Projecte Rossinyol: la complicitat de la universitat al servei de les oportunitats educatives dels adolescents

14 Gener 2020

"El mentor acaba convertint-se en referent, en amic i això es tradueix en beneficis significatius en la integració social, lingüística i espacial dels adolescents."
Entrevista
Jordi Feu
"El mentor acaba convertint-se en referent, en amic i això es tradueix en beneficis significatius en la integració social, lingüística i espacial dels adolescents."

Entrevista
Jordi Feu
director del projecte Rossinyol

Afavorir la integració social, cultural i lingüística dels alumnes d’origen estranger, col·laborar activament en les estratègies d’èxit acadèmic dels mentorats i elevar les seves expectatives formatives i educatives. Aquests són els principals objectius del projecte Rossinyol, un projecte de mentoria social impulsat per la Universitat de Girona, en què estudiants universitaris acompanyen a adolescents d’origen immigrant d’escoles i instituts de les comarques gironines. Actualment, hi treballen 11 municipis gironins amb un total de 140 parelles de mentors i joves acompanyats. El repte: dotar d’oportunitats educatives els adolescents que més ho necessiten per enriquir les seves trajectòries vitals.

Conversem amb Jordi Feu, director del projecte Rossinyol de la UdG, per aprofundir sobre els objectius, impacte i claus d’èxit del projecte Rossinyol. Quin és el valor que aporta al municipi?

El projecte Rossinyol ha aconseguit teixir una xarxa de relacions i pràctiques entre estudiants de la Universitat de Girona i alumnes d’origen estranger de centres educatius de les comarques gironines, contribuint a l’esforç que entitats i administracions fan en l’atenció a la ciutadania nouvinguda i la cohesió social. I aquesta contribució és real i efectiva, com demostren els estudis científics que hem realitzat.

Es tracta d’un projecte molt territorial perquè arriba directament als nens i nenes i les seves famílies. I amb un any de durada, i amb tres hores de feina setmanal, els canvis són molt importants i visibles i, per tant, contribueix a la cohesió social.

En què consisteix la mentoria social del projecte Rossinyol?

Alumnes universitaris de la UdG acompanyen, durant tot un curs, a joves d’escoles i instituts, en la seva major part, d’origen estranger, amb l’objectiu de facilitar la seva integració social. Els estudiants universitaris programen activitats i sortides d’oci i lleure amb els seus mentorats, un cop per setmana, creant un vincle únic que acaba generant un procés d’aprenentatge mutu.

Tres hores setmanals, durant tot un curs, fan que el mentor acabi convertint-se en referent, en amic i això es tradueix en beneficis significatius en la integració social, lingüística i espacial dels adolescents. Aquestes trobades, que es fan en català, promouen el coneixement i aprenentatge de la llengua, el coneixement de l’entorn proper i un impacte positiu sobre l’autoestima. Alhora, els joves universitaris es formen, aprenen i es sensibilitzen en l’àmbit de la diversitat cultural.

Qui forma part d’aquestes parelles mentores?

La UdG fa una crida, tots els anys, a joves universitaris de totes les disciplines que hi vulguin participar. S’hi presenten 400 i d’aquests, actualment són 140 els que formen part d’una parella mentora, és a dir, hem de fer una selecció perquè tenim molts més candidats dels que necessitem. Els joves reben una formació al començament del curs (5 sessions de 90 minuts), orientades a la contextualització de la mentoria i a donar les eines necessàries per a aprofitar al màxim l’experiència.

De l’altra banda, els infants i adolescents mentorats són seleccionats, a partir dels criteris establerts per a direcció del projecte i transferits als  dels centres educatius i enllaços territorials que són els qui fan la tria.

La parella treballa, a més, amb el seguiment i suport dels enllaços que la UdG té a cada territori. Les relacions de mentoria, doncs, no funcionen soles, sinó que tenen un suport que en garanteix els resultats.

Ha parlat d’alguns dels beneficis del projecte. Hi ha evidències sobre aquest impacte?

