“El govern ha de garantir temps de lleure al juliol i l’agost per a tots els infants de centres d’alta i màxima complexitat”

Les veus del món educatiu davant la crisi del Coronavirus.
#Comunitat360

04 Maig 2020

 

L’accés al lleure s’està tancant encara més a una part de la població, que aquest curs s’ha quedat sense colònies, activitats més enllà de l’horari lectiu… i sense la socialització que comporten aquests aprenentatges. Per aquest motiu, Àngels Cadena, té clara l’aposta política que cal fer perquè aquest estiu sigui una prioritat. També perquè les extraescolars es facin accessibles a tothom, el proper curs, impulsant xarxes entre equipaments educatius i entitats. Segons Cadena, cal abandonar ja el terme extraescolars per passar a parlar de projecte educatiu comunitari.

Entrevista
Àngels Cadena
directora de l’Escola Mercè Rodoreda de Barcelona i representant de les direccions dels centres d’aquesta ciutat davant les diferents administracions educatives

Vostè parla de la necessitat de convertir aquest estiu en una eina educativa per a tots els infants, parla de mesura de govern per lluitar contra les desigualtats…

Com tots sabem, aquest estiu es preveu que serà amb totes les incerteses molt pitjor que els anteriors, ja que moltes famílies intentaran poder treballar, durant els mesos de juliol i agost, el que no han pogut treballar ara. No faran vacances i, per tant, no podran gaudir de temps en família amb els seus infants, fent l’escletxa socioeducativa més gran encara.

És per aquest motiu, que penso que el govern ha d’impulsar una mesura que garanteixi temps de lleure al juliol i l’agost, a cost mínim, per a tots els infants dels centres d’alta i màxima complexitat. Sinó es quedaran sols a casa i no sempre en les millors condicions.
L’accés al lleure s’està tancant encara més a aquesta part de la població. Aquest curs s’han quedat sense colònies, activitats a temps complet i tallada la socialització que comporten les activitats de lleure… així que l’estiu hauria de ser una prioritat, si fos possible.

Amb qui s’ha de dissenyar aquest estiu educador?

Nosaltres estem parlant ja amb les entitats amb qui col·laborem, de forma habitual, amb qui dissenyem i compartim el projecte sosicoeducatiu d’educació a temps complet, adaptant-nos a la realitat del territori. Coneixent la realitat de la comunitat educativa del barri i preveient com i a quants infants podríem facilitar un retorn actiu i de suport emocional en l’espai de l’escola.

Cal tenir en compte també, que ara, aquestes entitats tindran més problemes econòmics, per tirar endavant programes de suport als nens i nenes més vulnerables. Per això cal una política social municipalista d’acord amb l’acció general de govern. Cal fer una ferma aposta per incrementar les subvencions o promoure l’accés gratuït a aquestes activitats per aquests entorns doblement doblegats per la pandèmia i la pobresa.

El coneixement compartit de les realitats, individuals i socials hauria de ser l’element clau en el disseny i actuació

Quin paper han de tenir els centres educatius a l’hora de dissenyar l’oferta d’activitats d’aquest estiu?

Per respondre, cal una prèvia clarificadora de com entenc un centre educatiu. El visc i l’entenc com a nucli aglutinador i socialitzador, d’espai de trobada i com a equipament comunitari. Una suma de xarxes.

Els espais escolars, ja no haurien de pensar-se, doncs, en clau d’hores curriculars. Han de complir més que mai la vessant socialitzadora, essent els dinamitzadors d’un projecte socioeducatiu on cada peça del tot n’és protagonista per igual. Per això, les entitats de lleure són les que han de dinamitzar l’oferta d’activitats, tot emmarcades en el projecte educatiu comunitari. El coneixement compartit de les realitats, individuals i socials hauria de ser l’element clau en el disseny i actuació.

Un centre educatiu, el visc i l’entenc com a nucli aglutinador i socialitzador, d’espai de trobada i com a equipament comunitari. Una suma de xarxes

Quins són els principals obstacles alhora de garantir aquesta oferta pública d’estiu?

El principal obstacle n’és la gestió de la incertesa. El cor ens diu que hem de facilitar espais d’esbarjo i socialització, sobretot per infants que estan vivint la quarantena en situacions molt precàries. Però el cap ens fa ser cautelosos i no generar expectatives que no sabem si es podran complir. Hem de preveure un horitzó positiu, estar preparats per si es pot, però amb moltes preguntes que no en tinc resposta: quants infants? Quines mesures sanitàries són les òptimes? Quina estada horària? Quins serveis, com menjar, es poden oferir amb menys risc? i tenint present l’empitjorament de la situació econòmica, les famílies no podran pagar les quotes que les entitats proposen, per això caldrà una inversió pública de subvenció o gratuïtat.

