A Martorell, més de 1.200 nens i nenes han participat de la carta de serveis d’activitats extraescolars de caràcter gratuït i universal que, liderada per l’ajuntament, han ofert totes les escoles d’infantil i primària durant el curs que tot just acaba de finalitzar. Més del 50% dels nens i nenes escolaritzats a les etapes d’infantil, cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior han incrementat de forma exponencial les seves experiències educatives, gairebé la meitat han accedit a una activitat extraescolar per primer cop a la seva vida. Els alumnes nouvinguts que s’han incorporat a les escoles través de la matrícula viva, han trobat amb aquestes activitats, l’espai idoni per ajudar-los a millorar el seu arrelament i la vinculació de les famílies.

L’alcalde va prendre una decisió tant valenta, inèdita i radical, com fonamentada i imprescindible.

Han passat ja gairebé quatre anys d’aquella primera diagnosi del sistema educatiu de la ciutat. Una anàlisi que vam fer de la mà de la comunitat educativa, direccions, equips directius, consells escolars, associacions de familiars d’alumnes, inspecció educativa, i tants i tants agents. La fotografia que ens va oferir aquella diagnosi no ens va agradar gaire, vam constatar la necessitat d’actuar per intentar modificar aquesta realitat i endegar un projecte de transformació social a través de la generació d’oportunitats educatives pels infants, joves i també, perquè no dir-ho, per a moltes famílies.

Segregació educativa, abandonament escolar prematur, resultats millorables a les proves de competències i nivell d’estudis de la població, són indicadors que ens interpel·len i ens obliguen a implicar-nos per intentar transformar la nostra societat en positiu. Com sempre ens repeteixes, els ajuntaments no tenim gaires competències en educació, però l’educació és de la nostra incumbència.

Compartir la diagnosi amb el conjunt d’agents implicats, desenes i desenes de reunions, comissions de treball, consells escolars… han permès construir un model de governança en el que tots ens reconeixem, ens respectem i treballem per assolir aquest objectiu comú que no és cap altre que la transformació social a través de l’educació.

El lideratge de l’ajuntament –especialment el de l’alcalde- ha relligat tots els agents que s’han sentit interpel·lats i s’han implicat per assolir aquesta fita col·lectiva. Hem encetat plegats un canvi cultural dins i fora de l’escola. Els equips directius, els claustres, els consells escolars estan fent seves les activitats extraescolars i són els principals promotors de la participació dels nens i nenes en aquestes activitats. Les associacions de familiars d’alumnes han entès que les activitats extraescolars formen part de l’activitat educativa, que han d’estar alineades amb el projecte educatiu de l’escola i que, en cap cas, són un mitjà per aconseguir recursos econòmics per a destinar-los a donar suport material a les activitats del centre educatiu.

El resultat és una carta de serveis de qualitat, equitativa, universal i gratuïta, que ha rebut una resposta impressionant per part dels nens i nenes i de les seves famílies.

El camí no ha estat fàcil perquè la irrupció d’aquesta carta de serveis ha interactuat amb la resta d’oferta d’activitats extraescolars de la nostra ciutat. La justificació del projecte, el diàleg i la solvència de l’argumentari han permès tirar-lo endavant gairebé sense detractors. Alguns podien mostrar-se insatisfets pels possibles efectes negatius a la seva activitat però mai ningú s’ha manifestat contrari ni de la necessitat ni de la solució adoptada.

Hem dedicat aproximadament l’1% del pressupost municipal a desplegar aquest programa que permet parlar de política en majúscules. Un programa que millora alhora les polítiques d’infància, educatives, socials, esportives, culturals, d’igualtat, de cura familiar, de salut; no sé si és podria trobar una altra despesa pública més justificada i que contribueixi a millorar la vida de les persones i les expectatives de millora a futur de la nostra societat.

Aquest primer curs ha fet aflorar algunes dificultats, reptes que superarem ampliant els nostres cercles de governança.

Necessitem que el govern de Catalunya s’impliqui en aquesta estratègia educativa i no parlo només de la conselleria d’Educació perquè els departaments de Cultura, Benestar Social, Igualtat i Presidència tenen també un paper molt transcendent en la universalització de la nostra experiència.

L’Aliança Educació 360 va néixer per l’impuls de la Fundació Bofill, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i la feina feta fins ara és del tot impressionant. No obstant això, de cara al futur, crec que fora molt interessant que el conjunt d’entitats que hi participem féssim el pas de l’adhesió a la implicació i que d’alguna manera el conjunt de l’Aliança establís alguns criteris de certificació per formar-ne part. El desplegament al territori requereix superar dificultats diverses (formació de tècnics i monitors, convenis amb la universitat, avaluació de l’impacte de les accions…) en els que l’Aliança pot esdevenir un motor molt important.

A través d’aquest escrit vull sumar-me a les mostres de reconeixement i agraïment a l’alcalde, que ja ha rebut de tota la comunitat educativa i de tantes i tantes famílies. Moltes, moltes gràcies!