El projecte va començar ara fa 14 anys. Durant els primers temps, els inputs sobre els seus beneficis eren informals, però després hem tingut la sort de realitzar diversos estudis científics que donen fe d’aquesta millora. L’impacte el resumim així:

1-        Evolució i millora del coneixement de la llengua catalana. Parlar en català és una directriu del projecte (el 95% de les parelles ho fan). Els mentorats veuen que la llengua catalana és d’ús freqüent amb el seu mentor i com que es crea un fort vincle afectiu és fàcil situar la llengua en el seu espai de relació, sense avaluacions, ni valoracions.

2-        Reforç de l’autoestima del mentorat, que se sent estimat, que té l’oportunitat de realitzar activitats setmanals que, d’altra banda no realitzaria. Tot plegat, li dona una confiança que reverteix molt positivament sobre el seu desenvolupament personal, cognitiu…

3-        Increment de les expectatives formatives dels adolescents. El fet que els mentors siguin universitaris, amplia les seves expectatives educatives, revaloritzant els estudis i augmentant el seu interès cap a la universitat.

Quines són les claus d’èxit del projecte Rossinyol?

Vam començar amb 4 parelles mentores, l’any 2006 i actualment en tenim 140. La clau ha estat el creixement lent i sostingut del projecte i entendre que cada relació de mentoria és una relació única i irrepetible que s’ha de mimar i vetllar. L’altre element imprescindible és la responsabilitat compartida per part de totes les institucions i entitats que hi intervenen.

Quin és el paper que hi tenen els ajuntaments?

Els ajuntaments que despleguen el projecte, als seus territoris, ho fan per decisió pròpia. Es posen en contacte amb nosaltres i comencem a treballar prèvia acceptació d’uns regles bàsiques que impliquen, entre altres coses, un repartiment de responsabilitats.

Després d’aquests anys d’experiència, hem vist que funciona perquè és un projecte senzill, de sentit comú, poc burocratitzat i fàcil de tirar endavant. Ara mateix, treballem ja amb 11 municipis de les comarques gironines.

Com es vincula el projecte amb la comunitat?

A banda de l’impacte que ja hem comentat que el programa té sobre la comunitat, el projecte aplega i visibilitza la participació dels diferents agents educatius en dos moments del curs, tots els anys. Tant a l’inici com al final es celebra una festa, habitualment en un centre municipal on hi participa l’alcalde o regidors, els mentors, els mentorats, els seus tutors i les seves famílies. És un espai important de trobada i de compromís amb la feina feta.

Quines són les raons que van impulsar a la Universitat de Girona a posar en marxa el projecte Rossinyol?

Com passa sovint, bona part és fruit de la casualitat. D’una banda, vam sentir a parlar del projecte que ja s’estava duent a terme a Malmö i ens va semblar que podíem aplicar-lo a les comarques gironines. Era un moment, a Catalunya, en què els municipis estaven acollint un volum de població immigrada important i vam pensar que el projecte tenia tot el sentit per contribuir a l’acollida d’aquesta població nouvinguda i a la cohesió social.

A partir d’aquí, vam tenir en compte tres elements:

– l’escenari de comarques gironines i el català demanava un programa d’aquestes característiques

-la necessitat que la UdG exercís la seva responsabilitat social i aquest projecte és una bona forma de practicar-la

-a nivell d’equip, vam valorar que era desitjable i necessari tenir, a banda de responsabilitats acadèmiques, un compromís social

El projecte Rossinyol dóna molta visibilitat a la universitat perquè els seus estudiants parlen i estableixen relacions amb els seus mentorats, els seus tutors, enllaços territorials… treballant, tots plegats de forma conjunta i amb el compromís de tots.

Quin és el futur del projecte Rossinyol i de la mentoria social?

El nostre repte principal és que cada any el projecte comenci amb l’empenta i la il·lusió del primer any. Mai hem tingut la pretensió d’arribar a tants municipis, mentors… però de forma molt natural el projecte ha crescut.

Els darrers anys hi ha hagut una explosió de projectes de mentoria a Catalunya i també a l’Estat, en part perquè s’ha creat una xarxa de mentoria social de la qual en som part i que ha ajudat a garantir la qualitat de projectes. Tenim un recorregut important, són projectes temptadors per les administracions, però és vital que no caiguin en l’error de pensar que pot funcionar tot sol.