En els darrers anys, la recerca sobre les activitats practicades fora de l’horari escolar ha pres volada. Les ciències de l’educació investiguen, per exemple, com afecten el benestar emocional del jovent, o com ajuden a adquirir habilitats no cognitives, també anomenades habilitats del segle XXI, transferibles al món acadèmic i laboral. És el moment dels ecosistemes educatius, dels espais d’aprenentatge connectats i de l’educació 360.

En aquest context, en col·laboració amb el Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona, hem estudiat, a través de l’International Study of City Youth, l’impacte de les activitats no curriculars en els itineraris educatius de les persones joves de la ciutat de Barcelona.

El concepte d’activitats no curriculars (ANC) engloba les activitats extraescolars practicades a l’escola, les extraescolars practicades fora de l’escola i les activitats de lleure. Aquest apunt conceptual serveix per aclarir quina distribució i quin impacte té cada tipus d’activitat. En aquest sentit, hem vist com entre les activitats extraescolars practicades fora de l’escola i entre les activitats de lleure existeix una forta desigualtat en l’accés i en la pràctica segons el gènere, el nivell educatiu familiar i l’origen geogràfic, tant en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) com en la Postobligatòria.

L’alumnat amb un alt nivell educatiu familiar, per exemple, assisteix més a clubs esportius i a escoles d’idiomes que no pas l’alumnat amb un nivell educatiu familiar baix. En algunes activitats extraescolars vinculades a l’escola també hem vist una participació diferent de l’alumnat segons el seu origen social. És el cas de fer teatre o música al centre, unes activitats més practicades per estudiants d’origen immigrant que no pas per estudiants amb pares i mares nascuts al país.

En relació amb les activitats del centre que no queda tan clar si es desenvolupen dins o fora de l’horari escolar no apareixen gaires diferències per perfils socials. És el cas de participar en els jocs florals, d’organitzar el viatge de final de curs o de formar part del consell de redacció de la revista de l’institut. Activitats “extralectives”, que no entren en el currículum, però que, tal com hem observat, qui les practica millora les seves habilitats comunicatives. Una possible explicació de l’equitat en aquestes activitats és que el professorat animi a tothom a participar-hi, deixant menys marge d’elecció a l’estudiant.

Respecte a l’impacte de les ANC en els resultats acadèmics, hem vist que les activitats esportives organitzades estan associades a més probabilitats de tenir un alt rendiment acadèmic, sobretot durant l’etapa de l’ESO. També hem demostrat que si els nois amb el nivell educatiu familiar més baix (que és el perfil d’alumnes de Barcelona amb notes més baixes a l’ESO) fan música o teatre a l’escola, la seva mitjana de notes puja gairebé fins a la mitjana dels nois amb un nivell educatiu familiar superior.

En el cas de les noies, l’efecte impulsor, és a dir, l’efecte d’augmentar les seves oportunitats educatives, apareix amb l’activitat esportiva. La mitjana de notes de les noies amb menys capital cultural familiar puja de forma destacable quan aquestes formen part d’una entitat esportiva. És a dir, les activitats artístiques, més practicades per noies, són les que ajuden més, acadèmicament parlant, als nois. En canvi, l’esport, una activitat més practicada per nois que per noies, és l’activitat no curricular associada a més probabilitats d’obtenir bones notes entre les noies.

Una de les limitacions de l’estudi, que pot servir de punt de partida per futures recerques, és la d’establir una relació de causa i efecte entre els fenòmens. Dins del grup d’alumnes amb un nivell educatiu familiar més baix, les noies que treuen notes més altes són les que s’apunten a una entitat esportiva? O és el fet de formar part d’una entitat esportiva el que incrementa el rendiment acadèmic d’aquestes noies? La meva hipòtesi és que les noies d’aquest grup social amb tendència a assolir més bones notes són les que s’apunten amb més freqüència a clubs esportius. Una vegada entren a una entitat esportiva milloren la seva autoestima, la seva capacitat d’esforçar-se, les seves habilitats socials i d’altres competències útils a l’escola. Però és una hipòtesi, i com a tal, s’ha de corroborar o refutar.

Cal continuar investigant aquests temes en profunditat per aportar evidències empíriques que orientin polítiques enfocades a ampliar les oportunitats educatives de tot l’alumnat, tingui l’origen social que tingui, sigui dins o fora de l’escola.