El districte de Harlem de Nova York ha tingut històricament una de les taxes d’accés a la universitat més baixes dels Estats Units. Per això, als anys 90 hi va néixer el projecte Harlem Children’s Zone (HCZ), un programa educatiu pensat per promoure que infants i joves d’aquest districte no quedessin enrere i poguessin arribar a l’educació superior.

Des de llavors el programa no ha parat de créixer i actualment atén uns 10.000 infants i joves de la zona. Són sobretot fills de famílies afroamericanes sense estudis a qui a priori la universitat els queda lluny, especialment pel nivell socioeconòmic dels seus pares.

Per això, l’acció educativa del Harlem Children’s Zone comença ja des de la base, amb escoles bressol i programes propis que s’encarreguen de donar eines i recursos a les famílies perquè eduquin els seus fills pensant que podran anar a la universitat.

La iniciativa va més enllà de l’escola bressol i també té escoles de primària pròpies que compten amb un curs més de durada i ofereixen un currículum acadèmic amb coneixements i habilitats clau per accedir als estudis universitaris. Són centres gratuïts en què, a banda de les matèries clàssiques, l’alumnat treballa habilitats com l’esforç, la perseverança, la determinació i l’empatia. També es posa l’accent en el treball en equip i es reforcen àmbits com les arts, la música i l’esport.

Per exemple, el treball a l’aula es complementa amb classes de professionals convidats en l’àmbit de la música i amb visites a museus, espectacles i esdeveniments esportius que ajuden a estimular la curiositat de l’alumnat, així com el seu esperit crític. A més, es fan moltes sortides a campus universitaris i l’alumnat rep assessorament i suport perquè estigui més preparat per entrar a la universitat.

El seguiment continuat, una peça clau

L’acompanyament s’accentua durant l’educació secundaria, una de les etapes en què tradicionalment l’abandonament escolar s’aguditza. Per això, treballadors socials i orientadors s’encarreguen llavors de donar suport als alumnes i també de treballar conjuntament amb les seves famílies.

A l’aula, el currículum acadèmic de l’educació secundària es complementa també amb estudis d’humanitats i ciències socials, així com amb pràctiques de laboratori i activitats de pensament crític. A més, es fan dinàmiques per treballar les emocions, fomentar la companyonia i evitar l’assetjament escolar.

Però, l’acció educativa del HCZ no acaba aquí. Durant l’etapa de secundària, també s’ofereixen activitats extraescolars que busquen estimular la creativitat de l’alumnat. És el cas del programa TRUCE, que ofereix suport escolar i una gran varietat d’activitats vinculades a l’art i a la comunicació. Per exemple, l’alumnat pot fer des de tallers d’escriptura creativa fins a activitats de disseny gràfic, cinema, producció musical i teatre.

Un cop s’arriba a l’etapa d’educació superior, el Harlem Children’s Zone es focalitza llavors a preparar els alumnes perquè superin les proves d’accés a la universitat. Ho fa a través de cursos intensius i tutories individualitzades, a banda de debats, concursos acadèmics i treballs comunitaris. També es dedica a apropar-los al món laboral amb visites a empreses del territori i tallers.

De fet, el programa és modèlic no només pel recursos que ofereix a l’alumnat i a les famílies de la zona, sinó també pel seguiment que els fa durant tot el procés. I és que tots els participants apareixen en una base de dades que any rere any es va actualitzant per sabers quins serveis han funcionat millor.

Un altre dels punts forts del HCZ és que va més enllà dels centres escolars i també col·labora amb centres comunitaris de la zona perquè ofereixin activitats formatives per a infants, joves i adults del districte, així com programes de salut orientats a promoure hàbits saludables.

Fins i tot, el Harlem Children’s Zone treballa amb set escoles públiques del districte que no són del programa pròpiament, però on s’hi duu a terme la iniciativa Peacemakers, que incorpora un professional dins dels centres perquè doni suport tant al professorat com a l’alumnat, i organitzi activitats dins i fora de l’escola en què també hi participin les famílies.

Més apoderament de les famílies i millors resultats acadèmics

Una de les grans fites del HCZ ha estat justament aquesta: apoderar les famílies del districte i aconseguir que disposin de les eines necessàries perquè els seus fills tinguin més oportunitats educatives que les que van tenir elles.

En xifres, des de l’any 2000 més de 5.724 famílies han participat en iniciatives del programa orientades a infants de 0 a 3 anys, i en els darrers vuit anys el Centre de Suport a la Família del HCZ ha ajudat 1.204 pares i mares, evitant que haguessin d’acudir a serveis d’acolliment familiar.

El programa també ha assolit el seu propòsit principal: augmentar la taxa d’accés a la universitat al districte de Harlem i, fins i tot, aconseguir que sigui superior a la mitjana dels Estats Units. Al 2016, el 77,3% de l’alumnat d’instituts del programa HCZ eren a les portes d’obtenir un títol universitari mentre que la mitjana nacional era d’un 59,4%, i la de la població negra d’un 39,5%.

Segons un estudi de la Princeton University, el HCZ també ha servit per escurçar distàncies en els resultats acadèmics entre alumnes blancs i afroamericans, sobretot en matèries com matemàtiques, on aquestes diferències s’han eliminat per complet, o en assignatures com l’anglès, en què s’han reduït a la meitat.

Model a seguir per combatre la pobresa

Però, més enllà dels resultats acadèmics, l’èxit del Harlem Children’s Zone s’ha de llegir també en clau de reducció de pobresa. De fet, en els últims anys el programa s’ha convertit en una iniciativa de referència per trencar el cicle de la pobresa generacional en comunitats amb un nivell socioeconòmic baix, sobretot a l’hora d’augmentar el nivell educatiu de les famílies i dels infants i joves.

Per això, des del 2003 s’ha treballat també perquè el programa es pugui replicar en altres zones dels Estats Units a través de la creació del Practitioners Institute, que té com a objectiu compartir informació i assessorar entitats i institucions que vulguin imitar el model del HCZ tant dins com a fora dels Estats Units.