Necessitem repensar-ho gairebé tot, fins i tot aquelles coses que ja donàvem per descomptades. Ja fa mesos que Adhoc cultura defensem aquesta premissa i ho fem d’una forma activa i propositiva. I és en aquest sentit que el passat 27 d’octubre vam organitzar amb el Museu de l’Empordà l’activitat Museus i centres educatius. Un binomi guanyador?

La nostra intenció era crear un espai d’escolta, una proposta per compartir experiències i experteses per animar a les escoles a apropar-se al museu i treballar conjuntament. Perquè entenem que un museu pot aportar i oferir experiències que inspirin, eduquin, entretinguin i que generin reflexió, pensament crític i comprensió del món. A més, permeten posar en contacte l’alumnat amb perfils professionals diversos i diferents al professorat (científics, educadors, investigadors, conservadors, documentalistes…) a la vegada que desplaça l’acció educativa en un entorn diferent de l’aula tradicional, transformant l’acció eductiva en un fet divers i memorable capaç de motivar per activar l’aprenentatge. Per a fer-ho vam escoltar les experiències de l’Eva Ferrer i l’Eli Medina, professores de cicles formatius, i del Xavier López, director de l’escola Octavio Paz de Barcelona.

El diàleg va ser enriquidor i inspirador. Es va fer palesa la importància i la necessitat d’establir aliances perquè es va demostrar que els museus poden esdevenir uns aliats clau de les aules, ja que esdevenen generadors de noves oportunitats educatives. Tot i que no és un camí fàcil i cal buscar fórmules, en paraules d’en Xavier Lòpez: “Cal ser flexibles i adaptar-nos a les situacions que apareixen. Si hi ha motivació, endavant!” L’Eli i en Xavi ho tenen clar, per a ells sempre és un bon moment per iniciar una col·laboració entre museu i centre educatiu. Al diàleg sobresortiren tres elements per poder fer-ho: predisposició, motivació i flexibilitat.

Aquesta predisposició implica posar el servei educatiu del museu al centre per crear un context idoni que faciliti les aliances. Per a poder crear aquest context de treball idoni, als museus es fa necessari treballar en dues línies. En primer lloc, nous rols professionals, una persona que sigui capaç de fer de connector amb l’escola, que l’escolti i després sàpiga adaptar l’oferta educativa del museu a les necessitats i els requeriments de l’escola. I cal, alhora, passar de la figura dels monitors a la figura dels facilitadors que acompanyin l’alumnat al llarg de la seva estada al museu i siguin capaços de dirigir-lo, atraure’l i fer-li despertar la curiositat per aprendre, descobrir i interrogar-se sobre el fons i els continguts de la institució.

En segon lloc, cal revisió de l’oferta educativa i passar de visites a estades i propostes de llarg recorregut. Al museu s’hi va a estar, a descobrir, a aprendre i a interactuar. Una revisió en l’àmbit de continguts però també metodològica, amb propostes originals, atrevides i col·laboratives que situïn el museu i la seva col·lecció com a excusa per abordar temes contemporanis, reptes i propostes que siguin transformadors. Propostes que siguin capces de ser híbrides metodològicament i que facin sortir de l’àrea de confort el professorat i el mateix alumnat.

En el moment d’incertesa que vivim, totes les parts involucrades en l’educació dels infants i en el suport a les famílies hem de generar entorns d’aprenentatge compartit per fer-hi front. Una de les maneres de fer-ho possible són les aliances de col·laboració entre museu i escola, ara més que mai essencials. Els museus són, en essència, projectes educatius. Per això, apareix l’oportunitat de crear espais d’aprenentatge compartit que han de créixer des de l’aliança museu-escola i altres entitats socials, educatives i culturals de la comunitat propera per dotar el projecte d’encara de més significat.