” (Preàmbul la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació).
Continuar el procés de millora contínua de l’acció pedagògica amb la voluntat d’establir metodologies més actives i connectades amb l’entorni la realitat. L’objectiu és que l’alumnat sigui el protagonista a l’hora de gestionar i organitzar les activitats , assolint competències significatives al mateix temps que es fa una aportació a l’entorn. En definitiva, avançar en la qualitat de l’aprenentatge, aprenentatge autèntic i vivencial, perquè és un factor clau per a l’èxit educatiu.
Consolidar el model d’Institut Escola, generant confiança a les famílies i afavorint el sentit de pertinença i la participació. Un model que ens ajuda a millorar el funcionament i desenvolupar projectes globals, de qualitat i d’innovació. Ens permet apropar les cultures de primària i secundària, avançar en el trànsit d’una etapa a l’altra, i, també, fer-nos visibles al barri generant sentit de comunitat, i que ens reconeguin com a institució escolar.
Accedeix aquí a l’article complet sobre els reptes de Marta del Campo
 |
|
Mariona Camps regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Olot Institut Municipal d’Educació i Joventut d’Olot |
regidora d’Educació de l’Ajuntament d’Olot Institut Municipal d’Educació i Joventut d’Olot
Valoració conjunta, amb la comunitat educativa, de la resposta a la crisi educativa, derivada de la pandèmia. El primer que pensem que cal fer, i aquesta vegada més que mai, amb tota la comunitat educativa, és una valoració concreta i específica de com hem resolt totes les situacions educatives derivades de la pandèmia. Amb l’objectiu de buscar-hi les actuacions que han funcionat i definir-les com a actius per millorar les pràctiques educatives de la nostra ciutat: ja que “han vingut per quedar-se”.
Millorar el Pla Educatiu d’Entorn per fer front a l’escletxa social. Volem millorar, d’acord amb els resultats d’aquesta valoració, el Pla Educatiu d’Entorn d’Olot. De fet, és un dels reptes de la Xarxa Territorial de Comarques Gironines d’Educació 360. El nostre PEE, tot i ser un referent a Catalunya, és obert, actiu i viu. Això vol dir que caldrà contemplar-hi el treball per a disminuir la tan famosa escletxa social, derivada de la digital, econòmica, de gènere… I que tan evident i palesa s’ha fet aquests darrers mesos.
Enfortir el vincle entre el dins i el fora escola (potenciant extraescolars, suport educatiu…). Posarem especial èmfasi a totes les activitats complementàries a les acadèmiques i escolars, tant pel que fa a extraescolars, reforç escolar, acompanyament acadèmic i emocional… És a dir, farem una especial mirada a totes les activitats no escolars, que és justament on les diferències són més grans, per tal d’enfortir el vincle entre el dins i el fora escola.
Accedeix aquí a l’article complet sobre els reptes de Mariona Camps
 |
|
Quim Brugué catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Girona |
catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Girona
UNA ESCOLA CAPAÇ D’APRENDRE
L’escola és un espai que ensenya, però no sempre és una institució que aprèn. La crisi de la COVID-19 hauria de servir per provocar aquest aprenentatge i, per fer-ho, com en qualsevol procés d’aprenentatge, l’escola i els professionals que hi treballem hauríem d’evitar posicions defensives i propiciar un exercici de reflexió i autocrítica.
A l’escola i als mestres no se’ns ha aplaudit, i aquest hauria de ser el punt de partida pel proper curs. Sóc conscient que aquesta frase pot interpretar-se com una simple provocació, però crec que els que exercim l’ensenyament -jo mateix ho faig- no hauríem d’esquivar-la. Aconseguir aplaudiments no és el nostre objectiu, ho sé. Tampoc és una frase per culpar a ningú. Es tracta, simplement, de reconèixer que alguna cosa no estem fent prou bé. Ni la societat ens ha percebut com un servei essencial ni, encara pitjor, el propi sector de l’ensenyament ens hem comportat com un sector essencial. I com que ho som, tenim el repte d’aprendre a comportar-nos com a tal. Necessitem una escola capaç d’assumir aquest repte, i la crisi d’aquest darreres mesos ens dona una oportunitat per fer-ho.
