“No sólo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan, sino que pediría medio pan y un libro. Y yo ataco desde aquí violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones económicas sin nombrar jamás las reivindicaciones culturales que es lo que los pueblos piden a gritos.”

ara és més necessari que mai reivindicar el ‘medio pan y un libro’ en forma de denúncia de les desigualtats que, en situació de confinament, estem patint.

Aquestes paraules del poeta Federico García Lorca, dites durant la inauguració de la Biblioteca pública de la seva població natal, Fuente Vaqueros, el setembre de 1931, em permeten il·lustrar un tema clau en situacions d’emergència. Em sembla evident que davant de les incerteses que ha generat l’estat d’alarma i de les prioritàries mesures de sanitat, les urgències educatives i culturals han passat a un segon terme. Per això, ara és més necessari que mai reivindicar el ‘medio pan y un libro’ en forma de denúncia de les desigualtats que, en situació de confinament, estem patint.

Us imagineu, oh déus, que tinguéssim un sistema bibliotecari on, de forma ben estructurada biblioteques públiques i escolars es coordinessin?

Posar l’accent en les mesures d’equitat educativa és també l’arrel del naixement de les biblioteques públiques a la nostra societat. I ara més que mai, el seu caràcter essencial hauria de veure’s ressorgit. Però abans de parlar de les biblioteques públiques, deixeu-me primer parlar de les biblioteques escolars. Aquests dies, la comunitat escolar catalana s’ha posat a oferir a les seves plataformes digitals un munt de recursos pedagògics per tal d’anar recuperant el ritme i oferir opcions als infants. Us imagineu si les biblioteques escolars del país haguessin participat de forma cardinal del projecte eBiblio de lectura digital? Us imagineu que no haguessin faltat llicències digitals per arribar a totes les famílies amb connexió? I per a totes les que no tenien connexió durant el primer mes? Es podria haver pensat en una tramesa de llibres en coordinació amb el Sistema de Lectura Pública? Us imagineu, oh déus, que tinguéssim un sistema bibliotecari on, de forma ben estructurada biblioteques públiques i escolars es coordinessin?

Aquests dies el paper dels bibliotecaris ha estat clau per poder oferir de forma digital tot de serveis de prescripció, acompanyament i foment de la lectura. En un temps rècord, la gran majoria de biblioteques públiques han pres bona mida de les xarxes socials i hem vist a Twitter i Facebook infinitud de crides a clubs de lectura virtual de tota mena, lectures en veu alta, hores del conte via Instagram Live de bibliotecàries confinades que feien mans i mànigues per satisfer als seus exigents petits lectors. Han proliferat també concursos simpàtics, les propostes de reptes informatius o reptes vinculats a l’audiovisual. Tanmateix, deixeu-me tornar a l’inici: estan servint realment aquests serveis i mesures per arribar als que més ho necessiten? És evident, que les biblioteques cobreixen l’espectre més gran de la societat, però també em sembla pertinent, reivindicar ara més que mai, la seva funció social. Hauran arribat aquests canals, propostes, espectacles a les agendes de les famílies amb menys recursos?

Estem segurs que no podrien haver previst sistema de tramesa de llibres físics a domicili? S’ha treballat realment la proposta?

A mesura que s’apropava la data de Sant Jordi al nostre país, hem pogut seguir de forma més directa la veu dels llibreters en temps de Covid-19. Les llibreries han estat de forma constant als mitjans de comunicació. Encara és ben difícil aquests mateixos mitjans fixin la mirada en les biblioteques del país. A les llibreries se les ha reivindicat i s’ha parlat sovint de les diferents estratègies de model de gestió davant aquesta crisi: aquesta darrera setmana, moltes han habilitat servei de tramesa a casa i moltes altres han apostat per demanar la compra avançada per tal d’oferir els llibres un cop obrin les portes. Però el meu dubte és i serà si les biblioteques han aconseguit arribar a les persones que més les necessiten. Estem segurs que no podrien haver previst sistema de tramesa de llibres físics a domicili? S’ha treballat realment la proposta? Si un munt d’iniciatives ciutadanes han vist aquesta necessitat i han canalitzat la necessitat de forma comunitària (comunitats de veïns, amics etc), estem segurs que no caldria pensar en fórmules per tal que les biblioteques fossin essencials en aquest moments?

caldrà pensar com els casals d’estiu que es planifiquin, contemplin també el llibre com a el pa: imprescindibles.

Ens queda encara una bona etapa de conviure amb les incerteses del Covid-19, saber dates i procediments de desconfinament, però si volem aprendre d’aquesta situació, ara és un gran moment per sumar esforços i repensar les millors fórmules perquè aquesta mateixa primavera, s’impulsi més que mai la lectura. No volem perdre cap curs lector ni cap oportunitat per fomentar la lectura. Els voluntaris de Lecxit, el programa de lectura per a l’èxit educatiu de la Fundació Bofill, el faran més fort que mai i caldrà pensar com els casals d’estiu que es planifiquin, contemplin també el llibre com a el pa: imprescindibles.