La visió dels diferents agents educatius sobre la crisi educativa del Coronavirus

01 Abril 2020

Educacio360_covid19

L’Educació 360 més necessària que mai

La capacitat de resposta, d’escolta, de transformació, de creació de nous canals, recursos, formes d’ensenyar i d’aprendre que han demostrat els diferents agents educatius de dins i fora l’escola, en l’inici de la crisi actual, és admirable. Dies després que comencés el confinament, escoles de música, entitats, museus, moviments de lleure, centres educatius, les diverses àrees dels ajuntaments, consells esportius… es posaven en contacte amb les seves comunitats amb un esteu bé? necessiteu res? seguim aprenent?

Tot i cadascun dels agents educatius s’ha reinventat, transformant no només el seu dia a dia i la forma de comunicar-se i relacionar-se, sinó, en molt casos, també el seu paper i funció. 

Els diferents àmbits de l’educació estan fent, aquests dies, un salt endavant, incert, però que amb tota probabilitat canviarà, per sempre, la forma en què es relacionen amb infants i joves, com s’organitzen i potser fins i tot prioritats. Sense cap mena de dubte, també en aquesta crisi en què estem immersos, apareixen moltes oportunitats i nous camins que ens serviran i hem d’aprofitar quan la “normalitat” torni a les nostres vides. 

Veiem com, en molts casos, s’està potenciant el treball en xarxa, la connexió entre agents, la personalització d’aprenentatges i també la millora en l’accés als recursos educatius per a tothom. Aprenentatges que cal incorporar d’ara i mantenir en un futur perquè ens ajudaran a ser més eficients, més propers i sobretot més equitatius. Més equitatius en el moment en què fa més falta, en un moment en què cal treballar de forma conjunta perquè les desigualtats educatives no continuin creixent.

Primera resposta: garantir les necessitats bàsiques 

Cal entendre que no es pot plantejar mantenir la continuïtat dels aprenentatges amb equitat si abans no garantim les necessitats bàsiques de tots els infants i famílies: l’alimentació, unes condicions d’habitatge adequades i comptar amb productes de primera necessitat”. Des del Casal dels Infants, la seva directora general, Rosa Balaguer, explica que la prioritat, durant els primers dies de confinament, ha estat treballar per cobrir les necessitats bàsiques de nens i nenes. Amb el mateix objectiu, ajuntaments, d’altres entitats i centres educatius s’han mobilitzat, a través de trucades, whatsapp, i fins i tot de forma presencial, per contactar amb les famílies que necessiten més suport, a qui fan un seguiment, com també ens explica Àngels Cadena, directora de l’Escola Mercè Rodoreda de Barcelona. 

En una segona fase, uns i altres, treballen per a mobilitzar recursos digitals per als infants més vulnerables i intentar superar, en els casos que es pugui, l’escletxa digital que segur que castigarà les famílies amb menys recursos, en aquest tercer trimestre escolar de confinament. Ajuntaments com el Sant de Sant Julià de Ramis, per exemple, fan de pont entre centres educatius i joves que necessiten dispositius digitals, mentre que la policia local de Celrà apropa als nens i nenes material imprès perquè puguin aprendre, des de casa.

Per Xavi Nus, president del moviment d’esplais de la Fundació Pere Tarrés, el Moviment de Centres d’esplai Cristians Catalans (MCECC) i Coordinador Acadèmic de Lleure de la Fundació, explica que “per facilitar l’accés a tothom és necessari conèixer la realitat local de cada lloc. En això, els centres socioeducatius i els esplais podem jugar-hi un paper decisiu, ja que per la nostra mateixa raó de ser actuem molt localment en cada comunitat, i per tant, arrelats i coneixedors de la realitat de cada territori. El més important és trobar el canal més adequat i convenient per a cada cas, amb l’objectiu de mantenir el contacte amb els infants i les seves famílies. De la mateixa manera, caldrà buscar solucions més presencials per a aquells infants amb xarxes familiars en situació de més dificultat”. El paper del lleure educatiu, durant i després d’aquesta crisi, serà clau.

