Institut Montjuïc: generant moviments que connecten joves, famílies i espais culturals

06 Març 2020

"Aquests moviments d’artistes i professionals de la cultura que treballen dins el centre i de joves i docents que surten fora han generat noves rutes possibles de lleure cultural per a l’alumnat i per a les seves famílies"
Entrevista
Carme Pons i Quim Tubert
"Aquests moviments d’artistes i professionals de la cultura que treballen dins el centre i de joves i docents que surten fora han generat noves rutes possibles de lleure cultural per a l’alumnat i per a les seves famílies"

Entrevista
Carme Pons i Quim Tubert
coordinadora pedagògica i cap d’estudis de l'Institut Montjuïc

Al barri de La Marina de Port, a Barcelona, l’Institut ha provocat moviments nous i constants que han aportat experiències positives a la comunitat. L’instrument: la pràctica artística que ha transformat centre educatiu, apropant el llenguatge creatiu a una població que, fins ara, n’estava lluny. Per això no és estrany de veure artistes i professionals de la cultura que entren dins l’Institut Montjuïc i joves, famílies i professorat que surten del centre educatiu per a dirigir-se als equipaments artístics del seu barri.

Avui, els joves de l’Institut Montjuïc poden fer, al llarg de l’ESO, fins a 250 hores d’arts escèniques dins l’horari escolar, és a dir, de forma gratuïta. Aquest fet i la metodologia que ha impulsat el centre educatiu ha permès posar-los en contacte a ells i les seves famílies amb equipaments culturals de l’entorn i ha obert la possibilitat de realitzar estudis artístics superiors. A més, la transformació del centre educatiu ha comportat una millora dels resultats acadèmics del seu alumnat, una reducció de la conflictivitat i un augment en la demanda d’inscripció al centre.

Conversem amb Carme Pons, coordinadora Pedagògica, i Quim Tubert, cap d’estudis de l’Institut Montjuïc. Fa 4 anys, amb la renovació de l’equip directiu i la línia de col·laboració del Pla de Barris, decidiu incloure les arts vives com a eina per a transformar el vostre centre educatiu. Amb quin objectiu?

El nostre institut se situa en un entorn marcat per les necessitats socioeconòmiques de part de l’alumnat i les seves famílies. L’objectiu que ens vam proposar, ara fa 4 anys, va ser el de millorar el clima de convivència i reduir la conflictivitat al centre educatiu, generant relacions de confiança entre l’alumnat i de l’alumnat amb el professorat. Estàvem en un moment complex i vam decidir destinar les noves ajudes municipals a reflexionar sobre com volíem treballar a l’Institut per aconseguir aquest propòsit.

I llavors penseu en treballar conjuntament amb l’entorn?

En aquest procés de reflexió va néixer la idea de mirar cap a les entitats del barri i veure com hi podíem col·laborar i vam decidir posar en marxa el projecte actual entorn a la pràctica artística. Vam començar treballant amb l’espai jove La Bàscula i la fàbrica de creació El Graner, vinculada al Mercat de les Flors.

Volíem incidir al barri, un barri amb una imatge danyada en certs aspectes, amb l’objectiu que el projecte educatiu de l’institut tingués una repercussió en positiu a la comunitat. Per aquest motiu, vam començar a sumar propostes d’entitats que també es trobaven en un moment de construcció de col·laboracions.

Actualment l’oferta és molt més àmplia i treballeu amb moltes més entitats culturals. Quines pràctiques pot realitzar l’alumnat?

Avui dia treballem en col·laboració amb 6 entitats culturals, que ofereixen la possibilitat als nois i noies de treballar la pràctica artística en matèries com el teatre, l’audiovisual, la música i les arts plàstiques. Al llarg de tota l’ESO, els nois i noies que ho desitgen poden fer fins a 250 hores d’arts escèniques, en horari lectiu com a assignatura optativa. Tots els cursos treballen dues hores a la setmana amb un creador, tant dins com fora de les parets del centre educatiu.

Aquesta forma de treballar apropa el llenguatge dels creadors artístics a joves que, per context social, n’estan lluny i els obre noves oportunitats d’aprenentatge.

Quins són els beneficis de posar la pràctica cultural al centre de l’aprenentatge?

Treballant continguts culturals, convertim el joves en creadors, en espectadors i els posem en contacte amb equipaments culturals. Això li passa a l’alumnat, al professorat i a les famílies,despertant l’interès per la cultura.

