Repensar els horaris per millorar la qualitat i l’equitat educativa està íntegrament lligat a la necessitat de desenvolupar unes noves pràctiques i noves maneres d’entendre i organitzar l’educació dins i fora de l’horari lectiu.

Hi ha estudis d’altres comunitats i països[1] que evidencien que els horaris escolars actuals presenten inconvenients per la transformació educativa necessària per actualitzar el model que tenim avui dia. Tampoc garanteixen l’educació integral, l’equitat i el benestar dels infants i adolescents.

Les experiències que existeixen sobre com organitzar l’escola d’una manera diferent passen per redefinir com es relaciona amb l’entorn que l’envolta. És en aquest sentit que reconnectar l’escola i l’entorn, des de la mirada 360, implica un replantejament dels horaris amb l’objectiu de resoldre les necessitats actuals (segregació, alts índexs d’abandonament escolar…) i garantir la igualtat d’oportunitats.

reconnectar l’escola i l’entorn, des de la mirada 360, implica un replantejament dels horaris

La importància de la integració de les activitats no lectives dins el projecte educatiu de centre

Un dels principis bàsics per la connexió dels diferents agents educatius amb els centres és la integració de les activitats opcionals (no lectives) en el projecte educatiu. Aquesta integració té com a objectiu complementar el currículum, desenvolupar altres capacitats en els infants i, en definitiva, buscar una major qualitat de l’entorn d’aprenentatge.

Per a fer-la possible és necessària una planificació prèvia per part del centre i posteriorment amb els diferents agents. Així doncs, resulta indispensable que l’equip docent de l’escola pugui participar, des de l’inici, en la definició de les activitats no lectives realitzades dins i fora del centre, per tal que complementin el projecte educatiu i tinguin coherència amb aquest.

convalidació d’hores lectives obligatòries d’aprenentatges realitzats fora de l’escola

Un altre element clau alhora de repensar els horaris en clau 360 és la convalidació d’hores lectives obligatòries d’aprenentatges realitzats fora de l’escola. Aquest pas implica la flexibilització i personalització dels horaris. En aquest sentit, doncs, és fa imprescindible establir o millorar els criteris d’acreditació o certificació de la validesa lectiva dels diferents aprenentatges adquirits en aquestes activitats. Actualment, existeixen experiències de convalidació d’hores lectives, com és el cas d’algunes escoles de música autoritzades, que estan realitzant convalidacions en matèries optatives de l’ESO o batxillerat. Tot i així, cal avançar més i establir noves convalidacions amb d’altres tipus d’activitats artístiques, esportives, tecnològiques…

Com pot multiplicar les possibilitats pedagògiques treballar amb un equip multidisciplinari d’educadors

La proposta d’Educació a l’hora planteja la interacció d’un equip multidisciplinari format per docents dels centres educatius i d’altres professionals de l’educació que complementen i reforcen la tasca educativa com a element clau. Així es multiplicaran les possibilitats pedagògiques. El treball en xarxa entre els recursos educatius de l’entorn i les escoles també pot millorar l’optimització dels recursos. Per tant, serà molt important, que tant en la distribució horària com en les jornades laborals dels diferents agents, es faci una previsió d’aquests espais de trobada.

serà molt important, que tant en la distribució horària com en les jornades laborals es faci una previsió dels espais de trobada entre els diferents agents educatius

Un element important que planteja la proposta dels nous horaris escolars és la constitució de comissions territorials de suport i seguiment amb l’objectiu d’acordar un pla educatiu territorial que inclogui el dins i fora escola. Aquestes comissions estarien formades per membres de les diferents institucions, com a mínim per representants de l’Ajuntament i la inspecció educativa, i està previst que es puguin integrar els representants de les famílies i d’altres col·laboradors de l’entorn local. Aquestes comissions han de tenir una funció estratègica. A més, també han de garantir la dinamització del territori, a través de la creació de xarxes, implicant a tots estaments educatius. 

I quins són els beneficis que aporten els nous horaris a la comunitat i el municipi?

Amb la proposta de nous horaris es pretén reduir la tasca compensatòria que han de fer els serveis socials amb activitats i serveis específics per als infants més vulnerables. Es tracta de garantir tots els temps educatius de qualitat per als infants i joves i poder planificar una personalització de l’aprenentatge segons les necessitats dels nois i noies.

La flexibilitat, tant en les entrades com en les sortides dels centres educatius i la possibilitat de realitzar activitats opcionals, afavorirà la conciliació de les famílies possibilitant alhora la capacitat d’elecció infants i famílies, donant-los més protagonisme i autonomia.

La constitució d’un projecte educatiu de territori inclou als ajuntaments com a colíders en el disseny, presa de decisions i seguiment del projecte. Convenis entre Generalitat i ajuntaments, amb finançament suficient, han de garantir activitats de qualitat per a tothom. Aquest colideratge pot ser una nova oportunitat per tal d’establir objectius educatius conjunts i garantir una sintonia d’horaris entre centres educatius d’una mateixa zona, corregint les desigualtats actuals i disminuint els processos de segregació escolar.

la constitució d’un projecte educatiu de territori inclou als ajuntaments com a colíders en el disseny, presa de decisions i seguiment del projecte

Per afavorir l’accés a l’oferta complementària d’activitats no lectives a tothom, els ajuntaments poden establir sistemes de tarifació social o bonificacions, segons les necessitats de cada territori, però s’ha de garantir l’accessibilitat universal. Amb aquesta oferta coordinada de tot el territori es promourà la vinculació dels infants a l’entorn, afavorint la cohesió social i la convivència.