Seguim aprenent. Com?

L’aprenentatge no només es dóna a l’escola, l’educació és un fet social argumenta Pilar Gargallo, Presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica. És per això, que “hores d’ara el component socialitzador es redueix a la familia en el millor dels casos. Cal tenir molt present que gairebé un 30% dels infants es troben sota el llindar de la pobresa i la tasca fonamental de les famílies serà garantir el menjar i recursos per sobreviure a aquesta pandèmia”.

Gargallo afegeix que “l’aprenentatge serà dur, passarà per situacions complexes i per dols en alguns casos, l’educació emocional, l’acompanyament i el temps per les cures serà el millor aprenentatge per la vida que podem fer en temps de crisi com aquesta. Els professionals de l’educació ens hem de posar al servei d’aquest acompanyament, individualitzant, cercant les millors estratègies (ara malauradament online només) per escoltar i guiar a infants i adolescents”.

Pel que fa al com seguir aprenent, “a mesura que van passant el dies, molts recursos presencials han anat trobant l’espai on oferir telemàticament continuïtat al seu servei (sessions en viu a Instagram, enviament de vídeos, canals de Telegram…)”. El regidor d’educació de l’ajuntament de Celrà, Albert López, explica que aquests canals han servit per socialitzar en molts casos l’oferta ja existent, ja que alguns d’aquests canals són oberts. “La difusió i coneixement de la oferta educativa i cultural de serveis i propostes al poble ha fet un creixement important i la xarxa entre els diferents actors educatius s’ha tornat imprescindible en moltes ocasions. A mesura que passen els dies de confinament, per supervivència en part, anem veient que la crisi ens fa accelerar coses que ens seran molt útils per sempre si no les deixem perdre”.

Per contra, els principals obstacles per aprendre i accedir a aquests recursos, doncs, per a molts, és la disponibilitat d’eines digitals i l’acompanyament que les famílies puguin fer als infants en aquests aprenentatges. Rosa Balaguer, assegura que “en el context en què ens trobem, poder fer ús de la xarxa de manera gratuïta seria molt beneficiós, però no suficient per trencar la bretxa digital en l’aprenentatge. Cal també garantir que tothom compti amb dispositius digitals adequats -més enllà dels telèfons mòbils, cal distribuir ordinadors o tauletes- i l’acompanyament necessari per fer un ús competent i responsable d’internet”.

Miquel Sabaté, tècnic de l’àrea d’educació del Museu de Lleida, assegura apunta a que totes les accions que estan realitzant els diferents agents educatius “han d’anar coordinades amb polítiques inclusives dels responsables d’educació dels governs per mitigar l’anomenada bretxa digital” perquè arribin realment als infants. 

Extraescolars en temps de virus

El confinament ha sacsejat per complet l’espai de les activitats extraescolars. En molts casos, aquestes s’han suspès. Gran part de les organitzades per les AFA s’han aturat i s’ha retornat els diners a les famílies. D’altres, han substituït el contacte físic pel virtual, mantenint la planificació d’aprenentatges prevista. Clubs i escoles privades i també algunes de les públiques d’esports, música, arts… segueixen oferint la matèria amb classes online setmanals amb el seu alumnat. Es tracta, en la major part dels casos, d’unes activitats dirigides a un tipus de població amb accés a les noves tecnologies, que no pateix l’escletxa digital. 

Joan Fargas, director de l’Escola de Música Municipal de Mataró, explica que, a l’inici del confinament, la primera reacció va ser ha de funcionar tot igual, intentant reproduir en el món virtual en el món presencial, però hem vist que no ho podem sostenir. Perquè? Perquè la situació personal i familiar dels alumnes i del professorat és molt variada i perquè hi ha activitats online que no tenen sentit. Ara hem entrat en la fase de la personalització, en què cada professor adapta les classes a les circumstàncies dels alumnes i dels aprenentatges concrets”. 