Hem de preveure un horitzó positiu, estar preparats per si es pot, però amb moltes preguntes que no en tinc resposta

De no ser així, podran accedir les famílies amb un cost adquisitiu mantingut. Per tant, ampliarem les desigualtats i l’accés al lleure, bàsic per a la formació integral com a persones, quedarà només per una part de la població infantil. Fora bo potser fer-ho més universal, en torns setmanals amb menys infants i amb un cost simbòlic. Poder arribar a més sense excloure’n a cap.

I amb quins elements ha de comptar l’estiu per a preparar una bona tornada a l’escola al setembre?

Un estiu reparador pels infants i les famílies, amb temps d’esbarjo familiar fora de les llars. Tranquil·litzador i reparador de les pors i neguits acumulats al llarg d’aquest temps de confinament, on recobrem la confiança personal i en els altres, no veure l’altre com una amenaça sinó com un igual en situació compartida. Un reforç emocional bàsic i constant.

Un estiu reparador pels infants i les famílies, amb temps d’esbarjo familiar fora de les llars

Continuant mantenint la il·lusió de tornar a l’escola i no trencar el contacte amb els companys i tutores que estan fent una tasca silenciosa, però bàsica d’acompanyament emocional i acadèmic sense precedents.

El món educatiu del nostre país ha demostrat com mai la seva capacitat d’adaptació i la seva gran professionalitat. En clau docent i organitzativa, caldrà el temps d’estiu per replantejar una tornada incerta, preveure accions i avaluar per millorar l’experiència d’aquest temps. Anticipar-nos a possibles escenaris i millorar. Per això cal que les administracions educatives també en facin la seva reflexió i ens escoltin al món docent, que en som coneixedores de la realitat, des de la base.

Molts ensurts de desconnexió digital (per parlar sobre el que més s’ha comentat), ja la coneixíem, cap novetat. Ara evident, ha vingut acompanyada del més important, una important bretxa social. Només voldria que, passada la pandèmia, no ho oblidem, que l’equitat i el reequilibri d’accés a l’educació integral(nosaltres diem 24h/7dies), fos per a tots els infants.

Quines competències creu que s’haurien de treballar aquest estiu?

Es fa difícil destriar-ne unes, ja que l’educació dels infants ha de ser integral i totes les competències són bàsiques pel seu creixement.

El lleure educatiu destaca per la interacció social i ciutadana, conèixer i reconèixer el món on vius i la socialització, interacció amb els altres. Aquest estiu, si es pot, aquesta s’hauria de treballar més que mai. La transdisciplinarietat, ja que qualsevol acció ho recull i s’adapta a les plurirealitats, destacant el treball cooperatiu. Cal recordar que les competències són transversals i que un infant es va formant amb la suma de totes.

Les activitats a temps complet han d’estar vinculades al procés integral de formació dels infants i aquest hauria de ser universal, no en funció del poder adquisitiu de les famílies

A la tornada, com hauran de ser el suport educatiu i l’oferta d’extraescolars?

Canviaria i oblidaria ja el nom d’extraescolars, ja que tota la formació i informació és educativa i hauria de formar part d’un mateix projecte educatiu. Les activitats a temps complet han d’estar vinculades al procés integral de formació dels infants i aquest hauria de ser universal, no en funció del poder adquisitiu de les famílies, sinó com a part del Projecte educatiu comunitari.

El curs vinent, més que mai, s’haurien de reforçar i fer-les accessibles a tots, amb un preu social i detectant per territoris què és el que cal reforçar. Establint xarxes entre equipaments educatius i entitats. Cal que cada centre tingui totes les activitats? Qui pot pagar té més activitats? Podem diversificar i arribar a més si, dins d’un municipi, d’un barri, ofertem activitats diferents per a tots els infants, independentment del seu centre d’origen. Així fem comunitat més enllà del centre educatiu i potenciem tots els centres per igual, essent cada centre i entitats concretes qui dinamitzin unes activitats concretes per a tots.

L’Escola Mercè Rodoreda ha apostat sempre per la relació i obertura del centre a la comunitat. Tot apunta a que ara aquesta obertura és més necessària que mai?