MOURE EL FOCUS: DE LES ASSIGNATURES A LES PERSONES (MÉS FRÀGILS)
Durant aquesta pandèmia, amb l’activitat escolar del tot trastocada, hem vist com -massa sovint- els mestres coneixen millor les matèries que impartien que als alumnes que havien de rebre-les. És evident que necessitem professionals que dominin els continguts de les seves assignatures, però l’ensenyament exigeix també conèixer els joves que les reben: com són, quines són les seves circumstàncies, com es troben i què senten? Educar no és només transmetre coneixements sinó, sobretot, construir les persones del futur. I només podrem fer-ho si les coneixem. De fet, llegint positivament els impactes de la COVID 19, cal reconèixer que han estat molts els docents que durant la crisi han intensificat les relacions amb els alumnes, les famílies i els entorns. Han mogut el focus cap a les persones i, d’aquesta manera, han intensificat la seva capacitat educadora.
Aquesta no és una idea nova, ho sé. Fa anys i panys que parlem de treure el focus de les assignatures, d’orientacions transversals i de treballar en base a projectes. En tot cas, la pandèmia ens ha mostrat que encara ens queda molt camí a recórrer i que, a més a més, en aquest camí no només trobarem nens i nens molt diferents sinó, sobretot, en situacions de desigualtat molt marcades. Unes desigualtats que no són noves, però que pel proper curs hauríem d’afrontar sense més demora. En el sistema escolar català tenim alumnes molt fràgils, i aquests haurien de ser la nostra principal prioritat; el punt de referència on situar el focus.
SORTIR DE L’AULA PER FER-NOS FORTS
La COVID-19 ha tancat aules i recintes escolars, provocant un autèntic desconcert en el nostre sistema educatiu. Un desconcert que, almenys en part, s’explica per la tendència al tancament d’unes escoles que miren amb recel tot allò que succeeix fora de les seves parets. L’escola sovint es comporta com si tot allò que ve de l’exterior fos una amenaça que vol pertorbar-la. El resultat ha estat que, sense l’espai escolar, l’escola ha tingut moltes dificultats per continuar amb la seva funció educativa.
Fora l’escola hi ha famílies, grups d’amics, activitats de lleure, expressions artístiques, clubs esportius, ajuntaments … institucions diverses que generen freqüents espais d’intersecció amb els centres escolars. Si el sistema educatiu és capaç de reconèixer i aprofitar aquests espais i als actors que els conformen, elresultat no serà una pertorbació sinó un enfortiment de la seva activitat. Si l’escola deixa de refugiar-se a les aules i aprèn a treballar i compartir amb altres entitats i organitzacions, el seu potencial educador es multiplicarà. Es tracta d’una oportunitat que no podem deixar escapar.
Accedeix aquí a l’article complet sobre els reptes de Quim Brugué
 |
|
Felipe Campos director general de l’associació educativa Ítaca |
director general de l’associació educativa Ítaca
Comunitat educativa més cohesionada. Necessitem generar taules 0-12 que permetin incorporar tots els professionals de l’àmbit de l’educació formal, no formal, de l’àmbit sanitari i de tots els àmbits que acompanyen la vida dels infants al llarg de la seva història i curs educatiu.
Espais de coordinació amb les escoles del territori per fer possible programes de reforç educatiu, de seguiment escolar i també d’habilitats parentals alhora de fer front a un possible rebrot en temes de bretxa digital. No només necessitem equipaments per poder connectar-nos, sinó també un entorn d’aprenentatge sòlid que acompanyi als nens i nenes en el seu aprenentatge durant el curs escolar.
Comunicació integral, comunicació inclusiva per poder propiciar una societat intercultural i diversa, en la qual totes les famílies participants de les escoles públiques i concertades del territori puguin disposar d’aquesta informació per fer front als reptes que tindrem el curs vinent.
Accedeix aquí a l’article complet sobre els reptes de Felipe Campos