Enriquir el currículum gràcies a la cultura, ens ajuda a diversificar-lo i també ens porta a treballar d’una altra manera, tant a l’alumnat com als professors. Aquesta nova forma de treballar genera competències socials i de desenvolupament personal molt importants, com la creativitat, treball en grup, pensament crític…

Quan expliqueu el vostre projecte, dieu que ha generat moviments dins el barri en múltiples direccions. Que és el que es produeix darrera d’aquests moviments?

La xarxa de col·laboració amb equipaments culturals propers al centre ha fet que alumnat i professorat realitzi visites a aquests espais, convertint-los ja en part de l’institut. Aquests moviments d’artistes i professionals de la cultura que treballen dins el centre i de joves i docents que surten fora, a equipaments i als mateixos carrers, per realitzar la pràctica artística, ha generat noves rutes possibles de lleure cultural per a l’alumnat i per a les seves famílies.

S’ha creat un teixit molt interessant entre els espais culturals i el propi barri. Una de les principals manifestacions d’aquests moviments és la Mostra En Trànsit.

Què vol aportar la mostra En Trànsit a les persones de la Marina?

Sobretot visibilitzar la bona feina feta pels nostres estudiants. Donar valor col·lectiu a la creativitat adolescent. En Trànsit és la cloenda dels projectes artístics anuals que celebra l’institut amb tota la comunitat. L’any 2017-2018 es va fer, per primer cop, al Mercat de les Flors. Actualment, la mostra es fa en diversos espais culturals del barri, l’institut i als mateixos carrers, provocant el moviment de famílies i nois i noies pel barri. Aquest moviment de la comunitat educativa entre els diversos espais provoca una experiència de carrer diferent, genera curiositat.

Representa un fet cultural molt dens: alumnat, professorat, famílies i creadors en un únic moment cultural, educatiu i social. El format de festival escolar s’abandona i es converteix en una representació artística compartida per un col·lectiu que, per la seva edat, està tradicionalment allunyat dels equipaments culturals. L’alumnat i les seves famílies ocupen espais artístics culturals del seu entorn i se’ls fan propis.

Així doncs, el barri, la seva gent, pot veure la feina feta dins del centre. Això facilita que es creïn vincles de pertinença i complicitat entre l’institut i el barri, i es reforcin les relacions de la comunitat amb les seves entitats culturals. Mostrant el que es fa, el centre contribueix a accelerar la construcció d’una autèntica xarxa educativa i cultural.

Després de 4 anys, quins impactes heu constatat?

Hem vist que s’ha produït un increment del rendiment acadèmic en l’alumnat, sobretot de primer i segon. Pel que fa a l’objectiu inicial de reduir la conflictivitat, aquesta ha disminuït de forma significativa. Hem vist com ha canviat la imatge del centre. Ara l’institut és vist com un centre que funciona bé, amb relacions positives i això també ha fet que la matrícula hagi pujat, fins el punt, que, per primer cop, hi ha famílies que han quedat fora en el procés de preinscripció.

Quines noves oportunitats obre el projecte als joves més enllà de l’institut?

L’aprenentatge de la pràctica artística, a través del projecte educatiu que hem impulsat, desperta vocacions perquè tenim alumnat que decideix fer el batxillerat artístic. A més, l’impacte va més enllà de l’horari lectiu. Els nois i noies se senten a gust al centre i això ha fet que, per exemple, el programa de reforç escolar, ara estigui ple. També hi ha alumnat que fa extraescolars de dansa, teatre…

Pensem que l’institut ara mateix està promovent una mobilitat social. Facilitar l’accés a aquests llenguatges fa que no se sentin exclosos i se’ls obrin noves oportunitats.

A nivell de claustre, com heu hagut de canviar el vostre dia a dia?

El claustre ja porta a terme projectes en col·laboració amb entitats culturals fa temps, el departament de socials col·labora amb la Fundació Akwaba en un projecte de convivència ben consolidat al centre. El departament de Visual i Plàstica treballa amb A Bao a Qu fent Cinema en Curs de fa anys. Aquest curs hi ha un projecte multidisciplinar articulat des del departament de Música amb el Gran Teatre del Liceu. L’any passat els departaments de Ciències Naturals, ViP i Tecno va fer un projecte amb el Jardí botànic. La novetat ha estat organitzar per optatives continguts d’enriquiment curricular del món de la creació, cosa que el claustre pensem que ha vist com una continuïtat lògica a la feina feta des de fa anys.