Ara es visualitza i es fa evident que un centre no pot treballar només de portes endins, sense tenir present la realitat de l’entorn, sense fer xarxes i creient que en té el poder únic.
El paradigma educatiu actual demostra que els centres connectats amb la comunitat i l’entorn, i no pas només telemàticament, sinó humanament i socialment han tingut més facilitat per gestionar les comunicacions, sovint amb el telèfon com a eina bàsica, han arribat a totes les famílies i han creat microxarxes de col·laboració entre tots, entitats de temps de lleure incloses.

Coneixíem la nostra realitat i teníem definides les actuacions de cada entitat, per tant vam poder activar mecanismes per arribar a tothom, des de la tutoria, l’entitat o el forner de davant

Coneixíem la nostra realitat i teníem definides les actuacions de cada entitat, per tant vam poder activar mecanismes per arribar a tothom, des de la tutoria, l’entitat o el forner de davant.

Quina és la valoració que fa de les primeres setmanes del tercer trimestre, ara que ja sabem que els nens i nenes no podran tornar a l’escola aquest curs?

No és ha sorprès massa la no tornada. El tercer trimestre l’hem pogut planificar en els primers dies de confinament. La valoració és desigual. Pel que fa als alumnes i famílies hem continuant mantenint la comunicació, de diverses maneres. Fent l’acompanyament emocional individual i cercant reptes facilitadors i engrescadors per mantenir cert ritme intel·lectual, adaptant-nos a cada realitat. Les interaccions han estat molt positives i establint els lligams més forts encara amb els infants i cada família. Una acció tutorial plena i gratificant per a tots. Tots estem aprenent a adaptar-nos en un temps record.

I pel que fa al seguiment dels aprenentatges?

Pel que fa a la càrrega docent és molt alta, està costant marcar els ritmes. Estem sempre disponibles? Hem hagut de marcar tempus de relació, de descans i personal. El treball no presencial ha comportat que, a deshores, se’ns pugui trucar o que se’ns demani una resposta immediata a una tasca o email.

Ens estem educant i aprenem en la nova realitat, tota la comunitat educativa.
Enyorem el treball entre iguals en espais compartits i fem molta més tasca individualitzada, tot i els moments de videoconferències, on no tots els infants poden accedir, doncs no disposen de mitjans ni connectivitat.

Cal destacar la gran feina de coordinació que s’està fent amb les famílies delegades de classe-docents-entitats, que ha facilitat poder arribar a tots els infants i tenir una mirada compartida i única en la gestió d’aquesta nova situació.

Ara més que mai la cooperació, col·laboració i sobretot confiança en les professionals docents i de gestió i organització ha estat la clau per poder portar una part de l’escola a casa.

La comunitat educativa respira calma, paciència, i tots ens fem l’acompanyament emocional, compartint confidències i situacions familiars greus, a les que no sempre tenim resposta ni mitjans per millorar. Quan el problema és l’alimentació o no tenir paper ni colors o l’espai reduït de vivenda o el nombre de persones malaltes a la família… el que menys ens importa és que facin les tasques. El més important és que sàpiguen i sentin que som aquí i amb ells, que no hem desaparegut de les seves vides. Que la veu de les tutores sigui el bàlsam.

És un trimestre diferent, del que estem aprenent molt tots i on l’autonomia i l’autogestió de cada infant els està fent madurar de cop i la nostra capacitat d’adaptació per arribar i donar resposta a tots.

I quina ha estat la reorientació que ha hagut de fer la seva escola, en aquesta situació tan excepcional?

Doncs seguim amb la prioritat de resoldre les necessitats bàsiques del nostre alumnat. La primera setmana vam fer trucades a totes les famílies per conèixer la seva situació: canalitzar necessitats a través de serveis socials, gestió de les beques menjador… L’acompanyament emocional de les famílies i mestres ha estat bàsic.

El projecte de direcció socioeducatiu del centre està basat en l’educació emocional i el mindfulness.Ara ha estat bàsic i hem vist els beneficis més enllà de l’escola. Continuem fent pràctiques mindlfuness, amb tutorials dels mestres i adreçats a tota la família, no només als infants. Conèixer i reconèixer com ens sentim i com gestionar-ho.

Som un equipament educatiu a temps complet i ara també. Les entitats també formen part de tot el seguiment, propostes de reptes i coordinació: Casal Druida, Save The Children, Escola de Teatre musical Memory, veïns de la Prosperitat, Mindfulfness Barcelona-Ed.Emocional

Entrevistes #comunitat360
Sèrie d’entrevistes realitzades a representants de diferents sectors i àmbits educatius, durant el confinament, per conèixer la seva resposta, activitat, reptes i solucions a l’actual situació en l’educació del nostre país. Les pots consultar totes a educacio360.cat/actualitat.