Una de les nafres més profundes que pot deixar la pandèmia de la Covid-19 és l’eixamplament de les desigualtats educatives si no s’ofereix un suport intensiu i específic a l’alumnat que n’ha quedat més afectat.

El llarg període d’absència de classes (tres mesos de tancament d’escoles més tres mesos de vacances escolars) ha accentuat el risc de desvinculació escolar d’alguns alumnes, sobretot d’aquells que van tenir més dificultat per seguir l’educació en línia. Uns nivells de desvinculació i desafecció que encara poden créixer més durant aquest curs intermitent, amb confinaments parcials i períodes en què s’haurà de fer escola des de casa sense encara haver garantit que tot l’alumnat té accés a dispositius, connectivitat i acompanyament adequat per mantenir l’activitat i el vincle escolar.

La inestabilitat d’aquest curs pot afavorir l’absentisme i l’abandonament educatiu en un país on l‘abandonament escolar prematur ja era una problemàtica de primer ordre abans de la crisi de la Covid-19, amb una taxa de joves “abandonadors” del 19% l’any 2019, una de les més altes de la Unió Europea (amb una mitjana de 10,2%). A aquest risc s’hi afegeixen les primeres evidències sobre les pèrdues d’aprenentatge acadèmic durant el confinament, que poden arribar a equivaldre a uns 3 o 4 mesos respecte els estàndards que s’haurien d’haver assolit.

El suport educatiu pren especial rellevància en un escenari crític com l’actual, on cal activar programes i recursos per acompanyar l’alumnat amb més dificultats o pèrdues d’aprenentatge i, especialment els infants i joves que es troben en situacions de major vulnerabilitat social i educativa. Els recursos de suport educatiu, que han estat sempre necessaris per a l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge o amb desavantatge social, ara són imprescindibles. És urgent activar reforços addicionals perquè ningú no quedi enrere.

Suport per a l’èxit educatiu en clau d’equitat

Tanmateix, oferir més recursos de suport educatiu no garanteix que aquests arriben a tothom qui ho necessita, ni assegura l’èxit educatiu dels nois i noies que hi participen. En primer lloc, per ser efectiu, el suport educatiu ha d’anar més enllà d’un conjunt d’iniciatives disperses arreu dels municipis, i és convenient configurar un sistema de cooperació en xarxa en què els diversos recursos de suport i reforç educatiu actuen de manera coordinada per assegurar qualitat i equitat en la provisió d’aquestes activitats.

El suport educatiu ha d’anar més enllà d’un conjunt d’iniciatives disperses arreu dels municipis: és convenient configurar un sistema de cooperació en xarxa

En segon, és important evitar que es reprodueixin alguns dèficits de molts dels dispositius de suport educatiu actual, com ara, l’excessiva orientació compensatòria de les activitats i el predomini dels deures escolars en detriment d’una orientació més dirigida a ampliar i enriquir les oportunitats d’aprenentatge i al desenvolupament de competències. També cal resoldre la insuficient coordinació entre el personal de suport educatiu i els docents d’escoles i instituts, que impedeix treballar de manera global i efectiva les necessitats de suport de cada noi i noia.

Els governs locals han d’assumir la seva part de responsabilitat per fer front a aquesta emergència educativa. L’Educació 360 és aquí un marc d’actuació idoni per desenvolupar un nou model de suport escolar, on l’Ajuntament implica centres educatius, entitats i famílies en un projecte col·lectiu amb la finalitat d’arribar i treballar per l’èxit educatiu de tothom qui ho necessita. Parlem doncs d’una política educativa municipal que ha de tenir l’objectiu de construir projectes dotats de coherència, intencionalitat i resultats de millora de l’equitat i la qualitat educativa.

Un nou marc de suport educatiu

Un sistema municipal de suport educatiu ha de treballar en tres objectius fonamentals:

• Objectiu competencial: La consecució per part de tot l’alumnat del nivell de competències bàsiques establert en el seu currículum lectiu.
• Objectiu d’equitat: L’adaptació de les activitats educatives per possibilitar l’aprenentatge i l’èxit educatiu a tots els infants.
• Objectiu de personalització: El desenvolupament d’itineraris educatius sensibles a les motivacions, necessitats i maneres d’aprendre de cada infant.

Per desplegar-ho, els sistemes municipals de suport educatiu han de treballar en quatre grans línies:

• Escoles i instituts han de proveir de suport educatiu dins l’horari lectiu, detectant les necessitats de l’alumat i reforçant la tutoria i la orientació personalitzada.
• Els centres educatius també han de proporcionar suport educatiu fora de l’horari lectiu, vinculat al Projecte Educatiu de Centre (PEC), com a espais on s’acompanya en la realització dels deures i el reforç de competències.
• Els ajuntaments han de potenciar el suport educatiu en l’entorn, a través d’equipaments i entitats amb activitats que reforcen competències, desperten l’interès per l’aprenentatge des d’experiències diverses (esport, cultura, STEAM,…) i aborden necessitats educatives específiques, en coordinació amb els centres educatius.
• Tant el suport educatiu proporcionat des de l’escola com des de l’entorn han de preveure mesures per estimular la implicació dels pares i mares i aportar-los eines i espais per contribuir positivament al procés d’aprenentatge dels seus fills.

En aquest sistema, l’administració local lidera la iniciativa, aporta visió, impuls i recursos a través de subvencions o altres ajuts a iniciatives de suport educatiu de l’entorn i de les escoles, o bé en promou de pròpies allà on calgui.

El suport educatiu ofert amb la implicació i coordinació dels ajuntament, centres i entitats, pot esdevenir una gran eina contra el fracàs i l’exclusió. Entre d’altres avantatges, pot aconseguir:

• Més capacitat per identificar i respondre a les necessitats, connectant els agents que millor poden detectar-les amb els agents que millor hi poden donar resposta.
• Una cobertura més equitativa, vetllant entre tots per arribar a tothom i cobrint les diferents necessitats.
• Una major qualitat educativa, generant un ventall d’oportunitats educatives més divers, més ric i especialitzant-se cada actor en allò on pot oferir un major valor afegit.
• Més eficàcia i cooperació real en l’abordatge de les problemàtiques, evitant dinàmiques de simple derivació.
• Una major optimització i eficiència de la inversió pública en suport educatiu.
• Un major intercanvi de coneixements i experiències per potenciar la bona pràctica i la innovació de solucions.

Són molts els equips consistorials preocupats i ocupats en afrontar les conseqüències d’aquesta crisi. Cal fer un pas ferm en la constitució d’una política pública de suport educatiu que, des de l’àmbit municipal, apuntali l’èxit educatiu de tots els infants i joves, sense exclusió.