Els casals d’estiu com un servei clau de política pública municipal és una tasca de tot l’any i de molts agents implicats amb mirades complementàries.

Amb la visió de garantir, de manera universal i equitativa, un estiu enriquit de qualitat, inclusiu, accessible i atractiu a més infants i adolescents dels que hi han participat enguany, ara és el moment de donar-hi un impuls i començar a planificar l’estiu vinent. I una de les primeres bases que han de consolidar els ajuntaments és una partida pressupostària destinada a fer accessibles les activitats d’estiu per als infants i adolescents en situació de pobresa.

Tal com es planteja a la guia Els casals d’estiu, una oportunitat 360. Guia per a la implementació municipal, un cop feta la valoració del programa ja executat aquest estiu, els ajuntaments han d’aprofitar el setembre i l’octubre per bastir una proposta educativa d’estiu que arribi a tots aquells infants i adolescents que no en poden gaudir.

Quantes famílies no poden pagar ni tan sols una quinzena de casals d’estiu?

Pobresa relativa
A Catalunya, hi ha un total de 235.500 infants i adolescents en risc de pobresa. Vol dir que el total d’ingressos de les seves llars estan per sota del 60% de la mediana d’ingressos de les llars de l’Estat. Signifiquen el 25% dels nois i noies entre els 6 i els 17 anys.

El 25% dels nois i noies entre 6 i 17 anys es troben en risc de pobresa.

En alguns municipis aquesta xifra d’infància en risc de pobresa puja per sobre del 30%. De fet, en un terç dels municipis catalans hi viu una quantitat d’infants en risc de pobresa que oscil·la entre un terç i la meitat de la població d’aquesta edat. Aquests no es poden pagar una quinzena de casals d’estiu.

Per finançar la inscripció a una quinzena de casals d’estiu a aquest 25% dels infants i adolescents de Catalunya, cal una inversió de 105 milions d’euros cada estiu.

Pobresa severa
La meitat d’aquests infants i adolescents es troben en una situació encara pitjor: en risc de pobresa severa. Vol dir que els ingressos de les seves llars estan per sota del 40% de la mediana dels ingressos de les llars de l’Estat. No només no poden pagar els casals d’estiu, hi ha moltes altres coses que no poden pagar.

Representen un total de 112.800 infants i adolescents, que, en percentatge, en són l’11% de Catalunya. I aquest percentatge, en alguns municipis, arriba o supera el 15% dels infants.

De fet, 9 de les 42 comarques catalanes superen el 15% d’infants en situació de pobresa severa i són (per ordre alfabètic): Alt Empordà, Alt Urgell, Baix Ebre, Barcelonès, Cerdanya, Montsià, Noguera, Pallars Jussà i Ribera d’Ebre.

Cal una inversió de 53 milions d’euros cada estiu per garantir casal d’estiu als infants en situació de pobresa severa.

Per garantir la participació a una quinzena de casals d’estiu a aquest 11% dels infants i adolescents de Catalunya, cal una inversió de 53 milions d’euros cada estiu.

Altres indicadors socioeconòmics
I encara podem seguir acotant les xifres. A Catalunya tenim més d’11.000 infants que viuen en llars perceptores de renda garantida i també tenim detectats 25.900 alumnes dins del sistema educatiu amb necessitats específiques de suport educatiu de tipus socioeconòmic.

Per cobrir la participació del 2% d’infants i adolescents catalans perceptors de renda garantida als casals d’estiu calen 5 milions d’euros. I és necessària una inversió de 12 milions d’euros anuals per a finançar la de l’alumnat detectat amb NESE de tipus socioeconòmic que representen el 4% dels infants i adolescents de 6 a 17 anys de Catalunya.

Una inversió necessària per revertir les desigualtats d’aprenentatge a l’estiu

Els volums esmentats d’infants i adolescents en diferents situacions de dificultat socioeconòmica fan urgent la formulació de propostes i de reflexions sobre com, qui i quan, des de la política pública, es pot finançar l’accés a les activitats d’estiu als infants i adolescents que no poden pagar la inscripció.

Si volem que aquests infants i adolescents en situació de pobresa accedeixi a les activitats on trobaran estímuls i aprenentatges vitals per al seu desenvolupament, és necessari el desplegament de mecanismes d’accessibilitat econòmica (com les beques o ajuts) i assegurar que el pressupost destinat a aquesta partida és suficient per no deixar cap infant enrere.

Potser no és necessari que absolutament tothom participi d’activitats organitzades durant l’estiu, però sí que podem plantejar-nos, com a societat avançada, la reflexió sobre quin percentatge d’infants és recomanable (i assolible) per revertir la situació d’exclusió a les activitats d’estiu. I, també, sobre quins perfils són prioritaris i és necessari que faci activitats d’estiu sabent l’efecte que tenen en els aprenentatges dels infants i joves, en les actituds, en la curiositat, en la salut, en la convivència, en les relacions, en les emocions…

Garantir l’accés econòmic és necessari… però no suficient

A més de la barrera econòmica, s’hi afegeixen com a factors d’exclusió, els relacionats amb la cultura, l’idioma, la conceptualització de les activitats, les barreres d’accés a la informació i als procediments d’inscripció, la proximitat i llunyania sentides envers les activitats i entitats organitzadores, etc. Tot plegat insisteix en ampliar i consolidar el nombre d’infants i adolescents que queden exclosos de les activitats d’estiu, de lleure i d’aprenentatge més enllà de l’escola.

Per això, quan formulem mecanismes d’accessibilitat econòmica a les activitats d’estiu hem d’acompanyar-los d’altres mesures d’accessibilitat cultural, informativa, etc. perquè les facilitats econòmiques que siguin eficaces i tinguin l’impacte esperat en els col·lectius que hem identificat com a destinataris diana.

Com calcular la inversió necessària a cada municipi o comarca?

En el marc del projecte Estiu Enriquit hem elaborat uns escenaris de finançament per garantir dues setmanes de casal d’estiu a tots els infants i adolescents (6-16 anys) vulnerables de cada municipi. La proposta, feta pels economistes Maria Sanchez i Pere Taverner, de KSNET, inclou un descarregable amb els càlculs per a cada municipi.

Descarrega’t el full de càlcul: Escenaris de finançament d’una quinzena de casals d’estiu als infants i adolescents (6-16 anys) en situació de pobresa.

Què hi trobareu al descarregable? Els càlculs per a cada municipi (i també agregats per comarques i províncies) de la inversió pública necessària per garantir dues setmanes de casals d’estiu a infants i adolescents identificats amb quatre indicadors descriptius de situacions de pobresa.

A partir d’aquestes quatre situacions, que acoten de diferents maneres el difús concepte de pobresa socioeconòmica, hi trobareu els càlculs de diversos supòsits de voluntat finançadora: s’ofereix una forquilla d’inversió per finançar entre el 100% i el 50% del col·lectiu i entre el 100% i el 50% del preu de l’activitat.

Us convidem a explorar els diferents escenaris i esperem que sigui una contribució útil perquè, des de tots els pobles i ciutats de Catalunya, puguem fer realitat que tots els infants i joves puguin gaudir d’un estiu d’oportunitats.