Quin és el paper que ha de jugar l’administració local?

El rol dels ajuntaments és important en la nova definició dels horaris. Tant els municipis que estan coordinant programes municipals d’extraescolars com els que cedeixen espais a les AMPA i a diferents entitats del territori, hauran d’adaptar-se a aquesta nova forma de plantejar els horaris escolars. D’una banda, hauran de modificar els programes educatius que duen a terme i, de l’altra, plantejar una cessió d’usos dels centres educatius i establir nous criteris que tinguin coherència amb la proposta d’Educació a l’Hora.

Molts ajuntaments han regulat ja, en ordenances municipals, l’ús social dels centres educatius. Els criteris pels quals s’atorguen aquests permisos d’utilització de les escoles solen ser d’interès social i educatiu. Actualment, però, la major part d’ajuntaments no han regulat encara els horaris (i límits) d’aquestes cessions. Així doncs, es fa necessària una regulació per tal que les activitats no acabin massa tard.

la tarifació social, el sistema de bonificacions o el sistema de beques han de garantir la igualtat d’oportunitats

Un altre aspecte en el que els governs locals tindran un paper clau serà en la coordinació i optimització dels diferents recursos educatius del territori per poder establir sistemes comuns que fomentin la igualtat d’oportunitats. La tarifació social, el sistema de bonificacions o el sistema de beques han de garantir la igualtat d’oportunitats, però, segons la meva opinió, no ha d’existir un sistema universal, sinó que cada municipi ha de valorar i optar per allò que sigui millor per al seu territori.

La participació de l’Ajuntament ha de ser activa en el que anomenem activitats educatives opcionals, que tenen lloc en les instal·lacions de l’institut o bé en les instal·lacions municipals d’infantil i primària, i que formen part del projecte educatiu del centre.

L’experiència que han adquirits els/les tècnics/ques municipals, en els darrers anys, dinamitzant les xarxes d’Escola Nova 21 amb els centres educatius ha servit per conèixer millor els projectes del centres. Per tant, serà necessari continuar disposant de mecanismes per obtenir aquest coneixement dels projectes educatius dels centres i poder enfocar correctament les activitats que es donen fora de l’horari lectiu.

Pel que fa a les activitats organitzades per les entitats del territori, l’Ajuntament tindrà un paper clau en coordinar-les i poder-les distribuir territorialment. Un bon espai de lideratge i de coordinació d’aquestes activitats pot ser el Consell Educatiu Municipal [2] . Aquest tindrà la funció de coordinar i integrar tots els projectes i serveis del territori implicant a les escoles, entitats i associacions, administració pública local i famílies.

pel que fa a les activitats organitzades per les entitats del territori, l’Ajuntament tindrà un paper clau en coordinar-les i poder-les distribuir territorialment.

Les activitats que hem conegut fins ara com “activitats extraescolars” acostumen a estar organitzades per les AMPA, entitats municipals o l’Ajuntament, però estan totalment desvinculades del projecte educatiu del centre, i per tant, sovint poden tenir missatges incoherents. Aquestes activitats opcionals han d’estar obligatòriament liderades per la direcció del centre (amb la col·laboració de l’AMPA i l’Ajuntament) i els tutors o orientadors que facilitin la tria.

Per concloure, cal revisar totes aquelles activitats que molts ajuntaments ofereixen als centres educatius dins de l’horari lectiu com les guies d’activitats i de projectes i complementar-les amb la mirada d’aquesta nova proposta horària escolar a temps complet. D’aquesta manera, podran ser adaptades a les noves necessitats dels centres, establint un format metodològic i una distribució horària coherent amb aquestes necessitats.

[1] En l’informe següent es troben recollides publicacions internacional que evidencien les dificultats que tenen els horaris actuals a Catalunya: SINTES, E (2015). Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida. Col·lecció <> núm. 59. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
El govern d’Aragó també ho ha argumentat amb la següent ordre publicada al 2016:
GOBIERNO DE ARAGÓN: Orden ECD/63/2016, de 16 de febrero por la que se regula la implantación de Proyectos educativos de organización de tiempos escolares en centros de Educación Infantil y Primaria y en centros de Educación Especial de la Comunidad Autònoma de Aragón, sostenidos con fondos públicos, y se realiza la convocatoria para el curso 2016-2017

[2] La majoria d’Ajuntaments encara conserven els reglaments dels Consells Escolars Municipals que es regeixen amb la normativa del Decret 404/1987, 22 de desembre, regulador de les bases generals d’organització i funcionament del consell. en el que hi formen part el personal docent, les famílies i el pas. Malgrat això, molts Ajuntaments han o estan fent nous reglaments, a partir dels de participació, els quals són més flexibles i poden incloure totes les entitats educatives del territori.

• Si t’interessa la nova proposta d’horaris escolars d’Educació a l’hora, pots incriure’t a l’acte que se celebrarà el proper 23 d’octubre al CCCB per conèixer-la i posar-la a debat