Enric Aragonès Jové, director de l’Aliança Educació 360

La darrera activitat que vaig compartir a l’Escola Municipal de Música – Centre de les Arts de l’Hospitalet, l’EMMCA, abans d’acomiadar-me per incorporar-me a la direcció de l’Aliança Educació 360 va ser l’espectacle de Nadal al Teatre Joventut. Sobre l’escenari, persones de totes les edats i tots els barris, que cada setmana es troben per aprendre i fer música, dansa o teatre juntes. Unes, que hi han arribat per iniciativa pròpia o de les seves famílies. Altres, amb unes condicions socials, econòmiques i culturals que no haurien indicat que es trobarien també sobre l’escenari gaudint de les arts, però que ho han fet gràcies a una aposta pública decidida per l’articulació entre el temps dins i fora de l’escola, que es van trobar amb una viola a les mans a 2n de primària i que, quan han anat a l’institut, han decidit seguir tocant amb la seva orquestra.

En un context on la segregació escolar és un problema d’enorme magnitud en l’educació obligatòria, les oportunitats fora de l’escola poden ser l’espai on s’accentua aquesta segregació social, o bé poden ser l’espai de cohesió on es troben aquells infants que no es troben enlloc més. No volem tenir per un costat l’orquestra dels de sempre i, per l’altre, la dels qui no estan cridats a formar-ne part; sinó que volem l’orquestra de la ciutat, del barri, dels uns i dels altres tocant junts sobre un escenari que tan poques vegades ha donat veu a la població sencera.

En l’educació artística, la defensa del dret a una educació integral i la conceptualització de la pràctica artística com a dret cultural van de bracet. S’hi posa notablement de manifest que, ni aquesta educació ni aquestes pràctiques, no poden ser experiències puntuals. La veritable garantia de drets va vinculada necessàriament al recorregut: no n’hi ha prou amb un primer contacte, cal que tothom pugui arribar arreu.

Els darrers anys l’Aliança Educació 360 ha construït i consolidat un consens ampli: l’educació es dona dins i fora de l’escola i, a més, les oportunitats educatives que es donen fora són un espai de reproducció de les desigualtats socials. L’accés i l’elecció de les activitats extraescolars estan profundament condicionats pel perfil sociocultural de les famílies, uns factors que travessen també la integració i èxit escolars. És per això que l’impacte de les activitats fora de l’escola (ben dissenyades, ben orientades) és especialment positiu per als entorns més vulnerables, per a aquells que tenen més números de veure-se’n exclosos. Aquestes idees de base ens porten a una conclusió inevitable: si l’educació i les seves desigualtats es donen també fora de l’escola, les polítiques educatives s’han d’ocupar necessàriament del que passa en aquest espai.

El reconeixement de les iniciatives existents, la seva connexió i alineament, han permès no només constatar el potencial enorme que ja tenim en els nostres municipis, sinó també estudiar-les i aprendre’n per distingir allò que més serveix i funciona. La meva experiència de dotze anys exercint la docència, dins i fora de l’escola obligatòria, des d’etapes infantils a joves en edat universitària, m’ha permès conèixer de primera mà les potencialitats i també les dificultats en l’articulació d’aquests dos temps educatius; la necessitat de l’empenta de totes les parts, però també de la urgència que l’extensió d’una educació a temps complet per a tots els infants i joves no depengui exclusivament de l’empenta d’equips singulars.

Està tot a punt per fer un pas més i encarar els reptes de l’Aliança per a aquesta nova etapa. Allò que passa en alguns municipis, alguns centres, alguns barris, podem fer que passi arreu del país? Allò que és per a alguns, podem fer que sigui per a tothom? És l’hora d’aprofitar l’impuls i els aprenentatges de les iniciatives aïllades per fer-ne un canvi sistèmic, una política pública.

Per això, aquest any tocarà estudiar i aprendre també d’experiències internacionals com les de Portugal, Uruguai o Alemanya, per construir un model propi per a Catalunya. Tocarà preguntar-se, a casa nostra, quin ha de ser el rol de cadascú en la garantia d’una educació ampliada per a tothom, des dels centres i els seus professionals, als ajuntaments i fins al mateix Departament d’Educació. Continuarem treballant i involucrant a tothom per aconseguir que cada infant, més enllà de les condicions socioeconòmiques de la seva família, tingui un estiu educatiu, un estiu enriquit. Seguirem fent créixer eines com el Passaport Edunauta, a través del qual l’educació 360 es tangibilitza ja a una trentena de municipis, i n’impulsarem de noves com el currículum de ciutat, un marc de competències local per connectar aprenentatges.

I hem de fer tot això posant al centre tres factors que han de ser indestriables: la qualitat, l’equitat i la comunitat. Això vol dir observar amb honestedat els elements més valuosos de cada una de les pràctiques i també l’espai per a la millora.

Si s’ha arribat fins on som ha estat gràcies una aliança gran, àmplia i diversa, inèdita, que s’ha mantingut activa i compresa, amb un protagonisme indiscutible dels municipis i les organitzacions de base local. Per encarar els reptes que tenim davant i que he volgut compartir en aquesta editorial, necessitarem tant com fins ara els més de tres-cents cinquanta agents que formen l’Aliança Educació 360: el compromís amb l’educació a temps complet per vèncer les desigualtats educatives i la generositat de mirar més enllà del propi context i treballar perquè arribi arreu.