Des de l’Ajuntament de Granollers, Francesc Reverter, explica que els talleristes del programa Etcètera, continuen treballant. Es tracta d’un programa d’activitats educatives de tarda, dirigit a joves d’entre 12 i 16 anys de la ciutat, el 50% dels quals són de famílies vulnerables. Reverter explica que “els educadors/talleristes (vinculats a diferents equipaments culturals de la ciutat) segueixen treballant amb tallers online amb els nois i noies i es comuniquen cada dos dies amb ells, fent aprenentatges i un seguiment emocional, donant des de l’educació no formal una mirada global sobre els joves”.

Tutorització i personalització dels aprenentatges

Els diferents especialistes de l’educació informal coincideixen en què un dels aspectes que aquests dies s’està potenciant és la personalització dels aprenentatges. 

Són molts els ajuntaments i entitats que continuen oferint acompanyament, en la distància, a infants i joves que ho necessiten. A Celrà, les persones referents de les aules d’estudi de primària fan trucades de seguiment a les famílies dels infants usuaris del servei  per saber si han pogut accedir a les tasques que els proposen des de les escoles i ofereixen suport als infants o les famílies en el que cal. D’aquesta manera, explica l’alcalde de la població, “detectem necessitats concretes i quins són els infants que no poden accedir a les tasques”. En la mateixa línia, Clara Moreno i Ruth Cebador, tècniques d’Educació, referents del projecte Educació 360 a Viladecans ens expliquen que “des de l’Ajuntament de Viladecans, es realitza assessorament personal-acadèmico-professional de forma telefònica i/o online a joves i pares i mares des del Servei Local de Transició Escola-Treball·.

També, les escoles i instituts, estan fent mapes del recursos familiars per veure com atendre millor els infants de forma individualitzada. 

Enfortiment de la xarxa entre els diferents actors educatius

Escoles, entitats, equipaments culturals i esportius i administracions s’enxarxen, es parlen, connecten i donen resposta a les necessitats dels nens i nenes en temps de virus. Com explica Albert López, “la necessitat de fer xarxa, entre els diferents actors educatius, per actuar amb coherència i cooperació posant els infants al centre, és un valor que no s’ha de perdre quan tornem a la normalitat”. 

Molta de l’oferta i propostes educatives que estan oferint aquests dies ajuntaments i escoles són fruit de la col·laboració entre els diversos agents del territori. 

Visibilització dels aprenentatges no formals

Laura Reyes Ruiz, regidora d’esports de l’Ajuntament de Sabadell i presidenta del Consell Esportiu del Vallès Occidental Sabadell explica que “les propostes que més estan ajudant als infants, i jo diria que a la població en general, durant el confinament són activitats físiques, artístiques plàstiques i artístiques musicals. Potser aquestes assignatures dins el currículum no tenen el reconeixement que mereixen i ara estem veient el seu potencial en moments complicats…Els aprenentatges no formals són essencials pels nens i nenes i ajuden a compartir amb els altres i eliminar diferències. En aquest sentit, tant els consells esportius, com els ajuntaments juguem un paper fonamental d’equilibri i cohesió social”.  

Des d’Escoltes Catalans, recorden com passa en molts d’altres àmbits del fora escola que “els nostres aprenentatges no són curriculars i el que ara mateix ens preocupa és com els infants i joves estan vivint aquests dies, no el fet que assoleixin un coneixement en concret. Ens interessa posar el focus en com viuen aquestes setmanes des del punt de vista emocional. Durant aquest període de confinament han de tenir paciència, aprendre que la immediatesa no és sempre possible, cal recórrer a la imaginació, a la creativitat etc. En definitiva processos i aprenentatges que per nosaltres són molt importants i que en aquest context estan més que garantits”.

Rosa Balaguer afegeix que “l‘educació no formal és bàsica, no només en el context actual. És una eina clau per combatre les desigualtats en l’aprenentatge, oferint espais de reforç educatiu fora de l’horari lectiu als infants i adolescents que es troben amb més obstacles per aprendre”

La potencialitat, els aprenentatges i el paper de l’educació no formal ha aflorat i s’ha visibilitzat més que mai.