Amb la crisi del Coronavirus, el repte de l’equitat educativa, se’ns presenta més urgent que mai. S’han tancat les aules i hem pogut veure un munt de pràctiques online que constaten que els murs escolars no són limitadors de l’aprenentatge i que les activitats extraescolars són claus per adquirir competències i desenvolupar capacitats; hem vist infants visitant museus virtuals, nens i nenes tocant instruments amb el guiatge dels seus docents, altres preparant receptes de cuina o fent esport en família, alguns seguint amb il·lusió els contes que els expliquen els seus monitors de lleure, escoltant i retenint els consells de docents i d’altres educadors que els acompanyen a fer tasques acadèmiques o dibuixant el món exterior que ara no poden gaudir…

Però tot i el compromís de molts agents educatius, especialment docents, en oferir activitats diversificades (artístiques, culturals, musicals, acadèmiques, emocionals etc.), sabem que aquestes no estan a l’abast de tothom. Tenim als nostres infants confinats entre quatre parets intentant entendre perquè el seu món s’ha aturat dràsticament. Ho sabem, molts tenen famílies sobrepassades per la situació i amb dificultats per acompanyar-los en les tasques escolars, amb angoixa davant de la pèrdua de la feina o la por a perdre als que estimen; amb famílies lluny o amb llars sense condicions (sense connexió a les xarxes, sense llibres …). La desconnexió dels infants i adolescents dels espais d’aprenentatge, formals i no formals, i el seu impacte en les trajectòries educatives, és una preocupació latent per la societat. L’espai virtual ha ofert a molts infants i adolescents  una finestra al món, però en molts casos no pot substituir ni les complicitats que es generen amb la mirada entre els mateixos infants i adolescents o amb els adults, ni el caliu de les relacions personals com a motor d’aprenentatge, ni els aprenentatges col·lectius que es deriven del treball cooperatiu…

No és voluntat d’aquesta editorial, ni d’aquest butlletí, situar-nos només en l’alarmisme sinó obrir espais per a la reflexió que ens ajudin a cercar solucions aprofitant el compromís dels agents del territori amb l’educació dels més vulnerables. Què podem fer des dels ajuntaments i els agents educatius per acompanyar als infants emocionalment quan surtin d’aquesta situació? Com podem ajudar-los a mantenir altes les seves aspiracions personals i la confiança en si mateixos com aprenents ? Com podem ajudar-los a recuperar els aprenentatges, competències, hàbits que potser ha perdut durant el confinament? Com veureu al butlletí molts agents ja estan construint possibles respostes per encarar la crisis actual. 

Des de l’Educació 360, creiem que els ecosistemes educatius rics en oportunitats educatives poden ser la resposta davant de reptes complexos com la desigualtat. En aquest context de crisi emergeix amb més força la necessitat de sumar esforços,  connectant i teixint els agents, aprenentatges, espais i temps educatius d’un territori per maximitzar les oportunitats educatives de tots els infants i adolescents. I què és un ecosistema ric en oportunitats educatives? Molts ajuntaments i entitats hi treballen dia a dia; aquells que ofereixin programes amb activitats esportives, artístiques i culturals accessibles; que disposen de plans locals de dinamització de lleure comunitari; que impulsen polítiques d’orientació i acompanyament d’infants que connecten el dintre amb el fora escola; amb agents que treballem per apropar els recursos de l’entorn i els connecta amb els interessos i motivacions dels infants i joves etc.

En aquesta situació excepcional que vivim, els entorns amb ecosistemes educatius coordinats i amb una oferta educativa connectada amb l’escola, treballen per fer arribar activitat enriquides a aquelles famílies més vulnerables, per oferir una xarxa de suport d’aprenentatge i emocional més intensa, per acompanyar, creant espais de guiatge i seguiment educatius de manera personalitzada etc.  Les circumstàncies actuals doncs, fan encara més prioritària la consolidació de les extraescolars, i la seva connexió amb l’àmbit escolar, com estratègia per combatre les desigualtats i els efectes que tindrà aquest confinament en les trajectòries educatives dels infants i joves. 

Ajuntaments, entitats i centres educatius, veuen en el proper estiu l’oportunitat de treballar per tancar l’escletxa de les desigualtats que la crisi del coronavirus ha ampliat. Els programes d’aprenentatge a l’estiu, tal i com ens explica el sociòleg M. Àngel Alegre a l’article Un estiu educador per combatre l’increment de l’escletxa educativa, seran especialment claus per aquells infants que no han tingut accés a recursos educatius durant el confinament i que per tant necessitaran temps addicional per dominar competències i habilitats claus. 

És temps de cura emocional però també de cura educativa, de coresponsabilitat i col·laboració i d’oferir espais de seguretat emocional pels infants i adolescents. Tot i la incertesa, són molts agents educatius que des de la perspectiva d’Educació 360 estan imaginant i explorant solucions per construir una oferta educativa rica, de qualitat i accessible a tothom que redueixi la distància que avui i els propers dies i setmanes seguirà creixent entre uns infants i uns altres i donar-los a tots l’oportunitat d’encarar el proper curs amb més eines i recursos. Més que mai des de l’Aliança i amb el compromís d’ajuntaments, centres educatius, entitats socials, artístiques, culturals, universitats etc. treballarem per garantir el dret a una educació connectada i equitativa.