“Seria important garantir que aquest estiu mestres i monitors treballin de forma més coordinada, amb objectius d’aprenentatge comuns”

Les veus del món educatiu davant la crisi del Coronavirus.
#Comunitat360

04 Maig 2020

Respostes polítiques que minimitzin la pèrdua dels mesos que els infants passin sense escola. Jordi Muñoz planteja, en aquesta entrevista, diverses mesures per compensar la desconnexió escolar: facilitar la promoció, l’obtenció de títols i l’accés a la universitat; combinar, durant el mes de juliol, una franja matinal de 2-3 hores de tutoria i treball de competències bàsiques amb els equips docents, amb les activitats de casals i extraescolars la resta del dia i recuperar el debat de la sisena hora i la distribució del temps educatiu.

Entrevista
Jordi Muñoz
professor agregat del departament de Ciència Política de la UB.

Vostè s’ha posicionat públicament sobre la necessitat que, entre tots plegats, posem solució a la desconnexió escolar que està suposant el confinament per als infants. Aquesta desconnexió, diu, tindrà conseqüències acadèmiques, però també en d’altres àmbits. És així?

Hi ha moltíssima evidència acumulada sobre les conseqüències en l’aprenentatge dels estius llargs. Sabem que en alguns casos pot implicar una pèrdua d’uns quants mesos en el progrés, per exemple, en la lectura. I és especialment important en el cas d’alumnes d’entorns desafavorits. També hi ha evidència que mostra com períodes d’interrupció extraordinària de les classes (per exemple, per vagues) va suposar per als infants afectats més taxes de repetició de curs i fins i tot menys probabilitats de completar estudis superiors. En d’altres àmbits més vinculats a competències i benestar psicosocial, tenim menys indicadors i l’evidència és més difícil de recollir, però es pot pensar que els efectes seran semblants: generalment negatius i, sobretot, amplificadors de les desigualtats. Dependrà molt de les circumstàncies familiars de cada infant.

Aquesta desconnexió és inevitable?

rebaixar el nivell d’exigència acadèmica per la promoció, obtenció de títols o accés a la universitat podria tenir efectes beneficiosos en el llarg termini

Hi ha respostes polítiques que podrien minimitzar o compensar la pèrdua d’aquests mesos sense escola. Per exemple, rebaixar el nivell d’exigència acadèmica per a la promoció, l’obtenció de títols o l’accés a la universitat en contra del que s’ha dit, sí que podria tenir efectes beneficiosos en el llarg termini. Podria permetre a alguns estudiants que, d’una altra manera haurien quedat fora, de seguir el seu itinerari acadèmic. Alguns estudis sobre les vagues del 1968 a França mostren un efecte beneficiós de rebaixar l’exigència en aquell context. No es tracta de regalar res, sinó de ser conscients de les dificultats a què s’enfronten els estudiants i donar-los l’oportunitat d’equiparar-se en el llarg termini.

I més enllà de facilitar la promoció?

És evident que els mesos d’escola presencial que s’han perdut, estan perduts. L’esforç de moltes escoles i famílies per mantenir el contacte i l’ensenyament a distància és molt valuós. I tothom n’està aprenent a marxes forçades. Però té límits. Primer, per les desigualtats entre centres i entre alumnes que tenen a veure amb la bretxa digital, però sobretot amb les capacitats diferents de les famílies per fer l’acompanyament. I segon, per les limitacions intrínseques de l’ensenyament a distància, que ja coneixíem i que tothom està experimentant aquests dies.

Quins són aquests els límits?

L’escola no és només transmissió de continguts i compliment de currículums. L’aprenentatge de competències i, sobretot, el creixement en la dimensió social i psicosocial són peces fonamentals, com ens expliquen tots els experts des de fa temps. I això requereix contacte i vivència compartida. Sis mesos de desconnexió de l’escola són molts, i costa d’entendre que no hi hagi més pressió per mirar de limitar en el temps i compensar aquesta desconnexió.

Què es podria fer per a compensar-la?

D’entrada, no sabem si hi ha previstos mecanismes d’avaluació seriosa de les conseqüències que tindrà aquesta interrupció (com aquesta) però seria molt important fer-ho i fer-ho bé, per poder plantejar el curs vinent com un curs compensatori i no com un curs normal.

S’ha parlat d’estiu enriquit, més i millors casals i activitats educatives…

De moment, les famílies només hem rebut informació per preinscriure els infants als casals de sempre, els que es fan cada any. No sabem res més al respecte. Però si els centres es poguessin obrir al juliol, i es fes només per fer uns casals semblants als que es fan sempre, sense canviar res més, seria una resposta molt decebedora. Els casals i activitats extraescolars de l’estiu de vegades són excel·lents, però també tenen els seus límits. I en aquest context és especialment important saber què es farà en aquest temps i com es garanteix l’accés de tothom. Les circumstàncies són extraordinàries, i tenim molta evidència acumulada sobre les conseqüències negatives de la desconnexió com per entendre que cal actuar com abans millor i d’una manera molt decidida.

no té sentit plantejar de recuperar el període lectiu durant l’estiu. Però tampoc en té fer com si aquest estiu fos un estiu normal

Això vol dir fer classes al mes de juliol?

No té sentit plantejar de recuperar el període lectiu durant l’estiu. Però tampoc en té fer com si aquest estiu fos un estiu normal. No ho serà. Per moltes famílies serà un estiu especialment difícil econòmicament, emocionalment i també des del punt de vista de l’organització familiar i la conciliació. És una realitat que no es pot ignorar.

Per això suggeria que s’exploressin fórmules de coresponsabilitat. Aquest estiu enriquit, si es poden fer activitats presencials, hauria d’anar dirigit a minimitzar els efectes negatius de la interrupció del curs presencial, i compensar especialment els infants potencialment més afectats. Això implica tothom (administració, famílies, centres, responsables de casals i els propis infants i adolescents).

Aquestes fórmules poden ser diverses, i adaptades a cada context i cicle. Una possibilitat que suggeria era que durant unes setmanes de juliol es combinés una franja matinal de 2-3 hores de tutoria i treball de competències bàsiques amb els equips docents, amb les activitats de casals i extraescolars la resta del dia. Però segur que hi ha diverses opcions per organitzar-ho, i garantir que mestres i monitors treballessin de manera més coordinada, responent a uns objectius d’aprenentatge comuns, adaptats a la situació excepcional i a la realitat de cada centre i nivell.

garantir que mestres i monitors treballin de manera més coordinada, responent a uns objectius d’aprenentatge comuns, adaptats a la situació excepcional i a la realitat de cada centre i nivell educatiu

El que no s’entendria de cap manera es que no es prengués seriosament el repte que planteja aquesta interrupció, tothom treballés com si aquest fos un estiu normal, i al setembre comencés un curs normal com si no hagués passat res. Potser, en aquest context, caldria desenterrar, també, el debat de la sisena hora. I reprendre, amb l’experiència acumulada aquests mesos, el debat més de fons sobre la distribució del temps educatiu.

 

Entrevistes #comunitat360

Sèrie d’entrevistes realitzades a representants de diferents sectors i àmbits educatius, durant el confinament, per conèixer la seva resposta, activitat, reptes i solucions a l’actual situació en l’educació del nostre país. Les pots consultar totes a educacio360.cat/actualitat.